Quants de vosaltres vau llegir El nen del pijama de ratlles? Ara repetireu Boyne amb La casa del propòsit especial? El Cèsar, el nostre bibliotecari de caçalera, ho ha fet i ens ho explica!

Títol: La casa del propòsit especial
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9787-451-9
Preu: 19 euros

Va caure aquesta novel·la a les meves mans d’una manera totalment inesperada, tot i que ja havia llegit feia temps El noi del pijama de ratlles, la famosa novel·la amb la que John Boyne es va donar a conèixer al gran públic. I sincerament, ara que no ens escolta ningú, al principi no estava gaire motivat, ja que per l’experiència d’haver llegit anteriorment “la del pijama de ratlles” pensava, o millor dit, tenia el prejudici que aquesta novel·la podria ser “más de lo mismo”. I la veritat és que l’única semblança que he trobat entre les dues novel·les és que parteixen d’un fet històric, sense arribar a ser ni molt menys una novel·la històrica, i l’estil senzill i planer d’escriure d’aquest autor.

De La casa del propòsit especial, des d’un punt de vista estructural es pot dir que és una novel·la que conté dues històries paral·leles que es van alternant, encerclades per dos parèntesis -el primer i l’últim capítol- i on el penúltim capítol funciona com a vincle d’unió entre totes dues històries, sent així el punt de partida d’una de les històries i alhora el punt d’arribada de l’altra. He trobat interessant aquest concepte d’estructura com a recurs literari.

Les dues històries, una de caire més personal i l’altra de caire històric, estan protagonitzades per Gueorgui Jatxmienev, i cadascuna d’elles fa referència a una etapa vital -la maduresa i la joventut- fent així un recorregut  des de que era un nen petit a Kaixin, el seu poble natal, fins a la mort de la seva dona a un hospital de Londres.

La història de caire èpic i històric comença a Kaixin, quan sent un jovencell Gueorgui s’interposa en el camí d’una bala disparada per un amic seu i dirigida al Gran Duc Nicolau Nicolàievitx, salvant-li la vida i sent recompensat amb el càrrec de guardaespatlles d’Aleksei, el fill petit del Tsar de Rússia Nicolau II. Una vegada a la Cort dels Romanov, coneix Sant Petersburg, la vida interna de palau, l’amor d’Anastàsia -una de les filles del Tsar- a Rasputin i, finalment, el declivi de l’imperi amb la revolució dels bolxevics, fet que provoca… Bé, no us explicaré tota la història. I totes aquestes vivències quan encara no havia arribat ni als divuit anys!

La història de caire més personal repassa la vida del protagonista però a l’inrevés, des de la maduresa fins a la joventut, sent el penúltim capítol el nexe entre les dues històries, com he apuntat anteriorment. Aquesta part de la novel·la fa un recorregut a la vida personal i familiar de Gueorgui una vegada lluny de Rússia, marcada per la tragèdia i els entrebancs a París i Londres. En aquesta part de la novel·la es narren episodis vitals que poden arribar a commoure el lector.

Des d’un punt de vista de la narració, val a dir que la lectura de La casa del propòsit especial no presenta dificultats de comprensió, tot i que es fa en certs moments feixuga, sent el motiu que hi ha passatges i fragments que es podrien suprimir i no afectarien per a res a l’argument de la novel·la, el lector no perdria cap detall significatiu de la història. L’estil senzill i directe propi de l’autor, que ja s’ha vist en les seves anteriors novel·les, juntament amb les temàtiques de l’argument van clarament adreçades a un sector del públic lector molt ampli i divers.

Finalment, si hagués de classificar La casa del propòsit especial, diria que, tot hi haver traces significatives d’èpica, tragèdia, aventura i intriga, és una gran i difícil història d’amor. I com deia no sé qui: “Hasta aquí puedo leer”.