Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

La néta d’Adam, de Patrícia Gabancho

4 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Aquesta novel·la, diria jo que bastant autobiogràfica, ha rebut un més que merescut premi Prudenci Bertrana.

L’Angèlica, filla de la Bella i l’Aris (diminitiu d’Aristóbulo… fum-li fort!), viu a Barcelona des que va marxar del seu Buenos Aires natal quan tenia 22 anys.

És aquí on s’ha enamorat, s’ha casat, s’ha divorciat, ha tingut el seu fill Guillem i on té els amics, la vida i la feina.

Però es troba amb la ingrata obligació de tornar al seu país perquè la Bella, la seva mare, està molt malalta. En resum: que té els dies comptats, per no dir les hores…

Quan arriba a casa seva comença a recordar la seva infantesa, a retrobar vells amics i a lluitar amb el corcó de la cunyada ambiciosa i despietada, que l’únic que sap fer bé és complicar-li la vida i amargar-li l’existència tant com pot.

Aquí van sortint amb un desordre perfectament ordenat la vida a l’Argentina en temps de Perón, la llibertat que va permetre Alfonsín i que en quatre dies es va esvair com si fos fum, el futbol, Maradona, Messi, les mares de la Plaza de Mayo i els milers de desapareguts de la dictadura.

Tot això mentre la Bella va morint callada, discreta, prudent i casi invisiblement. Tal com ha estat sempre, tot i tenir-los ben posats, és clar. Això sí: a la seva manera.

L’Angèlica haurà d’acceptar allò que és inevitable i agafar un vol de retorn a Barcelona amb l’equipatge ple d’absències i records.

M’ha agradat moltíssim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La néta d’Adam
Autor: Patrícia Gabancho
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-581-1
Preu: 20€

Share

La química de les relacions, de Ferran Ramon-Cortés

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

Les relacions entre les persones, ja siguin personals o professionals, no sempre són fàcils. Sovint apareixen conflictes que semblen difícils de resoldre però que en realitat només requereixen una mica d’empatia i capacitat de comunicació per a poder-los resoldre.

En Ferran Ramon-Cortés ens porta una pràctica guia per poder entendre millor el funcionament de les relacions: La química de les relacions. L’art de construir vincles personals. En aquest llibre ens explica que moltes de les coses que fem o diem tenen una influència directa en la relació amb l’altre i, depenent de com, afegeixen plom al cantó dolent de la balança o afegeixen or al cantó bo d’aquesta.

En les relacions no només s’ha de tenir en compte allò que fem o diem, sinó que també cal pensar que l’altre pot no rebre-ho amb la mateixa intenció amb la qual nosaltres ho oferim, de manera que això pot desequilibrar la balança cap a un cantó o un altre i, per tant, provocar un desequilibri que pot esdevenir perillós si aquesta inclinació és cap al costat negatiu.

Amb clars exemples reals sobre situacions que provoquen el moviment d’aquesta balança, l’autor ens ofereix un ventall complet sobre com podem decantar la balança cap el cantó positiu.

“Compartir els sentiments amb els altres és un acte de valor, i si aquests sentiments són positius constitueixen una considerable aportació positiva a la balança emocional”

Títol: La química de les relacions
Autor: Ferran Ramon-Cortés
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9809-238-7
Preu: 15€

Share

Ghostopolis, de Doug TenNapel

1 resposta

@llibresjoves @Grup62

Doug TenNapel és un reconegut autor de còmic als Estats Units que, a més, a la dècada dels 90 va crear una sèrie de televisió anomenada Earthworm Jim. Ara, però, ha arribat a les llibreries catalanes -finalment!- l’obra que l’ha fet més popular: Ghostopolis.

Frank Gallows és un funcionari de la Brigada d’Immigració Sobrenatural que porta vint anys treballant perquè els fantasmes no fugin de l’Altravida, i Garth Hale és un nen de set anys que es passeja de metge en metge buscant una solució a la seva malaltia incurable. Per error, Frank envia a Garth a l’Altravida. Aquest fet fa que el Frank vulgui rescatar el Garth, i el Garth hagi de sobreviure a l’Atravida. Tot es complicarà quan el governador de Ghostopolis vulgui atrapar en Garth.

La història és molt original i divertida. Encara que el tema pot ser atípic en el món infantil/juvenil, sorprèn la creativitat de l’autor i les vinyetes són molt espectaculars. Destaca, sobretot, que malgrat l’argument no hi ha cap escena escabrosa i que és un còmic totalment apte per als joves d’entre 13 i 14 anys.

Justament el Consell català del llibre infantil i juvenil ha triat aquest còmic a que opti al Premi Protagonista jove 2012/2013 en la categoria de 13 i 14 anys. Aquest premi el concedeixen els vots dels joves que s’hagin llegit els quatre llibres seleccionats en aquesta categoria.

Títol: Ghostopolis
Autor: Doug TenNapel
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Comic books
Pàgines: 267
ISBN: 978-84-9932-791-4
Preu: 19,50 €

Share

Nabí, de Josep Carner

Deixa un comentari

El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes.

Segurament molts de nosaltres haureu reconegut la veu del Josep Carner d’Els fruits saborosos, però m’imagino que serà més difícil identificar el mateix poeta en aquesta cita:

(…) qui nega Déu
no nega més que un sòrdid pensar que ell sol es féu;
qui vol eixir-se’n hi ensopega;
el trist i abandonat el fa venir quan prega;
dins son esclat es tapa d’ulls el fugitiu
i qui l’ignora en viu-.

Es tracta d’un fragment del cant IX de Nabí, un poema narratiu sobre la història del profeta Jonàs. Labutxaca ens presenta una edició a càrrec de Jaume Coll, que hi ha escrit un estudi sobre les formes del vers, i amb el pròleg original d’en Gabriel Ferrater per a l’edició de 1971. Les notes prèvies de l’editor són una delícia. Explica en Jaume Coll en la Introducció a la història del text -amb molta gràcia- que va poder esquivar alguns errors que s’havien anat perpetuant d’edició en edició tot just afegint el comentari en el darrer moment “Correccions introduïdes, edició acuradament revisada”. Així doncs, sí, per fi els amants de la Literatura Catalana podem tenir a l’abast una edició “acuradament revisada”.

Ja vaig dir aquí mateix en una ocasió, a propòsit de la publicació també a Labutxaca de l’Obra completa de Maragall, que la publicació crítica, acurada i a preus assequibles d’aquests textos em sembla una excel·lent notícia per a una Literatura que, com la catalana, té vocació universal. Tot i que m’imagino que Nabí no serà un llibre que desperti passions, sí que em sembla molt aconsellable per als amants del noucentisme i per als qui vulguin descobrir un Carner una mica més madur que el d’Els fruits saborosos.

Us en deixo un fragment, de quan Nabí entra a Nínive a anunciar que el final és molt a prop. Espero que us agradi!

Car jo no só del vostre lloc i parentela
ni vinc a les folgances de noble viatger:
sóc un avís, com la llum groga que s’encela
quan sobre el camp corull la pedregada ve,
com gemega el gos i recela
abans que el terratrèmol esberli son terrer,
com vent que apaga la candela
i tira a terra el candeler-.

Títol: Nabí
Autor: Josep Carner
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-9930-460-1
Preu: 12,99€

Share

La missió de l’oblit, de María Dueñas

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

No he volgut participar en el concurs de La missió de l’oblit perquè ja tinc el llibre. Ja l’he llegit. I ara em toca acosellar-vos a nosaltres que ja podeu córrer i participar, perquè és d’aquelles novel·les que quan l’haureu acabada pensareu: “ai, que bé!”.

Poques autores contemporànies tenen els tempos dels personatges tan ben controlats com la María Dueñas, gosaria dir. Aquest coneixement fluid que els lectors acabem tenint de les persones que conformen l’obra  ja es donava a El temps entre costures: de la manera més natural possible anàvem entrant en els protagonistes (i els secundaris!) fins que els arribàvem a haver tractat íntimament.

La missió de l’oblit és una nova mostra d’aquest exercici: la Blanca, la protagonista, fuig de casa seva a Madrid i deixa enrere una feina exitosa a la universitat per oblidar un matrimoni que era passat, present i futur i que ara, senzillament, és història; en Daniel Carter arriba a ser un hispanista madur i reputat de la Califòrnia del final del mil·leni (moment en què transcorre l’acció) però l’hem conegut també com a noiet inexpert enmig de l’Espanya del franquisme; la Rebecca Cullen, una professional de la Universitat de Santa Cecilia, ens presenta els aspectes més íntims de la seva família que han determinat la seva forma de ser en una escena d’un sopar d’Acció de Gràcies que és de les més emotives del llibre… I així podríem enumerar-los tots. De tots acabem sabent com eren, com són, i per què els passa el que els passa. Res no és inversemblant, tot i que sí que hi ha una defensa de l’atzar com a motor d’algunes de les forces més importants que mouen les nostres vides.

I, tornant als personatges, si a aquesta galeria tan ben treballada hi sumem el mestratge en l’elaboració de la trama -una mica d’amor, una mica de comicitat, un pessic d’incògnita i, sobretot, una dosi d’Història sàviament dosificada- ja crec que tenim una bona part de l’argumentari de per què agrada tant la María Dueñas. Ho fa molt bé, nosaltres.

De debò que us imagino molt fàcilment enganxats a la lectura com jo ho he estat aquests dies, intentant esbrinar si “oblit” és un concepte mereixedor d’haver-se escrit, o no, en majúscules en el títol.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La missió de l’oblit
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-6641-600-9
PVP: 21,90 €

Share

Els anys perduts, de Mary Higgins Clark

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Una de les primeres espases de la novel·la negra ens brinda una nova intriga d’aquelles que al començament sembla que no n’hi ha per tant, després, mica en mica, es va embolicant, i que acaba fent-te sospitar de tothom.

En Jonathan Lyons és un acadèmic de reconegut prestigi que fa una troballa insòlita: un antic pergamí escrit per Jesús a Josep d’Arimatea.

Veient la importància d’aquesta troballa, ho comenta amb alguns dels seus col·legues mes íntims per estar-ne ben segur i verificar-ne l’autenticitat. Fet això, i al cap de pocs dies, el troben mort d’un tret al despatx de casa seva.

Qui ha pogut assassinar-lo? La dona amb Alzheimer, l’amant o algun dels amics a qui havia confiat el secret?

La seva filla, amb l’ajuda dels bons amics de la família, remourà cel i terra per tal d’esbrinar qui ha segat la vida del seu pare.

És un clàssic del gènere. No té sorpreses ni innovacions, però distreu i et fa passar una bona estona.

Títol: Els anys perduts
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2977-001-8
Preu: 21,90€

Share

No sé on és el límit, però sé on no és, de Josef Ajram

4 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

En Jordi s’ha llegit No sé on és el límit, però sé on no és, de Josef Ajram, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Si algú no coneix la figura de Josef Ajram, aquest llibre és una bona oportunitat per endinsar-se en el món d’aquest peculiar personatge.

Tot i ser una persona d’èxit a nivell professional, esportiu i personal, aquest llibre gira al voltant d’un “fracàs”. Un repte que afronta en Josef Ajram, el Red Bull 7 Islands, que no acaba de la millor manera pel triatleta. La narració d’aquest repte es va entrellaçant amb capítols autobiogràfics que expliquen la infantesa i l’adolescència de l’autor. Com ara que va ser un bon jugador de bàsquet per qui es va interessar el Barça, tot i que la família va decidir no acceptar aquesta oferta. També sorprèn la seva dificultat en l’àmbit acadèmic -amb la selectivitat, per exemple- i també de com passa de treballar per Telepizza, a tenir èxit a la Borsa (tot i que, pel meu gust, aquest pas s’explica massa per sobre ja que el canvi és més que notable).

Sobre l’àmbit personal, parla de la seva paternitat i fins i tot hi ha un dels capítols que l’escriu la seva actual parella, la Sulaika, explicant com es van conèixer i com ella viu el fet que en Josef tingui aquest tipus de vida, sobretot quan parla del risc que comporten les competicions en què participa.

És un llibre curtet, àgil i que passa bé. Et trobes amb coses sorprenents explicades amb naturalitat, fet que porta a què el lector llisqui per les pàgines sense adonar-se’n. Els moments previs a les competicions, Hawaii, o com Red Bull el va fitxar perquè representés la marca són moments prou interessants com per dedicar-li atenció a aquest llibre.

I per qui vulgui conèixer en Josef Ajram més en profunditat, al final del llibre respon un llarg test i qüestionari amb preguntes personals i curiositats.

En el cas d’aquest llibre… el límit, Josef, són 130 pàgines. O no?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: No sé on és el límit, però sé on no és
Autor: Josef Ajram
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-6641-553-8
Preu: 14,96€

Share

El zoo de Jamrach, de Carol Birch

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

El senyor Jamrach va existir de veritat. Sembla ser que era un bon home que es dedicava a buscar animals exòtics i que després atenia comandes especials de gent capritxosa i amb diners que de tant en tant li feien encàrrecs concrets de determinades bestioles.

Al Londres de mitjans del XIX, en Jaffy Brown corre pels carrers com el nen malgirbat i pobre de solemnitat que és. En una d’aquestes corredisses topa amb un tigre de Bengala que s’ha escapat de la gàbia. Si no arriba a ser per l’aparició providencial del Sr. Jamrach i el seu coratge, en Jaffy seria història.

Aquesta sobtada coneixença fa que aflori una amistat que acabarà consolidant-se amb un feina per a en Jaffy al zoo d’en Jamrach. Allà, el noi s’ocupa de raspallar, donar menjar, netejar i cuidar els animals que el Sr. Jamrach ha anat afegint al seu zoo particular.

Fins aquí tot va bé. Però un dia un dels clients d’en Jamrach diu que està molt interessat en caçar un drac. Òbviament està disposat a ser generós i afluixar el que faci falta per tal que l’expedició tingui èxit.

Aquesta surt a l’aventura formada per una vintena d’homes. Bé, d’homes potser ni ha 5 o 6… la resta són nanos com en Jaffy, que sembla encantat amb l’aventura i amb la possibilitat de poder veure món.

Ni tan sols saben ben bé si arribaran a trobar aquest mític animal, ni quin serà el lloc adient on cercar-lo. Només tenen una vaga idea de tot plegat.

Només us puc avançar que sí que troben el drac, i fins i tot us puc dir que el pugen a bord amb tantes dificultats… que ja són una mica l’avís de què ha de venir. El que ja no us puc dir és què passa amb la tripulació.

Oi que vist així sembla un relat d’aventures? Doncs us ben asseguro que tira més cap a una historia terrorífica per tal de sobreviure a qualsevol preu. La lluita per la vida, com sigui.

És un senyor llibre amb una manera d’anar avançant que et deixa fora de combat.

Brutal!

Títol: El zoo de Jamrach
Autor: Carol Birch
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-1532-544-4
Preu: 20,95€

Share

Al Nosaltresllegim tenim dues missions: la de l’oblit de la Maria Dueñas i la de regalar llibres als nostres lectors!

20 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Ho heu llegit bé, Nosaltres!

Des d’avui posem en marxa un nou concurs al Nosaltresllegim i el nostre objectiu és regalar 5 llibres signats per la Maria Dueñas del seu nou llibre, La missió de l’oblit, publicat per Columna.

L’autora d’El temps entre costures ens acosta, aquest cop, la vida i peripècies d’una professora d’universitat que fuig dels “intríngulis” d’aquesta adorable (i a vegades ofegant) institució per anar a investigar les missions espanyoles que van anar a cristianitzar l’actual Califòrnia nord-americana.

La protagonista, Blanca Perea, agafa el relleu d’un estudiós de la matèria… i heus aquí les dues preguntes que heu de respondre correctament per poder aconseguir un d’aquests 5 exemplars signats per Maria Dueñas:

Com es diu aquest estudiós de la matèria de qui hem parlat, i quin és l’hispanista que protagonitza la tesi doctoral del “noi” de la novel·la, Daniel Carter?

Ens heu de contestar aquestes dues preguntes en un comentari d’aquest post i heu de saber que el concurs estarà en marxa des d’avui fins dilluns que ve, 25 de febrer.

El resultat de qui s’emporta el premi el decidirà Columna i Nosaltres ens posarem en contacte amb els guanyadors.

I per anar fent boca, per si no coneixeu de què va, o voleu conèixer una mica més de què va aquesta Missió de l’oblit de la María Dueñas, aquí teniu la sinopsi i el text de contraportada del llibre:

Una història lluminosa entre els anys cinquanta i finals del segle XX que es mou per Espanya i Califòrnia desplegant intrigues imprevistes, amors entrecreuats i personatges carregats de passió i humanitat.

“Però ell se’m va avançar. De manera insospitada i desconcertant, aquell americà d’aspecte atlètic i gairebé juvenil malgrat la seva maduresa consolidada, que, pel seu aspecte, poca cosa semblava compartir amb els meus col·legues d’aules i ofici, que mantenia la meva mà en la seva mentre em mirava amb els seus ulls clars, va arrencar en la meva pròpia llengua i, amb un castellà rotund, em va deixar descol·locada.

—La Rebecca ja m’ha parlat de la teva presència a Santa Cecilia, estimada Blanca, de la teva missió de rescat del llegat del nostre vell professor. Ja tenia ganes de conèixer-te, perquè en aquests remots paratges no abunden les dames boniques de règia estirp espanyola.

No vaig poder evitar posar-me a riure. Per la gràcia que tenia aquella paròdia d’una escena galant passada de moda. Per la calidesa amagada rere la seva espontaneïtat. Pel reconfort que vaig sentir, després d’aquelles setmanes fosques de reclusió, en sentir un accent tan proper i impecable en algú tan allunyat del meu univers”.

Té bona pinta, oi? Nosaltres estem convençuts que aquesta Missió de l’oblit agradarà tant com El temps entre costures.

Què? Us hi animeu?

Esperem les vostres respostes!

Share

Tòquio blues, de Haruki Murakami

1 resposta

@labutxaca @Grup62

Crec que en Haruki Murakami té un do per relatar històries i fer que hi quedis atrapat. Tot i no ser una especial entusiasta d’aquest autor, n’he llegit algunes, però la que us porto avui m’ha sorprès gratament. Els llibres que et desperten els sentits ja ho tenen això!

Tòquio Blues narra la història d’en Toru Watanabe, un noi senzill, introvertit i solitari que acaba enamorant-se de la noia del seu millor amic mort, la Naoko. Els dos, però, s’assemblen massa i aquesta relació acaba abocant el noi a la recerca nocturna de sexe esporàdic. Un dia, però, coneix la Midori i el món sembla canviar quan està al seu costat. Ella és alegre, divertida i abocada a la recerca de qualsevol cosa excitant. Arriba un punt en què en Toru es veu empès a l’aïllament social per poder prendre una decisió sobre la seva vida. I és que arriba un punt en què tots, tard o d’hora, ens hem de fer grans.

En Murakami utilitza un llenguatge senzill i un ritme àgil que fa que no t’adonis que passes i passes pàgines i, de cop, ja has arribat al final. La tria de les paraules fa d’aquest llibre una obra plena de melancolia que farà impossible que no l’aprecieu.

Títol: Tòquio Blues
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Biblioteca Haruki Murakami
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9930-555-4
Preu: 9,99€

Share