De vegades, això d’agafar un llibre pensant en Nosaltresllegim et porta per camins inesperats. Per ser que a mi les obres que giren entorn del sexe (de ficció o no) no m’acaben de fer el pes, m’he trobat llegint M’agrada el sexe, No t’amago res i, ara, Justine o les dissorts de la virtut. Pas mal, no trobeu?

Bé, doncs, més enllà de reflexionar sobre els perills a què s’arriscaven els autors del XVIII i que a dia d’avui són impensables – al Marquès se’l va condemnar a quedar reclòs de per vida en un manicomi- és evident que les situacions que es plantegen en les obres contemporànies no necessàriament són més dures que les que va dibuixar Sade fa precisament 200 anys… parlant de dibuixos! L’edició a càrrec d’Albert Mestres que ens porta Proa es presenta il·lustrada amb gravats de l’època que demostren que, en temes sexuals, ben poca cosa s’ha inventat darrerament…

La novel·la ens mostra com ha estat la vida de dues germanes que, de ben jovenetes, es queden òrfenes. Una, la Juliette, opta per prostituir-se i fer-se així un camí a la vida; l’altra, la Justine, agafa la trajectòria de la virtut per mirar de dur una vida exemplar i ordenada, plena de decència i candor. Res més lluny, tanmateix, dels seus propòsits! Ben aviat comença a anar a mal borràs i la pobra Justine es troba en mans de llops de tota classe, que li faran patir les perversions sexuals més abjectes, descrites amb luxe de detall. Ja us podeu imaginar que la Virtut acaba com rosari de l’aurora… Diu el Marquès al final

Oh, vosaltres, que vessàreu llàgrimes sobre les dissorts de la Virtut (…) que pugueu treure almenys d’aquesta història, perdonant-ne els quadres potser un xic forts que ens hem vist obligats a fer servir, el mateix fruit que la senyora Lorsange! Tant de bo us pugueu convèncer amb ella que la veritable felicitat únicament es troba en el si de la Virtut i que, si amb mires que no ens pertoca aprofundir, Déu permet que sigui perseguida a la Terra, és per rescabalar-la’n al Cel amb les recompenses més falagueres.

Des del meu punt de vista, allò que m’ha interessat més de la novel·la són les reflexions filosòfiques que hi ha entre els diferents episodis pels quals passa la Justine. Hi trobem reflexions molt interessants amarades d’il·lustració que paguen molt la pena. Us en deixo una, a veure si us faig encuriosir per llegir aquesta obra:

Només el que és constant és realment bo. El que canvia perpètuament no podria pretendre el caràcter de bondat, és per això que s’ha posat la immutabilitat entre les perfeccions de l’etern. Però la virtut no està privada totalment, d’aquest caràcter: No hi ha dos pobles sobre la capa de la terra que siguin virtuosos de la mateixa manera. Per tant, la virtud no en té res, de real, de bo intrínsecament, i no mereix gens el nostre culte.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Justine o les dissorts de la virtut
Autor: Marquès de Sade
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Traductor: Albert Mestres
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-7588-530-8
Preu: 19,90€