En Joan Gastó se’ns estrena al Nosaltresllegim amb El Diari de la Rywka, de Rywka Lipszyc. I també per una raó que ens ha convençut: ha viscut a Lodz, la ciutat on la protagonista va viure l’horror i la tirania dels nazis.

Aquí el teniu!

Fa gairebé tres anys que els nazis han aïllat una població d’uns 160.000 jueus al gueto de Lodz, el segon gueto més gran d’Europa. Tot i els esforços per organitzar la vida dels seus habitants, les autoritats jueves encarregades de fer complir el mandat alemany es veuen sobrepassades per les punyents condicions d’higiene i de fam. Tothom al gueto esta obligat a treballar com a mínim dotze hores, sis dies a la setmana, alimentant-se en el millor dels casos d’una ració de sopa diària i d’una minsa provisió de cansalada i patates mensual. Els malalts que no es presenten als tallers no reben racions. Les fàbriques i tallers produeixen sense descans béns que exporten a la població polonesa i alemanya que habita uns centenars de metres més enllà del filat zelosament custodiat. No hi ha escapatòria, qui volta les proximitats és afusellat sense miraments. L’hivern polonès és igualment implacable, amb una temperatura que arriba regularment al 25 graus sota zero i fa molt difícil recórrer els carrers a una població afamada i presa per diverses malalties.

És en aquest entorn hostil que la Rywka comença a escriure al diari les seves vivències des del punt de vista d’una adolescent jueva de catorze anys. El seu pare i la seva mare, Yankel i Miriam Sarah Lipszyc, ja han mort al gueto. El Comitè de Protecció Juvenil convé llavors que els quatre germans, ara orfes -la Rywka; la Cypora; la petita Estera i l’Abram- siguin acollits a casa dels seus tiets junt amb tres cosines. Malauradament, a les ja de per sí funestes circumstàncies que la població jueva afronta, se li suma el terror de les deportacions. En les del setembre de 1942, particularment cruels, conegudes com szpera, traslladen un gran número de nens i gent gran, incapaç de treballar als camps d’extermini sense previ avís. La Rywka perd de cop i volta contacte amb el seu oncle i amb els seus germans Abram i Estera (els més petits), anomenats afectuosament per la família Abramek i Tamarcia, i queda a la custòdia com a germana gran de la Cipka (sobrenom de la Cypora). Poc després mor d’esgotament la seva tieta, l’últim adult de la família.

L’Octubre de 1943 doncs, passats tots aquests fets i quan la Rywka ja fa més de tres anys que viu empresonada, la seva estimada (i sembla que única) amiga Surcia li suggereix que escrigui un diari. La Surcia és més gran i la Rywka l’adora. És l’única persona a qui pot revelar els més íntims pensaments. Així, consumeix el poc temps lliure de què disposa a escriure. A més de la dura feina al taller de Confecció, s’ocupa de recollir aigua i peces de carbó sota la neu que la família usa per a escalfar-se i cuinar. La relació amb les cosines però, no és del tot bona. Algú està robant-los-hi provisions i la Rywka i a la seva germana ja no hi confien. Les poques amigues que conserva, per la seva banda, no sempre la corresponen i percep certa gelosia.

L’esgotament degut a la manca d’aliments i l’esforç mental i físic es va fent més insuportable. Afecta a la seva escriptura, que es torna un xic dispersa i tal vegada inconnexa. Malgrat tot, treu temps per a inscriure’s a clubs de literatura (els llibres van arribar a estar prohibits) i va sovint a les reunions de joves. Sota l’amenaça dels terribles interrogatoris de la policia criminal alemanya, la Kripo, els captius del gueto s’exposen en cada una d’aquestes accions. El sentiment de culpa la persegueix en somnis. Encara no ha perdut l’esperança de poder retrobar els seus familiars deportats, tot i que aquest sentiment va fent-se cada cop més petit a mesura que la protagonista intueix la fatal resolució del seu captiveri. La darrera entrada al diari de la Rywka acaba sobtadament… però la seva vida recorrerà encara un tortuós calvari. Primer la deportaran al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, i després serà obligada a recórrer el camí de la mort cap als infames crematoris de Bergen-Belsen.

Passats més de setanta anys, el diari de la Rywka Lipszyc veu finalment la llum. El manuscrit permet al lector copsar l’horror que la població jueva va viure durant cinc anys en condicions d’esclavatge al gueto de Lodz. Rescatat del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau per una metgessa de l’exèrcit Roig durant l’alliberament, el manuscrit passà per les mans de dues generacions fins arribar a San Francisco. L’Holocaust Center of Nothen California va poder comprovar el relatiu bon estat en què es conservava i de seguida inicià els treballs per publicar-lo.

És inevitable recordar el famós diari d’Anna Frank degut al marc històric. Les dues autores omplen pàgines d’esperança, comparteixen el desig d’esdevenir grans escriptores on el seu missatge transmet força i valentia. Tantmateix, la percepció del món és ben diferent per ambdues. Mentre l’una compta amb el caliu de la família pròxima, amb l’ajuda i la informació de l’exterior, i amb regulars provisions d’aliments durant els quasi dos anys que la família Frank va amagar-se a l’annex; la Rywka Lipszyc lluita tota sola per sobreviure en una asfixiant situació d’esclavatge i d’extermini que l’envolta diàriament. Sovint rubrica crits agònics dirigits a Déu. Procura cercar les forces per seguir endavant en un elaborat exercici d’autoreflexió que sorprèn per l’edat de l’autora, i que no deixa indiferent al lector.

El Diari de la Rywka és un document imprescindible per entendre la vida al gueto de Lodz. Un document que exposa amb detall la sistemàtica maquinària criminal emprada durant la Shoah, l’extermini nazi del poble jueu.

Ja ho veieu, en Gastó no només ha viscut i se sap els llocs on passa aquest diari de terror… també escriu molt bé!! Esperem llegir-lo més sovint al Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El Diari de la Rywka
Autor: Rywka Lipszyc
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Josefina Caball Guerrero
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-16367-15-3
PVP: 13,95€