Arxiu d'etiquetes: Llibres

Les propostes del Nosaltresllegim per unes festes plenes de llibres

Arriba el Nadal! I és per això que des del Nosaltresllegim us volem fer algunes propostes de llibres perquè l’encerteu. Siguin llibres per vosaltres o per amics o per família! Comencem!

Als enllaços de cada llibre, el post on donem més detalls!

Pels amants dels bons autors, dels bons escriptors, de la gent que domina la llengua, aquest any tenim una magnífica notícia: tenim un Josep Pla inèdit que tots els lectors que l’han explicat al Nosaltresllegim han quedat encantats. En Jordi Sanuy deia que “un Pla inèdit, ara, és un privilegi”, i per en Lluís, que aquest llibre és ideal per qui comença en el món del periodista i escriptor empordanès i imprescindible per tots aquells que ja el coneixen. El millor dels bons escriptors és que, interessi més o menys el que escriuen, sempre ho escriuen bé!

Pels amants dels bons escriptors però que busquen alguna cosa una mica més arriscada tenim el Robinson del Vicenç Pagès. El guanyador del Premi Sant Jordi amb Dies de frontera ha tornat amb un llibre on –com ell mateix confessava en aquesta presentació de llibre-, la intenció ha estat que, un cop acabat, el lector no sabés ben bé què havia passat. I és que Pagès presenta el seu protagonista, H., com un Robinson urbà i que formalment vol ser fill de Kafka i Austen: el que passa, passa per on pensa, i el detall exhaustiu basteix l’obra.

Pels amants dels bons escriptors però que busquen els escriptors una mica més lluny, tenim un magnífic 4 3 2 1 de Paul Auster que ha deixat a tots els nostres lectors meravellats. L’Álvaro i la Clara s’han rendit davant de l’últim llibre d’un dels millors autors nord-americans del nostre temps. Tal i com ens explicava Auster, la casualitats van formant les històries. Els detalls, les casualitats… quan aquestes intervenen en la vida (o les vides!), és quan es creen les històries.

Pels amants del thriller i els bestsellers trepidants, tenim un nou Dan Brown! Aquesta vegada, en aquest llibre anomenat “Origen”, el professor de simbologia religiosa Robert Langdon inicia un periple per l’estat espanyol que comença al Guggenheim de Bilbao, passa per Madrid, Sevilla, l’Abadia de Montserrat i Barcelona. Així doncs, després de París, Roma, Washington i Florència, la capital de Catalunya ja és de ple dret un escenari d’una novel·la de Dan Brown. Trigarem gaire temps en veure en Tom Hanks per la Sagrada Família o la Pedrera? Estarem atents per explicar-vos-ho tot!

Pels amants del thriller però també la novel·la negra nòrdica una mica sanguinolenta tenim dues propostes que són dues sèries diferents. David Lagercrantz ja està absolutament consolidat com l’autor dels nous llibres de Millennium i d’aquí no gaire esperem que ja hi hagi tants llibres escrits per ells com per Stieg Larsson amb Blomqvist i Salander de protagonistes.
L’altra sèrie que atrapa de mala manera, que té sang per tot arreu i que ve del nord és la Sèrie Bergman, de la qual en vam estar parlant una setmana sencera. Absolutament imprescindible!

Pels amants de l’assaig polític, tenim el postpartit dels temps de Trump! La Naomi Klein ja ho escrivia en un llibre fa uns anys: aquell adveniment… aquell “que vindrà l’home del sac”! I al final, no era del sac sinó l’home dels cabells inquietants. En aquest llibre -fora conyes-, ens trobem amb un assaig seriós, que va a buscar el ganyot del per què està passant el que està passant, i què hi podem fer com a ciutadans. Perquè potser resulta que no en tenim prou amb dir no. I potser resulta que sí que necessitem poder saber com fer front a la doctrina del xoc.

Pels amants de l’assaig polític i la investigació periodística, i en concret, en què està passant i ha passat recentment a Catalunya, tenim dues propostes extraordinàries: una és la Liz Castro amb Els carrers seran sempre nostres, amb un llibre que és “una denúncia, però també un homenatge a tots els voluntaris i votants implicats en una jornada inoblidable d’un país en marxa”. I després, Operació Urnes, que explica com es va portar a terme tota l’operativa per poder tirar endavant l’històric 1 d’octubre que no fa gaire que hem viscut.

Pels amants de la històrica, tenim L’homenatge que ens ha escrit en Xulio Ricardo Trigo i que va deixar la Clara meravellada! Això de la novel·la històrica és una cosa molt particular i no a tothom li agrada. A vegades, n’hi ha que acaben una mica farts amb anar sempre al mateix moment en el temps però X. R. Trigo ha aconseguit parlar de coses diferents -en aquest cas de grans pintors catalans- en un llibre que s’ha emportat el Néstor Luján de millor Novel·la Històrica. Alerta, que un premi a vegades és un bon indicatiu! Però és que, a més, a la Clara li va encantar quan ens el va explicar!

Pels amants dels contes ben escrits i que fan que t’enganxis, que t’amorris al llibre, ho heu de saber i tenir-ho molt clar: Això no és Amèrica! En Jordi Puntí ha fet -com deia la Montse- «un enorme llibre de 9 contes, alguns dels quals -com s’indica a la “Nota final”- escrits l’any 2002 i altres tot just al llarg del 2016» i que, després del què ha passat, «m’ha acompanyat en dies convulsos i m’ha fet viure emocions intenses, d’aquelles que els bons contes transporten amagades a dins, com si fossin una càpsula farcida d’antibiòtic que mata tots els bacteris que ens van minant la moral…»
Cor compungit? Contes del Puntí!

Pels amants de la històrica i una mica fans de Lluís Llach… doncs Lluís Llach!! I és que aquest senyor, a més de cantant, lletrista i activista polític, cada cop és més escriptor. Bàsicament perquè escriu molt bé! Ara només falta que ens oblidem que també fa vi, que fa política,… que fa un munt de coses! El seu últim llibre, El noi del Maravillas ha quedat truncat per l’1-O pel què fa a presentacions però us podem assegurar que és un llibre que paga la pena llegir i val la pena regalar a tots aquells que vulguin descobrir un Paral·lel que ja no existeix i un personatge que ja és mort: el baríton d’òpera més important que ha donat Catalunya.

Pels qui vulguin descobrir alguna cosa nova i tenen en compte els premis literaris: el Prudenci i Bertrana d’enguany: El llibre Melissa & Nicole del David Nel·lo ens presenta un escenari casi teatral però amb un rerefons de natura important: en una illa de Suècia es troben dues famílies. Un sol encontre els canviarà la vida. El fet de trobar-se i -potser torbar-se? pertorbar-se- els canviarà la vida per complet. Dues famílies. Estats Units. França. I resulta que les dues noies són bessones! I això com ha estat…? Ho haureu de descobrir amb en David Nel·lo.

Pels amant de l’assaig una mica més relaxat, per aquells que us agrada d’observar com les coses passen i van fent, dues propostes: A El que la terra m’ha donat, de Lluís Foix, el periodista, escriptor i ex-director de La Vanguardia ha recollit un feix de pensaments -com sempre, molt ben escrits!- amb un leitmotiv: “la Terra ens crida. Hi és sempre. Sempre hi ha estat”. I per altra banda, un aventurer amant del silenci: El silenci en temps de soroll, d’Erling Kagge, és el llibre d’aquest senyor que ha estat allò on no se sent casi res. Com es pot posar valor al silenci si no parem de sentir soroll? Com calcular i apreciar aquest intangible? Un assaig silenciós sobre un bé molt preuat!

Pels amants de la novel·la negra que no és nòrdica sinó italiana, un incombustible: Camilleri! El comissari Montalbano i el seu inseparable Catarella tenen un nou cas sobre la taula, i aquest cop qui hi té més a veure és la màfia que no altres poders fàctics o altres fàstics diversos. De nou, una traducció absolutament FABULOSA de Pau Vidal, que s’ha convertit en l’equivalent dels traductors amb el que ens passa amb Woody Allen i Joan Pera. El dia que no tinguem Pau Vidal, com llegirem Camilleri? Perquè aquest home té més de 90 anys i no para de fer llibres!

Pels que tenen una dèria particular i els agrada la novel·la anglosaxona amb una mica de mala llet, ha tornat en Salman Rushdie per arreglar-vos “els Nadals”, que dirien aquells. Després d’aquella reinterpretació de les 1.001 nits -ara se’n diu reboot, d’això-, a La decadència del Nero Golden, Rushdie torna a parlar de coses que passen ara. I l’Álvaro ens explicava que, amb  «el narrador permet que la seua imaginació de cineasta passege de forma lliure. No observa, inventa, crea i recrea escenaris que el lector desconeix i que van posant-nos indicacions per a arribar a on ell ens vol. La incertesa de saber-ne més produeix una lectura apassionada.»

Per anar acabant i pels amants de la bona poesia, de nou, estem d’enhorabona: Joan Margarit! El poeta català més important del nostre temps ha tret nou poemari i l’ha anomenat Un hivern fascinant. I és fascinant per tot arreu perquè la Fita, que llegeix més novel·la que poesia, va quedar embadalida amb els escrits -i també l’edició- d’aquest nou llibre: «Margarit ha buscat construir els seus poemes des de la seva veritat, sabent que la poesia és una eina potent. Per al poeta i per als lectors, destructora d’enganys que sovint ens fem com a mecanismes de supervivència.»

I per acabar, una novel·la sobre Amor i Amistat. El llibre en català més venut de l’any: el Nosaltres dos de Xavier Bosch ens ha demostrat que si hi ha un llibre que els nostres visitants segueixen consultant per veure de què va, per veure què tal és, és aquest. Després de trilogies detectivesques, en Bosch ens va sorprendre amb un llibre tendre i però que també aixecava la cella tot preguntant-se si era possible l’amistat entre un home i una dona. En Lluís-Emili ho explicava així: «Bosch ens deixa anar tota la informació per tal que puguem seguir el fil però sempre amb mesura. Allò que ja s’entén no cal explicitar-ho. I Nosaltres, jo això ho agraeixo molt.»

I fins aquí, la llista!

¿Llibres que també hauríem pogut recomanar però que no ens hi han cabut aquí? Molts!

, de Siri Hustvedt; L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez; La vagina, cosa fina, de Nina Brochmann i Ellen Stokken Dahl; La casa de la frontera, de Rafael Vallbona; , de Germà Bel; Filosofia per trempar, de Josep Ramon Casafont; , de Joan Carreras; L’amic retrobat, de Fred Uhlman; La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia; Individus com nosaltres, de Ferran Torrent; La Cavalleria Roja, d’Isaak Bábel,… i molts més!

Sigui quin sigui el vostre llibre per aquestes festes, gaudiu de la lectura.

I regaleu llibres. Són sempre una molt bona companyia!

Share

Els Nostres llibres per aquestes festes

Aquest any ha estat, a nivell literari, molt emocionant! Llibres molt esperats, Nobels inesperats, fenòmens editorials fabulosos, passant per assaig polític i no polític que ens ha fet mirar més enllà de la ficció! És per això que us hem preparat una petita selecció de 10 títols per encertar-la quan feu cagar llibres al tió o quan feu la carta als Reis! Som-hi?

el-laberint-dels-esperits-carlos-ruiz-zafonEl Laberint dels Esperits – Carlos Ruiz Zafón

Per començar, un dels llibres més esperats de… la dècada? Carlos Ruiz Zafón ha tancat amb El Laberint dels Esperits la tetralogia que va iniciar amb L’Ombra del Vent, un llibre de prop de 1000 pàgines que no ha deixat ningú insatisfet i que ha absorbit a tots els lectors que s’han atrevit a obrir les seves pàgines. Com deia l’Eli al post que vam publicar fa poc, “tothom a demanar-lo per Reis”.

Carlos Ruiz Zafón és una aposta segura!

I si ens permeteu, un pla per a fans: abans de començar El Laberint dels Esperits, recupereu els tres llibres anteriors d’El Cementiri dels Llibres Oblidats, rellegiu-los i revisiteu els Sempere, en Fermín, el Julián Carax, i aquest meravellós personatge que és la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón. Llavors podreu començar l’últim capítol d’aquesta sèrie memorable!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoEt donaré tot això – Dolores Redondo

Al Nosaltres li tenim una especial devoció a la Dolores Redondo perquè des que la vam descobrir amb la seva Inspectora Salazar a la Trilogia del Baztán ens va robar el cor i hores de son en favor de la lectura!

I vet aquí que, en el cas d’aquest Et donaré tot això, guardonat amb el Premi Planeta d’enguany, ens hem trobat que qui va ressenyar el llibre, se’l va llegir en tres dies.

La història que ens explica Dolores Redondo a Et donaré tot això és, de nou, negra i fascinant. Esteu preparats per seguir els passos del seu protagonista, en Manuel Ortigosa?

Com a regal només pot tenir un problema: que duri poc per massa addictiu! Fans del Baztán, pròxim destí: Galícia!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

harry-potter-i-el-llegat-maleitHarry Potter i el llegat maleït – J.K. Rowling

Arriba, per fi, per felicitat de tots els Potterheads, el llibre de J.K. Rowling amb l’obra de teatre protagonitzada pels fills de Harry Potter i Draco Malfoy.

No és només una qüestió de que sigui un bon llibre: si teniu un fan de Rowling, Potter i bèsties màgiques a Nova York que desconeix aquest nou capítol, aquí teniu el regal més màgic que li podeu fer!

I el llegat maleït? A què ve aquest nom? Serà que portar el cognom Potter o Malfoy pesa massa -especialment en el primer cas-? Això de ser fill de l’escollit segur que no és gens fàcil! Què us sembla si movem els fils del temps per descobrir-ho? Agafeu les escombres i a volar amb aquest nou capítol de la Sèrie Harry Potter

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

alloquevapassaracardosAllò que va passar a Cardós – Ramon Solsona

Un dels llibres que ha fet gaudir més els lectors del Nosaltres d’enguany és aquesta meravella d’en Ramon Solsona. Primer ens el va ressenyar la Mariona, que és de La Pobla de Segur -vam buscar algú que conegués totes les expressions de la zona per poder-lo ressenyar bé!-, i després en Lluís-Emili ens en va fer un segon escrit fantàstic que partia de la primera ressenya.

Solsona ens transporta a la Vall de Cardós en un moment en què gent d’arreu d’Espanya va anar a parar a aquella part dels Pirineus per tal de portar-hi a terme grans obres hidroelèctriques. El fil conductor? Un assassinat. Qui estira el fil? Un munt de personatges que “parlen com parlen” -En Ramon Solsona és una delícia amb aquestes coses de la llengua- i que ens van descobrint, en capítols curts, Allò que va passar a Cardós.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

quan-anavem-a-les-mongesQuan anàvem a les monges – Judith Càlix i Rosa Gordillo

Un retrat i un repàs nostàlgic però divertit al món de l’escola de monges de la mà de la Judith Càlix i la Rosa Gordillo. Si vau anar o teniu família que va anar a cole de monges i en té bon record, aquest llibre és ideal per aquestes festes!

A més, podreu repassar “què tocava fer aquests dies de Nadal quan anàvem a les monges” perquè ho trobareu tot documentat i explicat en un format molt i molt xulo!

No s’estalvia detalls i se’n recorda de tot, aquest llibre: els noms de les escoles, els tipus de monges, els jocs del pati, els cromos de l’època, els uniformes, els llibres obligatoris -que després tant bé ha anat haver-los llegit!-, les llaminadures, els programes de tele…

Un llibre divertit, entranyable, i que per dins és molt i molt bonic!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

el-navegant-joan-lluis-lluisEl navegant – Joan-Lluís Lluís

Fa pocs dies arribava al Nosaltres les aventures de l’Assiscle, aquest protagonista amb la capacitat de conèixer una llengua només sentint-ne o llegint-ne una paraula.

Des de Perpinyà -com l’autor!- fins als antípodes, anem descobrint les duríssimes peripècies d’aquest navegant.

Un homenatge a les novel·les d’aventures al més pur estil Verne però que, gràcies a Joan-Lluís Lluís, podem redescobrir com a un repàs a totes les animalades que van portar a terme els imperis colonials.

Gràcies a aquest navegant, les seves desgràcies i el seu do de llengües, Lluís ens explica el vergonyós genocidi cultural i físic dels pobles colonitzats.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

14-autobiografia-johan-cruyff14. L’autobiografia – Johann Cruyff

Teniu parents molt i molt culés? No cal donar gaire més pistes, oi? “Fútbol es fútbol”, que deia el mestre!

En aquest llibre hi trobareu més futbol del que us imagineu. L’Ajax del seu cor, la selecció holandesa, el Barça -i tota mena de Barça, ja ho sabeu!- el post-Barça, i per sorpresa d’alguns, molt d’anàlisi tàctic i explicacions d’aquelles que us faran dir en veu baixa: “el Johann era un geni!”

I també descobrireu que el primer en saber i saber-se geni era ell, en Johan Cruyff! Un personatge amb un ego, segons ens explicava en Lluís-Emili, a l’alçada de Wagner (poca broma!)

Per tots aquells que el van veure jugar, serà un gran descobriment. I per tots aquells que el seguim gaudint -la seva herència futbolística encara ens fa feliços a molts-, és un llibre que no us decebrà en absolut.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

lesdarreresparaules-carmerieraLes darreres paraules – Carme Riera

Una aposta segura. I més, si en aquesta llista hi trobàveu a faltar una mica de novel·la històrica. La Carme Riera ens descobreix, a Les darreres paraules, un personatge de família famosa però que per molts deu ser desconegut: s’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg Lorena. Aquest membre d’aquesta família aristocràtica és molt i molt conegut a ses illes perquè hi va establir una de les seves bases i va arribar a ser propietari de finques i cases per tot Mallorca.

A mig camí entre la novel·la històrica i l’autobiografia, Riera crea a través de la troballa fictícia d’un manuscrit redactat per s’Arxiduc a les darreries de la seva vida que ens permet saber qui era qui i qui feia què dins de la cort i la família dels totpoderosos Habsburg.

Com dèiem al començament: una aposta segura!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

argelagues-gemma-ruizArgelagues – Gemma Ruiz

Una de les sorpreses d’aquests últims mesos és aquest llibre de la Gemma Ruiz, que potser coneixeu més per ser una de les cares de TV3.

Oblideu però, la tele, i gaudiu d’un llibre que ens parla de dones; dones lluitadores, de “dones-gens-especials”, com diu l’autora, que van viure “històries-gens-especials”.

A partir de la seva besàvia Remei, Gemma Ruiz ens explica la història d’una generació de dones que van treballar molt i que es van sacrificar encara més per la seva família. La Fita ho explicava molt bé: “al llarg de la novel·la desfilen diferents personatges, bones i males persones. Vides plenes de sacrificis, amb ben poques satisfaccions i amb una idea que els dóna molta força: que els fills i els que vénen puguin viure millor que ells. Encara que amb ambicions modestes: menestrals, tenir un ofici, saber de lletra, fer un casament decent…”

La Gemma Ruiz els fa un homenatge, ens explica un relat èpic d’unes dones que eren com les Argelagues: una flor punxeguda i amb gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat l’entorn.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

homodeusunabreuhistoriadeldemaHomo Deus – Yuval Noah Harari

Si necessiteu un llibre diferent que us expliqui coses que habitualment ningú no us explica com ningú us les explica, el llibre d’aquestes festes ha de ser Homo Deus!

Yuval Noah Harari ja ens va sorprendre a tots amb Sàpiens en explicar-nos d’una manera diferent el d’on venim. A Homo Deus, repassa alguns detalls del primer llibre per compartir reflexions sobre cap a on podríem anar.

En aquesta breu història del demà que cita el subtítol del llibre, Harari explica que quan el centre de tot deixa de ser Déu i cedeix el seu lloc a l’home sembla que culmina el procés… però que el fet de saber que les nostres decisions estan regulades per processos bioquímics que no podem controlar tampoc ens fa ser qui gestiona del tot aquest procés, oi?

És un llibre fascinant del que n’aprendreu un munt de coses. A més, a Harari li hem d’agrair que no vulgui augurar. L’autor no fa profecies. Esbossa hipòtesis i planteja contínuament interrogants.

Un assaig apassionant!!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

I si no n’heu tingut prou, aquest 2016 hem tingut el Premi Goncourt de Mathias Enard, la crisi dels refugiats a Lesbos amb l’Arantza Diez, el relat dels supervivents del Bataclan d’Antoine Leiris, aquell horror a qui li deien pare del Carles Porta, els viatges a Hawaïi del Màrius Serra, thrillers i aniversaris amb l’Imma Monsó, thrillers i vídues amb la Fiona Barton, contes i pors amb l’Empar Moliner, dos llibres nous Haruki Murakami, en Batista amb el PSUC o les memòries del mestre de les novel·les d’espies: John le Carré.

Ja ho sabeu: són dies de festa si són dies de llibres.

I Nosaltres llegim!

Share

Nosaltres també ens sumem a la panera dels “nadals” de Etfelicitofill.cat!!

Al Nosaltres hem decidit que per celebrar el Nadal ens volem sumar a la panera que ha posat en marxa la pàgina Etfelicitofill.cat.

És hora que els bons llibres siguin part d’una panera de luxe per tenir -com diuen a Etfelicitofill.cat- “uns Nadals” de veritat, oi?

Aquí teniu els llibres que Nosaltres hi aportarem, amb la col·laboració d’Edicions 62, Columna, Empúries i Proa.

Si cliqueu a la imatge trobareu la nostra ressenya per saber de què tracta cada llibre

Com ser un bon català, de Quim Morales

Underground, de Haruki Murakami

28 dies, de David Safier

No sóc d'aquesta mena de noies, de Lena Dunham

El xef, de Simon Wroe

Dies de frontera, de Vicenç Pagès

Ha tornat, de Timur Vermes


Una panera ben literària, oi? Aquesta panera també és nostra!


Share