Arxiu de la categoria: 2012

Girona. Un llibre de records, de Josep Pla

1 resposta

@Labutxaca @Grup62

L’Alícia ens ha fet una ressenya d’aquest llibre que conté textos d’un Josep Pla que en aquell moment era un jove -joveníssim- de Palafrugell, que passava l’adolescència a Girona abans d’esdevenir un dels més grans escriptors i periodistes en llengua catalana.

Es tracta d’un relat autobiogràfic de l’època d’estudiant de Josep Pla, quan va estar internat als Maristes de Girona. Inicialment ho presenta com l’autobiografia d’un amic -Albert Ferrer- que poc abans de morir els anys 30 li va encomanar els seus papers, entre els quals es troba aquest relat. Aquesta ficció fa pensar en l’Autobiografia d’Alice B. Tocklas de Gertrude Stein.

Els records de l’època d’estudiants a Girona inclouen, com és lògic, evocacions minucioses de la vida a l’internat i a l’institut, de professors i de classes. Però la part més suggestiva és la referida a les sortides per la ciutat, aquí el llibre esdevé una espècie de guia de Girona, però amb una prosa magistral.

La catedral o la Devesa esdevenen encisadors textos on els adjectius i les descripcions ens mostren el millor Pla.

Títol: Girona, un llibre de records
Autor: Josep Pla
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: No-ficció, història
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-9930-510-3
Preu: 11,95€

Share

Els amics de labutxaca regalen dos llibres de Paul Auster!

17 respostes

@labutxaca @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Tenim una grata sorpresa que ens ve de la mà dels amics de labutxaca!

Tenen dos llibres del Paul Auster, Bogeries de Brooklin i Sunset Park, signats per l’autor per regalar a algú de Nosaltres.

És per això que us proposem que ens contesteu la següent pregunta:

Quin llibre del Paul Auster us agradaria veure al cinema, quin director voldríeu que fes la pel·lícula, i qui creieu que hauria de ser l’actor/actriu protagonista?

Juntament amb la vostra resposta, digueu-nos quin dels dos llibres signats voleu.

Entre totes les respostes que rebem als comentaris d’aquest post, triarem els dos guanyadors que s’enduran un dels exemplars firmats per aquest escriptor nord-americà.

Així doncs, quin Auster portaríeu al cine, qui l’hauria de fer, i qui l’hauria de protagonitzar?

Esperem els vostres comentaris!

Share

Cartes des de Barcelona, de Diversos Autors – Júlia Balcells

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

El subtítol d’aquestes Cartes des de Barcelona compilades per Júlia Balcells és “El retrat de la ciutat a través dels seus visitants” i, efectivament, es tracta d’una compilació de cartes escrites des de la llunyana època del Rei Pere el Gran d’Aragó i Sicília fins al més proper any 2010, amb el denominador comú d’estar totes elles escrites des de la ciutat de Barcelona. A través de la lectura d’aquestes cartes, el lector es pot fer una idea de l’evolució social i política de la ciutat i també dels seus canvis urbanístics.

Malgrat la manca de línia argumental, el llibre es llegeix amb molt d’interès ja que la majoria de les cartes esdevenen curtes històries. La seva força expressiva ha obrat en mi l’agradable sensació de no voler deixar el llibre i dir-me per a mi mateix “llegeixo la següent i plego”. Aquesta, que hauria d’haver estat la darrera carta llegida del dia, normalment es veia seguida per alguna o algunes més.

Tot i l’interès de la gran majoria d’aquestes cartes compilades, em permeto destacar les que estan escrites entre els anys 1931 (proclamació de la II República Espanyola),  l’any 1939 (acabament de la Guerra Civil) i els primers anys de la postguerra.

En aquests anys hi ha alguna carta amb un tremp narratiu que  fins i tot esdevé un cant desesperat a la llibertat, com per exemple, la que Manuel de Pedrolo escriu al seu editor Jordi Arbonès o, com molt encertadament ens recomanava la nostra amiga Lia en aquest mateix blog el proppassat dia 5, la que Salvador Puig Antich escriu al seu germà, la nit anterior a la seva salvatge execució per part del règim franquista.

El contingut d’aquest llibre ha esdevingut per a mi una agradable sorpresa, com també ho serà per a tot aquell que decideixi llegir-lo.

Títol: Cartes des de Barcelona
Autor: Diversos autors. Compilació a càrrec de Júlia Balcells
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-972-2
Preu: 19€

Share

Una noche en Amalfi, de Begoña Huertas

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Una noche en Amalfi és una novel·la breu (o un conte llarg) que m’ha enganxat com si fos un film de Hitchcock un diumenge a la tarda. Comences i ja no pots parar!

De la trama us en puc dir poc per no descobrir secrets importants: són un matrimoni que se’n va de vacances sense el seu fill a la costa de Nàpols, a Amalfi. Ella treballa en una multinacional que l’obliga a ser fora de casa llargues temporades i ara és el moment de fer una escapada de parella. No es fan gaire preguntes l’un a l’altre, per això a ell tampoc no li estranya gaire que quan ella se’n va al poble a enviar uns documents de feina (estan en una mena de bed and breakfast sense cobertura) trigui a tornar.  I aquí comença el motiu pel qual no us en puc explicar massa més! La recerca de la Lidia per part del Sergio i un desconegut que l’ajuda misteriosament s’allarga fins al final de la novel·la… però no sé si la paraula “final” és la correcta, perquè, final, final…

Això ho deixo per a nosaltres: que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions!

Una de les coses que més m’ha agradat és que la trama està farcida de personatges enigmàtics i una mica irreals que contribueixen, tant com el propi argument, a enganxar-te a la lectura i a amplificar la sensació de neguit. En el fons, si ho penso bé, trobo que els personatges podrien haver allargat una mica la novel·la i potser hauria quedat encara més rodona perquè – tot i que sembli mentida – diria que recordo haver llegit en el diari una història similar a aquesta, però en versió masculina…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una noche en Amalfi
Autor: Begoña Huertas
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-1532-547-5
Preu: 11,99€

Share

Sóc l’Albert i m’he passat del jo al Nosaltres!

3 respostes

“- Hola, el meu nom és Albert i sóc Nosaltres des de fa uns quants mesos”.

No em digueu que això no podria ser una intervenció en el club dels “lectors anònims”. I és que sempre he vist el Nosaltresllegim com una mena de club en què, més que treballar per “desenganxar-nos” de la lectura, el que fem entre tots és quedar-hi una mica més atrapats. Perquè llegir no deixa de ser un vici en què consumim pàgines amb delit i sense mesura!

Bé, espero no avorrir-vos massa amb els meus comentaris! I si voleu preguntar més sobre algun llibre dels que porti cap aquí, doncs ja sabeu que em teniu a la vostra disposició!

Share

Ja tenim les primeres fotos pel cartell commemoratiu del ‘Jo confesso’!

Deixa un comentari

@Ed_Proa @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Com ja deveu saber, l’Editorial Proa vol celebrar el primer aniversari de la publicació del Jo confesso del Jaume Cabré fent un cartell mosaic a partir de les fotos dels lectors del llibre. Es tracta d’agafar el vostre fill o filla i fer-li una foto recreant la portada… doncs una de Nosaltres ja ho ha fet: aquí teniu la foto que ha enviat la Montse.

Recordeu: es tracta de fer una foto del vostre fill o filla agafant aquell llibre que està al prestatge d’allà dalt… i enviar-la! Després, la compartiu amb tots els vostres amics de Facebook. Com més amics convideu a participar-hi, més possibilitats tindreu, a més, de guanyar un dels 20 cartells commemoratius que regalarà Edicions Proa.

Per participar-hi heu de seguir aquest link cap a l’aplicació de Proa o també podeu clicar a la imatge que ha enviat la Montse i seguir les instruccions!

Share

Sic transit Glòria Swanson, d’Emili Teixidor

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Jo també, com el César diu en el seu comentari al Nosaltres de Retrat de l’assassí d’ocells de l’Emili Teixidor, vaig decidir que llegiria aquest estiu algun llibre seu com a homenatge.

La veu de l’Emili Teixidor va ser durant alguns cursos, la meva manera de començar els caps de setmana, quan divendres cap a les onze del matí plegava de treballar i, en agafar el cotxe, el primer que feia era sintonitzar el programa del Bassas per escoltar les seves recomanacions literàries. M’encantava sentir-lo parlar de forma correcta, honesta, irònica, endreçada i de vegades apassionada per algun llibre o algun autor. Parlava de forma senzilla i com qui no vol la cosa, però ja veies el coneixement i la saviesa que tenia. Sovint me’ls apuntava mentalment i li feia cas si se’m presentava l’ocasió. També el seguia en revistes o suplements literaris.

He començat amb el primer llibre que va escriure pels “grans” (1979). Ja se sap que durant anys es va dedicar a escriure literatura infantil i juvenil en català, perquè no n’hi havia.

Sic trànsit Glòria Swanson és un recull de contes curts, de 6 a 12 pàgines i un de més llarg, el primer. Un d’aquests contes breus és el que dóna nom al recull.

I de què tracten els contes? Excepte els dos últims, la majoria tenen uns elements comuns d’espai i temps: el món de Roda de Ter de la infantesa d’Emili Teixidor i els anys de la guerra i de la postguerra que tant van afectar aquesta zona. També hi apareixen noms que es repeteixen i alguns fets comuns. Però són diferents estilísticament. No són simples, sinó que sovint són molt elaborats encara que la lectura flueixi i l’autor et porti d’un lloc a un altre sense adonar-te’n. El llenguatge és ric, però no enfarfega. Estan ben escrits.

Quan te’ls has llegit i reflexiones, t’adones que t’ha contat històries terribles, dures, però sense escarafalls, amb tanta naturalitat com la vida de moltes persones comunes.

Títol: Sic transit Glòria Swanson
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-8256-087-8
Preu: 16,50€

Share

Vint-i-vuit contes, de Manuel de Pedrolo

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Nosaltres, posem-nos dempeus, que anem a parlar dels Vint-i-vuit contes, de Manuel de Pedrolo. Quin gran llibre! L’edició corre a càrrec de Jordi Coca i m’ha semblat molt interessant, perquè hi trobem obres, entre d’altres, del ’38, del ’53, del ’74, del ’85 o del ’90. Una disseminació de textos que ens fan comprendre una mica millor els anys que va viure i retratar l’autor, i que donen testimoni de l’evolució de la literatura catalana en les dècades més terribles, fosques i difícils per als autors compromesos.

Tot i que l’obra és extensa i, per tant, hi ha una mica de tot, em quedo amb un regust general de literatura amarga; amb un pòsit que han anat deixant uns personatges incòmodes que passen per situacions opressives, magistralment dibuixats per Pedrolo. Fins i tot amb un punt de surrealisme, el lector es troba davant d’uns casos que segur que no el deixen indiferent.

Com que no puc parlar de tots, m’agradaria centrar-me en “Domicili Provisional”, de l’any ’53. És un conte totalment dialogat entre un pare que creu que, al cap dels anys, podria tornar a establir contacte amb el seu fill -que va desaparèxer l’any trenta-nou-, i un seguit de persones que potser han coincidit amb ell en una estada recent a Barcelona. No costa imaginar-se com una obra de teatre les vicissituds d’en Maurici Torrents, estirant d’un fil d’ariadna que pot acabar-lo portant a trobar el fill o bé conduir-lo al bell mig d’un laberint de devastació del qual no en podrà sortir mai més. L’atzar jugarà a favor d’ell… o no! De debò que és imponent!

Parlant de laberints, me ‘n ve al cap un altre, “Dèdal”, que també té tela marinera… Ja us ho dic jo, que si llegiu aquests contes d’en Pedrolo no us els traureu fàcilment del cap, ni de l’ànima.

Títol: Vint-i-vuit contes
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-2976-225-9
Preu: 22,90€

Share

Proa commemora l’aniversari del Jo confesso del Jaume Cabré amb un cartell molt especial!

Deixa un comentari

@Ed_Proa @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Edicions Proa ha decidit celebrar l’aniversari de la publicació del Jo confesso del Jaume Cabré amb una iniciativa molt i molt xula!

I què és el que han fet? Han creat una aplicació de Facebook per enviar fotos que recreïn la coberta original del llibre, i a partir de les fotos que seleccionin, crear un cartell-mosaic que estarà a les llibreries de Catalunya.

Per participar-hi heu de seguir aquest link cap a l’aplicació de Proa o clicar la imatge d’aquí sobre i seguir les instruccions!

Es tracta de fer una foto del vostre fill o filla agafant aquell llibre que està al prestatge d’allà dalt… i enviar-la! Després, la compartiu amb tots els vostres amics de Facebook. Com més amics convideu a participar-hi, més possibilitats tindreu, a més, de guanyar un dels 20 cartells commemoratius que regalarà Edicions Proa.

No espereu més: participeu-hi i compartiu-ho amb les vostres amistats de Facebook!

Nosaltres també volem formar part del fenomen Jo confesso!

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-7588-253-6
Preu: 26,90€

Share

El trastorn de Portnoy, de Philip Roth

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

L’Alexander Portnoy bateja el mal que pateix amb el seu cognom, convençut que aquesta dolença només l’afecta a ell.

El llibre sencer és un llarg monòleg de l’Alex amb el seu psiquiatre, que no diu ni piu. Només parla ell, només s’escolta ell, només gaudeix i pateix ell.

Aquest noi, amb un coeficient intel·lectual altíssim, fill d’una família jueva molt tradicional, viu entre dos móns.

Per una banda, els favors, les atencions i els afalacs que rep constantment per part d’uns seus pares que no es cansen de dir-li com n’és de guapo, de simpàtic, de llest… Quin gran esportista, i quin fill tan bo que tenim!!! I a la germana que la bombin! Apa!

Però sobretot la mare (i el pare déu ni do), acaba per fer trontollar el precari equilibri en el qual se sustenta la vida de l’Alex. S’ha de reconèixer que té uns pares que estan com cabres.

Si no es vol menjar el que li posen al plat perquè no li agrada, la mare l’amenaça amb un ganivet de cuina quan el nano només té 9 anys.

Quan té edat per anar amb cotxe, el pare, que és venedor d’assegurances, li fa jurar i perjurar que mai a la vida pujarà a un descapotable perquè té la mort assegurada. Comprovat estadísticament, eh? Homeeee, a veure si no és per flipar….

De cosetes com aquestes ni ha a cabassos, i en aquest entorn familiar tan singular, ja des de ben petit l’Alex descobreix la seva sexualitat, i de la nit al dia es converteix en un onanista compulsiu que no viu per res més. Una bogeria total, un desfici.

Però enlloc de calmar-se i passar-ho bé, l’únic que en treu són uns remordiments i unes paranoies del quinze. Però encara que vol parar, no pot. Alguna cosa l’impulsa a tornar-hi.

Constantment s’imagina que es quedarà cec, que el seu sexe caurà a terra a trossets per fer-ne tant d’ús i abús. En fi, que el pobre home no té un segon de pau.

Segons la critica de The Spectator i del Financial Times, aquesta és una novel·la que fa petar de riure, increïblement divertida. Jo no hi estic gens d’acord. Pel meu gust, El trastorn de Portnoy no és tan rialler…

A mi m‘ha semblat una història trista, brutal, claustrofòbica com un disc dels The Cure. Això sí, tot tractat amb l’art únic i fabulós del mestre Philip Roth.

Títol: El trastorn de Portnoy
Autor: Philip Roth
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-205-1
Preu: 18,75€

Share