Arxiu de la categoria: Ficció

Sèrie Bergman 1 – Secrets imperfectes, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

Hem agafat l’últim fitxatge del Nosaltresllegim, l’Álvaro, i s’ha cruspit SENCERA la Sèrie Bergman de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt. Prepareu-vos per a Secrets imperfectes, Crims duplicats, Morts prescindibles i Silencis inconfessables. Arriba la Sèrie Bergman al complet!

I avui parlem de… Secrets imperfectes – Sèrie Bergman 1:

Llegeix-la, em va dir Martí, t’agradarà. El veia tan confiat que em vaig posar mans en farina i, per a la meua sorpresa, com és habitual, tenia raó. Un llibre que et presenta una amalgama de temes i camins que t’enganxen ràpidament. Un desconegut que transporta un mort a les primeres pàgines em va fer mossegar l’ham com el peix més innocent, i ja no me’l vaig poder traure fins a l’última pàgina.

Els interessos personals d’un cos policial que no fa bé les coses, barrejat amb la necessitat de trobar a Roger Eriksson, un nen desaparegut, fan un perfecte retrat de la burocràcia policial, lenta i amb carències, que en lloc de mirar pels interessos del desaparegut, ho fa per a quedar bé enfront de la premsa sensacionalista. L’altre ham que vaig mossegar va ser la curiositat amb la qual l’autor envolta a Sebastian Bergman, un psicòleg criminal que passeja entre les fulles d’aquesta meravellosa obra.

La seua narració és teatral, molt de diàleg que converteix deu pàgines en un sospir, gairebé cinematogràfic, amb una anàlisi psicològica dels personatges que deixa entreveure la gran tasca descriptiva, definitòria i amb matisos, que hi ha darrere d’aquesta facilitat amb la ploma. L’ambientació és excel·lent, amb un domini absolut dels procediments d’investigació a les escenes dels crims. Descripcions ajustades, suficients per a tancar els ulls i transportar-te a prop d’aquella cinta groga que t’impedeix el pas.

Secrets imperfectes aborda uns temes de cruel realitat: falta de comunicació parental, adolescents que no troben la seua identitat o la sensació de no encaixar enlloc, creant-te un buit personal que t’allunya de totes les persones que t’envolten. La violència de gènere també té cabuda entre les seues pàgines, juntament amb el maltractament a menors o la carència d’autoestima que molts, en alguns moments, hem tingut. Quan aquest trencaclosques sembla resolt, l’autor fa un gir que te’l desmunta amb girs argumentals, creant amb cadascun d’aquest, més i més tensió.

En definitiva, una novel·la d’aquelles que et fan tancar els ulls i et transporten al lloc del crim. Desitjant començar la segona, la tercera, i la quarta part, i tot plegat poder dir-li a Martí: tenies raó, amic.

Títol: Secrets imperfectes
Autor: Michael Hjorth | Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-2088-4
Preu: 19,90€

Share

Al cor dels homes, de Nickolas Butler

He escrit més de noranta ressenyes de llibres pel Nosaltres i m’adono que, inconscientment, hi ha algunes neurones que tot just començar la lectura comencen a pressuposar l’estructura del comentari. No sempre. I sovint la redacció final no hi té res a veure.

Aquesta novel·la m’ha anat deixant la pobra neurona descol·locada.

A les primeres planes de lectura vaig pensar: “sembla que estic davant d’una mena de literatura per preadolescents tipus Enid Blyton amb tocs del Dickens de nens desgraciats com Oliver Twist.”

Molt aviat he canviat d’opinió: això té un nen protagonista però no és llibre adreçat a nens.
Ja cap a la meitat queda clar que res de res d’històries de nens, el tema és principalment el mal, els bons i els dolents. ¿Paga la pena ser bo? ¿Cal desenganyar com més aviat millor els adolescents per tal de protegir-los de les regles del joc “reals” de la societat?

Arribat aquí vaig pensar: “el que no hi ha dubte és que és un llibre “mascle”, com aquelles pelis de guerra dels anys 50 en les quals no hi sortia ni una dona. Ni una. Fins aquí hi han anat apareixent dones amb papers importants, però el punt de vista sempre ha estat mascle.”

I vet aquí que a la part final, el que hauria estat ineludiblement un llibre escrit “per un home”, comença a esdevenir una novel·la que “l’escriu una dona”. Una visió femenina del món (les relacions i les coses) és la mestressa de la narració. Hi ha pàgines d’una duresa, d’una tendresa, d’un realisme molt “de dona”, i per a mi, magistrals.

I ara toca allò de “i de què va?”. Abans de parlar dels personatges situaré quatre peces importantíssimes del puzzle:

Primera: Nord-amèrica, Wisconsin. Potser és tòpic, però llegit des d’aquí sona a paisatge d’anunci de Marlboro.

Segona: L’escoltisme. Escoltisme americà. És un món que vaig viure intensament d’adolescent i que conec com era aquí, i que correspon a la primera part del llibre (1962). Un munt de coses i valors són els que eren els nostres. D’altres, res a veure i fins i tot contradictoris. I crec que l’escoltisme dels meus fills (que correspondria al de la segona part del llibre, el 1996) era encara més diferent.

Tercera: l’entorn natural, el paisatge. Gran part de l’acció passa en una “reserva”, el Campament Chippewa, que inclou boscos on perdre’s, un llac amb una illa al mig, amb presència de cérvols, ocells autòctons i estels a la nit (que van minvant amb els anys i la creixent contaminació lumínica).

Quarta: la guerra, l’exèrcit, les armes. La naturalitat amb què aquest món forma part de la vida dels americans que apareixen al llibre deixa descol·locat a un lector com jo.

I què passa? Uf, moltes coses! El protagonista, en Nelson, és un nen que no té cap amic: porta ulleres, sempre sap les respostes a classe, és esquifit, tímid, introvertit, més aviat pobre… Convida a tothom al seu 13 aniversari i no hi va ningú. Quan està desesperat s’hi presenta en Jonathan, que arriba tard i mig de rebot però significa que té un amic. Tots dos van al Campament escolta.

Nelson té sobradament les “proves” que calen per esdevenir Gran Àliga. Però no té ni un amic. En Jonathan molt de lluny. Com que toca la corneta per despertar els matins li diuen de forma burleta “Corneta”. I el sotmeten a cruels humiliacions. En Jonathan el traeix i després mig l’ajuda… El Cap del Campament, un home gran, l’acabarà protegint i encaminant a l’exèrcit. Vietnam a l’horitzó.

Al cap de trenta anys tot ha canviat i a l’epicentre que és el Campament hi continuen passant coses que no lliguen amb l’ètica que diu que predica l’escoltisme. Nelson n’és el Cap (baixet però fornit veterà del Vietnam). En Jonathan, home de negocis d’èxit, hi porta el seu fill Trevor, de 16 anys, bon noi de cap a peus i que té una novieta, la Rachel, que no hauria volgut deixar per haver d’anar al camp. El pare decideix convertir-lo en un home per tal que descobreixi com és la vida de veritat, sense idealisme. I passen més coses.

I el 2019 (?) la Rachel porta el seu fill Thomas a Chippewa. En Trevor, que es va fer militar de les forces especials i va passar per Afganistan, la deixa vídua i el fill que van tenir, en Thomas, ni ha conegut son pare. I ella ha assumit els dos papers. El Nelson septuagenari i molt desmillorat és encara el Cap del Campament.

I també passen coses.

Acabo la lectura i penso que he après a entendre més aquest món que són els nord-americans: que n’hi ha que voten Trump, que hi ha bona gent que defensa tenir armes, que hi ha “bons” i “dolents (a les pel·lícules ja s’ha fet habitual això d’ ”ei! que sóc dels bons!”), o que les dones s’empoderen malgrat tot però lentament.

La traducció al català m’ha semblat boníssima. No conec l’original ni domino l’anglès però la traça a trobar les paraules adequades en cada registre és per treure’s el barret, Marc Rubió!

Si voleu entendre els nord-americans, cosa gairebé obligada per a sobreviure, llegiu corrents Al cor dels homes.

Aquí podeu començar a llegir Al cor dels homes de Nickolas Butler. Els primers capítols, en pdf!!.

Títol: Al cor dels homes
Autor: Nickolas Butler
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-17016-13-5
Preu: 22,95€

Share

Això no és Amèrica, de Jordi Puntí

Quan els grans narradors es posen a fer petites narracions en surten grandíssims contes! Això no és Amèrica és, des del meu punt de vista, això: un enorme llibre de 9 contes, alguns dels quals -com s’indica a la “Nota final”- van ser escrits l’any 2002 i altres tot just al llarg del 2016.

Són totes peces que, d’una manera o altra, havien vist la llum anteriorment (moltes, sota l’autoria dels mai prou elogiats Germans Miranda) i ara han tornat a passar pels ulls de Jordi Puntí, que les ha revisades i, en algun cas, restaurades amb algunes pàgines que n’havia manllevat abans per qüestió d’espai.

M’ha acompanyat en dies convulsos, aquest llibre, i m’ha fet viure emocions intenses, d’aquelles que els bons contes transporten amagades a dins, com si fossin una càpsula farcida d’antibiòtic que mata tots els bacteris que ens van minant la moral…

Sempre em sap greu parlar de l’argument dels llibres que llegeixo i, en aquesta ocasió, més que mai, perquè són relats curtets i es mereixen que hi arribem amb el cap en blanc,  a punt per a què ens l’omplin de colors. De vegades, de negre.

Tanmateix, sí que crec que us puc confessar que, des que vaig llegir el primer relat, he mirat de posar en pràctica una activitat que planteja i ho he trobat força complicat… En l’activitat de què parlo, els protagonistes caminen per Barcelona i, mentre ho fan, dibuixen a la retícula de l’Eixample lletres imaginàries. És una idea bonica, oi? Què hi escriuríeu, nosaltres, a la ciutat?  No ho sé… potser una frase del Mike Franquesa, un dels protagonistes d’aquests relats, que ens acaba dient “Tard o d’hora tothom descobreix quin paper li ha tocat al teatre de la vida”. Confiem que no sigui un paper d’estrassa!

Aquí podeu començar a llegir el llibre de Jordi Puntí! Gaudiu dels primers capítols en pdf!

Aquí teniu més llibres del Jordi Puntí al Nosaltresllegim, com ara aquesta ressenya de les seves Maletes perdudes.

Títol: Això no és Amèrica
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-17016-16-6
Preu: 17€

Share

En Roger Bastida ens explica el seu llibre ‘La mirada de la sargantana’

De tant en tant tenim un atac de barra i demanem als autors que acaben de publicar llibre que ens l’expliquin. Ho vam fer amb en Joan Maria Morros i Els Coixinets, amb en Josep Capsir i Els fills de l’Atlàntida o amb en Jordi Amat i la seva biografia de Josep Benet.

Aquest cop, li hem demanat a en Roger Bastida que ens expliqui La mirada de la sargantana, un llibre sobre el pintor Ramon Casas i una venedora de loteria de la Plaça Catalunya anomenada Júlia Peraire. Aquí ho teniu!

Vaig conèixer la història de Júlia Peraire i Ramon Casas quan estudiava a la universitat. Tot i que durant dècades s’havia explicat com la típica anècdota del pintor que s’enamora de la seva model, ben aviat em vaig adonar que tot plegat era més complex i més fascinant del que semblava. Com que m’havia picat la curiositat, vaig voler llegir tots els textos acadèmics sobre la trajectòria de Casas que hi havia a la biblioteca de la facultat. I, aleshores, em vaig fer la pregunta: com era possible que, amb tots aquells ingredients (un dels grans artistes del Modernisme, una noia que no es resigna a interpretar el paper que la societat vol imposar-li, la Barcelona del 1900…), no s’hagués dut a terme cap novel·la, pel·lícula o sèrie sobre allò?

I em vaig posar a escriure. Tenia vint-i-dos anys i el que en sortís no havia de ser més que un passatemps. No sabria dir si tenia pensat fer una novel·la. Una novel·la son paraules majors. Al principi vaig decidir fer un conte curt, però de seguida vaig intuir que necessitaria més pàgines per poder explicar tot el que volia. Suposo que no hagués començat a escriure si abans no hagués llegit molt. Tot i que podria citar uns quants autors que han influït, en major o menor mesura, en la meva manera d’escriure (Salvador Espriu, Terenci Moix, Jaume Cabré…), no puc deixar de fer un esment especial a Mercè Rodoreda; el cert és la novel·la està esquitxada d’homenatges a la més gran escriptora de les lletres catalanes.

Fonamentalment, La mirada de la sargantana pretén explicar la història de dues persones que van decidir viure el seu amor en llibertat. La Barcelona del Modernisme esdevé el teló de fons d’aquest relat sobre el trencament de les convencions socials. Els lectors descobriran una època apassionant i captivadora i una ciutat (el “París del Sud”, la “Perla del Mediterrani”, la “Rosa de Foc”…) en plena efervescència artística i cultural.

Quina bona pinta, oi? Roger, tenim moltes ganes de llegir aquest La mirada de la sargantana!

De fet, seguiu aquest enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf del llibre del Roger Bastida.

Esperem retrobar-te aquí molt aviat en forma de ressenya!

Títol: La mirada de la sargantana
Autor: Roger Bastida Sabido
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2285-7
Preu: 18€

Share

Ciutat de llops, d’Andreu Carranza

Benvolguts Nosaltres,

Ara ja feia temps que no us parlava de cap llibre i avui recupero el contacte amb Ciutat de Llops, d’Andreu Carranza.

Anem directament a l’argument i després us explico altres cosetes.

A Ciutat de Llops ens trobem amb el protagonista principal, l’oncle Passarius, un llaguter que travessa l’Ebre acompanyat de l’Eban, l’Abiner, la Baikar, l’Ager i l’Aranko. Tots ells, envoltats per la boira es veuran embolcallats també per les històries del riu i buscaran respostes mentre fan la travessia en la barca. En una entrevista, Carranza deia “és un viatge des del Delta fins a la Ribera en llagut. Els tripulants van pujant i es troben tot de situacions que han de resoldre”.

En paraules del propi autor, la novel·la és el tancament de tota una època dins la seva trajectòria literària que va començar ara ja fa vint-i-cinc anys. En les seves obres han anat apareixent constantment certs temes que l’obsessionaven quan escrivia els seus llibres: la recerca d’un pare que havia desaparegut, un nou món, una forma de fer i de pensar diferent dels joves respecte les generacions anteriors.  I és que a Ciutat de Llops hi ha certa remor autobiogràfica.

Ciutat de Llops va ser escrita fa tretze anys i suposa un punt i a part en la carrera literària de Carranza. Ell mateix explica que amb aquesta obra es tanca un cicle i es restitueix la pau en tant que finalment pot donar per concloses les obsessions i els fantasmes del seu passat.

L’ambientació mitològica que Carranza imprimeix a Ciutat de Llops es veu molt clarament en la presència de llegendes -reals o inventades- sobre éssers mitològics com el silur, un peix de gran mida present a l’Ebre, al qual li ha donat un sentit metafòric. I és clar, el llop, un altre animal fortament vinculat a les terres ebrenques i que també té una presència important en la novel·la.

El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l’alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d’un blanc immaculat. En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l’aigua.

Si seguiu aquest enllaç, podeu començar a llegir els primers capítols en pdf d’aquest llibre d’Andreu Carranza.

Títol: Ciutat de Llops
Autor: Andreu Carranza
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-2290-1
PVP: 19,50€

Share

Origen, de Dan Brown

L’Enric Xicoy, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull ens ressenya Origen, el nou llibre de Dan Brown, situat en gran part a Catalunya. Us ho vam explicar en aquest post!

Aquí teniu l’escrit de l’Enric:

Quo vadis Dan Brown?

Dan Brown ho ha tornat a fer. Ha tornat a concentrar en 600 pàgines un dia sencer d’acció trepidant del professor Robert Langdon acompanyat d’una bella senyora. Per suposat, també ha tornat a plantejar un misteri al principi del llibre que quan es resolgui canviarà per sempre la humanitat. Aquesta vegada, de fet, no un sinó dos misteris que ens han acompanyat des de l’inici d’aquesta humanitat: d’on venim? I a on anem? En definitiva: Origen.

I resulta que la resposta a les preguntes més transcendents de la història es resolen precisament en una de les ciutats que aquests dies és un punt d’atracció informativa d’Europa i bona part del món: Barcelona.

L’acció de la nova novel·la de Dan Brown transcorre entre Bilbao, Madrid i Barcelona. Com us podeu imaginar, en tantes pàgines que expliquen poques hores d’un mateix dia hi ha moltes referències històriques, polítiques, artístiques, científiques i també tecnològiques. Els referents que ens impliquen estan resolts amb rigor i fins i tot, en el meu cas, amb el descobriment de fets que desconeixia.

Llegint els agraïments no sorprèn aquest rigor. Fins i tot apareixen noms de personatges reals que a la ficció ocupen la mateixa responsabilitat. Tot i així, la majoria de noms i càrrecs de la novel·la són inventats i disten bastant de la manera de ser dels personatges reals i, en algun cas, reials.

No espereu però, la tradicional resolució successiva d’enigmes per part del professor Robert Langdon fins arribar a resoldre l’enigma final. I per suposat, la resposta -o no- als grans misteris de la humanitat no ens deixarà indiferents i ens farà cavil·lar durant uns dies.

Ah, per cert! Amb una mica d’audàcia, observació i imaginació a partir de la meitat del llibre ja podeu saber qui és un dels personatges misteriosos de la novel·la. Us animo a intentar descobrir-lo!

Moltes gràcies per la teva ressenya, Enric! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Títol: Origen
Autor: Dan Brown
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Esther Roig Giménez
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2315-1
Preu: 22,50€

Share

Retorn, de Carles Casajuana

La Montse Ortiz torna al Nosaltresdesprés d’haver llegit assaig sobre política molt recomanable– amb un llibre completament diferent: Retorn, de Carles Casajuana. En Josep Carner i el seu retorn a Barcelona.

Aquí la teniu!

Retorn és una novel·la delicada i exquisida que ens explica la visita del poeta Josep Carner a Barcelona desprès de 30 anys d’exili.

Lluis Miralles un jove estudiant de dret rep l’encàrrec d’acompanyar l’il·lustre poeta i la seva dona, Émilie Noulet, durant la breu estada a la ciutat enyorada.

Som a la Barcelona de l’any 1970 i de la mà d’en Lluis coneixem a un Josep Carner vell i absent que de tant en tant ens sorprèn amb moments d’una lucidesa aclaparadora.

Coneixem a  la Mariona, l’estudiant de Lletres amb qui en Lluis inicia un idil·li amorós. Ella li obre les portes a un nou món, a una Barcelona més gamberra, revolucionaria i  clandestina, lluny de l’ambient benestant del barri de Sant Gervasi on encara viu amb els pares.

El piset d’estudiants de la Mariona al barri mariner de la Barceloneta esdevé un espai de tertúlies sobre cultura, sobre el retorn del poeta i política, un espai de llibertat en un context de repressió franquista i davant d’un règim que tot i mostrar algunes senyals de debilitat, continua aplicant la mà de ferro.

En la novel·la el poeta juga un paper passiu. És a través dels diferents personatges que envolten a Carner i que formen part del teixit social, cultural i artístic català del moment que anem descobrint al poeta, al mestre. Un home amb un gran sentit de l’humor i una intel·ligència descomunal, un autor polifacètic i molt prolífic que va arribar a tenir càrrecs diplomàtics als anys 20. Poc a poc i a mesura que anem entenent la personalitat de l’il·lustre exiliat, es va evidenciant que el seu retorn no és comprés per tothom i que incomoda a alguns. Per què després de 30 anys d’exili torna a una Barcelona encara franquista? Perquè es desdiu de la seva promesa i torna abans de la mort del dictador?

Carles Casajuana ens ho explica en aquesta novel·la i ens regala versos i reflexions del “príncep dels poetes catalans”, una delícia.

Montse Ortiz Moran

Moltes gràcies pel teu escrit, Montse!!

Seguiu aquest enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf del llibre Retorn, de Carles Casajuana.

Títol: Retorn
Autor: Carles Casajuana
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-2288-8
Preu: 18€

Share

La mirada de la sargantana, de Roger Bastida

La Montse se’ns estrena al Nosaltres per explicar-nos el llibre de Roger Bastida anomenat La mirada de la sargantana. Aquí teniu el seu escrit! I aviat una sorpresa molt agradable!!

Aquesta és una novel·la de base històrica que retrata la vida barcelonina de principis del segle XX i alguns dels seus personatges més emblemàtics. La trama és plena de detalls que donen molt d’interès a la lectura i ens acosten als esdeveniments dels anys 20, 30 i 40.

El pintor Ramon Casas i el seu entorn són els protagonistes del llibre. L’autor fa servir diversos narradors: en Ramon, les seves germanes, l’estimada Júlia i la pròpia Barcelona, per explicar les tendències de la moda, el creixement de la ciutat i l’ambient social, polític i artístic, del qual és bon coneixedor.

Entre els personatges masculins, el Ramon s’envolta d’amics artistes que ens presenta i amb qui gaudeix de novetats tecnològiques com l’automòbil, de la compra de joies, vestits, obres d’art o, fins i tot, d’un monestir per restaurar.

Dels femenins destaca la Júlia, una noia “especial”, més lliure i moderna que la majoria de la seva època i contrapunt de la Montserrat, la germana que malgrat la riquesa i els privilegis no aconsegueix ser feliç.

I una recomanació final, si després de llegir el llibre teniu oportunitat de fer-ho, no us perdeu la visita al cercle del Liceu i del seu ambient màgic per contemplar els quadres que conserva, especialment ‘La mirada de la sargantana’.

Moltes gràcies, Montse!! Bona pinta, oi?

Seguiu aquest enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf del llibre del Roger Bastida.

Títol: La mirada de la sargantana
Autor: Roger Bastida Sabido
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2285-7
Preu: 18€

Share

La casa de la frontera, de Rafael Vallbona

Corren dies de llegir tuits. Amb una ocurrència de 140 caràcters ja ha d’estar tot dit… Potser una foto ho acaba d’il·lustrar? O un vídeo? Piu i pim pam!

Tot i que hi reconec la gràcia, per tot allò de la proximitat als fets i de la immediatesa, d’haver portat la veu a persones que normalment no tenien altaveu, confesso que en aquest entorn comunicatiu no m’hi acabo de trobar com peix a l’aigua (hauria de dir com ocell al niu?).

M’agraden més els espais amplis, on desplegar arguments i que el lector pugui endinsar-se en un tema sense la sensació d’estar davant d’un mostrari que passa d’una cosa a l’altra sense solució de continuïtat.

Sóc un d’aquests nosaltres que llegeix revistes, diaris, llibres… i llibres de ficció! Perquè, molt sovint, és en la novel·la que hi trobo noves preguntes i respostes per a les inquietuds de sempre i de les noves que em van sorgint.

I si vosaltres també sou part d’aquests nosaltres, us recomano La casa de la frontera, el darrer Premi BBVA Sant Joan. Us hi trobareu la Carme, una narradora que és més que un tuit. Ella us anirà explicant com la història recent ha anat omplint els dies de l’hostal, aquesta casa de la frontera, que la seva família ha regentat a Puigcerdà des de finals del segle XIX.

Hi he passat fred, angoixa, impotència, alegria i moltes altres vivències, en les pàgines d’aquesta casa. Els canvis que ha viscut la Cerdanya i el país sencer no han estat sempre un llit de roses, tot i que també hi hagin florit èpoques de bonança econòmica, i tot plegat queda molt ben retratat en aquesta obra costumista i d’estructura molt moderna per la gestió del temps de la narració.

Que llegint el TimeLine de segons qui hauria rigut més? Segur! Però ni de bon tros hauria conegut tanta gent que, a hores d’ara, tindria molt a explicar-nos… I és que, com diu en Rafael Vallbona al final de tot de l’obra, hi ha novel·les que les habiten les persones.

Nosaltres, feu-me cas i, entre tuit i tuit, regaleu-vos una estona per llegir una novel·la que us agradarà!

Aquí teniu les primeres pàgines del Premi Sant Joan de Rafel Vallbona en pdf.

Títol: La casa de la frontera
Autor: Rafael Vallbona
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-297-7613-3
PVP: 20,50€

Share

L’home que perseguia la seva ombra, de David Lagercrantz

Ja fa dos anys que vaig llegir i ressenyar pel Nosaltres l’esperada continuació de la trilogia Millenium de Stieg Larsson… sense Larsson. L’agosarat escriptor encarregat del “marrón”, en David Lagercrantz, se’n va sortir més que airós a El que no et mata el fa més fort i ens va permetre seguir les passes de l’enigmàtica Lisbeth Salander, Mikael Blomkvist i alguns dels personatges dels tres primers volums. També en van aparèixer de nous i jo preveia una presència destacada en futures entregues d’un d’ells (una en realitat), la Camilla. No us explicaré qui és per no aixafar-vos la guitarra, si no heu llegit la quarta entrega de Millennium.

Amb la Camilla em vaig equivocar. Sí que a L’home que perseguia la seva ombra hi té un paper important, però en segon terme. Què hi trobem, doncs, en aquest nou llibre de Millennium? Un tema dominant: els bessons. I, naturalment, personatges que en són de bessons.

També prenen un paper molt destacat les investigacions que, en el passat, van poder realitzar-se sobre el grau d’influència de l’herència genètica i la de l’entorn social en les persones. L’ens que ho estudiava -amb seu a Uppsala- s’havia anomenat, fins el 1958, “Institut de Biologia Racial”, i que després, per correcció política, va passar a anomenar-se “Institut per a la Genètica Mèdica”. Alguns dels investigadors són peça fonamental en la novel·la. I també ho són altres personatges bessons que no desvelaré més del que ja he deixat entreveure.

Un altre univers de personatges molt importants en la trama de la narració és el de l’entorn familiar fanàticament islamista de Faria, una noia de Bangla Desh que havia intentat trencar el cercle opressiu al qual es veia sotmesa i que la va portar a una presó d’alta seguretat, al mateix pavelló on es troba la Lisbeth. A més, el pavelló està dominat/aterrit per un sinistre personatge: una noia que es fa anomenar Benito per la seva admiració per Mussolini.

Aquesta tal Benito té la proa posada a la Faria davant la vista grossa dels vigilants i Lisbeth decideix de protegir-la. Tant l’una com l’altra estan amenaçades de mort per cantons diversos.

Poseu aquests elements en funcionament i acabareu atrapats pel clàssic final de novel·la negra amb desenllaços sorprenents, tips de patir per la sort dels personatges, morts, transfiguracions, etc.

Entremig aprenem un munt de coses sobre els bessons univitel·lins i bivitel·lins, els que són mirall, teories diverses sobre tot això… I també aprendrem sobre malalties com la hiperacúsia, o sobre temes com ara en Django Reinhard i el jazz gitano.

El món de la revista Millennium gairebé no apareix. L’inevitable Mikael Blomkvist sí, i molt.
I la seva germana advocada Annika, i l’inspector Bublanski, i la Hacker Republic. I un munt de personatges molt ben caracteritzats, nous o vells coneguts.

Si arribeu de nou als llibres de la sèrie no us decebrà i no tingueu por: no necessiteu haver llegit els anteriors, tot i que us n’agafaran ganes.

I als viciosos què us haig de dir! Allò del Cruyff: sortiu i disfruteu.

Ja sé que seria més correcte escriure gaudiu o fruïu però és que no sona igual i em sembla que, “en un momento dado”, el gran creador de neologismes no m’ho perdonaria.

Títol: L’home que perseguia la seva ombra
Autor: David Lagercrantz
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2286-4
PVP: 22,50€

Share