Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

El mètode Guardiola, de Miquel Àngel Violan

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Tenim un culé molt culé al Nosaltresllegim. És en Marc. Aquí teniu la seva ressenya d’El mètode Guardiola, de Miquel Àngel Violan:

Avui és un dia importantíssim en la història de la Champions i el barcelonisme. Avui el Barça podria ser el primer equip que passa a semifinals d’aquesta competició per sisè any consecutiu! És per això que necessitem una dosi intravenosa de “coaching” barcelonista. Ja ho sabeu… el tema aquell del valor de tenir valors, i aquestes coses.

També podem resar a la Moreneta… però avui ens dedicarem al coaching d’El mètode Guardiola de la mà del Miquel Àngel Violan.

Aquest llibre està estructurat en més de 60 punts on s’explica com portar a terme els processos per “encoratjar” els equips, les persones,… en tots els àmbits de la vida (no només equips de futbol), tenint com a punt de partida el Barça de Guardiola, l’equip que ha aconseguit més èxits de la història del club.

Cada punt és un moment important de la seva era: el 2-6, l’obsessió i el detallisme de Guardiola, el gol d’Iniesta a Stanford Bridge a l’últim sospir contra el Chelsea de Mou… i a més, el que ja coneixeu: valors, ètica i estètica (el Barça juga bé, net i bonic!).

Del llibre, em quedo amb una de les cites que conforma un dels punts que estructuren el El mètode Guardiola:

La fórmula T + C és Talent + Compromís; calen els dos factors alhora.

Aquesta nit espero que al Camp Nou hi hagi talent, compromís. I si pot ser, Messi recuperat i jugant els 90 minuts, fresc com una rosa! Encara que això ho veig una mica magre…

Ei! I un parell de gols més que el PSG!

Títol: El mètode Guardiola
Autor: Miquel Àngel Violan
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-6641-305-3
Preu: 16,80€

Share

Nits de guàrdia, de Paula Roc

2 respostes

@Fanbooks_ @Grup62

La Gisela s’ha llegit el Nits de guàrdia de la Paula Roc i ens el ressenya per tots Nosaltres. Aquí teniu el seu escrit. Llibres amunt!

Cada setmana tinc una cita ineludible amb un hospital. Afortunadament no tinc cap familiar ingressat enlloc. Simplement, no puc deixar de veure una de les sèries amb més espectadors de Catalunya: Polseres Vermelles. Mai no m’havien enganxat les anatomies de ningú o les urgències televisives… però amb aquests nois i noies no ho puc evitar. He tingut, però, un petit problema de seguiment aquest últim parell de setmanes: m’he topat amb les Nits de guàrdia de la Paula Roc i no he pogut abandonar-lo.

Voleu que ho digui ràpid i malament? Seria alguna cosa així com que heu de canviar les polseres per les bates de metges residents en un hospital. I sí, la trama atrapa com una mala cosa.

La Magda, la protagonista, té diversos problemes. Problemes més o menys amorosos, però a més té una llosa a sobre bastant pesada que és son pare, un metge molt i molt respectat. No hi ha gaire coses pitjors per algú que es vol dedicar a una professió que el fet d’haver de “superar” son pare o sa mare, oi? Oi.

Els altres personatges que giren entorn de la Magda són en Roi -un noi que li fa “tilín” i que la cosa és mútua però…-,  un altre noi que es diu Jan -que no vol dedicar-se al que es dedica, que li fa “tilín” la Magda, la seva companya de pis, i que la cosa és una mica mútua però…-, una noia molt xiroia que es diu Mai -una infermera “happy” i que li fa “tilín” en Jan però… res de res-, i una noia que encara fa batxillerat que està embolicada amb en Roi que es diu Irati –Nosaltres, aquí no cal explicar el “tilín” perquè el que té s’anomena “obsessió”!

Ja ho veieu. Tot això, ben embolicat i molt ben explicat, amb col·laboracions inestimables com la del personatge de la Doloretes fan que les Nits de guàrdia es facin massa curtes.

Però estic d’enhorabona: la novel·la ja té segona part i el TV3 a la carta m’ha salvat la vida (mai millor dit)! Val la pena perdre’s un parell de capítols per llegir llibres com aquest…

El que també val la pena és la pàgina web de Nits de guàrdia: www.nitsdeguardia.com

Som especialment fans de les llistes de reproducció d’Spotify de cada personatge que ha fet Fanbooks, el segell que edita el llibre, per il·lustrar com són. Aquí teniu la “Magda musical”:

Títol: Nits de guàrdia
Autor: Paula Roc
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-1574-500-6
Preu: 16,95€

Share

Surt el sol i encara plou, de Marta Grau i Pau Estrany

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Ai, senyor! Com t’ho fas per poder comentar un llibre tan especial com aquest sense tenir la recança de quedar-te curta o d’anar massa enllà?!

Aquí s’hi barregen el sol i la pluja, l’amor i el desamor, l’esperança i la tristesa més absoluta, i la il·lusió que fa tot amb 18 anys i el desencís que s’instal·la al cor i al cap de molta gent quan en fa 30.

En un pis del barri de Gràcia hi viuen un grup de nois i noies, joves i estudiants amb el cap ple de pardalets. La meitat són de Barcelona i l’altra meitat de Mallorca. Cadascú fa la seva. Es van fent grans, van trobant les seves respectives parelles, tenen fills, etc.

Tots tret de la Nora i en Biel, que no acaben ben bé de trobar el nord i que no aconsegueixen posar mai la maleïda última peça d’un trencaclosques que sempre resta incomplet.

Aquesta parella, que no és parella ni deixa de ser-ho, fa patir molt. Tant l’un com l’altre són com ànimes en pena, que no saben ni què volen ni tampoc on cercar-ho.

Quan en Biel li diu a la Nora “què tens, nina?” penses que aquesta noia és tonta. Que no veu que en Biel, aquest gegant mallorquí, és una joia? Doncs no. No ho veu. Llàstima! Però les coses mai no són tan fàcils com ens agradaria i haurà de ploure molt i tornar a sortir el sol moltes vegades perquè el contorn de les coses sigui més nítid i tothom pugui trobar el seu lloc al món.

És d’aquells llibres que al principi, la veritat, ni fred ni calor, però que mica en mica t’atrapa i et va enamorant.

Aquí teniu el booktràiler de Surt el sol i encara plou, de Marta Grau i Pau Estrany, i el Facebook del llibre.

Títol: Surt el sol i encara plou
Autor: Marta Grau i Pau Estrany
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-820-3
Preu: 20€

Share

La ciutat cansada, de Pere Calders

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

La ciutat cansada de Pere Calders és una novel·la inacabada i fins ara inèdita d’aquest autor que un grup d’experts ha rescatat de l’oblit. I sempre va bé rescatar en Calders!

El llibre és una novel·la molt coral i el que fa és descriure una espècie de “13 Rue del Percebe” especialment convuls on el destí d’un edifici acaba condicionant el d’una ciutat sencera: per ampliar una fàbrica, s’han de carregar un edifici… i des d’aquí, fins a l’infinit de l’absurd, el surrealisme i l’humor característic de l’obra de Calders.

Un altre tema interessant és com els experts han pogut recuperar aquest text original que, francament, crec que ha acabat prou bé. No es pot demanar més d’algú que quan feia els seus escrits es dedicava a escriure sobre l’anormalitat més normal.

M’ha agradat, especialment, el moment en què un sindicalista i el “secreta” que s’encarrega de seguir-lo arriben a un acord per fer-se la vida més fàcil i es fan amics. N’hi ha molts que n’haurien d’aprendre d’aquesta gent, oi?

És un llibre per a fans de Calders. I com que sé positivament que n’hi ha molts, hi ha molta gent que el gaudirà.

Títol: La ciutat cansada
Autor: Pere Calders
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-2976-225-9
Preu: 20,80€

Share

Fantasmes del passat, de Joan Piqué

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

És que a aquest noi no li ha dit ningú que hi ha altres coses a la vida a més del Barça?

Aquesta cita està extreta, paraula per paraula, de la pàgina 283 del segon llibre de Joan Piqué, Fantasmes del passat. Que la cita l’escrigui el pare d’un dels grans jugadors del Barça té la seva conya, però té molta raó! Sobretot si la fal·lera amb el Barça et fa perdre llibres com aquest (tot i que clavar-li 4 gols al Milan està molt bé!).

Per on anàvem? Ah, sí! El llibre! Si heu llegit Dues vides no us podeu perdre aquest segon llibre, ja que n’és la continuació! I si no ho heu fet, què esteu esperant per fer-ho? Llegiu-ne la ressenya que en vaig fer, a veure si us convenço!

Fantasmes del passat reprèn la història cinc mesos més tard del final del primer llibre. A mi, sincerament, el final de Dues vides em va deixar una mica desinflat, però en aquell moment no vaig adonar-me que era un “continuarà” que presagiava una segona part. I quina segona part! El llibre aprofita els personatges i les trames obertes per obrir nous conflictes i tancar ben bé la història. Crec que està encara més ben lligat que la primera part i té els mateixos ingredients: intrigues empresarials, crims, escenes pujades de to, conflictes personals,…

Té de tot per ser una lectura amena i que us farà passar el temps volant!

Títol: Fantasmes del passat
Autor: Joan Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-2977-097-1
Preu: 21,50€

Share

Retrobar l’ànima, d’Esteve Miralles

4 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

Un llibre per llegir amb calma i rumiar

Fa dies que vaig enllestir la lectura d’aquest llibre i m’he donat un temps per pensar-lo.

No és un llibre religiós, com algú podria pensar en llegir el títol. Tampoc és un llibre dels anomenats d’autoajuda (encara que, probablement, a l’autor l’ha ajudat haver-lo escrit). Es presenta com un “dietari narratiu” que Miralles comença a la Toscana (part I), segueix a Barcelona (part II), i que acaba en un tercer espai intangible anomenat Ànima (part III).

L’autor, un home que ha arribat a la quarantena i que treballa en el sector de la cultura (es dedica a l’ensenyament en una facultat de comunicació, ha treballat escrivint i traduint teatre, ha publicat una novel·la,…), sent la necessitat de reflexionar i de “retrobar l’ànima” perquè “vivim un temps en què totes les experiències sensibles semblen caramels que t’arriben llepats”.

Aquest desig de Retrobar l’ànima, íntim, però també confrontat respecte els altres, passa necessàriament per la reflexió i la discussió que l’autor mantindrà amb diferents filòsofs, però també passa per l’experiència vital, a vegades dolorosa, que el portarà a intentar definir l’ànima en una concepció moderna, lluny de les concepcions tradicionalment dualistes.

L’ànima, tal com l’entén Esteve Miralles, serveix per a moltes coses: per a viure el present, per a saber afrontar el dolor amb enteresa, per a ser lliure i responsable, per a defensar-se dels abusos del poder, per a ser delicat amb els altres … I no és un ens en sí, sinó que cal deixar-la créixer: “s’ha de cultivar”. L’ànima serà descrita o definida a partir de la pàgina 219 en 101 aforismes. Són tants, que hom pot triar, reflexionar, trobar contradiccions i debatre amb l’autor, com quan en l’aforisme 91 diu que “No cal definir què és l’ànima”.

Aquesta indagació interior va acompanyada i s’alimenta de les circumstàncies materials, culturals, professionals i vitals de l’autor, i sobretot, per l’experiència dolorosa de la mort prematura del company d’estudis, escriptor i amic David Vilaseca, i també la d’algun familiar estimat. Els de la seva generació, joves que han arribat a la maduresa i que formen part del món de la cultura s’hi podran sentir identificats.

No és un llibre de lectura ràpida ni fàcil. És un llibre per recollir idees, per obrir debats. Per rumiar.

Títol: Retrobar l’ànima
Autor: Esteve Miralles
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-826-5
Preu: 18€

Share

Tornar és lluny, de Francesc Garriga Barata

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Avui, 21 de març, és el Dia mundial de la poesia. Celebrem-ho! Ahir llegia que era el Dia mundial de la felicitat – o alguna cosa així-. Està bé que vagin de la mà, dues coses tan importants; una causa l’altra en una reciprocitat magnífica: la felicitat ens porta a la poesia i la poesia a la felicitat.

M’ha agradat triar per avui un llibre que us recomano de cor: Tornar es lluny, d’en Francesc Garriga Barata. És el Premi Carles Riba 2012 i la veritat és que no em sorpèn. És una delícia. Són poemes breus, “modestos”, escrits en minúscules potser per preservar la discreció amb què han estat criats, per no cridar-nos als ulls sinó per xiuxiuejar-nos a l’oïda conceptes que ens fan pensar…

De vegades, quan sento gent que diu que no li agrada la poesia trobo que és com el qui diu que no li agrada la fruita… No t’agraden els plàtans o els kiwis? No t’agraden les síndries o les cireres? Perquè no tenen res a veure! Doncs igual aquí. Pot ser que no us agradin els poemes amb metàfores un xic obscures, però aquest autor fa fàcil el que és difícil i aconsegueix tants nivells de lectura que em costa de creure que algú no li pugui agradar… és ben bé com una maduixa temptadora per començar la primavera (tot i que no ho dic perquè en el vers hi hagi una explosió de color i optimisme, eh?, però és que és tan bo!). Mossegueu aquest llibre, feu un tast de poesia i gaudiu d’aquest Dia mundial durant 365 dies!

de mi a mi
quin llarg viatge!

que inútil sense tu,
sense un nosaltres.

recull la llum si encara és clar.

Títol: Tornar és lluny
Autor: Francesc Garriga Barata
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-351-9
Preu: 16€

Share

Lluny de Pequín, d’Andrea Rodés

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La Clara Narvión s’ha llegit Lluny de Pequín, de l’Andrea Rodés, i ens el ressenya per tots Nosaltres.

Quan t’enfrontes a un llibre que porta per títol Lluny de Pequín no pots evitar visualitzar una sèrie de fotografies que poc a poc s’han anat ficant al cap de molts occidentals. M’imaginava bols d’arròs, bastonets, quimonos, rotllets de primavera, budes, gueishes i no sé quants tòpics més que s’havien ficat al meu imaginari.

Res més lluny de la realitat. Andrea Rodés (periodista, llicenciada en ADE i gran coneixedora del gran gegant asiàtic) ens acosta la Xina actual, un país en ebullició amb grans edificis, contaminació inhumana, Jocs Olímpics, obres faraòniques, avions que van i vénen, i joves que surten a la caça d’un occidental que animi les seves nits. Aquesta és la Xina on viu l’Alícia, la protagonista de la novel·la, que una mica a contracor se n’ha anat cap aquest país. Amb 30 anys, dolguda per l’absència del seu pare i envoltada d’un entorn que no la fa feliç, l’Alícia intenta sobreviure a la Xina. Poc a poc, però, el seu passat torna a la seva vida, i la fa enfrontar-se amb qui és i què desitja.

Lluny de Pequín ens apropa la realitat xinesa i els prejudicis que molts occidentals continuen tenint. De nou, els tòpics. Aquest cop en boca dels personatges secundaris de la novel·la que són incapaços de comprendre la complexitat social i cultural del país i que es queixen de la brutícia del país, la dificultat dels seus habitants per parlar anglès i de la limitació de les seves infraestructures.

A mesura que avança la novel·la, i de la mà de la jove Alícia, vas descobrint la realitat canviant, no només de la Xina, sinó també de la vida d’una noia de 30 anys que intenta trobar el seu lloc al món.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Lluny de Pequín
Autor: Andrea Rodés
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-6641-551-4
Preu: 18,95€

Share

El desig de ser mare, d’Anna Gimeno

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

La Gisela s’ha llegit El desig de ser mare, de l’Anna Gimeno, i ens el ressenya pel Nosaltres.

Tractar un tema com el de la reproducció assistida és, com a mínim, delicat. I l’Anna Gimeno ho fa molt bé amb un llibre valent i útil. I és que, segons com, en la majoria de llibres com aquests és una mena de “llibre pràctic” de com no caure en la tristesa més profunda –i amb raó- per la impossibilitat de poder tenir fills.

En aquest llibre es parla de tractaments per tenir-ne. Es parla de per què hi ha persones que no en poden tenir. Es parla de qüestions fisiològiques que ens haurien d’interessar, i molt, en moments com aquests per no deixar tot el coneixement en mans del metge que ens atén. Es parla, evidentment, de com afrontar el moment de saber que no se’n poden tenir, el de “vinga, som-hi”, el de “merda, per què no va bé”,… i molts més. I finalment, es parla d’un àmbit que m’ha semblat especialment útil. No és una guia, però sí que és una llista de llocs i institucions on poden anar les persones que estiguin buscant aquesta criatura que no pot venir. Una llista de qui els pot ajudar.

Tot el llibre, escrupolosament documentat i seguint un relat a cavall entre el millor reporterisme i el llibre pràctic, ofereix eines que poden ser molt útils per qui es troba en un buit o no sap per on tirar, com ara aquest apèndix final amb bibliografia, webs de referència, llistat de termes, etc.

Em quedo, però, amb aquests testimonis que recull l’Anna Gimeno:

Laia Montiel conta que quan va rebre la notícia de l’embaràs no va tenir una reacció forta de saltar d’alegria, més aviat es va quedar parada, va trigar a reaccionar. Una estona després, ja al cotxe de tornada a casa amb la seva parella, no van poder acabar el recorregut i van parar a mig camí per trucar a la família i als amics i explicar-los-ho. Tot i així, i diversos mesos després d’haver nascut la seva filla, encara la mira i li costa de creure que tot allò va passar i que realment és mare.

En prenem nota, Gisela!

Títol: El desig de ser mare
Autor: Anna Gimeno
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-181-6
Preu: 21€

Share

Provisionalitat, de Toni Sala

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Vaig llegir fa uns dies aquí al Nosaltresllegim un comentari d’en Lluís-Emili sobre Provisionalitat, de Toni Sala, i em va fer venir ganes de llegir-lo – ja sabeu que sóc molt fan dels relats breus-. La veritat és que crec que en el seu comentari està perfectament explicat l’argument de totes dues històries, així que no us avorriré ampliant-ne detalls i dedicaré el temps d’aquest post a dir-vos per què m’ha agradat aquest llibre i per què crec que val molt la pena llegir-lo.

Des del meu punt de vista, al final d’haver llegit un i altre relat ens queda el pòsit d’un concepte: “el perdó”. Jo vaig anar a les monges i allà d’aquest tema se’n parlava molt. Quan era petita no entenia gens com és que tenia tanta magnitud, perquè per a mi era relativament fàcil: es limitava a disculpar una companya que t’havia agafat el llapis de color carn i no te’l tornava… ja per sempre més hauries de pintar les cares dels nens de color rosa (és ben sabut que els llapis color carn eren els grans desitjats dels “plumiers” amb cremallera). L’odi el desfermava veure l’espai de la gometa ondulada buit, sense el preat llapis carn. El perdó era substituir-lo per un llapis rosadet.

Toni Sala ens parla d’una galeria de personatges que han d’afrontar el perdó, cap a ells mateixos i cap als altres. El noi del primer relat és molt jove i es troba amb la necessitat de perdonar un fet que és més que discutible -des del meu punt de vista- que hagi de ser perdonat. | Com fa amb la majoria de passions, el pas del temps m’ha temperat la gelosia. | Els del segon relat són ben bé una altra cosa… Es pot perdonar qualsevol cosa? La família mereix que perdonem passi el que passi? No ho sé. Jutgeu nosaltres mateixos la resposta que ens en dóna l’autor, si és que ens en dóna…

Títol: Provisionalitat
Autor: Toni Sala
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-800-5
Preu: 14€

Share