Amb pluja, roses i llibres / celebrem la festa gran,
que ningú en quedi fora, / ni els d’ara ni els qui vindran.
❤️????????????
Arriba Sant Jordi i al Nosaltresllegim volem fer EL REPÀS de llibres que val la pena que tingueu en compte per celebrar la festa gran. Esperem que enguany no hi hagi pluja!
Per Sant Jordi, el Sant Jordi. Però també la Rodoreda, el Pla,… els premis!
Enguany, el Premi Sant Jordi se l’ha emportat en Josep-Lluís Luís amb el magnífic Jo soc aquell que va matar Franco i que ens planteja allò de que “posats a demanar, perquè no demanem un present i un futur basat en un passat millor? Una barreja de personatges històrics, personatges ficticis i personatges ahistòrics d’una veracitat espectacular. Un relat -utòpic? distòpic? atípic?- que va fer que en Lluís-Emili deixés el seu protagonista, l’Agustí Vilamat, en aquell podi on hi ha la Colometa o el Soleràs.
I parlant de Colometa, un altre llibre de Premi -el Mercè Rodoreda: El que pensen els altres, de Clara Queraltó. Un recull de contes que comencen amb un somriure -o potser no arriba a tant-, i que -potser- tenen un petit aire naïf que s’acaba esgarriant en algun moment. En Jaume Cabré ens parlava de la penombra i la Clara Queraltó… també? Al Nosaltres us explicàvem que aquest llibre té una cosa d’aiguafort de Goya que el fa fascinant. I tot això, en poques pàgines i amb gran domini del llenguatge i dels seus registres.
I més premis! Un autor que ens feia molta il·lusió ressenyar perquè és un periodista que ens ha marcat a molts. Durant anys va ser la nostra banda sonora matinal. Al Premi Josep Pla, al Bon dia, són les vuit!, en Bassas repassa els anys de programa i ens acosta aquells moments des d’un altre angle. No sé si ho recordeu, però quan l’Antoni Bassas estava al capdavant d’El Matí de Catalunya Ràdio ni tan sols vam trobar a faltar en Cuní. Anàvem a dormir amb la Mònica i ens despertàvem amb l’Antoni!
I encara més premis! El nostre estimadíssim Alejandro Palomas ha estat el guanyador d’enguany del Premi Nadal amb un nou retrat d’una família, d’un univers familiar que cada cop ens resulta més familiar. En aquest tercer episodi de la família de l’Amàlia, descobrim com és l’amor quan és Un amor. El llibre -li estem molt agraïts!- ens el va explicar l’Alejandro Palomas en aquest post no gaire després que guanyés el premi i poc abans d’anar de gira presentant-lo per tot arreu!
I l’últim premi, el Ramon Llull, que és festa grossa!! En Martí Gironell s’ha trobat una d’aquelles històries que et qüestionen molt i molt allò del “ja està tot explicat”, i més tenint en compte que el que explica està basat en fets reals. A La força d’un destí hi trobareu una història fabulosa i pràcticament increïble però certa! El cas d’un noi, d’un nano que fuig de la Guerra Civil, que amb molta sort acaba superant un viatge als Estats Units, que aterra al Hollywood més daurat i que acaba fent amistat amb icones com ara James Dean o Marilyn Monroe.
Els thrillers i la novel·la negra, amb molta sang! I si pot ser de drac…
Enguany tenim un parell de monstres dels que fan patxoca per representar el món del thriller i la novel·la negra. D’entrada, tenim un -ep! Poca conya!- Jo Nesbo reinterpretant el Macbeth de Shakespeare després que li encarreguessin l’obra per celebrar el quart centenari de la seva mort. No té Harry Hole però té sang, fetge, odi, malestar general, bruixes, drogues, encara més sang, violència, una miqueta més de sang i una trama que enganxa de mala manera. Ens el va explicar el Lluís-Emili, i li va agradar molt!
També tenim una analista de Langley amb un marit perfecte, una vida -potser no tant- perfecta però sobretot, una trama que et deixa sense respiració des del primer capítol. A Tota la veritat de la Karen Cleveland hi trobareu acció trepidant i aquella sensació meravellosa de “sé que m’està prenent el pèl, que m’està enganyant per alguna banda, i no podré parar de llegir fins que no en tregui l’entrellat” que fa que els thrillers siguin tan amics de la nit. Comences a llegir, a llegir i a llegir… i misteriosament s’ha fet de dia. Tot plegat, molt misteriós!
Una autora catalana que es cola en la novel·la negra d’enguany és la Carme Riera, que gràcies a Venjaré la teva mort i la seva protagonista, es permet agafar un relat en primera persona que la porta per uns senders del llenguatge que no havia fet servir gaire -mai?-! No és que parli barroer… és que no parla tan preciós i tan delicat! Però el llibre, el relat, el què s’explica és un tros de llibre de cap a peus! No és la que ens deixava el mar com a penyora. És la Riera que venja morts.
Per no perdre-se’n cap, aquest any repeteix -i esperem que repeteixi l’excursió a Barcelona a signar!- el Comissari Brunetti de la Donna Leon. En aquest cas, a La temptació del perdó tornem a tenir una altra història d’amor entre la Literatura, Venècia i Donna Leon. Com us explicàvem, Donna Leon ja ens té acostumats a embolcallar les investigacions sobre crims i delictes amb reflexions profundes sobre temes candents que acaben essent la raó de ser de la seva novel·la. En aquest cas, les farmacèutiques, els tractes de favor i unes quantes coses terribles més!
Apostes segures! Llibres d’aquí, d’allà, de més enllà i de tota mena!
Per començar, l’home que sempre sonava a Premi Nobel de Literatura però que no aconseguia guanyar-lo mai. L’escriptor japonès Haruki Murakami treu un llibre curt -o un conte llarg- en una edició PRECIOSA i unes il·lustracions de Kat Menschik delicioses. De què va? D’una jove estudiant que, tot fent de cambrera, coneix un vellet que li ofereix la possibilitat demanar un desig… això sí: només en podrà demanar un i se l’haurà de pensar bé per després no haver-se’n de penedir!
Una altra aposta segura per fans d’autors d’aquests que han acabat essent indispensables és el petit llibre de J.K. Rowling Una vida plena. Els beneficis ocults del fracàs i la importàcia de la imaginació. Si coneixeu fans de Rowling i Potterheads, aquest llibret -curtet i petit, amb una edició molt bonica i molt cuidada!- amb el discurs de graduació de Harvard que va pronunciar l’autora, anireu descobrint que el recorregut des de can Rowling fins a Hogwarts està ple d’esvorancs, travetes, males passades, mala sort, molta imaginació i molta perseverança.
María Dueñas va convertir-se fa uns anys en una autora del que s’anomenen “longsellers”, que són els llibres que són bestsellers durant anys i anys. Enguany torna amb Les filles del Capità, una novel·la històrica que ens relata la immigració espanyola al Nova York de mitjans dels anys 30. Aquesta autora és una d’aquelles escriptores que captiva i que té una legió de fans! Si voleu fer feliç una seguidora (perquè segurament serà més dona que home) de María Dueñas, aposta segura!
Héctor Lozano arriba amb un primer llibre que pot ser un dels d’aquest Sant Jordi. Potser no sabeu qui és perquè, més que escriptor de llibres, escriu guions. Lozano és el responsable d’un dels fenòmens audiovisuals més importants que han sortit mai de Catalunya: Merlí. Després de tres temporades, ja era hora que els Peripatètics tinguessin una continuació i Lozano ens la situa un temps després del final de la sèrie, amb en Bruno explicant-li a la seva germana Mina per què aquell professor que es deia Merlí era el millor professor del món!
Éric Vuillard ha fet un llibre que li ha valgut el Premi Goncourt. I el que ha fet és un advertiment molt seriós si mirem el retrovisor del que pot arribar a passar. Tal com Timothy Snyder relatava a Sobre la tirania, Vuillard fa una mirada enrere que fa una mica de por i tot perquè suposa un avís molt seriós del què podria arribar passar. I és que no hi ha error més llastimós que el tornar a cometre errors terrorífics del passat. En aquest cas, un repàs i un relat sobre els grans empresaris que van donar suport a Hitler perquè tirés endavant el tercer Reich i portés a Europa a la Segona Guerra Mundial.
Pel jovent, un altre fenòmen de masses! Especialment indicat per amants de la novel·la juvenil i romàntica tenim el nou llibre de Blue Jeans, conegut també per Francisco de Paula encara que aquest cop… és diferent! Aquest escriptor andalús, després d’anys i anys picant pedra i assentant les bases de la millor literatura d’aquest gènere, sembla que ha començat a fer créixer els seus personatges amb trames que van més enllà de l’amor-amor! L’institut… és institut! Però ara té intrigues i és molt més negre i adult!
Siri Hustvedt va sacsejar la societat lectora del nostre país no fa pas gaire amb un llibre que s’anomena La dona que mira els homes que miren les dones i que parlava de feminisme. No gaire després s’aturava el país sencer perquè les dones alçaven la veu per primera vegada d’una forma massiva. Després de l’èxit d’aquell llibre, Edicions 62 ha decidit recuperar, amb Els ulls embenats, l’obra com a novel·lista d’aquesta escriptora. Un llibre amb aquella prosa dels grans novelistes americans (Auster, DeLillo, McCullers,…). Una novel·la de fa anys i panys però que ha envellit molt i molt bé!
La Najat El Hachmi ha escrit Mare de llet i mel, una novel·la que ens acosta la vida de la Fàtima, una dona nascuda al Rif, al Marroc, des d’on decideix emigrar a Catalunya amb la seva filla, La filla estrangera. La novel·la ens relata què suposa aquesta experiència des del punt de vista de la protagonista, que ha de tirar endavant tota sola, sense saber llegir ni escriure i sense conèixer l’idioma del país d’acollida. També ens acosta l’enyor a la pròpia terra, a les aromes i colors de casa, la família… l’enyor quan s’està lluny. – Deliciós!
I per acabar, la “dolenta” que ha creat la Blanca Busquets a La fugitiva. Un personatge que, com ens explicava l’autora en aquest post, tot explicant-nos el llibre-, “La Mireia se’m va escapar de Jardí a l’obaga. Ella era el personatge amb una actitud més controvertida al llibre, la que amarga la vida de l’Aniol, el protagonista.” – Què millor que donar vida a un personatge que ja has escrit però que saps que dóna per un llibre, ella tota sola? La Mireia fuig de tot però quan és hora de llegir-la deixa a tothom -entre ells, l’Àlvaro, que ens va explicar el llibre al Nosaltres– enlluernat.
Per Sant Jordi, què us sembla regalar(-vos) llibres de no ficció?
Enguany tenim uns quants títols que no són de ficció i que val molt la pena a tenir en compte si volem regalar(-nos) una lectura interessant. Començant per un llibre a qui li senta bé el suport audiovisual: el Tot Messi del Jordi Puntí. A través d’uns exercicis d’estil, Jordi Puntí analitza qui és, com és, com es fa i com s’esdevé un jugador de futbol que, com explicava el seu autor, marcarà un abans i un després (abans de Messi i després de Messi) Se n’encarrega un autor que ja ens va fer anar cuita-corrents a la llibreria quan ens va explicar que Això no és Amèrica amb uns quants contes fabulosos.
En l’àmbit polític teniu un llibre per a fans -o no tan fans!- de la trajectòria del pediatre més cèlebre de la política catalana: en Xavier Trias Vidal de Llobatera. Un home que ha estat “ex” de pràcticament tot: alcalde, conseller, diputat del Parlament, diputat del Congreso de los Diputados,… en qualsevol cas, un home que ha viscut en la primera línia política durant MOLTS anys i que sap, sense cap mena de dubte, què és Tot el que no es volia dir. Un llibre de memòries polítiques per indagar en diverses èpoques: Pujol, Mas, govern, oposició, Aznar, Crisi econòmica, ascens de l’independentisme,… de tot!
Pels qui el tema de la no ficció us fa el pes i teniu un interès especial pel tema religiós -i no ho amagarem- especialment cristià, hi ha un nou llibre de la Pilar Rahola anomenat S.O.S Cristians que busca evidenciar i denunciar la persecució dels cristians en certs llocs del món. I parlant de cristianisme i religió, aquesta diada de Sant Jordi també trobareu el llibre Déu és jove, que recull les converses entre Thomas Leoncini i el Papa Francesc.
Més no-ficció! Un assaig que ens feia molta falta i que a més d’un de Nosaltres ens ha fet molta il·lusió: el Control de plagues de l’Enric Gomà ha arribat a les llibreries per fer(-nos a tots) un repàs de paraules que estem perdent de forma estúpida -o que estem tristament substituint de forma estúpida- per altres paraules ens semblen més… més correctes? I resulta que no ho són! Al Nosaltres ens va encantar tot i que vam discrepar amb només una cosa: una galleda no ens sembla sinònim de gibrell!
· · ·
«I si amb això no en tinc prou, què més proposeu?»
Aquí teniu “els llibres amagats” d’aquest Sant Jordi!
Aquest any hem tingut un munt de llibres molt i molt interessants. Aquí teniu una selecció de títols que potser no veureu tant a les llistes però que valen molt la pena. I els hem ressenyat tots! A continuació, l’enllaç cap al post i una línia que us el descriu.
Els metecs, de Pep Puig: Un grup d’amics particular. Aquells llibres que són com una peli dels Cines Verdi? El firma el Pep Puig, autor del Premi Sant Jordi de 2015!
Boja, de Chloé Esposito: Un llibre absorbent d’aquells que et ventiles sense voler. Més thriller que picant però… si pica, pica!
Història de la violència, d’Édouard Louis: Terrorífic i explicat amb una bellesa excepcional. El relat autobiogràfic d’una violació per part d’un dels escriptors més prometedors de França.
Papitu. El somriure sota el bigoti, de Carlota Benet: Carlota Benet es despulla davant del món explicant qui és Benet i Jornet, i qui és Benet i Jornet quan arriba l’Alzheimer.
El sindicat de l’oblit, d’Albert Villaró: la segona part del llibre Els embaixadors, amb una nova aventura del capellà que -com el del Joan-Lluís Lluís, es va carregar Francisco Franco
Al mateix riu d’Heràclit, de Pep Coll: un viatge a l’atiga Grècia de la mà d’Heràclit, el seu esclau i Pep Coll, l’autor de Dos taüts negres i dos de blancs.
Un petit país, de Gaël Faye: l’estrena com a novel·lista del raper de burundi Gaël Faye. Un autor africà subsaharià que ens parla del seu continent. Un petit luxe amagat.
Flor salvatge, de M. Mercè Cuartiella: té alguna cosa de “peli de enredos”. Amb una mica més de sang i accent nord-americà potser podria arribar a ser un film dels Germans Cohen?
La netedat, de Sebastià Alzamora: el retorn -per fi! Obscur, això sí!- d’Alzamora a la palestra de la Poesia. Amants del gènere, no us el perdeu!
Turbulències i tribulacions. Els anys de les retallades, d’Albert Carreras, Andreu Mas-Colell i Ivan Planas: fans de l’economia, l’assaig i la política, aquí teniu les raons de la cúpula de la conselleria d’Economia que va haver de fer les retallades pressupostàries quan no es podia fer res més.
Els romanents, de Victor Garcia Tur: el Premi Just Casero de Novel·la Curta del responsable d’un llibre meravellós, Els ocells. Aquest no és tan lleuger o tan fàcil… Però és molt bo!
· · ·
Sigui com sigui, feliç Sant Jordi. Us esperem al Nosaltresllegim!
❤️????????????
Amb pluja, roses i llibres / celebrem la festa gran,
que ningú en quedi fora, / ni els d’ara ni els qui vindran.
Després va entrar en la història del llibre el dibuixant Julio César Pérez, bon amic meu i no obstant això artista magnífic, que amb els seus dibuixos plens de força i bellesa va donar al llibre la fesomia que ara poden conèixer els lectors. Mentrestant, jo em trobo ara en la fase final de la meva rehabilitació, que, segons els paràmetres mèdicament establerts, dura dos anys. Escric ara aquestes notes perquè, quan se’m pregunta sobre La netedat, l’alcohol acostuma a sobrevolar la conversa de forma explícita o insinuada, com per altra banda és lògic i comprensible. Acostumo a dir, perquè és cert, que aquest no és un llibre sobre l’alcoholisme, ni sobre com recuperar-se’n. No és aquest el tema, ni ho pretén. Del que tracta el llibre és d’una caiguda en solitari dins un pou de brutícia, i de la necessitat de sortir-ne per tornar a sentir-se net, per respirar de bell nou aire no pudent ni contaminat. Crec que tots podem arribar a sentir-nos així en algun moment de la nostra vida, a causa d’una experiència o una altra. I allò a què aspiren aquests poemes és a ser dignes de fer companyia a la persona que els llegeixi, també quan això li succeeixi.
El llibre permet descobrir quines són les claus de l’èxit per realitzar una operació d’aquesta envergadura davant l’oposició d’un estat.
