Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

En Kim s’ha llegit Inferno, de Dan Brown, i ens el ressenya per a tots Nosaltres!

Inferno, de Dan Brown, és la nova aventura de Robert Langdon, l’expert en simbologia de Harvard que tots deveu conèixer d’El Codi da Vinci i Àngels i Dimonis. En aquesta ocasió, en Robert desperta en un hospital, sense saber ben bé què li ha passat i a partir d’aquí i acompanyat d’una misteriosa Dr. Brooks anirà recorrent Florència i altres ciutats que no us diré per no aixafar-vos la novel·la per intentar descobrir qui i què s’amaga darrera d’un fanàtic de l’obra de Dante –i en particular, la part de la Divina Comèdia anomenada Inferno.

El relat, com en tots els llibres de Dan Brown, atrapa de mala manera, és intens i trepidant, i té aquest valor afegit que aporta l’autor nord-americà que és que està farcit d’un munt de referències a l’arquitectura, la pintura, la literatura,… com bé deia un article que vaig llegir fa poc, Inferno és un llibre que es llegeix amb un iPad al costat!

Des de bon principi descobrim que la idea, la clau de volta que fa moure el llibre, és la superpoblació de la terra, la problemàtica que suposa i les terribles conseqüències que pot tenir. Una idea que, sincerament, et fa posar el nostre món una mica en dubte. Aquest mateix diumenge, al diari parlaven de l’escassetat d’aigua que hi ha al planeta, o sigui que…

El final no decep en absolut i més d’un tindrà una sorpresa amb com Dan Brown resol la qüestió. En qualsevol cas, és una lectura molt recomanable i que encantarà als fanàtics d’un dels autors més llegits de la Història.

Un més que se suma a la legió de fans de Dan Brown!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Share

El parèntesi més llarg, de Tina Vallès

@Ed_Proa @Grup62

El parèntesi més llarg és el darrer llibre de relats que enguany ha publicat la jove escriptora barcelonina Tina Vallès (Barcelona, 1976) i que ha estat mereixedor del Premi Mercè Rodoreda 2012. Anteriorment havia publicat els reculls de relats L’aeroplà del Raval i Un altre got d’absenta.

Nosaltres, les meves darreres lectures em fan pensar que a la literatura catalana s’hi està produint un relleu generacional pel que fa als autors que practiquen amb èxit el gènere dels relats. Als ja reconeguts Quim Monzó, Empar Moliner i Sergi Pàmies, darrerament s’hi estan afegint noms com els de Ramon Erra i Bel Olid, entre d’altres. I en aquest darrer grup cal afegir-hi també la Tina Vallès.

Amb els contes que formen El parèntesi més llarg l’autora aconsegueix captivar el lector perquè mostra, amb una prosa sense gaire complexitats, diverses situacions que, si no ens han passat ja, és molt probable que ens puguin passar. ¿Qui no ha decidit agafar el metro per arribar abans a un lloc i resulta que la pantalla de l’andana, quan falten pocs segons per a que arribi el metro, torna a marcar el rellotge en dos minuts i mig? ¿Qui no ha estat mai amb una persona i en aquell mateix moment pensa en altres persones? ¿Qui no ha trucat mai una companyia telefònica i no se n’ha sortit amb els teleoperadors de torn?

En aquests contes veureu com la Tina Vallès juga amb les situacions creades i amb la psicologia dels personatges, i d’aquesta manera aconsegueix convertir aquest parèntesi del títol en una pausa més mental que no pas motriu.

Nosaltres, no dubteu que El parèntesi més llarg és un molt bon regal i una molt bona lectura.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Autor: Tina Vallès
Títol: El parèntesi més llarg
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
ISBN: 978-84-7588-350-2
Preu: 17.90 €

Share

American dream machine, de Matthew Specktor

@ElAlephEditores @Grup62

Després de llegir aquest American dream machine del Matthew Specktor, la veritat és que se m’han passat de cop les ganes d’anar a Hollywood i fer-me actriu de moda. Ben mirat, la meva vida normaleta de sempre tampoc està tan malament, a banda que visc molt més tranquil·la i feliç que tota la parentela que desfila per les pàgines d’aquesta novel·la, això és ben cert!

En Beau Rosenwalt respon al perfil d’home fet a sí mateix. Fill d’un sabater de Queens, un bon dia se’n va a Los Angeles i es planta al despatx d’un productor i li diu “vull feina”.

El seu aspecte és, si més no, curiós. Estem parlant d’un home amb certa tendència a l’obesitat, no gaire guapo, i amb un estilisme pèssim. Però el personatge té llum natural, és capaç de posar-se a la butxaca a qui li dóna la gana, i a més es lliga a qui vol. Perquè us en feu una idea, té una cita amb la Sharon Stone! Doncs ja us podeu imaginar que en Beau deu tenir quelcom… especial. Si no, de què, moreno?

Té moltes xicotes i dos fills de senyores diferents. La novel·la ens porta la veu, els records i el ressentiment del seu fill petit, en Nate, que és el narrador d’aquesta crònica fabulosa, trista i sublim del món del cinema i del personal que hi habita.

En Beau coneix l’èxit i la derrota perquè toca el cel i s’enfonsa en repetides ocasions. Personatges il·lustres com Robert de Niro, Jack Nicholson, Sidney Pottier, John Belushi (íntim amic), i un llarg etcètera de celebritats, són a la seva agenda de clients. Però l’èxit i la glòria són capritxosos i van i vénen al seu gust…

Actors i actrius neurastènics, cocaïna, heroïna, alcohol, antidepressius, cotxes d’alta gamma, i enveja per a rostir una vaca.

Viure en un món que no s’atura mai té un preu molt i molt alt, però en Beau té pasta i energia per fer-ho mentre el cos aguanti.

Una crònica brutal de la indústria del cinema vista amb uns ulls ben realistes.

Títol: American dream machine
Autor: Matthew Specktor
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-575-8
Preu: 22€

Share

Estàtues sense cap, de Manuel Forcano

@Ed_Proa @Grup62

Tenia ganes de llegir en Manuel Forcano. Me n’havien parlat bé i per això quan vaig saber que havia publicat un nou poemari vaig voler llegir-lo. Bé doncs, crec que la recomanació va ser molt bona! N’he gaudit força, d’aquestes Estàtues sense cap.

El llibre està dividit en dues parts. La primera du el mateix títol que l’obra sencera i recull una sèrie de poemes amorosos entre dos homes ambientats a El Caire. La segona, El penell dels meus dies, és un recull de poemes de la mateixa temàtica en diferents ambients. Gairebé en tots hi ha la presència de l’amor passat, amb una mirada nostàlgica però positiva, amb malenconia però sense buidor existencial… Els poemes són breus, precisos, amb unes imatges clares i directes que permeten una plasticitat bellíssima. Diu el final del poema Imatges:

De tu l’únic que ara servo són imatges.
Les del goig. I tanco els ulls
per veure-les millor.
Els qui sabeu llegir
ja m’enteneu.

Ho he trobat molt bonic. Com també aquest final de Cairo revisited:

Quants quilòmetres de viatge
per no moure’t de la memòria.

Heu viscut mai l’experiència de tornar a un lloc i, en el fons, estar fent turisme més pels records que pel lloc en ell mateix? M’ha semblat que aquests versos, però potser tot el poemari, ho resumeixen molt bé amb paraules… però si hem de fer cas a en Manuel Forcano, potser aquestes paraules ens traeixen, perquè quan les unim no aconseguim acostar-nos a allò que és més autèntic…

Que inútils les llengües:
el desig sap dir-ho tot.

Títol: Estàtues sense cap
Autor: Manuel Forcano
Editorial: Proa
Col·lecció: Óssa Menor
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-7588-346-5
Preu: 16€

Share

Res no s’oposa a la nit, de Delphine de Vigan

@Ed_62 @Grup62

Res no s’oposa a la nit és una magnífica novel·la que explica la vida de la mare de l’autora, la Lucile, i a través de la qual podrem descobrir els secrets de la seva família.

La novel·la de Delphine de Vigan despulla els personatges, posa en evidència la saga familiar sense cap mena de pudor, i explica les interioritats i aspectes més íntims de la família.

És una introspecció en la vida de la seva mare per intentar aclarir alguns del mites familiars. La novel·la comença quan la protagonista i autora es troba la seva mare morta. A partir d’aquí, l’autora sent la necessitat de trobar les arrels familiars per a intentar donar-se una explicació sobre la mort de la mare en circumstàncies poc clares. El retrat familiar arrenca amb la infantesa de la mare, la Lucile, filla d’una família nombrosa.

La novel·la s’endinsa en la vida dels germans, el sentiments de la Lucille, els seus neguits, les personalitats diferents d’aquest nucli familiar i també analitza un cert estigma de suïcidi que plana damunt la família, ja que alguns dels germans moren d’aquesta manera. El protagonisme de Lucile en aquest retrat és molt ampli: la visió que en tenen els germans, els coneguts, les cròniques que l’avi deixa gravades, les fotografies familiars, uns records manuscrits que mostren el drama intern d’una persona amb conflictes emocionals amb derivacions de malaltia mental que la condiciona en molts moments la seva vida i, naturalment, la de les seves filles, que viuen angoixades pels brots malaltissos de la mare.

A mesura que avança la novel·la es van fent més descobriments de les intimitats familiars, l’autora no amaga res i això permet descobrir amb cruesa com són de complexes les relacions entre les persones.

En definitiva: aquest llibre és un sentit homenatge, una història d’amor, cap a la mare amb totes les febleses possibles i amb tots els dubtes. I també és un llibre que posa damunt la taula totes les frustracions, gelosies, rancúnies, mesquineses i també els moments d’esplendor de la personalitat d’aquesta mateixa mare, fet que converteix Res no s’oposa a la nit en una gran demostració d’amor i respecte.

Títol: Res no s’oposa a la nit
Autor: Delphine de Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2976-970-8
Preu: 19,90€

Share

La marinada sempre arriba, de Lluís Foix

@ColumnaEdicions @Grup62

La marinada sempre arriba. Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb)… Quin subtítol més ben posat!

Lluís Foix, amb 34 narracions breus (de 6 a 8 pàgines cada una) ens va presentant el temps (la postguerra) i l’espai (Rocafort i la vall del Corb) que va viure durant la infantesa fins la seva marxa cap a Barcelona als 16 anys, per iniciar una aventura: una vida intensa de periodista vinculat a La Vanguardia a Barcelona i de corresponsal a diferents llocs del món.

Som davant d’un conjunt de relats ben escrits (hi ha molt d’ofici!) i dosificats on se’ns parla dels mestres, de l’estraperlo, de les feines agrícoles, de les festes i rituals, de la vida de pagès i els seus ritmes, de la natura i el paisatge, dels marges de pedra, de les cases, dels oficis i dels diferents personatges dels pobles, de l’ambient trist de la postguerra… Fruit dels records, de les moltes converses amb familiars i gent del poble i de les passejades i observacions de la terra i el paisatge.

El llibre està escrit amb una barreja de tendre homenatge (“…El pare i els dos primers mestres posaren els pilars de tot el que he anat amuntegant amb lectures, viatges i coneixença de persones.” ), de voluntat de deixar testimoni d’un món que desapareix (el de pagès a secà) i de fer una declaració d’amor profund, horacià, a una terra i uns homes que hi han viscut, treballat, sofert… mireu sinó com titula la narració que clou el llibre: “La vall del Corb, la meva pàtria”.

La  voluntat de descriure i deixar testimoni d’un món que s’ha transformat va acompanyada amb la de deixar testimoni de la riquesa dels parlars dels llocs, dels noms de les eines o altres mots que el món urbà o el català normatiu arracona . Foix fa servir paraules que s’aprenien dels llavis dels pares, en un temps en que el català era prohibit, demostrant així que “la força del català parlat des de fa molt segles a la vall del Corb no morirà mai” p.71-72.

El llibre va acompanyat d’uns dibuixos de factura senzilla, ràpida i eficaç de Xavier Cabanach per il·lustrar els relats.

Títol: La marinada sempre arriba
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1631-3
Preu: 19,90€

Share

Camps abans de tot això, de Lolita Bosch

@Empuries_Ed @Grup62

Camps abans de tot això, de la Lolita Bosch, no és un assaig. Si busqueu posts anteriors meus al Nosaltresllegim hi trobareu el llibre Amèxica, d’Ed Vulliamy, on sí que es parla del conflicte que hi ha a la frontera entre Mèxic i Estats Units i que sí que és un assaig. Aquest llibre, sens dubte, no ho és.

En aquest cas ens trobem davant d’una reflexió de l’autora, recolzada per un munt de dades i investigacions sobre el tema, i que intenta transportar i transmetre al lector la gravetat d’aquest conflicte i com afecta la població que el pateix a tots els nivells: econòmic, sentimental, anímic, moral… I lamentablement, molt més.

Aquest és un viatge a través de les persones que malviuen, pateixen, moren i també viuen del comerç de la droga en aquesta llarga frontera entre aquests dos països nord-americans. És un viatge més visceral que no pas una fotografia del conflicte i això ens el fa més proper. La violència a Mèxic és un fet, i el problema més punyent és que és un fet constant. A més, Lolita Bosch ens vol fer entendre que això que passa tan lluny de les nostres fronteres és un conflicte que es pot traslladar a qualsevol punt del món… i francament, això no deixa de ser preocupant.

Fent una retrospectiva des dels anys 60, Bosch mostra l’enorme complexitat del problema des dels seus orígens fins al dia d’avui. Des del conreu d’opiacis a Mèxic perquè l’exèrcit americà tingui morfina pels seus soldats durant la Segona Guerra Mundial fins ara.

Crec que és un molt bon llibre per entendre el conflicte i, sobretot, crec que és un valor afegit la forma com el plasma. Aquí ho teniu:

PER QUÈ MÈXIC
Així: com un crit.

Egoistes, espantats, farts, això és el que volem saber: Per Què Mèxic.
I pensem en llocs com Síria, en repressions brutalíssimes com la que hi va haver a Cambodja, en exterminis com Rwanda, en dictadures feixistes com l’Argentina, Com l’Uruguai, pensem en Srebrenica, en l’apartheid, en Gaza, Biafra. I tot i així volem, volem per un instant, que tot s’aturi i algú ens miri fixament als ulls i ens contesti: Per Què Mèxic.

Per Què Tots Nosaltres.
Per Què Així.
Per Què Aquí.

Com si algú ho sabés.

Em sembla que queda prou clar. Absolutament recomanable.

Títol: Camps abans de tot això
Autor: Lolita Bosch
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9787-779-4
Preu: 20€

Share

La missió de l’oblit, de María Dueñas

@ColumnaEdicions @Grup62

No havia llegit mai cap llibre de la Maria Dueñas. Sincerament, no em cridava l’atenció però anava totalment errada.

La missió de l’oblit, de María Dueñas, tracta sobre la Blanca, una lingüista espanyola que, arribat a un punt de la seva vida en el qual tot minva, decideix fugir. Una bona decisió?

Què faries si tinguessis tota una vida construïda i de cop i volta els fonaments es desintegressin?

Doncs amb la Blanca viurem com una dona de mitjana edat amb dos fills adults, un marit incondicional i una feina estable, és capaç de deixar-ho tot i marxar a l’altra punta del món per començar una altra vida. Sent conscient que dels problemes no ens en podem amagar, farà el seu camí i s’entregarà per complet a una beca a través de la qual coneixerà homes interessants, viurà moments diversos amb ells, farà noves amistats…

Aquesta beca consisteix en posar en ordre i extreure conclusions del llegat de l’Andrés Fontana, un professor d’universitat que va morir en un accident. Allà hi va quedar tota la seva feina: cartes, llibres, escrits sobre les missions espanyoles…

La Blanca, amb el temps, anirà desgranant la veritat fins a un punt on s’adonarà de la fita de la beca, del seu precursor i de tot el que hi ha al darrere.

L’autora fa unes descripcions acurades que m’han transportat  fàcilment a viure aquesta història amb la Blanca. M’ha encantat la intensitat que transmet aquesta història.

No us en dic res més. No us ho vull espatllar perquè val la pena llegir aquest llibre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La missió de l’oblit
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-6641-600-9
PVP: 21,90 €

Share

La Mireia ja és una de Nosaltres!

Al Nosaltresllegim tenim un nou i gran fitxatge! Aquí teniu el text de presentació de la Mireia:

Les presentacions no són el meu fort, però m’hi esforçaré: sóc la Mireia, la majoria d’amics em diuen Mire, i ja m’està bé. Llegeixo força, tot i que tinc èpoques en què devoro els llibres com la xocolata blanca i d’altres en què vaig fent, com amb les pipes.

El cas és que a l’escola, des de ben petitona, ja em van inculcar que llegir és cultura i que el “saber no ocupa lugar”. Amb els anys aquesta dita s’ha convertit en una realitat i la lectura m’ha ajudat a omplir llargues estones de tren per anar a treballar, per acompanyar els meus estimats moments de sol a l’estiu, els matins de pluja,…

Sóc molt imaginativa. I els llibres, a part d’enriquir-me i fer-me passar estones entretingudes, també aconsegueixen fer-me sentir la protagonista de la història o part d’aquesta perquè hi entro ràpidament.

Les novel·les que més m’agraden són les fantàstiques, les socials i les sentimentals, tot i no considerar-me gens cursi, perquè les pel·lícules d’aquest estil no les puc aguantar. Però els llibres ofereixen aquest gran avantatge que és que la construcció és pròpia i feta a mida. En fi: els llibres són una finestra a una altra realitat que visc intensament, i que és perfectament combinable amb la meva. Un bon valor afegit a l’existència.

Formar part del Nosaltresllegim està ampliant tot el que us he comentat. És perfecte!

Benvinguda al Nosaltres, Mireia!

Share

No parem de fer concursos! Ara li toca al Montecristo del Marc Pastor!

@labutxaca @grup62 #concurs #montecristo

Hola a tots Nosaltres!

La setmana passada vam tenir en marxa un concurs sobre el Temps d’innocència de la Carme Riera. Ara canviem completament de registre i anem a buscar l’apassionant Montecristo del Marc Pastor, una història situada en la segona guerra mundial, amb dolents molt dolents -d’aquells que fa molta angúnia trobar-se als malsons-, espies que fan caigudes d’ulls i que poden arribar a ser letals, i com a protagonistes, uns supervivents republicans escapats del terrorífic camp de concentració de Mauthausen en una aventura absolutament inoblidable.

Heu llegit el llibre de Dumas? Heu vist les pelis d’Indiana Jones? I ‘La gran evasió’? Barrejeu-ho tot, poseu-hi l’humor i la negror de Marc Pastor i tindreu un dels debuts literaris més brillants dels últims temps!

La qüestió és, Nosaltres, que el Marc Pastor ha signat un exemplar de Montecristo als amics de labutxaca per regalar-lo i… què us sembla? Us animeu a contestar-nos dues petites preguntes per aconseguir-lo?

Aquí la teniu:


Qui és l’arxienemic del nom d’usuari de Twitter que fa servir Marc Pastor? I com es diu la versió mèdica a la televisió actual d’aquest arxienemic?


Fàcil, oi? No perdeu el temps! Tindrem en marxa el concurs fins el diumenge dia 30 a les 23:59h!

Contesteu-nos als comentaris! Sortejarem el llibre via random.org

Sort a tots nosaltres!

Share