Arxiu de la categoria: Ficció

Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

cremeubarcelonaSuposo que per a tots els Nosaltres l’acte de llegir una novel·la es sempre un acte de plaer. Es tracta de gaudir, abstreure’s una estona, somiar altres vides, i què sé jo quantes coses més. Però en aquest cas el somni és real, això ha passat, i a més, ha passat a la nostra estimada Barcelona. Amb aquesta premissa, vulguis o no, l’acte de llegir es torna un acte reivindicatiu. Un acte de memòria històrica. Un acte sagrat.

En Miquel Serra i Pàmies, parent de l’autor d’aquesta joia anomenada Cremeu Barcelona!, va ser conseller de Subministraments de la Generalitat de Catalunya, i per sobre de tot, sense acabar de ser un heroi, va ser un home amb principis, un paio legal, un bon home en una època en què la integritat i la justícia i aquest petit fenomen de fer el que toca pràcticament no el portava a terme ningú. Si t’hi fixes… si fa o no fa com ara.

Els nacionals estan a punt de conquerir Barcelona. La ciutat i els ciutadans estan desgastats, morts de misèria i de fam, sense il·lusió, avorrits de mentides i de falses promeses. Enmig d’aquest panorama, el Komitern i el seu braç executor, el SIM, donen una ordre directa que a més ha de portar-se a terme rapidíssimament. I aquesta ordre no es altra que cremar Barcelona!! No pot quedar res dret: els subministraments d’aigua, llum gas…tot enlaire. Fins i tot els serveis sanitaris, a prendre pel sac. I el que no pugui viure… que es mori!

Els russos no volen que quedi res en absolut del que puguin aprofitar-se el vencedors, i els danys que caiguin sobre Barcelona i els seus habitants, la pèrdua brutal de vides que suposa una acciò d’aquest nivell, els és ben igual.

Mentrestant les bombes van caient, ara dels italians, ara dels alemanys. Ara una canonada, ara les sirenes que criden cap als refugis. I sempre, en tot moment, la gana. Una fam que és capaç de fer-te vendre l’ànima al diable quan veus que els teus fills, els teus pares o el teu home ja no s’aguanten dempeus.

El cas és que en Serra i Pàmies idea una estratègia per a saltar-se els alts poders russos i no fer cas d’unes instruccions que no es veu amb cor de portar a terme. Cremar Barcelona? Ni parlar-ne!!

Li costa molt, moltíssim. Amb la seva decisió, la seva tossuderia, arrossega un bon grapat de personatges entranyables que són prou valents o prou sonats per fer-li costat, però el cas és que Barcelona…. és Barcelona.

Llegint aquest llibre, riure, plorar, desesperar-se i alçar les mans cap al cel es tan fàcil!!

El recomano a tots aquells que s’estimen aquesta ciutat i a tots aquells que repudien les injustícies.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Share

Un dinar un dia qualsevol, de Ferran Torrent

undinarundiaqualsevolEn Ferran Torrent és un mestre a l’hora de treure els draps bruts de la Comunitat Valenciana. No és el primer cop que escriu sobre les corrupteles llevantines i aquest llibre no és una excepció.

En aquest cas, la història va d’un periodista a qui han acomiadat de la redacció del diari on treballava, però donant-li permís per fer de freelance. En Marc Sendra es un paio legal, un pencaire que vol viure de la seva feina i del seu sou i que, a més, és capaç de fer-ho sense que li caiguin els anells.

Un ocellet, que es diu Albert “el Negociador”, li piula que han trobat el cadàver d’un menor magrebí a un abocador. El cadàver està sencer cosa que vol dir que el tractament de residus no es fa ben bé com tocaria, oi?

En Marc ha de tirar mà d’una sèrie de personatges que oscil·len entre la delinqüència i l’extravagància, com el Llargo, que té una casa de joc i fa veure que és un empresari respectable, el Messié, xoriço professional amb maneres afrancesades, el Mític Regino, que falsifica Sorolles com aquell que res i que després és capaç de vendre la falsificació a la policia, i el pare Rafel, un home bo que necessita molts calés per poder donar de menjar a tots els sense sostre que té acollits.

La veritat és que la primera idea d’en Marc és escriure un reportatge sobre el tema de moda que no és altre que la crisi del València F.C. amb la venda dels terrenys de Mestalla, però entre el noi de l’abocador i una cosa i l’altra, sembla que no tot és tan fàcil com podia semblar… Al contrari! Aquí hi ha marro per donar i vendre.

Fans d’en Torrent, prepareu-vos per passar una bona estona. Visca les falles!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un dinar un dia qualsevol
Autor:
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1938-3
Preu: 20,50€

Share

Assassinat en directe, de Mary Higgins Clark

assassinatendirecteEl doctor Greg Moran va al parc amb el seu fill petit, en Timmy, per passar una estona amb ell: gronxar-lo amb suavitat, riure i passar un dia feliç. Poc s’imagina que “l’assassí d’ulls blaus”, com per sempre més l’anomena en Timmy, està preparat per llevar-li la vida d’un tret.

En Timmy assisteix en directe a l’assassinat del seu pare i no només això. “L’ulls blaus” li diu: la propera serà la teva mare i desprès et tocarà a tu, Timmy.

D’això ja fa cinc anys. Cinc anys d’angoixa i desesperació per part de la Laurie, la mare del Timmy i del Leo Farley, l’avi policia retirat. A banda d’aquesta tragèdia, la vida continua. La Laurie ha de fer la seva vida i la seva feina que no és altra que la de productora de sèries de televisió. El seu nou projecte consisteix a llançar un serial que es dirà “Sota sospita” i que ve a ésser un reality basat en crims reals no resolts.

El crim que trien els de la productora va passar fa més de vint anys i encara no se sap qui va ser l’assassí. L’han batejat com el crim de la “Gala de Graduació” i es basa en l’assassinat de la Betsy Powell, la mare d’una de les quatre noies objecte de la festa de la gala.

Totes quatre noies, inclosa la filla de la víctima, tenien motius sobrats per odiar la Betsy Powell. La Mary Higgins Clark fa que aquestes noies facin un exercici de memòria i de voluntat per tal de posar ordre a les seves vides, malmeses des d’aquella tràgica nit.

Assassinat en directe de la , és una novel·la fàcil de llegir, apta per a gairebé tots el públics i idònia per passar un cap de setmana ben distret a la caça de l’assassí o assassina…

Serà el marit? Serà una de les quatre noies? Serà el xofer? Pot ser qualsevol d’ells. Ara toca que ho esbrineu vosaltres mateixos!!

Títol: Assassinat en directe
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 20,50€

 

Share

La venjança dels almogàvers, d’Andreu González Castro i Ramon Gasch Pou

lavenjancadelsamogaversTots hem sentit a parlar dels almogàvers i quan dic tots, és tots. Segur que coneixeu els noms més rellevants que van comandar aquest exèrcit temible, d’una manera o una altra hem sentit i coneixem anècdotes de la vida de Roger de Flor o Ramon Muntaner.

El que potser no coneixem tant és com vivien aquests valents soldats, com es desplaçaven amb l’exèrcit o què els movia a l’hora de voler viure com a mercenaris a sou dels cabdills, els monarques o els ducs als que servien. I, segurament, tampoc no coneixem gaire l’episodi conegut amb el títol d’aquesta novel·la, la venjança de l’exèrcit almogàver davant l’exèrcit de Bizanci al segle XIV.

Doncs aquesta és la part de la història en la que es concentra aquesta nova publicació de   i , que ja havien compartit autoria a Bon cop de falç i Defensors de la terra.

La venjança dels almogàvers s’estructura a l’estil de les antigues cròniques. En el que potser és una picada d’ullet a la potser més coneguda de totes, la de Ramon Muntaner, Ramon Gasch i Andreu González, fan aparèixer aquest personatge no només com un simple redactor de la història sinó que el retraten com l’almogàver, que en realitat era un soldat instruït per a ser un cabdill a la guerra, despietat quan calia o just quan les circumstàncies ho requerien. Igual que en Marc Amorós, el principal protagonista de la història, en qui es vertebren els fets que es narren i que veiem créixer des de la seva condició de jove escuder fins a convertir-se en un soldat bregat en mil batalles.

S’ha de dir que és ben palesa la feina de documentació que els dos escriptors han hagut de fer, els episodis es narren amb precisió i rigor, dibuixant un retrat bastant fidedigne del que succeïa dins i fora del camp de batalla, mostrant les coses bones dels almogàvers, però sense amagar les dolentes, no oblidem que al cap i a la fi, eren temps de guerres i els abusos i les situacions fora de mida es donaven en un bàndol i altre, sense distincions.

Si us agraden els llibres que parlen de la Història del nostre país, no us deixeu perdre La venjança dels almogàvers: la gaudireu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  La venjança dels almogàvers
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-1937-6
PVP: 20€

Share

Gran Cabaret, de David Grossman

grancabaretEls llibres de David Grossman -els que jo he llegit si més no: Tota una vida i Caigut fora del temps– es mouen en un univers propi: l’Israel actual poblat per personatges absolutament versemblants que tenen el denominador comú de tenir l’ànima plena de cicatrius.

Si fa no fa com a tot arreu però amb les particularitats d’aquest poble: un passat llunyà però omnipresent marcat per l’Holocaust, un de més recent ja viscut pels protagonistes com a infants o adolescents: l’arribada com a colons amb el que va suposar l’experiència de l’arrelament a una nova realitat, la presència constant de l’amenaça de guerra amb els veïns i, encara més recent, la traumàtica vivència d’estar infligint als àrabs un tracte que recorda el que ells han rebut fa ben poc com a col·lectiu.

La novel·la no va d’això però és un feixuc teló de fons que tots, poc o molt, traginen com poden i que s’afegeix a biografies que podrien estar situades en qualsevol altre escenari del món que en diem occidental.

De què va, doncs, aquest Gran Cabaret?

En un cabaret més aviat tronat, situat a Natanya, a la Cesarea, zona no gaire privilegiada d’Israel, hi actua Dóvale, un còmic de cinquanta-set anys, un one-man show, capaç de combinar la gestualitat d’un pallasso, la pirueta d’un saltimbanqui, el dramatisme d’un actor fent un monòleg i el torrent d’acudits enginyosos d’humor gruixut, lligat tot sense pausa.

Un home de la mateixa edat, Avishai Lézer, jutge en excedència des de fa poc, assisteix a l’espectacle atenent a la demanda explícita que el còmic li ha fet amb una estranya telefonada.

I el llibre, narració curta -190 pàgines-, ens va submergint en el que ha estat la vida del còmic amb un crescendo a la segona meitat que ens atrapa en un suspens molt ben treballat. També ens dóna pistes suficients de la vida del jutge i del que relaciona dos personatges tan diferents.

Quan he acabat la lectura, m’ha passat com amb els altres llibres d’aquest autor. Els personatges s’han fet de carn i ossos davant meu; he rigut una mica, he compadit molt i voldria haver pogut desitjar-los més sort a la vida.

I com n’és d’entranyable Euriclea, la dona petitona. Jo li donaria l’Oscar al paper secundari.

Es nota, oi, que m’ha agradat i que el recomano?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Gran Cabaret
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Roser Lluch Oms
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 17,90€

Share

After. Ànimes perdudes (Sèrie After 3), d’Anna Todd

after3L’Anna Todd torna al Nosaltresllegim amb la tercera part de la sèrie After amb una Tessa i un Hardin lluitant pel seu amor contra totes les circumstàncies. Ens ho explica la Gisela!

Després d’After i After, en mil bocins, en aquesta nova entrega de la sèrie que ha escrit l’Anna Todd hi anirem descobrint com la Tessa y en Hardin, la parella protagonista, vol demostrar a tots els que els envolten, i també demostrar-se a sí mateixos, que són capaços de canviar… encara que cadascú té el seu ritme i això no sempre ajuda!

En aquesta tercera entrega hi trobareu nous personatges i escenaris, però sobretot descobrireu alguns personatges secundaris que us sorprendran -traïcions, màscares que amaguen persones terribles,… I és que en Hardin i la Tessa viuran una separació geogràfica entre ells d’una manera molt profunda: ella decideix marxar a una altra ciutat sense en Hardin cap a la recerca d’un futur millor encara que el seu cor està trencat en mil bocins, i ell no baixa del burro: tots aquells que el coneixeu -i que heu llegit els llibres anteriors- sabeu que és molt tossut… encara que si hi ha algú que li pot fer canviar de parer és la Tessa.

No és novetat que Anna Todd hagi aconseguit fer un llibre de més de 900 pàgines que es llegeix en un moment: ja ho havia aconseguit abans i ho ha tornat a fer. Així doncs, benvinguts a la tercera entrega d’un llibre 360º i que, afortunadament pels fans de la sèrie, té una quarta part. I arriba d’aquí molt poc!

No us el perdeu!

Gràcies pel teu escrit, Gisela! T’esperem aviat! Potser amb la quarta part de la Sèrie After?

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquesta tercera part.

Títol: After. Ànimes perdudes (Sèrie After 3)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Esther Roig Giménez
Pàgines: 806
ISBN: 978-84-664-1936-9
Preu: 17,90€

 

Share

La segona lluna, d’Antoni Carrasco

lasegonallunaAquest llibre, premi de novel·la curta Just M. Casero, tot el que té de curt… també ho té d’intens.

Ni li falten ni li sobren paraules per deixar clar com l’aigua què és el que vol dir l’autor, que no es altra cosa que morir-se es fotut, molt fotut.

La cosa va de l’assassí número 1 que entra tard o d’hora a qualsevol casa i s’emporta el pare, el marit, els fills o qui sigui, perquè la seva ànsia és tan brutal i tan insaciable que a l’hora de fer mal, no fila mai prim.

El Càncer es converteix en l’amo de tot: tant del malalt que l’ha de patir, com dels familiars i amics que han d’aprendre per força a gestionar el dolor, la impotència, la sensació de no saber què fer ni què dir, ni com dimonis tirar endavant.

El fil conductor de la tragèdia és un eclipsi, la segona lluna del títol. Qualsevol cosa distreu. Tot és bo per poder oblidar, encara que sigui només un moment, una realitat devoradora i brutal, una realitat tan aniquiladora que sembla mentida que pugui ser real.

L’autor parla amb franquesa de la malaltia, dels danys col·laterals, de la desídia i la decepció que envolten el malalt quan ja es veu clar que el tema anirà a pitjor.

Es una novel·la honesta, franca i dura… Com la vida.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La segona lluna
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi de novel·la curta Just M. Casero 2014
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-9787-985-9
PVP: 16€

Share

L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, de Joaquín Camps

lultimaconfidenciadelescriptorhugomendozaNo és novel·la negra. No és thriller. No és novel·la romàntica. No és una novel·la de riure. Que què és? Doncs és… és tot això, i una molt bona estona llegint! I això que és un llibre d’aquells gruixuts de veritat!!

En , un professor de la Universitat de València s’estrena en això de la novel·la amb L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, un llibre que enganxa de mala manera. Si mireu la contraportada hi llegireu que un tal Víctor Vega rep un encàrrec de la vídua d’un escriptor anomenat Hugo Mendoza que consisteix en intentar descobrir si aquest escriptor, en realitat, és viu, i si és mort, qui envia uns manuscrits originals d’aquest cada 3 de desembre.

A la contraportada també hi trobareu les actrius secundàries de la novel·la: el detonant de la part de “novel·la romàntica”, la Bea, i una monja de clausura al més pur estil Lisbeth Salander per tot el tema informàtic, Santa Tecla.

La qüestió és que en Joaquín Camps ha aconseguit reunir tots aquests estils de què us parlava en un sol llibre perquè hi ha tema amb la Bea, hi ha morts amunt i avall, assassinats, pederastes, embolics de l’antiga Iugoslàvia i, encara més important, hi ha un argument i una manera d’explicar una història que atrapa fins al final. I això és d’agraïr quan un llibre té prop de 1.000 pàgines. La veritat, feia temps que no llegia un llibre tan ben travat i tan ben tramat.

Sou d’aquells que no us poseu nerviosos davant d’un llibre dels gruixuts? En Joaquín Camps l’ha encertada de ple i, amb una mica de sort, tornarem a veure i a llegir alguna cosa més del protagonista, en Víctor Vega.

Que què en penso? Que us agradarà a tots aquells que sigueu fans la novel·la negra i el thriller però també a tots els que sigueu capaços i tingueu ganes de deixar anar més d’un somriure durant una bona lectura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza
Autor: Joaquín Camps
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-664-1940-6
PVP: 22€

Share

L’àguila negra, de Joan Carreras

laguilanegraAquesta és una d’aquelles lectures que van guanyant interès a mesura que la llegeixes, a mesura que et vas ficant en la pell dels seus protagonistes. El seu argument d’entrada no sembla que hagi de dir massa, però és amb el pas de les pàgines que vas descobrint que aquells personatges tenen molt a dir.

Així, ens trobem amb un dentista retirat de Barcelona, en Marià Solvell, que decideix anar a passar un temps a un poble nudista a esperar trobar-se amb algú. En Marià, en realitat, el que vol és fer net, treure’s aquell pes de sobre que ha anat carregant durant tota la seva vida. I és això el que anirem descobrint: la vida d’en Marià al llarg dels anys, des del 1951 fins el 2012. Una vida que no es pot deslligar de Barcelona, la seva ciutat.

Per descomptat, en Marià no està sol en aquesta història. L’acompanyarà el seu company de facultat, el Tomàs, amb qui obrirà el consultori dental, així com la Teresa, la seva companya sentimental i amb qui experimentarà una forma de viure l’amor diferent al que se suposava que havia de ser als anys 70.

I tot això, acompanyat d’una banda sonora fantàstica, la cançó que dóna títol a la novel·la, L’àguila negra, de Maria del Mar Bonet que a principis de la dècada dels 70 va aconseguir posar-se i posar-la al capdavant de les llistes dels discos més venuts.

Algú podria dir allò de “uff, una altra novel·la sobre la Barcelona del Franquisme”… però no. No és tant sobre el context en què es mou -que també- sinó sobre les persones que hi van viure, aquells anònims que tots tenim a les nostres famílies, els que van triar adaptar-se per sobreviure enlloc d’enfrontar-se directament a la dictadura. Com diu  en una entrevista sobre L’àguila negra, “la novel·la està lluny d’aquestes mirades més mítiques dels herois o dels militants antifranquistes. Els meus personatges es van adaptant als canvis com la majoria de persones. Són les generacions que van construir un país mancat d’ambició i d’entusiasme”.

L’àguila negra és, per alegria dels seus seguidors, el retorn de Joan Carreras a la primera línia de la Literatura catalana. L’any passat ens va fer gaudir amb Cafè Barcelona, amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i ara es presenta a les nostres llars amb L’àguila negra, que tot just el passat desembre va resultar guanyadora del Premi Sant Jordi 2014 de novel·la.

Necessiteu gaire més arguments?

Títol: L’àguila negra
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 356
ISBN: 978-84-7588-549-0
Preu: 21,50€

Share

La senyoreta Keaton i altres bèsties, de Teresa Colom

lasenyoretakeatonialtresbestiesLa senyoreta Keaton i altres bèsties és, des del seu nom, una declaració d’intencions. Des del principi ja podem veure que el recull de relats que Teresa Colom ha escrit retratarà uns personatges amb característiques especials.

Cada un dels relats narra la història del naixement d’un nen o nena especial, amb una particularitat que el fa viure la vida d’una manera extraordinària.

Coneixerem a la senyoreta Clock, una nena que veu com tota una vida es concentra en quatre estacions mal contades, que neix, parla, i s’enamora però que no deixa mai de transmetre un missatge d’alegria pels dies que ha viscut. Aquesta senyoreta Clock és la inversa del regressiu que va deixar-nos Manuel de Pedrolo a Trajecte Final o el més actual Benjamin Button que enlloc de rejovenir, envelleix. També viurem la història de la Caterina, una nena que viu entre les balenes; la del Roc, un nen amb una ungla de porc enlloc de la mà dreta; o la del fill de l’enterramorts, un nen que viu gràcies a La Mort.

Els cinc relats de La senyoreta Keaton i altres bèsties estan enllaçats entre ells, els personatges principals d’un relat apareixen fugaçment com a secundaris a les altres narracions i converteixen la individualitat en un conjunt sòlid que es veu reforçat pel tema de fons de totes les històries. Perquè Teresa Colom no s’oblida d’una cosa: el naixement de cada criatura és un principi i al mateix temps, un final. Un naixement extraordinari és també una mort fora del normal. A totes les històries trobem un missatge d’alegria pel naixement de les criatures i al mateix temps, un aire trist però tendre que va deixant el lector amb un sabor dolç i agre simultàniament.

Títol: La senyoreta Keaton i altres bèsties
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-984-2
PVP: 17€

Share