Arxiu de la categoria: 2012

Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy

@ColumnaEdicions @Grup62

L’escriptor Antoni Pladevall, ens ha fet arribar una magnífica ressenya de Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy. Aquí la teniu:

La primera novel·la de la poeta i editora Berta Noy és, ras i curt, una evocació intensa i emotiva, epidèrmica en definitiva, sobre la passió amorosa que atrapa i desborda una parella d’amants d’edat desigual  formada per una adolescent, la Clàudia, i el seu professor de piano, l’Eliott, vint anys més gran que ella, en dos moments diferents de les seves biografies –separats entre si per dues dècades– que delineen una relació que genera alhora felicitat i sofrença, baixada als inferns personals inclosa. No es tracta, doncs, d’una revisió de la famosa Lolita de Nabòkov, sinó més aviat d’un passeig pel vertigen, la voràgine, el viure i el desviure amorosos, la capacitat regeneradora i alhora destructiva de la passió necessària.

Els disset capítols en què s’estructura l’obra compten, a la seva capçalera, amb l’acomboiament de cites de poemes i cançons (d’Auden, Poe, Martí i Pol, Vinyoli i Maria-Mercè Marçal a Elvis Presley, Sinatra, Police, Llach, Serrat i Brel) que permeten resseguir la progressió emocional de la parella protagonista. Els avatars sentimentals i familiars de les amigues més properes de la protagonista alimenten un parell o tres de subtrames molt ben engalzades a la trama central.

Llocs que no surten als mapes s’imposa com una novel·la de factura fortament psicològica de fons amorós i eròtic i amb un alt voltatge sentimental, que apareix en un moment d’una certa recuperació del gènere romàntic, però no pas en la línia adolescent i mel·líflua de les novel·les de Federico Moccia o Susanna Tamaro, posem per cas, sinó que recorda més aviat la mirada vertiginosa i transcendent i l’aposta amorosa vital que observem, per exemple, en una obra del calibre de Les desventures amoroses del jove Wherter, de Goethe. El desvari i el turment amorosos converteixen la Clàudia, si volem, en una mena de Wherter femení, el prototipus de l’enamorat fervent que crema d’amor i de desig constantment. En cada cas, ben mirat, els protagonistes acusen una innegable sensibilitat artística: mentre que la lectura uneix els amants de Goethe, la música aproxima els enamorats de Noy.

Entre els valors principals del relat, destaquen l’enorme capacitat d’atmosferació del sentiment i la passió amoroses, que permet visualitzar tant les giragonses del desig voraç com la mossegada cruel de l’enyor a causa de l’absència de l’enamorat; la descripció minuciosa, morosa, gairebé a temps real, de la felicitat i la sensació de plenitud gairebé còsmica; i la pinzellada tan temperada com efectiva de la sensualitat.

La càrrega metafòrica del títol no és debades: l’amor és incontrolable i pot, per tant, brostar impensadament, sense demanar permís, en algun lloc desconegut de la pròpia geografia sentimental: “Hi ha llocs on una pensa que no hi anirà mai, llocs inabastables, tan llunyans i perillosos que gairebé no existeixen, llocs que no surten als mapes ni a les cartes de navegació perquè només són reals dins d’una mateixa, són una creació del cap i del cor i de les entranyes…”. Es tracta, sens dubte, d’una mena de testament sentimental definitiu a favor de la vida amorosa intensa i, doncs, de la construcció i la vivència plaents d’un ideal amorós irrenunciable.

Tècnicament, la novel·la està molt ben construïda i molt ben conduïda. S’hi alternen la primera i la tercera persones narratives, l’inici i el final són coincidents (ringcomposition) i el gruix central del relat constitueix un immens flashback, una tècnica tan antiga com l’Odissea d’Homer i tan moderna com el cinema.

Llocs que no surten als mapes planteja una certa ombra semiautobiogràfica: la malaltia i la mort del pare de la protagonista, per exemple, encaixa perfectament amb les referències biogràfiques de l’autora. La novel·la de Berta Noy es beneficia, probablement, d’una enorme veritat literària i artística en general: que les experiències viscudes acaben infonent una aroma d’autenticitat que ni la imaginació ni la clarividència més vives poden suplir.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Llocs que no surten als mapes
Autor: Berta Noy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-6641-423-4
Preu: 18,95€

Share

La vida per rail

Títol: La vida per rail
Autor: Ramon Erra
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-288-8
Preu: 17,90€
Premi Mercè Rodoreda 2011

La vida per rail és el darrer llibre de contes de l’escriptor català Ramon Erra (Vic, 1966), autor, a més de relats, de novel·les, de llibres de viatges i de novel·les juvenils. Amb La vida per rail va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2011 convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Aquest magnífic recull de vint-i-tres relats és gairebé una successió d’odes o de petits homenatges a tot allò que pot succeir durant un viatge, o a les múltiples i diverses situacions en les quals ens podem trobar viatjant.

Amb el fil conductor de les estacions i els vagons de trens, La vida per rail ens obre un ventall d’històries protagonitzades per personatges de diverses naturaleses i orígens, desconeguts que per uns moments comparteixen, si més no, la vista d’un mateix paisatge i la vida dels quals, paradoxalment, descarrila d’una manera o d’una altra.

A vegades en situacions versemblants i en d’altres amb tocs inesperats, Ramon Erra, amb un vocabulari directe, senzill i sense estridències, passeja els seus personatges per les estacions i carrers d’algunes de les ciutats més maques Europa, fent-nos partíceps i companys de viatge als lectors. Uns viatges que, com la vida mateixa, avancen en paral·lel però, això sí, tenen sempre un punt de partida i un punt d’arribada que fan de nexe.

Perdoneu que tregui ara la meva vena més poètica però, que bonica que és la imatge dels dos rails en paral·lel que en la llunyania de l’horitzó s’ajunten. I s’ajunten com les nostres vides quan, cadascú de Nosaltres, des d’on estiguem -al sofà, al llit, a l’andana del metro, al bus o a la sala d’espera del metge, per exemple- compartim la lectura d’un mateix llibre.

I és que, si dubteu de la idea de que es pot viatjar llegint, La vida per rail us traurà de dubtes des de bon principi.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

La vida per rail és el darrer llibre de contes de l’escriptor català Ramon Erra (Vic, 1966), autor, a més de relats, de novel·les, de llibres de viatges i de novel·les juvenils. Amb La vida per rail va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2011 convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Gairebé una successió d’odes o de petits homenatges a tot allò que pot succeir durant un viatge, o a les múltiples i diverses situacions en que ens podem trobar viatjant, esdevé aquest magnífic recull de vint-i-tres relats.

Amb el fil conductor de les estacions i els vagons de trens, La vida per rail ens obre un ventall d’històries protagonitzades per personatges de diverses naturaleses i orígens, desconeguts que per uns moments comparteixen, si més no, la vista d’un mateix paisatge i la vida dels quals, paradoxalment, descarrila d’una manera o d’una altra.

A vegades en situacions versemblants i d’altres amb tocs inesperats, Ramon Erra, amb un vocabulari directe, senzill i sense estridències, passeja els seus personatges per les estacions i carrers d’algunes de les ciutats més maques Europa, fent-nos als lectors partícips i companys de viatge. Però d’uns viatges que, com la vida mateixa, avancen en paral·lel però, això sí, tenint sempre un punt de partida i un punt d’arribada que fan de nexe.

Perdoneu que tregui ara la meva vena més poètica, però que bonica és la imatge de dos rails en paral·lel que en la llunyania de l’horitzó s’ajunten. I s’ajunten com les nostres vides quan, cadascú de Nosaltres des d’on estiguem, al sofà, al llit, a l’andana del metro, al bus o a la sala d’espera del metge, per exemple, compartim la lectura d’un mateix llibre.

I es que, si dubteu de la idea de que es pot viatjar llegint, La vida per rail us traurà de dubtes de bon principi.

Share

Morir a l’estiu, de Tom Wright

@Ed_Empuries @Grup62

Sovint he fet servir el Nosaltresllegim per agafar idees abans d’anar a la llibreria. Com que, de tantes novetats que es publiquen, em perdo, m’agrada haver-me documentat una mica prèviament, i així ja vaig més “cara a barraca”, tot i que de vegades el que menys em penso és el que acaba a la tauleta de nit! L’Eli va ser la “culpable” que em llegís Stoner (que també va comentar, quan jo ja l’estava acabant, en Lluís-Emili). Bé, doncs, crec que he trobat un llibre per tornar-li el favor que ella em va fer amb aquella recomanació: Morir a l’estiu, de Tom Wright. Bé, no només a l’Eli, és clar, sinó a tots els qui gaudiu de les novel·les amb morts per aclarir però que tenen MOLT més que bons i dolents…

És aquesta una novel·la negra molt poc a l’ús, perquè qui mor a l’estiu no són només les víctimes d’un assassí en sèrie, sinó també la innocència dels protagonistes. Si crec que als fans de la novel·la policíaca els pot agradar, és perquè hi ha tota una trama de recerca d’un criminal perillós i despietat entre els paisatges del sud dels Estats Units de les que enganxa. Però afirmo que no és només això, perquè també hi trobem una història humana d’un noi especialment intuïtiu i la seva cosina – tots dos en plena adolescència – que conviuen amb la seva àvia, una senyora d’aquelles a qui un voldria haver conegut.  Al voltant d’aquests personatges principals, una galeria de secundaris per al record, la majoria dels quals resulten força desassossegadors perquè obren la porta al món de la maldat més crua… Com es pot ser tan bèstia?

Es nota que en Tom Wright, que s’estrena com a escriptor, és psicòleg, perquè té un talent per incomodar al lector fora de sèrie i, alhora, fa néixer l’empatia amb aquests joves que estan caminant per una línia molt fina que els separa de l’abisme. I tot sense melodramatisme i amb un sentit de l’humor molt fi.

He triat un tast de la novel·la per veure si us en desperto les ganes de llegir-le. A mi, personalment, m’ha agradat moltíssim, de debò!

Encara no em veia amb cor de parlar amb ningú de la meva visitant nocturna, perquè sospitava en secret que era un indici de bogeria i, fos això veritat o no, estava segur que de tota manera ningú no em podria donar cap resposta. Quan estàs en dubte, no dir res acostuma a ser sempre la millor política. El silenci a vegades es pot reparar posteriorment, si cal, però les paraules equivocades, no. No es pot destocar una campana.

Títol: Morir a l’estiu
Autor: Tom Wright
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-794-7
Preu: 19,95€

Share

Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

@Ed_Proa @Grup62

L’Enzo i el Víctor són íntims amics encara que no s’assemblen en res.

L’Enzo és tranquil, bohemi, un home pausat que es guanya la vida traduint llibres i gaudint de les dones que de tant en tant es lliga.

El Víctor té dona i dues filles, és un banquer ben posicionat que viu única i exclusivament pels diners. En sap treure de sota les pedres! Fins i tot la vida és un negoci.

De cop i volta l’Enzo es posa molt malalt i quan va a veure el metge aquest li diu que té els dies comptats. Quan el Víctor se n’assabenta veu clarament que la mort imminent del seu amic li va de conya per netejar una taca d’un passat que semblava que estava net i polit… Però no, no i no: tot torna.

Per tant, li demana al seu amic que, abans de morir-se, a veure si seria tan amable de fer-li un últim favor. Però que sigui rapidet, eh? Quin paio mes bèstia!

El cas és que l’Enzo té un deute molt gran amb en Víctor i es troba lligat de mans i peus, tot i que això que li demana el seu amic no és precisament que el convidi a una cigarreta. És quelcom molt mes perillós.

És una novel·la que necessita de ben poques pàgines per obrir molts fronts diferents. És un text original, enigmàtic, atent al màxim a la qualitat humana dels personatges que transiten per les seves pàgines.

M’ha agradat molt aquesta Flavia Company a qui tot just acabo de descobrir amb aquesta excel·lent novel·la: Que ningú no et salvi la vida

Títol: Que ningú no et salvi la vida
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-324-3
Preu: 17,90€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Els jocs de la fam, de Suzanne Collins

@labutxaca @Grup62

Els jocs de la fam de la Suzanne Collins són una magnífica reflexió sobre el vell dilema del presoner, “¿col·laborar o competir?”, adaptat per als adolescents.

En un món postguerra, on la majoria de la població viu en condicions infrahumanes, un govern central, nascut dels guanyadors de la guerra i amb la intenció d’humiliar els perdedors, “inventa” un joc salvatge: obliga dos adolescents de cada districte, i n’hi ha 12, a lluitar entre ells a mort en un espectacle televisat d’obligada visió per la resta de la població. La tria dels tributs, aquests nois i noies, és per sorteig però, com sempre, els més pobres tenen més números de què els toqui participar-hi.

I com els antics gladiadors, els tributs van a matar-se a l’arena. Però amb estilistes, això sí. I amb estratègies de joc, que per alguna cosa és un programa que ha de generar audiència i recordar el poder del govern.

A mi m’ha agradat molt. Li passaré a la meva neboda així que faci els 12 anys. És ben cert que li he trobat diferents referents, tant cinematogràfics com literaris. Però no demano que cada vegada em donin una cosa completament nova. Demano que m’emocionin. I la Suzanne Collins ho ha aconseguit.

Títol: Els jocs de la fam
Autor: Suzanne Collins
Editorial: La butxaca
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 9,95€

Share

Ja tenim guanyadors dels llibres de labutxaca signats pel Paul Auster!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Ja tenim els guanyadors dels dos llibres de Paul AusterBogeries de Brooklin i Sunset Park– signats per l’autor!

Aquestes són les propostes cinematogràfiques d’Auster guanyadores:

Blanca
Seria genial que es portés al cinema “La nit de l’oracle” per que és un llibre que parla molt de les relacions humanes, de la vanitat, de l’egoïsme. M’agrada molt tota l’obra de Auster, sóc una gran incondicional però aquesta és potser la que més em va sacsejar. La direcció la deixo per Isabel Coixet, i l’actor podria ser Javier Bardem, bordaria el paper!. El llibre que m’agradaria “Sunset Park” Moltes gràcies!

Marc Bonet
Coincidesc amb Leviathan, però m’agradaria que el director fos Sam Mendes, i com a actors Jon Hamm de Mad Men i el Sean Penn. El llibre que m’agradaria és Bogeries de Brooklyn

Ens posarem en contacte amb ells per fer-los arribar els llibres.

Moltes gràcies a tots per participar!

Share

Pa negre, d’Emili Teixidor

@Labutxaca @Grup62

L’Emili Teixidor, un dels grans escriptors del nostre temps, ens porta Pa negre, una novel·la narrada en primera persona per l’Andreu, un nen que s’ho mira tot des de la seva perspectiva de nen, molt diferent de la dels adults que han de conviure amb la postguerra. Ens narra la vida a la masia on els seus tiets treballen pels amos conreant les seves terres i cuidant els seus animals, i on la vida de l’Andreu transcorre entre l’escola i els jocs amb els cosins mentre la seva mare treballa a la fàbrica i el seu pare es consumeix a la presó pels seus ideals republicans com a roig. És una època en què s’ha d’anar a missa, s’ha de procurar no dir en veu alta allò que de veritat es pensa i on el sexe el descobreixen jugant al bosc, entre converses innocents d’allò que han escoltat.

L’Emili Teixidor ens fa un retrat precís del que van ser aquells anys de postguerra a casa nostra, a Catalunya. Amb un llenguatge clar, cuidat i bellíssim ens descriu totes aquelles sensacions que se senten per primer cop quan ets nen, com ara l’odi, la venjança, la rancúnia, l’amistat o l’amor, i com veus el món dels adults des dels teus acabats d’estrenar sentiments de nen.

Si no heu vist la pel·lícula, com en el meu cas, us recomano el llibre de forma contundent. És una lectura confortable que et fa pensar en els teus avantpassats més pròxims i t’acosta la imatge del que va poder ser la seva vida en la Catalunya que ara vivim i per la qual ells van lluitar. Et recorda que la vida, no sempre ha estat fàcil i que algunes persones lluitaven pels seus ideals. I si pel contrari, ja heu vist la pel·lícula, no deixeu de llegir-lo per veure’n les diferències. Segur que n’hi ha moltes i, a més, ara sí que podreu posar cares als personatges de la història!

Sigui com sigui, el missatge que us deixo, és clar: llegiu-la i no us decebrà.

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 396
ISBN: 978-84-9686-309-5
Preu: 11,95€

Share

Un escándalo sin importancia

Títol: Un escándalo sin importancia
Autor: Carles Casajuana
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-1532-523-9
Preu: 18,00€

Un escándalo sin importancia i, en català Un escàndol sense importància, és la segona novel·la de l’escriptor i diplomàtic català Carles Casajuana (Sant Cugat del Vallès, 1954) després de l’exitosa L’últim home que parlava català.

A Un escándalo sin impotancia l’autor fa un retrat dels baixos fons -o del clavegueram, com ho preferiu- que existeixen a la cara b de tota negociació al nivell econòmic més alt, aflorant així els interessos, les comissions, els xantatges i les males passions en les quals cau l’ésser humà per egoisme; per guanyar un contracte multimilionari. En aquest cas utilitza com a motor una empresa constructora catalana, però és fàcilment imaginable, en aquesta societat tan globalitzada, qualsevol multinacional d’arreu del món.

A tot xantatge sempre hi ha qui l’exerceix, l’empresa constructora CISA a través del seu president Ramon Tarrés, i qui el pateix directament, Rafael Masferrer, alhora director d’un bufet d’advocats i president de la secció nacional de l’Observatori Internacional contra la Corrupció. I així és com Rafael Masferrer, un home de família, honest i que vetlla per la legalitat, es veu envoltat en un escàndol sexual fruit d’una trampa, que li crearà problemes familiars i professionals, fins a culminar en la seva pròpia mort.

L’argument està expressat amb pinzellades d’intriga i drama però amb una narració feta a base d’uns diàlegs i un estil àgil que facilita la lectura i enganxa. Paral·lelament al xantatge, es desenvolupa una història d’amor, i veureu de quina manera es relacionen totes dues cap al final de la novel·la.

Ara que ja s’apropa el bon temps i augmenten les ganes de llegir…, sense cap mena de dubte us recomano Un escándalo sin impotancia: una lectura fresca, entretinguda i interessant que ens ajuda a obrir els ulls i fer-nos pensar si és possible assolir l’èxit social i econòmic sense cap mena d’il·legalitat prèvia.

Share

El soroll i la fúria, de William Faulkner

@Ed_Proa @Grup62

Començo aquest comentari amb por i això no m’havia passat mai. Sempre fins ara he pensat que la meva responsabilitat quan escric una ressenya pensant en el Nosaltresllegim és mirar d’explicar-vos tan bé com pugui les coses bones que m’ha semblat que té un llibre per tal de fer-vos despertar les ganes de llegir-lo i compartir, així, el plaer de la lectura. En aquest cas, però estic una mica insegura. Per això us dic que tinc por. No m’agradaria quedar com una “estupenda” que recomana una novel·la que no és a l’abast de la majoria. I és que aquesta afirmació, no és a l’abast de la majoria, ja em fa mal de panxa. Penso que la Literatura, com qualsevol manifestació artística, ha de poder arribar a tothom, perquè si només és per a una elit que “l’entengui”, llavors no sé si és art o una mostra d’egolatria. Això sí, el camí per arribar a una obra d’art no sempre és pla i llis. Sovint -sinó sempre- cal un coneixement previ i un esforç important per arribar a copsar tot el que amaga una obra d’art.

Crec, amics, que El soroll i la fúria és un exemple clar d’aquesta tesi. La trobo una obra magnífica que m’ha demanat un sacrifici molt alt. Us la recomano? Sí, sens dubte! Però només si us veieu en cor de començar sabent que caldrà rellegir, si esteu disposats a superar el tràngol d’unes 100 primeres pàgines escrites en primera persona per un noi amb retard mental sever (ho dic així perquè en Faulkner és tan bo que certament posa en la veu d’aquest fill de la família Compson, en Ben, el primer capítol; i es dóna el cas que aquest noi no explica els esdeveniments de manera cronològica… comencem, per tant, saltant d’una cosa a l’altra, coneixent els esdeveniments que marcaran la novel·la sense ordre ni concert i aproximant-nos als protagonistes des de la mirada del més indefens de la família). En definitiva, us la recomano si teniu ganes de llegir l’obra d’un funambulista del llenguatge que treballa sense xarxa i força als lectors a passar amb ell per la corda fluixa. A baix hi ha una família del sud dels Estats Units, amb un pare alcoholitzat, una mare hipocondríaca, quatre germans i una neboda (coneixem bé la relació amb el seu oncle Jason) i la minyona, acompanyada de la seva família.

Els personatges viuen un drama com en les millors tragèdies gregues. La cruesa dels fets explicada sense cap mena d'”air bag”, perquè t’estampis contra els esdeveniments i els vidres et facin talls fins a l’ànima.

Alguns dies del mes d’agost a la meva terra són com aquest, l’aire prim i ansiós com aquest, amb quelcom de trist i nostàlgic i familiar. L’home és la suma de les seves experiències climàtiques deia el pare. L’home la suma d’allò que tens. Un problema de propietats impures arrossegat tediosament vers un invariable no-res: escac i mat de la pols i el desig.

Per acabar, crec que val la pena que en llegiu una bona sinopsi i algun estudi crític si teniu ganes d’una mica de suport abans de començar. No em veig amb cor de fer-ho jo, perquè seria esparracar una obra d’art dient alguna cosa que simplifiqui tots els fets que passen aquí, i com en són de diferents segons qui ens els explica. He fet servir aquest estudi (en anglès) i us el recomano: The Sound and the Fury: a Hypertext Edition. Ed. Stoicheff, Muri, Deshaye, et al. Updated Mar. 2003. U of Saskatchewan. Accessed 18 Mar. 2003

Títol: El soroll i la fúria
Autor: William Faulkner
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssics Universals
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-8437-201-1
Preu: 20,80€

Share

Els convidats, d’Emili Teixidor

@Labutxaca @Grup62

La novel·la de la qual parlem avui és l’última publicada per l’autor, el 2010, set anys després de la coneguda Pa negre, i que va coincidir amb la pel·lícula que va augmentar el prestigi de l’Emili Teixidor.

En el meu anterior comentari sobre Sic transit Glòria Swanson deia que hi havia unes coordenades de temps i espai que es repetien en la majoria dels reculls curts: Roda de Ter, i per extensió la comarca d’Osona i la seva capital, la guerra i sobretot la postguerra.

A Els convidats tornen aquestes coordenades que serveixen per col·locar una rica i variada col·lecció de personatges: el terratinent autoritari i brutal i les seves terres i el seu mas amb els parents que hi viuen; el represaliat de postguerra obligat a fer treballs de reconstrucció; el mestre nacional depurat i desterrat a un poblet; el noi jove ambiciós que tant fa d’ajudant dels capellans com d’ajudant del falangista oficial, i que és orfe de pare i fill d’una obrera de la fàbrica que aspira a ser escriptor i marxar del poble buscant horitzons més amplis; el rector contemporitzador i una mica bonifaci i el vicari jove i intransigent; la vella remeiera, mig curandera, mig bruixa; les falangistes responsables de l’asil on s’apleguen els orfes i els fills i filles de condemnats a mort o empresonats que han de ser “depurats” dels seus orígens i que seran donats en adopció; les autoritats i el camarada escriptor i intel·lectual falangista… I tots aquests personatges, més un estol de secundaris, se’ns presenten de forma brillant amb tots els seus matisos, desitjos, frustracions, pors, enveges, covardies…  en un dia a Migdia, Tarda i Vespre (que són els capítols de la Primera Part), per culminar en una Segona Part: “El dia de la boda, unes setmanes després”. Per cert, per què les novel·les no porten índex, si de vegades és rellevant?

El que és més notable d’aquesta novel·la és la complexitat de personatges i situacions en un ambient opressiu que segurament és el que va viure Teixidor durant la seva infantesa i que, en el fons i pel que veig, és el leitmotiv de la seva obra. De manera que l’autor, com tants d’altres,  escriu una vegada i una altra sobre el mateix, però al mateix temps de forma diferent per tal de posar de relleu els comportaments humans.

Tot això, servit amb un vocabulari rigorós i exuberant. Sense ser feixuc. Al contrari, fluint amb naturalitat.

No sé si és un prejudici, però aquesta novel·la també he pensat que tenia imatges que podien passar-se al cinema com es va fer amb Pa Negre.

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9930-373-4
Preu: 9,95€

Share