Arxiu de la categoria: Biografies i memòries

Avui toca parlar d’Els secrets del Barça

5 respostes

Avui, per curiositat i perquè no paro de sentir parlar dels Campions de Lliga, he estat mirant els llibres que tenen el Barça com a eix vertebrador.

Aquí n’hem comentat alguns: Viatge d’anada i tornada -vegeu Viatge d’anada… – i Crackòvia -vegeu Enguany… -, Tenim un nom (tot i que no és ben bé el mateix) -vegeu Per Sant… -… Però n’hi ha molts més. El Nil em va explicar fa dies que s’estava llegint un llibre del Guardiola (Pep Guardiola, em penso que es diu); confio que quan se l’acabi el vulgui comentar amb nosaltres. També hi ha una iniciativa solidària titulada Relats del mundial (quina foto més bonica de coberta!), llibres de negoci relacionats amb el Pep (he trobat Liderazgo Guardiola, però segur que n’hi ha d’altres)…

N’hi ha un que m’ha cridat especialment l’atenció: Els secrets del Barça, de Lluís Canut. Es veu que aquest periodista esportiu s’ha engrescat a destapar alguns aspectes de la història del Barça amagats fins ara. Sembla ser que fins i tot explica les autèntiques raons per les quals l’Eto’o va sortir del Barça o com va ser l’entrevista en què el Núñez va acabar plorant al plató…

Els de Crackòvia s’han ocupat de “posar-la al dia”…

Us fa gràcia llegir-lo i comentar-lo aquí? Us en deixo la fitxa i, si us engresqueu, feu-nos-ho saber, perquè en tinc un per enviar.

Títol: Els secrets del Barça
Autor:  Lluís Canut
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1266-7
PVP: 17’50€

Això sí, trobo que seria divertit que ens expliquéssim, ara que encara estem tots plegats amb el regust de la victòria a flor de pell, quin és el vostre gran secret a l’hora de veure el Barça… Què feu quan hi ha un partit històric? Quedeu amb amics? Us estimeu més estar sols i que no us molesti NINGÚ? Us poseu aquella bufanda que no heu rentat des de Wembley encara que estiguem a 40º?

No us talleu, que Els secrets del Barça són més que uns secrets i és hora d’exhibir-los, perquè aquest llibre pot ser vostre!

Us deixem amb el blog de Lluís Canut, Efectivament. I no us perdeu la presentació del llibre Els secrets del Barça el dia 19 de maig a la Llibreria Bertrand, a les 19:00 hores.

Bé, ja està decidit, aquest noi, l’adagio, que està vivint una mena d'”Atrapat en el temps” blaugrana, mereix rebre el llibre… crec que se’l llegirà mil vegades!!! Ara, noi, esperem el teu comentari, eh? Moltes gràcies a tots els qui heu volgut participar!!

Share

El Gerard Piqué ha fet “un llibre fantàstic”. Ho diu una fan incondicional!

3 respostes

He decidit penjar aquest comentari precisament avui, quan la Marta ens l’acaba de fer arribar i el Barça és a punt de guanyar la Lliga (no pot ser d’una altra manera, oi?). Sembla una bona forma de passar les hores que queden fins al partit, llegir Viatge d’anada i tornada… Comentaris tan entusiastes com aquest conviden a fer-ho! Mireu, mireu…

Viatge d'anada i tornada

Títol: Viatge d’anada i tornada
Autor: Gerard Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 144
EAN: 9788429766325
PVP: 16,95€

Hola a tots els lectors i lectores de nosaltresllegim.cat,
Soc la Martuu (Marta), la guanyadora del concurs que van iniciar des d’aquesta página, gràcies al qual, si guanyaves, t’emportaves un Viatge d’anada i tornada de Gerard Piqué signat per ell.
Primer de tot, donar les gràcies a la Montserrat i a tot l’equip, a Grup 62 i, per descomptat, a tota aquella gent que m’ha votat!
Parlem del llibre. M’ha semblat un llibre fantàstic, per persones tafaneres com jo és ideal. El recomano a tothom, ja que és un petit resum de l’inici d’una llarga vida. Parla de moltes coses com ara: de futbol (Manchester, Saragossa i Barcelona), de la família, de la Núria (la seva xicota), del amics,… Només li he trobat un inconvenient, a aquest llibre: massa breu. Vaig anar-lo a buscar pel matí a les oficines de Correos i per la tarda ja el tenia acabat, necessito una segona part! En aquest comentari bàsicament el que volia era recomanar aquest llibre a tot el món, creieu-me, és maravellós.
En fí, no em queda dir res més, només tornar a donar les gràcies i donar les felicitats a Gerard Piqué per tot l’esforç que ha fet per aquest llibre que finalment li ha quedat que ni pintat!

Fins aviat i no us canseu mai de llegir!
Marta.

Share

I la festa segueix…

Deixa un comentari

En Pere ens comenta Josep M. Espinàs a I la festa segueix. I nosaltres seguim llegint!

Títol: I la festa segueix
Autor: Josep M. Espinàs
Editorial: La Campana
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-96735-42-4
PVP: 14,00€

“L’any passat no vaig llegir cap llibre de l’Espinàs, així que durant els darrers nadals, al veure aquest nou llibre a les prestatgeries, no vaig dubtar a comprar-lo, i a mitges a autoregalar-me’l per reis. Es podria considerar com una segona part o una continuació de Temps afegit que també duia com a subtítol “Com un autoretrat”. Encara que aquest no me l’he llegit, tots dos resulten ser una mena de memòries o recull de vivències i pensaments de l’Espinàs des que es va jubilar (?). En I la festa segueix tracta de tota mena de temes, sempre d’una manera relativament breu que recorda les seves columnes diàries a la premsa. Com és natural, n’hi ha de més i de menys interessants però tots ells estan acuradament escrits i sempre, des de la seva aparent senzillessa, acaben despertant en el lector alguna que altra reflexió. És un llibre per ser llegit amb calma, en petites dosis, tot i que la temptació de seguir lleguint és altíssima, així que inevitablement és un llibre que et convida a una relectura quasi immediata.

Després d’estar un any sense llegir res seu, a l’obrir les primeres planes i gaudir de nou de la seva prosa, em vaig adonar que l’havia trobat a faltar. No se què tenen els seus escrits però el fet és que m’agraden i molt. Us deixo amb un parell de fragments, el primer sobre la sort:

“Voler allò que pots. Això és la sort.”

I el segon, sobre els brindis:

“Procurem defensar-nos dels impertinents que volen que entrexoquem les nostres copes. El silenci sempre és millor que el clinc-clinc. Compartir una mirada sempre és millor que compartir un soroll.“

Share

Viatge d’anada i tornada

1 resposta

Viatge d'anada i tornadaTítol: Viatge d’anada i tornada
Autor: Gerard Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 144
EAN: 9788429766325
PVP: 16,95€

Aquest Sant Jordi ens porta molt llibres nous i com no un dels temes més importants serà el relacionat amb tot allò que envolta  el F.C. Barcelona que, després de fer un any perfecte, ara veu com fins i tot els seus jugadors s’atreveixen a escriure.

En el llibre Viatge d’anada i tornada en Gerard Piqué ens explica el meravellós any que ha viscut amb l’equip i ens desvetlla secrets de la seva vida que només saben aquells que l’han llegit. Recomano aquest llibre i ho faig perquè jo mateix me’l compraré aquest divendres. No hi ha millor manera de celebrar la diada que comprant un llibre que parla de l’èxit i el treball d’un equip, i en especial d’un jugador català, que ha fet possible que torni la il·lusió a moltes llars i que tots aquells problemes diaris disminueixin.

Us proposo que per Sant Jordi ens endinsem en un sentiment que ens uneix com a nació.

Share

“Memòries I” de Jordi Pujol

3 respostes

Títol: Memòries (I) Història d’una convicció (1930 – 1980)
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Proa
Col·lecció: Perfils [Núm 0 /1]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-8437-045-1
PVP: 27,1€

Les Memòries d’en Jordi Pujol és un llibre curiós. No sóc una gran lectora de Memòries, de manera que és un gènere que em descol·loca.

En Jordi Pujol és una de les figures claus de la política catalana, estatal i europea de les darreres dècades. Això s’ha dit i s’ha repetit milers de vegades, però a més, és cert. Els tòpics, a vegades, es basen en la realitat i aquest n’és un.

El primer volum repassa la seva vida des dels seus orígens fins a la formació del primer govern Pujol, l’any 1980.
Des que jugava als carrers de Premià de Dalt fins que fa el primer discurs com a President al Parlament de Catalunya.

Repassa mestres, companys, amics. Projectes, idees, propostes. Influències, passions, compromisos.

Ell defineix la seva actuació a partir de l’eix “què puc fer per Catalunya?” i a partir de les respostes que dóna en cada moment a aquest eix central va “construint Catalunya”, cosa que és la seva obsessió i la seva motivació. Des de la societat civil, amb la creació del CC. Des de la banca i l’empresa, amb la fundació de Banca Catalana, un banc industrial.

Des de l’activisme sociopolític (en tant que no estava enquadrat en cap partit) clandestí, amb els Fets del Palau, que el porten a la presó. Des de les institucions existents, com a soci del Barça, des de l’església, com a membre i, posteriorment, confrare de Virtèlia.

Presenta un compromís personal amb el país que l’explicita des de les múltiples facetes que té una persona: com a creient, com a pare, com a empresari, com a marit, com a fill, com a nét… Explica el seu compromís, també, com una herència de la responsabilitat, de la “gent d’eina i feina”, que diu.

Jo sempre havia pensat que les memòries servien per fer sang i fetge d’enemics (o, si cal, també d’amics). En aquestes no n’hi ha gens, de sang i fetge. No malparla de ningú. No explica anècdotes fosques ni posa actuacions d’altres en entredit. En canvi, hi ha silencis clamorosos. M’han dit que, de Pujol, el més interessant no és el que diu, sinó el que calla. Que és quan és més eloqüent. Probablement sigui cert. Hi ha gent que pràcticament no surt. I quan surt, és per fer-ne un comentari ràpid, breu, que genera més preguntes que dubtes resol.

Tarradelles, Pallach, Reventós, Cullell, Roca, Suárez, González, Carrillo, Solé Tura, Trias Fargas, Cahner, Palau i Fabre, Benet, Coll i Alentorn,… Tots ells apareixen en les seves memòries. D’uns amb afecte; d’altres amb respecte; alguns, senzillament, apareixen.

Les memòries de Jordi Pujol es poden llegir com un text justificatiu de per què Convergència és el que és i és com és. Més de dues vegades explica que la relació del nacionalisme català ha de ser de responsabilitat amb Espanya. Diu també més de dues vegades que la independència no és un plantejament de CiU, ni d’ara ni de la seva fundació.

Explica el plantejament de la Casa Gran del Catalanisme (tan de moda el 2010!), de manera que els postulats pujolistes són encara vigents, i molt, a Convergència.

També poden ser llegides com un repàs per la lluita de l’antifranquisme i què s’hi coïa, qui ho coïa i què implicava. Qui hi era i qui diu que hi era però potser no tant.

Però, fins i tot, poden ser llegides com una novel·la en què el protagonista fa un viatge iniciàtic, en què cada passa que fa, cada experiència, l’acosta més a l’objectiu. En aquest cas, i segons el seu punt de vista, a construir Catalunya.

I aquesta “visió més novel·lesca” és claríssima en el moment d’acabar el llibre. Obre el tema Banca Catalana, però no el tanca. El deixa per al segon volum. Ben bé com una sèrie de suspens.

Us deixem amb dues entrevistes, una a El Punt i l’altra a El Mundo, molt interessants! I no us perdeu aquest vídeo on la “Mònica Terribas” entrevista a “Jordi Pujol” (no trobeu alguna cosa estranya? són els imitadors del programa Polònia! … tot i que ho fan molt bé!)

Share

Un viatge d’anada a la vida d’en Gerard Piqué… i tornada!

16 respostes

Viatge d'anada i tornada

Títol: Viatge d’anada i tornada
Autor: Gerard Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 144
EAN: 9788429766325
PVP: 16,95€

Sí, és ell!! Estic segura que podríem discutir si Gerard Piqué és el més simpàtic, el més carismàtic, el més guapo, fins i tot el més bromista… però no tinc cap dubte que coincidirem que és el més agosarat, perquè ha tingut el valor d’escriure un llibre de memòries, amb només 23 anys… i se’n surt amb nota!

Viatge d’anada i tornada és un llibre escrit del puny i lletra del 3 del Barça on els fans hi trobaran anècdotes que fins ara no havien transcendit a l’opinió pública i els aficionats al futbol menys apassionats coneixeran algunes dades íntimament relacionades amb la vida diària d’un jugador d’elit.

Aquest acabat de publicar Viatge d’anada i tornada ens parla de sacrifici, de superació, de reptes, d’amistat, d’amor (al club, als colors i a una envejadíssmia -segur!- Núria) i, no cal dir, d’èxits culés. Piquenbauer és capaç d’emocionar quan explica com va viure el seu sisè gol al Bernabéu o què li va passar pel cap durant la celebració de la rua per les tres copes (recordem el famós Copa – Lliga – Champions) i, tot seguit, d’arrencar una rialla amb frases com aquesta: “Abans d’acabar de fer tota la volta pel terreny de joc, recordo que estava corrent d’esquena saludant algú quan, de sobte, vaig ensopegar amb un altaveu gegant que hi havia a terra i em vaig clavar una castanya espectacular. Encara hi ha companys de l’equip que se’n riuen recordant aquell moment.”

Piqué escriu així, espontani i amb una sinceritat aclaparadora. De totes les vivències amb Van Gaal, Sir Alex Ferguson, Xavi, Messi, Eto’o, Abidal o Guardiola, jo em quedo amb aquest paràgraf:

Sempre em quedarà present la frase que va dir el Pep abans de donar l’alineació de l’equip que jugaria la final. “Si perdem, seguirem sent els millors. Si guanyem, serem eterns”.

Gràcies, Gerard, per apropar-nos a aquesta glòria blaugrana amb un llibre ple d’històries personals memorables! Per cert, “nosaltres”, quina us ha agradat més?

Avui us puc ampliar el comentari amb algunes imatges que us agradaran. Descarregueu-vos-les amb confiança, no contenen virus, però sí altes dosis de “culerada”!!

Share

“Allò de l’any passat va ser l’hòstia, amb perdó, però és irrepetible”

Deixa un comentari

Aquesta frase no és de Viatge d’anada i tornada, però podria ser-ho perquè el Gerard Piqué no es talla i explica les seves vivències amb una prosa directa, directíssima! I, sí, demà us n’explicaré més, perquè JA TINC EL LLIBRE!!!!

A més, em sembla que tindrem més bones notícies per a “nosaltres”… però això és una altra història i ha de ser explicada en una altra ocasió…

De moment us deixo amb un micro-vídeo que ha penjat TV3 de la roda de premsa de presentació.

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

Burton per Burton

Deixa un comentari

Pels qui teniu pensat anar a veure Alícia al país de les meravelles (vegeu Alícia al…) al cinema, llegiu-vos abans aquest comentari que ens envia la Patricia sobre el llibre biogràfic de Tim Burton, Burton per Burton. Us ajudarà a entendre l’univers Burton!

Títol: Burton per Burton
Autor: Mark Salisbury
Editorial: Angle Editorial
Col·lecció: El fil d’Ariadna, 30
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-96970-49-6
PVP: 25,00€

L’univers Burton és un mar profund on submergir-se. És un altre món, amb una altra llum, amb regles diferents, un lloc ple de detalls que donen sentit a la totalitat.

Et trobes allà gaudint de la intensa vida dels morts, d’amors d’ultratomba, de sorpreses funestes, quan et preguntes com va començar tot. I aleshores, per art de màgia apareix Burton per Burton, amb pròleg del seu amic Johnny Depp que a més d’estar com un tren, és una autèntica icona underground.

Què més se li pot demanar a un llibre que parli sobre Tim Burton?

En paraules de Johnny Depp:
“Per a mi és un autèntic geni i, m’heu de creure, no utilitzaria aquest qualificatiu amb gaire gent. El que ell fa no es pot etiquetar (…) Té un do molt especial que no es troba cada dia. No se’l pot considerar un simple director de cinema. Resulta més adequat el títol, tan escàs, de “geni”, i no només per les seves pel·lícules, sinó també pels dibuixos, fotografies, idees, per la seva agudesa i per la seva imaginació”.

Burton per Burton ens explica com va començar tot, des del principi. Aporta nova llum al seu univers encisador i màgic. S’atura detalladament a cada una de les seves obres explicant les anècdotes, l’abans i el després, analitzant l’acte creatiu.

Després dels agraïments, el pròleg de Johnny Depp i la introducció de Mark Salisbury, comencem el recorregut per la seva infantesa a Burbank i a continuació ens explica las seva experiència a Disney i com va néixer Vincent.

Rememorant aquesta etapa, Burton ens parla sobre els models imposats per la societat i els impulsos reprimits.

“Recordo un dia que em vaig sentir completament frustrat, perquè m’encanta dibuixar però en realitat no ho faig massa bé. Un dia alguna cosa va fer clic dins el meu cervell – A la merda, tant se me’n fot si sé dibuixar o no. M’agrada i punt – Juro per Déu que d’un segon a un altre vaig experimentar una sensació de llibertat que no havia sentit mai anteriorment”.

Als que ens agrada que ens expliquin com neix una idea, com es gesta un projecte, aquesta part del llibre ens mostra que de les coses dolentes sempre se n’aprèn. Ens ensenya com de transformadores poden arribar a ser les sotragades de la vida, la importància de l’amistat, la coherència d’una vida apassionada i el valor de mantenir la fe en el que un fa.

La importància de trobar el sentit, d’aconseguir la capacitat de comunicar. És un gran missatge, la veritat.

(…)

Si voleu saber com continua, passeu-vos per http://paginasfreneticas.blogspot.com/

Share

Viatge d’anada i tornada, per anar fent boca!

Deixa un comentari

Gerard Piqué, viatge d'anada i tornadaEl primer capítol ja és aquí! Viatge d’anada i tornada

Bé, jo crec que amb aquest tastet queda clar que el llibre l’ha fet ell, o sigui que a més de bon jugador, simpàtic, fotogènic i què sé jo quantes coses més, és capaç d’escriure!!! A sobre, es presta a descórrer la cortina que ens separa de la seva vida privada i ens parla de la família, dels amics, de l’escola…

Fans del Piqué, ja falta menys pel dia 8!! L’espera se’ns farà llarga però pagarà la pena, segur!

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

Sí, sí, sí, en Gerard Piqué el tenim aquí

1 resposta

Bé, és un dir… Quina llàstima, eh?

Viatge d'anada i tornadaAra us vaig a explicar una anècdota real com la vida mateixa (m’heu de perdonar, em faig gran i repapiejo!). Fa tot just una setmana, al forn que hi ha davant de casa un parell de senyores d’uns 70 anys parlaven de futbol i deien (bastant literalment):

– “Chica, qué quieres que te diga, yo soy del Madrí y a mí me gusta el Cristinano. Es un mozote!!”

– “Pues a mi me agrada el Barça…”

– “¡Vas a comparar! ¡Con lo guapo que es el Cristiano ese! Nada, nada, como él ninguno.”

I en aquell moment, de tant de sentir la senyora “merengue” insistir sobre adonis Ronaldo, surt sense previ avís la culé que porto dins, em giro i li dic a l’aclaparada senyora del Barça: “Senyora, digui que juguem millor i que, posats a guapos, tenim el Gerard Piqué“.

Ostres, la meva filla, que va presenciar tota l’escena, encara no se’n sap avenir!! Quin tip de riure que es va fer explicant-ho després urbi et orbi… De fet,  a casa ja han quedat que per Sant Jordi em compren Viatge d’anada i tornada! Bé, jo els volia dir que tenia altres plans, però ben pensat, el que faré és dir-los que ja en poden fer la pre-reserva aquí.

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share