Arxiu de la categoria: Narrativa

Crims duplicats, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

crimsduplicatshjortrosenfeldtBon Any Nou, Nosaltres!! Que vingui ple de bons auguris i, posats a demanar, de bones lectures, que això ens fa feliços a tots plegats!

Estic aquí per parlar-vos de la segona entrega del duet Hjorth & Rosenfeldt. El llibre Crims Duplicats és una joia, una autèntica joia que us recomano sense cap mena de dubte i amb tot l’entusiasme del món.

La cosa va més o menys així: estem a la ciutat d’Estocolm, enmig d’una onada de calor insòlita. L’equip del l’inspector Torkel, amb l’Ursula, la Vanja, en Billy, i l’ombra del Sebastian Bergman estan desconcertats. En menys d’un mes s’han produït els brutals assassinats de tres dones.

Totes aquestes dones han mort seguint un ritual pervers i metòdic. La víctima sempre és al dormitori. Sempre està lligada amb unes mitges de niló, sempre porta una camisa de dormir de color blau cel… i sempre té el coll tallat.

Ja fa un grapat d’anys, el psicòleg criminal Sebastian Bergman, va aconseguir desemmascarar l’autor d’aquests crims, Edward Hinde. Fa anys que està tancat en una presó de màxima seguretat. Llavors, què passa? Té un imitador que calca al mil·límetre les seves anades d’olla?

És el mateix Hinde qui dóna instruccions precises a algú des de dins de la presó? Això es impossible perquè aquest sonat no te cap mena de contacte amb l’exterior. Ni visites, ni res de res. Llavors, què està passant?

Aquí comença una trama que et manté clavat a la cadira i t’impedeix respirar amb normalitat.

És espectacular com arriba a enganxar aquesta novel·la. De fet, dir que es un thriller acaba quedant molt i molt curt perquè, a banda del tema dels assassinats, toca magistralment la condició humana de cadascun dels protagonistes, les seves passions i misèries, tant dels bons com dels dolents.

El mític Sebastian, aquí es un home que veu com se li enfonsa el món per un secret que no us penso revelar de cap manera!

Ja no té aquella arrogància ni aquella supèrbia del primer volum – aquell Secrets Imperfectes-, tot i que l’home és com és, però les circumstàncies el posen al seu lloc. En Sebastian està al punt de mira de tot i de tothom. Haurà de fer punta al llapis i començar a fer els deures amb la millor lletra possible.

Hjort & Rosenfeldt o han tornar a fer. Si el primer volum de la Sèrie Bergman em va deixar amb la boca oberta, amb aquest llibre m’han convertit en una addicta convençuda.

Bravo per ells, i feu-me cas… no us el deixeu perdre!!

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Crims duplicats
Autor: Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-2140-9
Preu: 19,90€

Share

Allò de l’aigua de Cardós, de Ramon d’Osona

allo-de-l-aigua-de-cardosFans de la novel·la històrica i l’aigua mineral, benvinguts al llibre revelació de l’any! Aquest llibre és tant trepidant que sembla que estiguis fent ràfting pel Pirineu!

A alguns de Nosaltres us deu sonar el seu autor: en Ramon d’Osona és aquell col·laborador que té en Basté que diu que és un verbívor però que en realitat només menja fuet de Vic. Què esperàveu? És d’Osona!

La trama del Allò de l’aigua de Cardós se situa a la vall d’aquest riu, quan una empresa comença a reclutar enginyers d’arreu d’Espanya per tal de fer l’aigua mineral més pura, sana i -sobretot!- més rendible del mercat. Un dia, però, la vall sencera comença a trobar-se malament: hi ha una misteriosa passa de mal de panxa. ¿La raó? Un cadàver d’un enginyer trànsfuga de Font Vella apareix en un dels contenidors d’aigua de la nova empresa.

A partir de capítols curts i testimonis més o menys entendibles, anem descobrint qui ha estat el responsable de l’assassinat. Sobre els dialectes, no oblideu que aquesta novel·la coral té personatges que són enginyers de Solan de Cargas i de Manjarón, catalans de Sant Hilari Sakeepcalm, de Beri, o francesos d’Aviam.

Nosaltres, aquesta és una novel·la que us farà veure l’aigua sense gas d’una altra manera i que us farà comprar garrafes enlloc d’ampolles de litre i mig! Sens dubte, el llibre més refrescant de l’any!

Títol: Allò de l’aigua de Cardós
Autor: Ramon d’Osona
Editorial: Popa
Col·lecció: MARETA QUINA VENTADA-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 973-84-7588-630-5
Preu: 18€

Share

Els Nostres llibres per aquestes festes

Aquest any ha estat, a nivell literari, molt emocionant! Llibres molt esperats, Nobels inesperats, fenòmens editorials fabulosos, passant per assaig polític i no polític que ens ha fet mirar més enllà de la ficció! És per això que us hem preparat una petita selecció de 10 títols per encertar-la quan feu cagar llibres al tió o quan feu la carta als Reis! Som-hi?

el-laberint-dels-esperits-carlos-ruiz-zafonEl Laberint dels Esperits – Carlos Ruiz Zafón

Per començar, un dels llibres més esperats de… la dècada? Carlos Ruiz Zafón ha tancat amb El Laberint dels Esperits la tetralogia que va iniciar amb L’Ombra del Vent, un llibre de prop de 1000 pàgines que no ha deixat ningú insatisfet i que ha absorbit a tots els lectors que s’han atrevit a obrir les seves pàgines. Com deia l’Eli al post que vam publicar fa poc, “tothom a demanar-lo per Reis”.

Carlos Ruiz Zafón és una aposta segura!

I si ens permeteu, un pla per a fans: abans de començar El Laberint dels Esperits, recupereu els tres llibres anteriors d’El Cementiri dels Llibres Oblidats, rellegiu-los i revisiteu els Sempere, en Fermín, el Julián Carax, i aquest meravellós personatge que és la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón. Llavors podreu començar l’últim capítol d’aquesta sèrie memorable!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoEt donaré tot això – Dolores Redondo

Al Nosaltres li tenim una especial devoció a la Dolores Redondo perquè des que la vam descobrir amb la seva Inspectora Salazar a la Trilogia del Baztán ens va robar el cor i hores de son en favor de la lectura!

I vet aquí que, en el cas d’aquest Et donaré tot això, guardonat amb el Premi Planeta d’enguany, ens hem trobat que qui va ressenyar el llibre, se’l va llegir en tres dies.

La història que ens explica Dolores Redondo a Et donaré tot això és, de nou, negra i fascinant. Esteu preparats per seguir els passos del seu protagonista, en Manuel Ortigosa?

Com a regal només pot tenir un problema: que duri poc per massa addictiu! Fans del Baztán, pròxim destí: Galícia!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

harry-potter-i-el-llegat-maleitHarry Potter i el llegat maleït – J.K. Rowling

Arriba, per fi, per felicitat de tots els Potterheads, el llibre de J.K. Rowling amb l’obra de teatre protagonitzada pels fills de Harry Potter i Draco Malfoy.

No és només una qüestió de que sigui un bon llibre: si teniu un fan de Rowling, Potter i bèsties màgiques a Nova York que desconeix aquest nou capítol, aquí teniu el regal més màgic que li podeu fer!

I el llegat maleït? A què ve aquest nom? Serà que portar el cognom Potter o Malfoy pesa massa -especialment en el primer cas-? Això de ser fill de l’escollit segur que no és gens fàcil! Què us sembla si movem els fils del temps per descobrir-ho? Agafeu les escombres i a volar amb aquest nou capítol de la Sèrie Harry Potter

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

alloquevapassaracardosAllò que va passar a Cardós – Ramon Solsona

Un dels llibres que ha fet gaudir més els lectors del Nosaltres d’enguany és aquesta meravella d’en Ramon Solsona. Primer ens el va ressenyar la Mariona, que és de La Pobla de Segur -vam buscar algú que conegués totes les expressions de la zona per poder-lo ressenyar bé!-, i després en Lluís-Emili ens en va fer un segon escrit fantàstic que partia de la primera ressenya.

Solsona ens transporta a la Vall de Cardós en un moment en què gent d’arreu d’Espanya va anar a parar a aquella part dels Pirineus per tal de portar-hi a terme grans obres hidroelèctriques. El fil conductor? Un assassinat. Qui estira el fil? Un munt de personatges que “parlen com parlen” -En Ramon Solsona és una delícia amb aquestes coses de la llengua- i que ens van descobrint, en capítols curts, Allò que va passar a Cardós.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

quan-anavem-a-les-mongesQuan anàvem a les monges – Judith Càlix i Rosa Gordillo

Un retrat i un repàs nostàlgic però divertit al món de l’escola de monges de la mà de la Judith Càlix i la Rosa Gordillo. Si vau anar o teniu família que va anar a cole de monges i en té bon record, aquest llibre és ideal per aquestes festes!

A més, podreu repassar “què tocava fer aquests dies de Nadal quan anàvem a les monges” perquè ho trobareu tot documentat i explicat en un format molt i molt xulo!

No s’estalvia detalls i se’n recorda de tot, aquest llibre: els noms de les escoles, els tipus de monges, els jocs del pati, els cromos de l’època, els uniformes, els llibres obligatoris -que després tant bé ha anat haver-los llegit!-, les llaminadures, els programes de tele…

Un llibre divertit, entranyable, i que per dins és molt i molt bonic!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

el-navegant-joan-lluis-lluisEl navegant – Joan-Lluís Lluís

Fa pocs dies arribava al Nosaltres les aventures de l’Assiscle, aquest protagonista amb la capacitat de conèixer una llengua només sentint-ne o llegint-ne una paraula.

Des de Perpinyà -com l’autor!- fins als antípodes, anem descobrint les duríssimes peripècies d’aquest navegant.

Un homenatge a les novel·les d’aventures al més pur estil Verne però que, gràcies a Joan-Lluís Lluís, podem redescobrir com a un repàs a totes les animalades que van portar a terme els imperis colonials.

Gràcies a aquest navegant, les seves desgràcies i el seu do de llengües, Lluís ens explica el vergonyós genocidi cultural i físic dels pobles colonitzats.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

14-autobiografia-johan-cruyff14. L’autobiografia – Johann Cruyff

Teniu parents molt i molt culés? No cal donar gaire més pistes, oi? “Fútbol es fútbol”, que deia el mestre!

En aquest llibre hi trobareu més futbol del que us imagineu. L’Ajax del seu cor, la selecció holandesa, el Barça -i tota mena de Barça, ja ho sabeu!- el post-Barça, i per sorpresa d’alguns, molt d’anàlisi tàctic i explicacions d’aquelles que us faran dir en veu baixa: “el Johann era un geni!”

I també descobrireu que el primer en saber i saber-se geni era ell, en Johan Cruyff! Un personatge amb un ego, segons ens explicava en Lluís-Emili, a l’alçada de Wagner (poca broma!)

Per tots aquells que el van veure jugar, serà un gran descobriment. I per tots aquells que el seguim gaudint -la seva herència futbolística encara ens fa feliços a molts-, és un llibre que no us decebrà en absolut.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

lesdarreresparaules-carmerieraLes darreres paraules – Carme Riera

Una aposta segura. I més, si en aquesta llista hi trobàveu a faltar una mica de novel·la històrica. La Carme Riera ens descobreix, a Les darreres paraules, un personatge de família famosa però que per molts deu ser desconegut: s’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg Lorena. Aquest membre d’aquesta família aristocràtica és molt i molt conegut a ses illes perquè hi va establir una de les seves bases i va arribar a ser propietari de finques i cases per tot Mallorca.

A mig camí entre la novel·la històrica i l’autobiografia, Riera crea a través de la troballa fictícia d’un manuscrit redactat per s’Arxiduc a les darreries de la seva vida que ens permet saber qui era qui i qui feia què dins de la cort i la família dels totpoderosos Habsburg.

Com dèiem al començament: una aposta segura!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

argelagues-gemma-ruizArgelagues – Gemma Ruiz

Una de les sorpreses d’aquests últims mesos és aquest llibre de la Gemma Ruiz, que potser coneixeu més per ser una de les cares de TV3.

Oblideu però, la tele, i gaudiu d’un llibre que ens parla de dones; dones lluitadores, de “dones-gens-especials”, com diu l’autora, que van viure “històries-gens-especials”.

A partir de la seva besàvia Remei, Gemma Ruiz ens explica la història d’una generació de dones que van treballar molt i que es van sacrificar encara més per la seva família. La Fita ho explicava molt bé: “al llarg de la novel·la desfilen diferents personatges, bones i males persones. Vides plenes de sacrificis, amb ben poques satisfaccions i amb una idea que els dóna molta força: que els fills i els que vénen puguin viure millor que ells. Encara que amb ambicions modestes: menestrals, tenir un ofici, saber de lletra, fer un casament decent…”

La Gemma Ruiz els fa un homenatge, ens explica un relat èpic d’unes dones que eren com les Argelagues: una flor punxeguda i amb gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat l’entorn.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

homodeusunabreuhistoriadeldemaHomo Deus – Yuval Noah Harari

Si necessiteu un llibre diferent que us expliqui coses que habitualment ningú no us explica com ningú us les explica, el llibre d’aquestes festes ha de ser Homo Deus!

Yuval Noah Harari ja ens va sorprendre a tots amb Sàpiens en explicar-nos d’una manera diferent el d’on venim. A Homo Deus, repassa alguns detalls del primer llibre per compartir reflexions sobre cap a on podríem anar.

En aquesta breu història del demà que cita el subtítol del llibre, Harari explica que quan el centre de tot deixa de ser Déu i cedeix el seu lloc a l’home sembla que culmina el procés… però que el fet de saber que les nostres decisions estan regulades per processos bioquímics que no podem controlar tampoc ens fa ser qui gestiona del tot aquest procés, oi?

És un llibre fascinant del que n’aprendreu un munt de coses. A més, a Harari li hem d’agrair que no vulgui augurar. L’autor no fa profecies. Esbossa hipòtesis i planteja contínuament interrogants.

Un assaig apassionant!!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

I si no n’heu tingut prou, aquest 2016 hem tingut el Premi Goncourt de Mathias Enard, la crisi dels refugiats a Lesbos amb l’Arantza Diez, el relat dels supervivents del Bataclan d’Antoine Leiris, aquell horror a qui li deien pare del Carles Porta, els viatges a Hawaïi del Màrius Serra, thrillers i aniversaris amb l’Imma Monsó, thrillers i vídues amb la Fiona Barton, contes i pors amb l’Empar Moliner, dos llibres nous Haruki Murakami, en Batista amb el PSUC o les memòries del mestre de les novel·les d’espies: John le Carré.

Ja ho sabeu: són dies de festa si són dies de llibres.

I Nosaltres llegim!

Share

El Laberint dels Esperits, de Carlos Ruiz Zafón

el-laberint-dels-esperits-carlos-ruiz-zafonHo reconec, sóc molt fanàtica de Carlos Ruiz Zafón i la tetralogia que va iniciar amb L’ombra del vent.

És per això que en saber de l’última entrega, la que ho tanca tot i em retorna a El Cementiri dels Llibres Oblidats no me’n sabia avenir… més de 900 pàgines de lectura per endavant!

No us espatllaré cap sorpresa explicant-vos detalls però us en faré cinc cèntims: aquest cop, El Laberint dels Esperits ens porta una nova protagonista: l’Alicia Gris. Aquest és un personatge que us calarà fons, i junt amb en Daniel Sempere, en Fermín i la resta de la família, us transportaran a la Barcelona de finals dels anys cinquanta per fer un fascinant recorregut en el temps després de la guerra.

Us retrobareu amb personatges com la Isabella, la mare mai oblidada d’en Daniel, i resoldreu els misteris que envolten a tota la família Sempere, que no són pocs.

Arribareu a odiar a alguns personatges i a estimar-ne d’altres com només s’estimen aquells que perduren un cop tanques el llibre. Us endinsareu en els misteris del Règim i en els esdeveniments succeïts de sotamà per beneficiar només a alguns i destrossar a molts d’altres. I sobretot, caminareu de nou per una Barcelona avui oblidada de la mà de tots aquests personatges per descobrir, com ho vau fer amb L’ombra del Vent, El Joc de l’ÀngelEl Presoner del Cel, que darrere cada cantonada pot succeir qualsevol cosa…

Nosaltres, no deixeu escapar aquesta novel·la aquest Nadal. Tothom a demanar-la per reis. En Carlos Ruiz Zafón no us decebrà: us encantarà!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El Laberint dels Esperits
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Pelfort
Pàgines: 928
ISBN: 978-84-664-2170-6
Preu: 23,90€

Share

Què ens està passant, de Gemma Calvet

que-ens-esta-passant-gemma-calvet-proleg-de-xavier-sala-i-martinLa pregunta que serveix de títol fa referència, inequívocament, al panorama polític de Catalunya immers en allò que solem anomenar “el procés”.

Aquest Què ens està passant de la Gemma Calvet comença fort amb un pròleg de Xavier Sala i Martín, que mira de donar una nova perspectiva al mite del Minotaure: sosté que el monstre no és la personificació del mal, que sense els errors dels líders de Creta el Minotaure no hauria existit mai i que l’heroi no és Teseu, ni Ariadna, sinó el cabdell de fil que permet trobar la sortida, l’entrellat, del laberint.

I afirma que:

I el llibre que ens presenta la Gemma Calvet ens dóna pistes de com és el cabdell de fil. No ha escrit un llibre per atribuir culpes dels nostres problemes. De fet ni tan sols parla dels problemes que Catalunya té amb Espanya. Tampoc ha escrit un llibre sobre el cabdell de fil. Un cabdell que no ha vingut del savi Dèdal sinó que ha sorgit de la seva experiència com a diputada  al Parlament de Catalunya (com a independent a les llistes d’ERC) i gràcies a converses mantingudes amb personatges significats de la nostra política i la nostra cultura.
Pgs. 23-24

Efectivament, Calvet ens proporciona molta informació que ens permet veure, des de dins, com són i com es mouen els actors -en el sentit d’agents, no pas de comediants- de l’actual moment de la política catalana.

Per escriure el llibre ha utilitzat, com ens explica el prologuista Sala i Martín, la seva experiència viscuda en primera persona als hemicicles, passadissos i despatxos.

NO ÉS, en absolut, un llibre de xafarderia política. Seguint amb la descripció de Sala i Martín, ha estat escrit gràcies a converses mantingudes amb diversos personatges, però tampoc NO ÉS un llibre d’entrevistes a l’ús. Calvet no se situa mai per sobre del bé i del mal a la manera d’una periodista entrevistadora; mai no amaga les seves cartes ni la seva posició i opinió política; no vol aparèixer amb falsa neutralitat però dóna sempre al lector –al menys a mi- una gran sensació de sinceritat i honestedat. I per descomptat NO ÉS un pamflet indepe. Vol la independència, estima l’independentisme, però no fa trampes amagant-ne els problemes i febleses.

Si busqueu llum sobre Què ens està passant preneu el fil que us ofereix la nova Ariadna, que és la Gemma i recordeu allò que escrivia l’Espriu:

Si de nou voleu entrar
Ariadna tornarà
a mostrar-vos el camí
que us permeti de sortir
(…)

I digui tot el poble amén

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar-lo a llegir.

Títol: Què ens està passant
Autor: Gemma Calvet i Barot
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2125-6
Preu: 16,50€

Share

El navegant, de Joan-Lluís Lluís

el-navegant-joan-lluis-lluisEl navegant del Joan-Lluís Lluís, certament, navega! I en la seva accidentada biografia hi juga un paper molt important un globus aerostàtic com el que apareix a la bella coberta del llibre però, per sobre de tot, és cabdal el seu estrany i extraordinari do: l’Assiscle, el nostre protagonista, pot parlar i entendre perfectament qualsevol llengua només de sentir-ne o llegir-ne un sol mot.

Des que ho descobreix, l’aprenentatge de noves llengües es converteix en allò que dóna sentit a l’existència d’un noi que, amb aspecte malaltís, no desperta gens d’interès en l’entorn del seu Perpinyà natal. Només té un amic, gitano, i amb ell descobreix que és capaç de parlar en caló, a més de en català i francès.

L’arribada d’un home a Perpinyà, que viu d’enlairar globus aerostàtics com a atracció, canvia la vida d’Assiscle. Al carro d’aquest home, que viu d’anar de fira en fira, hi ha unes enigmàtiques inscripcions que el nostre protagonista sí que és capaç de llegir i entendre, i això li canviarà la vida!

L’Assiscle haurà de renunciar a l’incipient enamorament, viatjarà a París on el germà de l’aeronauta exerceix de professor de llengües i tot això serà el començament d’un seguit d’aventures, gairebé totes involuntàries, que el portaran al París de 1871 -abans, durant i després de la guerra contra Prússia-. Tot i no fer, ni ell ni el seu mestre, altra cosa que investigar sobre llengües, són víctimes de la brutal repressió que la República Francesa aplica als acusats de participar en la revolta de la Comuna de París.

Els capítols que descriuen les condicions de vida dels empresonats són particularment punyents, d’un “naturalisme” digne de Zola, referent literari de l’època en què està situada l’acció.

D’aquest infern, Assiscle n’acaba sortint condemnat a l’exili a una illa –Nova Caledònia- situada als antípodes. El viatge, en un vaixell-presó, és tan terrible com el dels esclaus que enviaven des de l’Àfrica occidental cap a les Antilles. Un cop desembarcat, la facultat d’entendre i fer-se entendre amb tota mena de pobladors indígenes marcará tota la seva accidentada biografia.

Ens trobem davant d’una molt bona novel·la del gènere d’aventures però és molt més que això: hi ha una molt treballada reflexió sobre la llengua i el que significa com a tret distintiu de persones i pobles, la reivindicació de la no preeminència d’unes sobre les altres, la pregunta no contestada de com era la llengua mare de totes, i moltes altres reflexions que anem trobant escampades pel llibre. També és una recreació històrica del que ha representat el genocidi, cultural i físic, dels pobles colonitzats i també del menysteniment de la dona, tant entre els “civilitzats” com entre els “salvatges”.

Molt, molt, molt recomanable. Si el comenceu no el podreu deixar fins al final.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir El navegant de Joan-Lluís Lluís.

Títol: El navegant
Autor: Joan-Lluís Lluís
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-7588-633-6
Preu: 18,50€

Share

Et donaré tot això, de Dolores Redondo

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoNosaltres, hi ha algunes històries que només les pot unir la lectura i l’amor pels llibres.

Avui us n’explicarem dues: la primera, la del Nosaltresllegim amb la Carme, que ens explicava per Twitter que s’havia llegit en tres dies l’últim llibre de la Dolores Redondo. Dit i fet: la Carme ens explica aquest Premi Planeta 2016 que l’ha absorbit durant un cap de setmana! La segona història és la de la Carme, la Dolores Redondo i, sobretot, en Manuel Ortigosa: es diu Et donaré tot això.

Vaig “conèixer” la Inspectora de la Policia Foral Amaia Salazar per casualitat, en veure que El guardià invisible transcorria als boscos del Batzán, un lloc que conec i estimo. Va ser una agradable sorpresa i vaig anar llegint tota la trilogia tan bon punt anava sortint.

La sorpresa ha estat que vaig comprar Et donaré tot això de la Dolores Redondo esperant trobar-hi un altre cop l’Amaia Salazar… i no! M’hi he trobat en Manuel Ortigosa.

A Et donaré tot això hi he trobat un escriptor amb un llibre que no acaba de sortir rodó. La seva parella, que ell pensa que està a Barcelona per feina, apareix morta en una carretera comarcal gallega i en Manuel no sap com hi ha anat a parar o què hi ha anat a fer. Tot plegat el porta a remenar entre la història i la brutícia d’una família noble gallega.

Un guàrdia civil a punt de jubilar-se amb problemes de parella i que no acaba de veure clar com han anat les coses, un capellà que calla tot el que sap i que -com pot- va guiant-lo per on ha d’anar buscant, són els altres dos personatges que acompanyen en Manuel a Et donaré tot això. Aquest parell i un paisatge que l’atrapa.

Vaig quedar-hi enganxada! Vaig començar-la un divendres al vespre i l’acabava el dilluns següent… Bona, bona, bona!

Ah! I seguixo esperant retrobar-me amb la Inspectora Salazar! Mentrestant, en Manuel és una molt bona companyia!

Carme, Nosaltres t’esperem més sovint al Nosaltresllegim perquè ens expliquis les lectures que trobes bones, bones, bones!!

Títol: Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Planeta 2016
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-664-2199-7
Preu: 21,90€

Share

Quan anàvem a les monges, de Judith Càlix i Rosa Gordillo

quan-anavem-a-les-mongesAdoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, Clarisses de la Divina Providència, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Religioses de la Mare de Déu de la Mercè, Religioses de Maria Immaculada del Servei Domèstic,…

De noms, de tota mena! Teresianes, Carmelites, Escolàpies… Totes ens sonen una mica perquè l’escola cristiana, sigui de fa uns anys o ja més cap aquí, és de ple dret un paisatge mental per tots. És francament complicat imaginar-se aquest país sense unes monges que durant molts anys van ser les que es van encarregar d’educar-nos (als nostres pares o a nosaltres). Hi ha gent que no té gaire bon record d’aquesta escola de monges però aquest llibre tampoc va exactament d’això.

La Judith Càlix i la Rosa Gordillo han volgut plasmar en un llibre que -i això no ho pot negar ningú, és molt i molt divertit- totes les característiques d’aquesta mena d’escoles, la mena d’educació que s’hi donava i ho repassen absolutament tot: uniformes, assignatures, el menjador, jocs del pati, els viatges de final de curs, i especialment -jo que no vaig anar a monges-, un capítol dedicat a les monges en sí. la dire, la vella estimada, la del nom estrany, la progre guitarrista, la cuinera, l’esportista,…

Llegint el llibre he anat veient que moltes de les coses que es feien a classe de monges, jo també les vaig estudiar així -només hi ha una cançó que et permet recordar les preposicions del castellà o les taules de multiplicar, oi?- però aquest llibre aconsegueix fer una cosa que molt pocs poden fer: unir un imaginari col·lectiu, sigui d’educació o de l’època de l’escola de moltíssimes persones.

Perquè, potser no beneíeu la taula, però segur que l’anàlisi de les oracions, el Cocherito leré amb la corda, els plats i gots de Duralex al menjador, la Heidi, los payasos de la tele, els llibres d’Els Cinc o el Tigretón sí que sabeu què són. I quan la Judith Càlix i la Rosa Gordillo us ho repassin tot no podreu evitar esbossar un somriure d’orella a orella.

Per cert, les autores us expliquen un munt de coses més en aquest Facebook que han posat en marxa aquí: Fb.com/quananavemalesmonges.

També han anat de gira per ràdios!

I també a la televisió!

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar-lo a llegir.

Títol: Quan anàvem a les monges
Autor: Judith Càlix i Rosa Gordillo
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2161-4
Preu: 18,90€

Share

14. L’autobiografia, de Johan Cruyff

14-autobiografia-johan-cruyffAquest llibre sorprenent es presenta com una autobiografia. Hi consta el nom del traductor al català, Gustau Raluy, i cal suposar, per tant, que l’ha escrit en neerlandès el mateix Johan Cruyff. I malgrat que les primeres paraules del pròleg de 14. L’autobiografia són “No tinc titulacions acadèmiques. Tot el que sé ho he après de la vida de cada dia”, cal convenir que, un cop llegits els 14 capítols (quants si no?) la sensació que ens queda és la d’haver anat recollint realment les paraules de la boca d’aquest home tan singular.

Singular. Extraordinari? Efectivament no era ordinari, en el sentit d’infreqüent. El seu nivell d’autoestima sobrepassa qualsevol mesura, però considera tan certes i evidents les seves qualitats que no deixa espai perquè pensem que –com diem ara- tenia un ego enorme. Al contrari, cap al final del llibre no s’està de carregar contra les “persones suposadament importants que també m’he trobat i que m’han sorprès pels egos tan grans que tenien”. M’ha fet pensar en Wagner que, abans d’haver estrenat cap obra memorable (sinó més aviat mediocre) ja estava convençut que era un geni i que tenia tot el dret a totes les consideracions com a tal. I el cas és que cal reconèixer que Cruyff va ser un geni. Una mica com si fos un català d’aquells que, segons Francesc Pujols, pel fet de ser-ho quan anés pel món ho tindria tot pagat.

Aquesta sinceritat radical crec que és un dels grans atractius d’aquest llibre.

I de què tracta? Ara ve la sorpresa per a mi: parla de futbol. Molt. De jugadors que han passat pel seu costat, de tècnics, de directius; no pas per explicar-ne anècdotes xafarderes irrellevants sinó d’allò que afectava el futbol en sí.

Cruyff ha anat mirant aquest món de la manera que a ell li agradava: al mig del camp, assegut sobre la pilota, i veient-ho tot sense perdre’n cap detall que pogués ser valuós per a l’objectiu, que era guanyar. La descripció de les tàctiques, estratègies i mètodes ocupa un espai molt important del llibre. De passada descobrim la seva passió pels números, la probabilitat i l’estadística matemàtica.

El món era el futbol i el marc d’aquest món des que va obrir els ulls era l’Ajax, el seu estimadíssim Ajax. Després la selecció holandesa. Després el Barça. En el seu interior era orgullosament holandès i de l’Ajax.

I la família! És el capdamunt de la seva escala de valors. Res no pot ser més important: el pare, la mare, el “segon pare”, la Danny, el sogre, les filles, el Jordi…

Les interioritats dels clubs amb directius, segons ell, ineptes, inclosa la federació holandesa faran feliç més d’un lector: hi apareixen amb noms i cognoms.

Com us he dit, sinceritat radical en una autobiografia sorprenent.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del llibre del Johan Cruyff.

Títol: 14. L’autobiografia
Autor: Johan Cruyff
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Traductor: Gustau Raluy Bruguera
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-2138-6
Preu: 19,90€

Share

A la caça de l’ovella, de Haruki Murakami

A la caça de l'ovella, de Haruki Murakami - Nosaltresllegim.catHola a tots, Nosaltres! Acabo de llegir la primera obra que va escriure el gran Haruki Murakami i que es va publicar al Japó, per primer cop, l’any 1982. Ara, per fi, tenim el gran plaer de poder llegir-la nosaltres també traduïda al català!

El cas es que aquest llibre va ser escrit volent ser un thriller i no seré pas jo qui us digui que no té el seu puntet d’intriga, aquell de a veure què passarà… però Nosaltres, tractant-se de Haruki Murakami les coses mai no poden ser tan senzilles, oi?

En aquest A la caça de l’ovella, que ningú esperi trobar-hi assassinats, sang i fetge, o estranys individus amb un passat fosc i marginal. No, no… de cap manera! En aquesta novel·la de misteri á la Haruki Murakami, la història la protagonitza un jove publicista del qual mai no en sabrem el nom.

El noi, tria una foto per fer una campanya publicitària. És una foto en la qual apareix un prat ple d’ovelles: uns bedolls i unes muntanyes al fons. La imatge no pot ser mes pastoral i inofensiva oi? Doncs no, senyor! Aquí comença la peregrinació d’aquest noi en busca d’una ovella absolutament mitològica i especial. Seria, perquè us en feu una idea, el que vindria a ser… “l’ovella”. M’enteneu, oi?

Aquesta recerca el farà marxar del seu Tokio natal fins a les remotes muntanyes nevades de Hokkaido, al nord del Japó. Allà hi trobarà més o menys el que està cercant.

I és aquí on entra Haruki Murakami: tot això està explicat per un autor que pot escriure el que li doni la gana sense perdre mai aquesta meravellosa pàtina estranya i poètica que el caracteritza.

És un llibre cent per cent Murakami! Gaudiu-lo, Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir-lo.

Títol: A la caça de l’ovella
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-73-3
Preu: 19,90€

Share