L’Adagio, el “noi que segueix atrapat en el temps blaugrana” (vegeu Atrapat en el…), per no trencar la costum, avui ens comenta Estimat Barça, un llibre emotiu, d’aquells que fan vibrar només amb el tacte de les pàgines. No us el deixeu perdre!
Entre nosaltres i vosaltres us he de dir que aquest llibre reflecteix, no només la història del Barça, sinó també la meva història. Des de petit que he seguit de ben a prop a aquest club, que és més que un club.
Estimat Barça és un recull de les 150 millors fotografies dels moments més emocionants viscuts amb aquest equip de primera. De totes les fotografies, em quedo amb tres que reflecteixen molt bé el sentiment d’un país. Unes imatges que rememoren el bon joc i el treball en equip.
Entre aquestes trobem moments de violència en el camp, com la fotografia on es mostra com els jugadors del Barça reben ampolles de vidre en el Bernabéu, moments d’evolució tecnològica, com la imatge on es veu la pissarra que s’utilitzava com a marcador. Per últim, però no més important; un altre record, per no dir un dels més emotius de la història del Barça, el de Guardiola saltant pels aires, rodejat de jugadors, gràcies a la victòria de les sis copes. En definitiva, moments per rememorar i reviure!
Un llibre d’aquells per regalar a gent com jo, estancats en el temps blaugrana.
Nosaltres, una lectora que no viu, però sí que treballa a Grup 62, ens ha anunciat que han penjat a YouTube un vídeo que m’ha deixat impressionada:
La novel·la, ja ho veieu, es dirà Alta sensibilitati en podrem parlar ben aviat perquè surt a la venda el 4 de novembre. Li direm a la nostra “informadora” que ens en faci arribar un exemplar, perquè ara com ara el que n’hem pogut llegir és d’aquelles coses que fan pensar:
«No és just patir un ictus en plena joventut. I aquesta injustícia no pot ser acceptada sense covar un profund sentiment de rebel·lió. Ho sé perfectament. Ara tinc un nou camí en què també he sabut descobrir la felicitat, un nou lloc ple d’il·lusions, emocions, amors i somnis. Aquesta tossuda rebel·lió és la que em va donar forces. No em vull negar l’oportunitat de ser feliç.»
Per cert, si algú de nosaltres el vol llegir, també, que ens ho faci saber i mirarem de fer circular aquest missatge tan optimista entre tots.
El segon volum de les Memòries d’en Jordi Pujolés un llibre molt més actiu que el primer, per explicar-lo d’alguna manera. El divideix en quatre blocs, que responen a quatre moments i quatre situacions (quatre reptes, en altres paraules). La primera, Bastint la Generalitat descriu com de pràcticament no res es va haver de crear una estructura governamental i sobretot una cultura de govern. De com es passa de reclamar competències a exercir-les efectivament, amb pocs recursos i poca memòria de fer-ho. De com es construeix país, per dir-ho en paraules del president.
La segona part, Navegant per mars tempestuosos, relata el cop d’estat del 1981, el cas Banca Catalana, els pals a les rodes i els problemes de relació amb els partits estatals (i amb els no estatals, també).
Temps de construir, la tercera part, és molt més concreta en el detall de què va fer i per què va fer-ho. Per què TV3 és el que és i per què tenim el finançament que tenim; els Jocs Olímpics i projectes menys reeixits, com el Fòrum.
Temps de decidir, quarta part del llibre, és més de caire intern de partit, no tant de país com les anteriors. En ella s’hi reflecteix els reptes que Pujol preveu per a CDC, en tant que fundador i figura central. El pacte del Majèstic i les seves conseqüències també hi són…
El mateix president diu, en un moment de les Memòries, que només apareix ell. “Jo faig, jo dic, jo penso, jo decideixo” i es justifica dient que és un president presidencialista. Però com en el volum anterior és més interessant el que no diu, de qui no parla, el que calla i només deixa entreveure. Tothom sap com parla en Jordi Pujol i, per tant, és fàcil pensar que quan diu “tal no es va portar bé” és realment un insult molt greu, una censura molt fonda.
A mi que tinc poc més de trenta anys m’ha servit per conèixer parts de la història recent del país que no coneixia. Assumint que només ho veus des del prisma que li convé al President Pujol, per conèixer perquè Catalunya és com és, és imprescindible llegir les seves Memòries. Perquè diu que va fer-ho tot ell.
Us deixem amb la presentació del llibre Memòries (II). Temps de construir (1980 – 1993).
Nosaltres, no sé si esteu al cas que l’any 2013 Proa publica la biografia definitiva d’en Salvador Espriu, elaborada per l’Agustí Pons.
Si penseu “Eureka, ja era hora”, seguiu llegint. Si no, us podeu estalviar aquest comentari, perquè us espera un elogi incondicional d’aquesta iniciativa!!
La notícia ens la fan arribar des del departament de comunicació del segell i, no cal dir que els ho agraïm d’allò més. La nota de premsa conté cites com aquestes:
“Des de fa tres mesos, Agustí Pons, que anteriorment ha signat les biografies de figures com Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Néstor Luján, ha començat la tasca de recerca i recopilació d’informació. (…) De les primeres conclusions del seu treball, Agustí Pons destaca que «Espriu no va ser un autor malaguanyat, ja que va poder desplegar tot el seu projecte literari i va poder influir de la manera que volia influir». «Tenia una altíssima vocació literària i volia posar potes enlaire la literatura catalana del moment, tal com en aquell moment feien Lorca, Dalí i Buñuel amb la cultura castellana», conclou.”
Com que el treball compta amb el suport de La Caixa, s’hi diu:
“Respecte del projecte biogràfic engegat, Agustí Pons afirma que «només amb espònsors es pot treballar a nivell professional», i explica que «les biografies el que fan és fixar personatges en l’imaginari col·lectiu: crear figures històriques».”
I tot això està molt bé, perquè garanteix la qualitat de l’obra, però el que a mi em fa més feliç és que d’aquí a 2 anys en farà cent que va néixer el poeta i la meva filla (que ja en tindrà 13!) i jo podrem compartir la primera biografia que llegirem plegades, poemaris en mà, per acostar-nos a Sinera juntes. ” (…) No estimo / res més, excepte l’ombra / viatgera d’un núvol.”
Estarà bé encetar-ho amb una obra feta amb aquest rigor…
Ah, i que nosaltres ho veiem!
L’Ester Pujol, que ja ens va parlar d’Un dia (vegeu L’editora de Columna…) ens comenta L’home dels pijames de seda, una novel·la que ens descobreix els tres llargs estius que l’escriptor Truman Capote va passar a Palamós. Llegiu, llegiu…
Títol: L’home dels pijames de seda
Autor: Màrius Carol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1088-5
Preu: 19,95€
Durant tres llargs estius de principis dels anys 60, Truman Capote es va refugiar a la Costa Brava per escriure la seva obra cabdal, A sang freda.
Va viure a diferents cases, la primera situada a la platja de la Catifa, de Palamós; la segona al Comtat Sant Jordi, a Platja d’Aro; de nou una estada a la casa de Palamós; la tercera a la platja d’Es Monestrí, a Sant Antoni de Calonge; i la quarta a Cala Senià, de Palafrugell. La calma que va trobar a la Costa Brava, juntament amb el bon clima, el paisatge i el menjar el van convèncer per triar aquesta zona en lloc de la Costa Blava o la Riviera italiana. Se saben poques coses del seu pas per Catalunya; sabem que va passar pràcticament inadvertit per als seus coetanis, per bé que resultava un personatge curiós, vestit de manera extravagant, acompanyat pel seu company Jack Dunphy i el seu caniche cec.
L’home dels pijames de seda és el relat de l’escapada creativa a Europa d’un personatge central de les festes del Nova York de l’època, amic i confident de Marilyn Monroe, Lee Radziwill –germana de Jacqueline Kennedy, i tantes altres figures del moment. Un llibre evocador, en què Màrius Carol ens convida a imaginar-nos Capote, assegut a la seva casa de la Catifa, després d’uns quants martinis, escrivint a altes hores de la matinada, i remugant per la fressa que feien els pescadors que sortien del port a començar la jornada.
Us vull recomanar aquest llibre, obra del periodista Màrius Carol i que va merèixer els premis Prudenci Bertrana de Novel.la i el M. Àngels Anglada. La millor lectura per llegir a l’estiu, sota el parasol, sentint olor de mar i sal i amb un bon dry martini!
Us deixem amb un parell d’articles molt interessants, un a La Vanguardia i l’altre a El País.
Títol: Messi. La història del noi que s’ha convertit en llegenda
Autor: Luca Caioli
Editorial: Labutxaca
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9930-149-5
PVP: 7.95 €
L’Adagio, “el noi atrapat en el temps blaugrana”, ens ha recomanat un llibre, seguint la línia, sobre Messi, la història del noi que s’ha convertit en llegenda . La veritat és que aquí som molt aficionats als blaugrana i sempre tenim un espai per a parlar-ne!
Messi, escrit per Luca Caioli, és un recull de la vida del jugador, des del moment de néixer fins a dia d’avui. Caioli recopila un seguit d’entrevistes a persones properes al futbolista. Amb elles descobrim aspectes íntims del jugador, així com algunes anècdotes personals. A més, l’edició de la butxaca incorpora quatre capítols inèdits que relaten tots els moments de glòria viscuts pel futbolista durant el 2009, com el Barça de les sis copes i l’atorgament de la Pilota d’Or al millor futbolista de l’any.
Us en deixo un fragment perquè com veieu, l’humilitat forma part de l’èxit d’aquest noi:
“Quan torna a Rosario, vol venir a passejar per aquí, per l’avinguda de San Martín, amb el seu cosí Emmanuel. Quan li diem que no ho pot fer, perquè la gent del barri es torna boja quan el veu, i no li deixarien fer ni dues passes, es posa de mal humor. No ho entén, s’enfada. A Barcelona, ell va a El Corte Inglés amb les lambes i la roba d’esport. Ronaldinho moltes vegades se’n reia i li deia que era boig de sortir a passejar així. No ha pres conciencia de qui és. Per això, ser famós, firmar autògrafs o fer-se fotos amb els aficionats no li pesa. Algunes nits, quan torna a casa després de molt temps o quan vaig a veure’l, m’estiro al seu costat al llit. Parlem, li acaricio els cabells, li explico coses i li dic mig en broma: “El que donarien moltes noies per ser aquí, així, al teu costat”. Ell posa una cara estranya i em diu: “No diguis ximpleries, mamà”.
Avui en Jordi ens porta un llibre perico. Després de moltes referències culés aquí al Nosaltres, tenir un comentari blanc-i-blau és enriquidor!
Titol: Seixanta Anys en Blanc-i-Blau (Records de Sarrià)
Autor: Enric Verdet
Editorial: Blanc i Blau Edicions
1a edició: abril del 2010
Pàgines: 228
Preu: 17 euros
L’Enric Verdet és un advocat barceloní que amb aquest llibre ens convida a compartir tots els seus records i vivències com a seguidor i soci del RCD Espanyol de Barcelona que s’inicien l’any 1949 quan en companyia del seu pare (seguidor del Barça), va assistir a l’enyorat per tots els pericos camp de l’Avinguda de Sarrià (aleshores carretera), a un partit en què l’equip català s’enfrontava al Real Madrid.
El llibre recull els records de l’autor des de l’esmentat 1949 fins al 20 de setembre de 1997, any en què es va produir la demolició de l’anomenada “bombonera de Sarrià” i esdevé una eina imprescindible per a qualsevol soci i seguidor de l’Espanyol, principalment per als més joves, que vulgui conèixer històries, anècdotes i curiositats que potser desconeix envers la història més que centenària del seu club.
L’autor ens dóna l’oportunitat de llegir i saber quina és la seva opinió sobre el que significa ser de l’Espanyol, sobre la seva catalanitat, els seus signes distintius, etc.
Només un retret personal al Sr. Verdet i és que quan tracta l’entorn polític del club, i es refereix als socis i seguidors que fan compatible la militància perica amb la seva ideologia política independentista, ho fa referint-se al “més ranci dels independentismes”. Tanmateix no tracta amb el mateix to, jo diria que despectiu, als grups i elements que manipulen el nom del club i l’utilitzen matusserament per a exhibir el seu espanyolisme polític.
Us deixem a continuació amb el comentari que ens ha enviat l’Adagio, el noi que va guanyar el llibre Els secrets del Barça (vegeu Avui toca…).
Títol: Els secrets del Barça
Autor: Lluís Canut
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1266-7
PVP: 17′50€
Hola!
Sóc l’Adagio, el tipus que -en paraules d’aquest blog- “està vivint una mena d’”Atrapat en el temps” blaugrana”. Ja m’he acabat de llegir Els secrets del Barça i us he de dir que m’ho he passat força bé. De fet, és com estar sentint el Lluís Canut però sense els cascos! Us vull explicar que les darreres pàgines les vaig llegir abans d’ahir en el tren, arribant ja a Sant Andreu, i crec que la gent del tren em va mirar. Explica una anècdota del Reixach molt divertida que podríem titular “l’entrenador que va confondre el seu microones amb una tele”. Explicada pel Canut, i imaginan-te’l allà davant, veient la dona del Charly i el Reixach amb un problema tan absurd com no distingir una tele d’un microones, és gran!
Doncs, res, que podeu comptar amb mi sempre que vulgueu pel tema culé, perquè llibres com aquest ens fan molt feliços a tots els que tenim a l’ADN en comptes de X i Y, B i G (per allò del Blau i Grana). I en aquests dies d’eleccions, en què no es parla d’altra cosa que del Barça (fins i tot ho fa el Mou) llegir Els secrets del Barça escrits per algú que els coneix de primera mà et fa estar al dia!
Heu vist quina gentada? Després diran que la literatura no congrega masses!!!
Perquè estic convençuda que cap dels aquí presents no hi va anar perquè sigui el defensa més guapo i simpàtic d’Europa escollit per unanimitat per la FIFA i el diari l’Équip, oi?
Gerard Piqué signarà exemplars del seu llibre Viatge d’anada i tornada AVUI divendres 21 de maig de 18.30h a 20h a la 5a planta del Corte Inglés de Diagonal.
o-e-e
o-la-la
ser fan del Piqué és
el millor que hi ha!
Us hi esperem!
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
L’Adagio, el “noi que segueix atrapat en el temps blaugrana” (vegeu Atrapat en el…), per no trencar la costum, avui ens comenta Estimat Barça, un llibre emotiu, d’aquells que fan vibrar només amb el tacte de les pàgines. No us el deixeu perdre!Entre aquestes trobem moments de violència en el camp, com la fotografia on es mostra com els jugadors del Barça reben ampolles de vidre en el Bernabéu, moments d’evolució tecnològica, com la imatge on es veu la pissarra que s’utilitzava com a marcador. Per últim, però no més important; un altre record, per no dir un dels més emotius de la història del Barça, el de Guardiola saltant pels aires, rodejat de jugadors, gràcies a la victòria de les sis copes. En definitiva, moments per rememorar i reviure!
