En Josep Torelló publica el seu primer llibre anomenat La tela blanca amb Edicions Saldonar i el presenta durant La Setmana del Llibre en Català que començarà d’aquí molt poquet a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona.
És per això que quan ha sortit l’oportunitat, li hem demanat a l’autor que ens expliqui d’on ha sortit aquest llibre. Com sempre, un plaer conèixer el punt de vista únic dels autors!
La primavera del 2012 vaig enviar a un reduït grup d’amics un primer esborrany de La tela blanca. Alguns em van ajudar a fer més narratiu i intel·ligible el text en el seu conjunt. D’altres no els va fer ni fred ni calor. La reacció familiar mereixeria tota una altra disgregació apart… Però recordo que un bon amic, força llegit, em va dir: «A mi m’agrada. Però qui t’ho publicarà això? Em sembla que no encaixa enlloc».
I tenia raó: La tela blanca és un text prou divers per no acabar de ser res en concret ni amb precisió. És a dir, ni és ben bé una novel·la, ni és un poemari, ni tampoc és un dietari. Tot i que, d’alguna manera, vol ser tot això a la vegada. I allò que al meu amic li va semblar un problema, a mi —esclar, que en soc l’autor— em sembla una característica prou interessant.
Ja he explicat en un article al bloc de l’Editorial Saldonar, L’experiència dels límits es concreta en obres fragmentàries, com va ser, en part, el procés de creació: primer una escriptura visceral frustrant, després l’oblit, finalment un llarg període de reescriptura que va permetre difuminar en la ficció els retalls literaris de la vida que havia anat acumulant. Evidentment no és que em passés anys i anys reescrivint el text de forma continuada; la cosa va ser, de fet, força intermitent —i amb un doctorat pel mig. I després de molts intents infructuosos, tot va agafar forma un estiu a St. Petersburg, on vaig treballar totes aquelles pàgines durant setmanes.
La novel·la parla de la vivència de l’art en primera persona, del procés creatiu, de com un pretès artista noctàmbul i adolescent —com es denomina el mateix protagonista— és incapaç de plasmar la totalitat de la vida intensa quan, als dinou anys, li esclata al cos i a la mirada. Hi ha certa reflexió estètica —que ara potser me la miro amb certa recança perquè és maximalista—, però que crec que és pròpia d’aquella edat. I també es narra una quotidianitat: una vida plena d’esperança, però també de tedi i desorientació, i de festes combinades amb períodes de reflexió, i on el sexe és una obsessió, sobretot, per la seva dolorosa intermitència.
L’acció s’estructura a partir d’acotacions temporals imprecises, fet que permet escriure, mantenint una idea de conjunt, sobre aquest seguit d’interessos dispars.
Tant de bo la novel·la trobi els seus lectors. Qui sap. Però sí que sé que va ser escrita amb les entranyes; que, en part, va ser conseqüència d’una certa necessitat. I també és cert que la publica Edicions Saldonar, que té cert gust pel risc i ha fet una feina sensacional.
Moltes gràcies, Josep Torelló, per explicar-nos La tela blanca! L’esperem aviat a les llibreries i molta sort!
Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre en pdf de La tela blanca.
Títol: La tela blanca
Autor: Josep Torelló
Editorial: Edicions Saldonar
Col·lecció: Narratives
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-17611-01-9
Preu: 17€
