@Ed_Empuries @Grup62
Escriure el comentari d’un dels llibres que entrarà entre els més venuts de Sant Jordi, amb tota seguretat, fa respecte. Més encara quan saps que vas a parlar de dos autors (dos poetes, gosaria dir) que són dels més estimats a casa nostra per moltes raons, totes elles compartides per mi mateixa. Us escric aquest preàmbul perquè tot em porta a fer un superelogi d’Estimat Miquel i, en canvi, voldria mantenir una certa distància. Per què? Doncs perquè em penso que a l’autor els elogis l’embafen i em sabria molt de greu que si arribés a llegir aquest text -us imagineu, que en Lluís Llach passés pel Nosaltres?- el trobés excessivament ensucrat.
Així doncs, començaré dient-vos, objectivament, tres raons per les quals aquest llibre paga la pena de debò:
1. Com que es tracta d’una obra de no ficció permet conèixer de primera mà detalls de la vida i el pensament de dues de les personalitats més importants de la cultura catalana, gairebé com si es tractés de dues biografies centrades en un curt espai de temps (els ’90).
2. El lector és testimoni de la composició poètica i musical de les tres grans obres que van fer en comú Martí i Pol i Llach: Un pont de mar blava, Món Porrera i Temps de revoltes.
3. Conté 2 CDs amb la discografia completa de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach: Jocs – Ara mateix; Torna aviat – Roda; Ara, 25 anys en directe – Valset per a innocents; Un pont de mar blava; Rar – Roses blanques; Món Porrera i Temps de revoltes.
Però, deixeu-me que us expliqui què és aquest llibre, perquè no és fàcil de definir. En Lluís Llach redacta en primera persona un llarg text adreçat al seu amic Miquel Martí i Pol. Una mena de memòries sobre com van gestar, plegats, les grans composicions que van fer; fins i tot s’avergonyeix del resultat d’Ara mateix (No m’agradava com ho havia fet ni m’agradava com havia quedat). Així, mentre l’autor parla amb el poeta mort, hi va intercalant els faxos que es van escriure mentre treballaven junts. Estem, doncs, d’una obra de gènere “epistolar” però de les acaballes del segle XX… ara, en comptes de faxos, serien, segurament, correus electrònics! L’autor ho defineix així:
Miraré de ser-te lleial, a tu i a l’objecte d’aquest llibre, que no és sinó mostrar les claus de com va ser la nostra col·laboració. Algun dia, si algú se’n recorda de nosaltres, ja tindran temps de treure els drapets al sol i xafardejar les nostres moltes vulguaritats i alguns moments d’una certa volada, que també hi deuen ser. Jo, sincerament, no en tinc ganes.
I la gran riquesa del llibre és que en els faxos, sense “xafarderies” però sí amb intimitat, no només hi veiem dos grans talents perseguint la perfecció formal des del punt de vista musical i literari, sinó també dos amics greument malalts, molt còmplices, que se’n foten de tot plegat i que bullen d’idees, projectes, ganes de treballar, indignació…
A mi, la part de Món Porrera ha estat la que més m’ha agradat. Conec aquell poble molt menys del que m’agradaria però he tingut la sort de fer-hi bons amics i, llegint alguns dels passatges del llibre, m’he emocionat com si jo també els hagués viscut. Ha estat emotiu de debò. Conta en Llach que, a Porrera, una senyora li va dir a en Martí i Pol El que vostè diu sempre em deixa emocionada. Doncs sí, em sento com aquella senyora, sinó que des de Poblenou estant… el desig ens manté vius els somnis.
Títol: Estimat Miquel
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-838-8
Preu: 23,95€
I vosaltres, Nosaltres, ja sabeu quin llibre comprareu aquesta Diada de Sant Jordi?
