Arxiu de la categoria: Narrativa

La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia

Fa uns dies vaig veure a les notícies que al Pallars Jussà, a Figuerola d’Orcau en concret, havien trobat una fossa comuna amb les restes de 17 soldats morts durant la Guerra Civil. Aquells dies estava acabant de llegir La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia i no vaig poder evitar relacionar els dos fets.

I és que aquesta novel·la publicada per Proa ens parla de fets que, amb tota seguretat, qualsevol a qui li va tocar viure aquells anys terribles podria haver viscut. Tots hem sentit a parlar de pràctiques imperdonables que es van donar a un costat i a un altre, fets com els “judicis aquí i ara”, els afusellaments indiscriminats, els enterraments a peu de cuneta o les entregues de nens orfes a famílies benestants afiliades al règim. Tots ells exemples de la crueltat d’una guerra inútil.

La sorra vermella és la història de dos amics, anarquistes i exiliats, en Pedro i en Quilis, que es veuen amb la necessitat de tornar a Barcelona per recuperar la filla d’en Pedro, una nena de poc més de dos anys que ha viscut a la presó per ser filla d’una mare activista republicana i que ha vist com després de la seva execució ha estat entregada a una família burgesa amb influències entre els comandaments del règim franquista.

En Pedro i en Quilis hauran de tornar a Barcelona en un viatge clandestí al llarg del qual descobrirem la seva història i els seus secrets, des del moment en què es coneixen i passant per diferents episodis bèl·lics que han quedat per a la història.

La narració va passant de la primera a la tercera persona en funció dels diferents personatges que envolten la perillosa i dramàtica aventura dels nostres protagonistes. Són aquests personatges els que donen riquesa a la trama amb la visió dels voluntaris de les brigades internacionals -en el personatge de la Margaret, una infermera britànica- o la de la tia Berta, en representació dels més indefensos, els ciutadans de Barcelona. I són de Barcelona però podrien ser els de qualsevol altra ciutat o poble.

La perícia de J. N. Santaeulàlia com a escriptor es mostra amb força amb aquest joc de visions que ens permet viure amb molta més intensitat els esdeveniments que es van produint al llarg de la novel·la. I de fons, la guerra més terrible i les execucions al Camp de la Bota, una platja que va ser escenari d’actes horribles.

Històries d’amor, una aventura perillosa, un munt de personatges i una Barcelona grisa, només tacada del vermell de la sang. Nosaltres, la novel·la històrica hauria de ser sempre així.

Aquí teniu els primers capítols de La sorra vermella de J.N. Santaeulàlia en pdf. Esperem que gaudiu de la lectura!

Títol: La sorra vermella
Autor: J.N. Santaeulàlia
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-675-6
Preu: 20,50€

Share

L’amic retrobat, de Fred Uhlman

La Clara torna al Nosaltresllegim amb un llibre que no és alegre o jovial però que és d’aquells títols indispensables. Un llibre que no és nou -dels 60 del segle passat- però que no pot caducar. Aquí el teniu: L’amic retrobat, de Fred Uhlman.

 L’amic retrobat ens trasllada a l’Alemanya d’entreguerres del segle XX i ens explica l’amistat entre dos adolescents de Stuttgart que es coneixen a l’escola. Els protagonistes són Hans Schwarz, fill d’un metge jueu i Konradin von Hohenfels, membre d’una distingida família aristocràtica de Suàbia. Malauradament, els esdeveniments històrics convertiran aquesta amistat en quelcom impossible.

La novel·la transcorre en el moment en què el nazisme comença a guanyar força a Alemanya. Les condicions desfavorables del país com a resultes del Tractat de Versalles, sumeixen Alemanya en una greu crisi econòmica i social.

Abans de conèixer Konradin, en Hans no tenia amics. Buscava algú digne del seu ideal romàntic de l’amistat, “algú a qui admirés i per qui estigués disposat a morir”. I aquest ideal es materialitza en Konradin von Hohenfels. Tots dos viuran al marge de la situació política del país fins que aquesta esdevé completament insostenible. De fet, cada vegada costa més d’ignorar-la, en Hans la palpa de ben a prop, fins i tot per part de la família del seu amic de l’ànima.

A través del relat de Hans Schwarz ens traslladem a una època en què la població alemanya no era conscient ni es podia arribar a imaginar el perill potencial que suposava Hitler i el nazisme. En aquest sentit, el pare de Hans titlla el nazisme de malaltia passatgera dins d’un cosa sa.

Jo conec la meva Alemanya. Això és una malaltia temporal, una cosa així com el xarampió, que quedarà enrere tan bon punt millori la situació econòmica.

És impensable que el país per qui el pare de Hans ha lluitat a la Primera Guerra Mundial (i per qui ho tornaria a fer) els farà culpables de la situació que viu Alemanya aleshores… Tant en Hans com la seva família se senten, en primer lloc suabis, després alemanys i després jueus. Aquell és el seu país, casa seva, i, tal i com ens explica Hans, “el fet de ser jueu no era més significatiu que el fet de néixer amb el cabell negre i no roig”. Sense anar més lluny, el pare de Hans odia el sionisme i Palestina els sembla un indret tan llunyà i desvinculat de les seves vides com qualsevol altre. Davant l’escalada de tensió i l’augment de manifestacions antisemites, la família del noi jueu decideix enviar-lo als Estats Units a estudiar.

L’últim capítol ens retorna al present quan, trenta anys després, els amics es “retroben” en un desenllaç sorprenent.

La novel·la ens situa en el punt de vista de Hans. Coneixerem de ben a prop els seus desitjos, motivacions, valors, pors, il·lusions… i a través d’ell descobrirem en Konradin i la resta de personatges que conformen el seu món.

L’autor fa referències a la cultura de l’època i al ser i sentir del poble alemany: el caràcter nacionalista i orgullós, l’admiració envers el llinatges nobles… A mesura que avancem en la lectura el cor se’ns va encongint. No pel que s’explica, sinó per allò que queda implícit. Es tracta d’un relat de recels, d’odis i de desolació d’aquells que confiaven cegament en el seu país. És el testimoni d’una època convulsa, on aquell món que semblava tan profundament segur i que havia de durar sempre es va esfondrant de mica en mica.

L’amic retrobat és una mirada a les petites històries de sofriment individual que degueren poblar l’Europa de l’època. L’èxit de la novel·la recau en el seu punt de vista intimista, el to proper i quotidià, que té la mateixa capacitat de commoure a dia d’avui que quan es va publicar per primera vegada, a la dècada dels 60 del segle passat.

Sense dubte, una novel·la brillant.

Moltes gràcies per la teva ressenya, Clara!! T’esperem aviat al Nosaltres!

Aquí teniu un enllaç per poder començar a llegir els primers capítols en pdf d’aquest amic retrobat de Fred Uhlman.

Títol: L’amic retrobat
Autor: Fred Uhlman
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Dolors Udina Abelló
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-664-2275-8
Preu: 16€

Share

Pedrera, Sagrada Família i Montserrat, escenaris d’Origen, de Dan Brown

Columna Edicions ha anunciat que la pròxima novel·la de Dan Brown, titulada Origen, tindrà com a escenari llocs com La Pedrera, la Sagrada Família i Montserrat, i que es publicarà el 5 d’octubre.

 L’autor d”El Codi da Vinci’ ha anat canviant de localització a cada llibre protagonitzat pel professor d’iconografia i simbologia de Harvard Robert Langdon: París, Roma, Washington, Florència,… i ara situarà el seu nou llibre a Barcelona, Bilbao, Madrid i Sevilla. I quan passi per Barcelona, visitarà La Pedrera, Montserrat i La Sagrada Família!

Aquí teniu el booktràiler que tenim!!

I aquí teniu la informació que hem trobat a la fitxa del llibre a Columna Edicions:

En Robert Langdon, professor de simbologia i iconografia religiosa de la Universitat de Harvard, va fins al museu Guggenheim de Bilbao on es farà un anunci transcendental que «canviarà per sempre com entenem la ciència». L’amfitrió de la vetllada és l’Edmond Kirsch, un jove multimilionari convertit en figura de renom mundial arran dels seus visionaris invents tecnològics i prediccions arriscades. En Kirsch, un dels alumnes més brillants que va tenir en Langdon, es disposa a revelar un descobriment extraordinari que donarà resposta a les dues preguntes que han obssesionat la humanitat des del principi dels temps.

D’on venim? A on anem?

Durant la presentació, perfectament orquestrada per l’Edmond Kirsch i la directora del museu, l’Ambra Vidal, es desencadena un caos davant la mirada atònita dels nombrosos convidats i els milions d’espectadors de tot el món. Davant la imminent  amenaça que la troballa es perdi per sempre, en Langdon i l’Ambra han de fugir desesperadament a Barcelona i començar una carrera  contrarellotge per localitzar la críptica contrasenya que els donarà accés al revolucionari secret d’en Kirsch.

Perseguits per un enemic turmentat i perillós, el poder del qual sembla provenir directament del mateix Palau Reial de Madrid, en Langdon i l’Ambra descobriran els episodis més obscurs de la història i l’extremisme religiós. Seguint un rastre de pistes format per obres d’art modern i símbols enigmàtics, disposaran de poques hores per intentar desvelar la investigació d’en Kirsch i la seva colpidora revelació sobre l’origen i el destí de la Humanitat.

La història d’Origen es desenvolupa íntegrament a Espanya, on Robert Langdon recorrerà Bilbao, Madrid i Sevilla, a més de Barcelona. Amb l’autor d’ El codi Da Vinci, els lectors visitaran llocs tan emblemàtics com el Museu Guggenheim Bilbao, el Palau Reial de Madrid, la Casa Milà (la Pedrera), la Sagrada Família, el monestir de Montserrat o la catedral de Sevilla.

Com ja va passar amb París a El codi Da Vinci, amb Roma a Àngels i dimonis o amb Florència a Inferno, els escenaris de les novel·les de Dan Brown sempre han estat un element clau en les seves trames.

Què, Nosaltres? Teniu tantes ganes com Nosaltres de llegir-lo? Volem saber-ho tot d’aquest Origen!!

El llibre, a les llibreries, el 5 d’octubre de 2017. Aquí teniu més informació.

Esperem poder-vos-en explicar algunes coses més, abans!!

Share

Sobre la tirania, de Timothy Snyder

Tinc un amic molt fan dels còmics i les pelis de Batman a qui no li va agradar gaire la tercera adaptació que va fer Christopher Nolan de la figura del caballer més fosc de la Literatura contemporània. I no perquè després del Joker de Heath Ledger, el que feia de Bane -aquell tio de la màscara, el dolent- semblés un nebot calb de Hulk Hogan amb els problemes de respiració de Darth Vader.

No li va agradar la pel·lícula, especialment, perquè en veure algunes de les imatges dels dolents ocupant Gotham City hi va veure mala fe: ell hi veia recreacions del moviment d’Occupy Wall Street, un moviment que havia intentat canviar les coses.

Ara us explicaré què té a veure Batman amb Snyder, no patiu.

D’ençà d’aquell Ocuppy Wall de 2011 i aquella peli de 2012, a Estats Units i al món les coses han canviat però alguns diran que no tant. I es tracta d’això. Han canviat d’una manera diferent: Trump president, Le Pen en una segona volta, Brexit a la cantonada, ultradreta aflorant misteriosament per tot arreu, casos de corrupció encara més a tot arreu, atemptats terroristes a països que fins ara no havien patit aquests atacs… i una lleugera baixada de braços de la població indignada, bàsicament perquè ara està treballant a les institucions després de ser escollits per representar els indignats.

I els anomenàvem indignats perquè Stéphane Hessel va escriure un llibre que ens els definia: Indigneu-vos. Després ens va demanar compromís. Ara estem en el temps del No aconseguireu el meu odi, d’Antoine Leiris. Però també en el temps de Sobre la tirania, de Timothy Snyder.

Els llibres de Hessel eren valents i apel·ladors. El de Leiris era desafiant i encoratjador. El de Timothy Snyder és conscienciador i educador, però també apel·la a la valentia i el coratge dels ciutadans. Es tracta d’avisar, d’aprendre del passat, de fer veure que la tirania no surt del no res. Té processos, té motius, té vies de triomf i té respostes dels ciutadans que la porten al fracàs.

Quan Snyder, un dels intel·lectuals més reconeguts dels Estats Units es decideix a escriure Sobre la tirania està sentint el mateix que Leiris després del Bataclan. Després de la sacsejada, primer cal veure per què ha passat el que ha passat i, després, arreglar-ho enlloc de doldre’s de la trompada i prou. És una invitació a seguir caminant tenint en compte els sotracs que la història ens ha ensenyat que podem trobar en el nostre camí.

Aquest llibre, que en principi està escrit per a un públic nord-americà (per les referències intel·lectuals que fa a la constitució dels Estats Units, per com es refereix al “Nosaltres” quan parla de la primera persona del plural) és interessantíssim, d’entrada, per entendre millor uns Estats Units que no havien estat mai tan dividits; i després, perquè tot el que pot passar a l’altra banda de l’Atlàntic, pot passar aquí.

Aquestes 20 lliçons que hem d’aprendre del segle XX de què parla el subtítol són les 20 idees que Snyder, un intel·lectual indignat i preocupat per una Amèrica dividida, exposa per superar el fracàs que suposa que un individu com Trump sigui president. Els referents van des de la Grècia Clàssica i passen pels pares fundadors, l’Alemanya de Hitler, Txecoslovàquia o la Rússia actual, un país on les últimes eleccions lliures de veritat van ser fa més de 25 anys.

Sobten algunes de les lliçons que hem d’aprendre del segle XX que proposa Snyder, com ara Aprèn de la gent d’altres països i que acaben tenint un regust de “tingues el passaport en regla, no sigui que hàgim de fugir d’aquí perquè el món es torça”. I quan arqueges les celles, Snyder et respon a continuació: la Història ens demostra que no és una bajanada. Ni tenir el passaport en regla, ni tenir net l’ordinador de qualsevol cosa que et pugui suposar un compromís, ni llegir llibres per tal de tenir una veu i una opinió pròpia.

Així doncs -i tenint en compte el format del llibre, també-, aquest Sobre la tirania. 20 lliçons que hem d’aprendre del segle XX de Timothy Snyder és, com els de Hessel o el de Leiris, un llibre de consulta (i el preu hi ajuda!). Un llibre escrit per un savi que es dirigeix a tothom. Un llibre que cal llegir per no caure en errors que ja s’han comès o permès, sigui per desconeixença o per inacció.

Hi ha qui diu que després de mesos i mesos d’administració Trump, l’única manera de seguir l’actualitat als Estats Units és a través dels humoristes i Buenafuentes nordamericans perquè l’actual POTUS és tan… absurd?, que l’única manera de poder seguir el dia a dia és fent-ne mofa i befa.

I sobre aquest últim fet, i sobre el Batman… recordeu el discurs inaugural de Donald Trump com a president? Compartia paraules -una rera l’altra- amb Bane, el dolent del tercer Batman de Nolan. I la pregunta és: per riure o per plorar?

Potser el que cal és -després de riure o plorar- estar alerta i saber què podem aprendre sobre la tirania gràcies a la Història i Timothy Snyder.

Títol: Sobre la tirania.
Autor: Timothy D. Snyder
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9710-268-1
Preu: 19,50€

Share

Menteix-me, et creuré, d’Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat

La Clara torna després de molt de temps de no passar pel Nosaltres amb Menteix-me, et creuré, d’Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat. Ens dit que li ha agradat molt! Aquí teniu el seu escrit:

Menteix-me, et creuré narra la història d’un escriptor d’èxit, en Pierre-Marie Sotto en plena crisi creativa i d’una dona “Gran. Morena. Grassa”, l’Adeline Parmelan.

Tot comença quan l’Adeline envia un sobre al Pierre-Marie que sembla contenir un manuscrit que l’escriptor no té cap intenció de llegir. En Pierre-Marie, sense obrir-lo, envia cortesament un correu electrònic a l’Adeline demanant-li l’adreça postal per retornar-l’hi. Aquest serà el punt de partida d’una llarga correspondència, intensa i divertida entre dues persones que aparentment no tenien res a dir-se.

De seguida que vaig acabar de llegir-la, em vaig preguntar: qui ha escrit aquesta novel·la tan original? Em va cridar l’atenció que tingués una autoria compartida, Anne Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat. Tots dos tenen un llarg recorregut com a autors d’obres per a infants i joves.

Menteix-me, et creuré, però, és una novel·la ben diferent als seus treballs anteriors, ja que va sorgir com un joc entre escriptors. En Jean-Claude Mourlevat passava justament per un període de sequera creativa i va enviar el primer correu electrònic a la seva amiga i també escriptora, l’Anne-Laure Bondoux. Aquest intercanvi va anar creixent i va acabar convertint-se en una novel·la de gran èxit al seu país.

Mourlevat i Bondoux van gaudir molt del procés. De fet, aquesta sensació impregna les pàgines del llibre i arriba al lector. Potser aquesta és una de les claus del seu èxit. Al mateix temps, la improvisació constant amb què la van crear té com a resultat una aposta fresca i espontània.

Amb aquesta obra escrita a quatre mans, tenim el privilegi de seguir el fil d’una amistat excepcional, carregada de confidències. Una història que parla de la família, les amistats, l’amor, la traïció o l’esperança.

L’intercanvi de correus electrònics ens descobreix un grapat de motius per trobar la vida bonica, i ens apropa a experiències vitals de reconstrucció, de complicitat o de pèrdua. Llegim i n’apreciem els silencis, els parèntesi i fins i tot els punts suspensius…

El to distès del principi dona pas a notes més greus, quan descobrim què hi ha dins del sobre que l’Adeline havia enviat a en Pierre-Marie. El desenllaç de la novel·la us captivarà fins la darrera pàgina. Menteix-me, et creuré és com la vida: fumuda a vegades, sorprenent, bonica, divertida, inesperada… en definitiva, tot una descoberta! No us la perdeu, és brillant!

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir aquesta novel·la que tant ha agradat a la Clara. Esperem que gaudiu d’aquest Menteix-me, et creuré.

Un secret? Si la Clara ha trigat a tornar és perquè estava ocupada amb una persona molt petitona i ens n’alegrem moltíssim per ella! T’esperem més sovint al Nosaltres, Clara!

Títol: Menteix-me, et creuré
Autor: Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2261-1
Preu: 19,50€

Share

La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia, de Diversos autors

La Núria Tatger se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre per valents! No tothom està interessat o és capaç de llegir llibres d’assaig com La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia. Encara que siguin llibres que expliquen coses menys feixugues del que creiem i que en qualsevol cas són molt i molt interessants! Coses que ens fan entendre millor el món on vivim. Aquí teniu l’escrit de la Núria:

Aquest llibre ens presenta, en 17 capítols escrits per diferents personalitats del món acadèmic i de la investigació -Zygmunt Bauman, Slavoj Zizek, Marina Garcés, Nancy Fraser, Santiago Alba Rico,…-, una sèrie d’arguments, d’explicacions, que intenten donar resposta a les preguntes que tants i tantes ens plantegem: com hem pogut arribar fins aquí? Com s’explica que Trump hagi guanyat les eleccions als EUA? Com pot ser que el PP, quan és provat que ha saquejat les arques públiques, continuï guanyant les eleccions i aferrat al poder? Què explica el creixement desmesurat de l’extrema dreta? On quedem com a humanitat, veient el tracte que dispensem als immigrants que fugen per salvar la vida?

Aquest llibre ens proporciona, des de diferents enfocaments i paradigmes, arguments i conceptes que ens poden ajudar a entendre com tot això ha arribat a passar.

El títol, La Gran Regressió, és d’allò més adequat. Al llegir-lo evoca aquesta sensació de procés, que si bé molts n’ubicarien l’inici a la crisi financera global del 2008, cal anar a buscar molt abans. I sense cap mena de pal·liatius, aquest llibre va documentant aquest retrocés que vivim, amb conseqüències també molt més bastes de les que encara avui podem sospitar.

Des de l’anàlisi dels perills de les eleccions, que si bé abans sustentaven la democràcia, ara la posen en perill, fins a la consideració de l’individu modern en termes de rendiment econòmic, on els perdedors en són culpabilitzats i castigats.

Des de la pèrdua d’identitat de l’esquerra tradicional fins a la necessitat de canviar i adoptar un nou paradigma per a poder explicar el nou context i reconduir-lo, el que passa avui dia no es un pas enrere fàcilment recuperable; és un canvi de les regles del joc que desmantellen el món tal i com l’entenem ara.

I cal estar documentat per a poder oposar-hi alguna resistència.

Què millor per documentar-se sobre aquest present -a vegades massa fosc- que un llibre amb les ments més brillants del nostre temps? Gràcies pel teu escrit sobre La gran regressió, Núria!! Ens tornem a trobar al Nosaltres aviat!!

Aquí podeu començar a llegir aquest conjunt d’articles (de fet, hi trobareu complet el primer article de Santiago Alba Rico!) que publica Empúries anomenat La gran regressió.

Títol: La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia
Autor: Diversos autors
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductor: Diversos autors
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-17016-07-4
Preu: 19,90€

Share

El llibre dels miralls, d’E.O. Chirovici

La Carme va debutar al Nosaltresllegim, ja fa un temps, amb un supervendes de novel·la negra d’una tal Dolores Redondo. Us sona? Com que ens va semblar que El llibre dels miralls de E.O. Chirovici li podria interessar, no vam dubtar ni un minut en passar-li el llibre perquè ens l’expliqués a tots Nosaltres. Aquí teniu el seu escrit!

El llibre dels miralls de E.O. Chirovici és un d’aquests llibres que misteriosament es llegeix en 4 dies. Atrapa! És molt i molt distret!

Però anem per feina: a finals de la dècada dels 80, a la Universitat de Princeton, assassinen de forma molt i molt bèstia a un professor de psicologia, el professor Joseph Wieder. No és fins 25 anys després de tancar el cas sense resoldre’l, que un policia retirat, a instàncies d’un agent literari, en Peter Katz, el reobre.

¿El detonant? L’inici de la novel·la: en Katz rep un misteriós manuscrit parlant de l’assassinat.

El mort, com us he explicat, és el professor de psicologia Wieder i els sospitosos són dos dels seus alumnes -la Laura Baines i en Richard Flynn- i el tercer és en Derek, l’estrany i amnèsic ajudant del professor. Ai, la memòria!!

Al llarg de la novel·la anem descobrint què va anar passant, i sobretot, el que els tres testimonis ens diuen que va passar. A més, a mesura que avancem en El llibre dels miralls també anem descobrint que la Laura i en Richard tenien una relació… com a mínim confusa. Cadascun d’ells l’explica d’una manera diferent i això també ens farà avançar més en la història i la resolució del llibre.

La qüestió és que 25 anys… són molts anys!, i a vegades la memòria ens juga males passades. O som nosaltres qui ens enganyem a nosaltres mateixos?

La narració que construeix Chirovici és talment un joc de miralls perquè quan seguim el relat dels sospitosos anem veient una realitat cada cop diferent i que et fa seguir llegint per esbrinar qui va ser realment el culpable de la violenta mort del professor Wieder.

Aquest llibre és ideal per a fans de novel·les i thrillers psicològics. Un assassinat sense resoldre, tres possibles assassins -tots ells amb diferents motius- i cap d’ells explicant les situacions de la mateixa manera. I a sobre, atrapa! Què més voleu?

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf i viure el joc de miralls on ens fa entrar el Sr. Chirovici!

Moltes gràcies pel teu escrit, Carme!! Ens llegim aviat!!

Títol: El llibre dels miralls
Autor: E.O. Chirovici
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7585-3
PVP: 18,90€

Share

La dona del Cadillac, de Joan Carreras

Llegint aquesta (molt bona) novel·la de Joan Carreras m’ha semblat estar veient una (molt bona) sèrie de televisió. Quan comences no acabes de veure qui és que parla o pensa, ni per què ho fa. Van apareixent retalls de personatges que et van mostrant caires de la seva personalitat. I com a les sèries, en acabar el primer parell d’episodis no estàs ben bé segur de saber o endevinar què està passant. Però ja hi estàs enganxat.

Tota l’acció passa en un poble petit -Mompuig- que és imaginari però que s’assembla a molts dels que podem trobar amagats als replecs de les muntanyes que hi ha entre Barcelona i els Pirineus.

Pocs habitants a l’hivern i molts més a l’estiu, una botiga (la botiga), una benzinera atesa per un noi estrany, un bar que fan menjar i, si cal, ven productes de la terra que potser vénen de Mercabarna, i que vol deixar ben clar que NO és una fonda on lloguin habitacions, i uns quants ruscs d’abelles per tenir mel per vendre als estiuejants.

I als afores, una casa restaurada on viu l’Helena Bau, que acull gent de ciutat per fer-hi meditació i ioga davant d’un finestral que dóna al paisatge relaxant del bosc. I al costat de la casa, un cobert que en lloc de bestiar -al poble ja ningú es dedica a la ramaderia- hi ha un espaterrant Cadillac Eldorado tapat amb una lona. I al davant, una vella que havia esta jove i que, des de casa seva tot ho veu.

I arriba un foraster, les sabates del qual delaten que és de Barcelona, que diu que vol comprar el Cadillac.

Si arribeu fins aquí, que si comenceu a llegir el llibre segur que hi arribareu, ja teniu oberts tots els interrogants i anireu devorant pàgines talment com aneu veient episodis de la vostra sèrie preferida.

El llenguatge està molt ben treballat mirant de respectar, sense enfarfegar, els diferents registres que cada personatge utilitza per la seva condició.

Crida l’atenció el paper que tenen els peus (calçats, descalços o amb pomada) i les sabates, que permeten endevinar quina mena de persona les calça o ha calçat, i fins i tot les sabatilles que figuren uns eriçons que porta la vella observadora. I no vull dir xafardera perquè el personatge em cau molt bé.

No explico res més, que això no es fa. Només us diré que -parlant de sèries- tot això té aire de Fargo a la catalana!

Només us aviso que quan arribeu al darrer terç de la lectura no podreu aturar-vos i l’endemà, al tren i a la feina, fareu cara de son. I quan us preguntin la causa -amb somriure sorneguer- haureu de contestar que avui no és una disbauxa, que aquesta nit us ha atrapat una molt bona novel·la

Aquí teniu els primers capítols de La dona del Cadillac del Joan Carreras en pdf. Esperem que us agradi tant com a Nosaltres!

Títol: La dona del Cadillac
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-667-1
Preu: 18,50€

Share

Pau Vidal, representant dels traductors a la primera Trobada Mundial del Camilleri Fans Club, a Palerm

Hola a tots, Nosaltres!

Avui tenim una notícia d’aquelles que ens fan molt i molt feliços perquè és d’un dels nostres autors preferits! Ell sempre està a l’ombra però sense ell la vida seria molt més lletja!! Es tracta de l’únic i inimitable traductor de l’obra d’Andrea Camilleri al català: Pau Vidal

Després de publicar el post sobre l’últim llibre del Montalbano, en Pau Vidal ens va anticipar que ens donaria una sorpresa i així ha estat! Aquí teniu la informació que ens explica el traductor d’Andrea Camilleri:

És un esdeveniment molt excepcional (primera vegada en vint anys, d’ençà que es va fundar el CFC, que es munta una trobada mundial de fans camillerians) i a mi m’hi han convidat en representació dels traductors: http://www.vigata.org/raduno2017/raduno2017.shtml

Es tracta de la primera Trobada Mundial del CFC (Camilleri Fans Club), que es farà a Palerm aquest dissabte. Com que es tracta d’un muntatge a l’engròs, han convidat uns quants camilleraires ‘il·lustres’, començant pel professors Giuseppe Marci (el primer a organitzar congressos sobre l’obra camilleriana a l’àmbit acadèmic), en Giovanni Caprara (autor de la primera tesi universitària sobre l’obra de l’escriptor) o en Santo Piazzese, un altre autor de negra sicilià molt conegut a l’illa. A mi m’hi han convidat com a representant dels traductors, suposo que per l’especial lligam que tinc tant amb en Camilleri com amb el president del Club, que és un paio molt trempat, i no patiu que el bon nom de les traduccions catalanes està assegurat. De tota manera, ja us puc avançar que, en tornant, a Vilaweb sortirà una crònica molt detallada de tot plegat i si la llegiu pràcticament serà com si hi haguéssiu estat.

En Pau Vidal el trobareu un munt de vegades al Nosaltresllegim en qualitat de traductor d’Andrea Camilleri, però també el trobareu en qualitat d’autor de posts i, per descomptat, com a autor dels seus llibres. No us perdeu aquests dos títols: El bilingüisme mata i Fronts oberts, Premi Marian Vayreda de 2011.

Share

Un cau d’escurçons, d’Andrea Camilleri

Ja ha arribat l’estiu per a tots Nosaltres!! I no ho dic, només, per les altes temperatures, sinó perquè ja tenim aquí un llibre propi de l’estiu, per seure a l’ombra, bevent alguna cosa fresqueta i llegint agradablement.

Sí ja tenim aquí Un cau d’escurçons, el nou Camilleri. Un nou cas del comissari Montalbano i tot el seu món sicilià (Vigata, Montelusa,…) i tot el seu univers: Lívia, els seus col·laboradors, el rigorós Fazio, l’Augello -sempre a punt per fer alguna francesilla-, el malhumorat doctor Pasquano i l’inefable Catarella, amb el seu particular llenguatge. I sobre això… Pau Vidal! Quina gràcia que tens i que bé que t’ho passes “creant” cataral·lès!

Naturalment és un nou cas amb un mort i amb girs i canvis de sospitosos… i no puc dir res més -això no es fa amb les novel·les negres!-. Però mostrant-nos, un cop més, l’agudesa de Camilleri per inventar i retratar la condició humana.

En una nota final, l’autor ens adverteix que aquesta novel·la estava escrita l’any 2008, però que va ajornar la publicació per proximitat temàtica amb una altra novel·la seva. Això vol dir que la va escriure quan “només” tenia 83 anys. Però, mare meva! quina vitalitat creativa!

La novel·la es llegeix de forma ràpida. Té tants diàlegs, tan picats i tan divertits, en alguns casos (per exemple, amb el Dr. Pasquano), que ens recorda que Camilleri no solament és un novel·lista, sinó un guionista i director teatral. Llegeixes i ja veus com de bé resultaria aquesta història portada a la pantalla o formant part de la sèrie mítica que va fer la RAI amb altres novel·les seves.

Un nou llibre pels incondicionals d’Andrea Camilleri i el seu comissari i una oportunitat per a descobrir-los i convertir-se en membre del club de fans. Com Nosaltres!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Un cau d’escurçons
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-7586-0
PVP: 16€

Share