Arxiu de la categoria: Terror

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonHe llegit les 500 pàgines d’aquest llibre d’una tirada. És absorbent i apassionant. Veig que està classificat com a “Novel·la negra i misteri/ Thriller literari”. I sí que ho és. Però mentre el llegia no se m’acudia que estava llegint un thriller sinó que em semblava estar submergit en l’aclariment d’uns fets reals a l’estil de llibres com A sang freda de Truman Capote  o Tor de Carles Porta.

Fiona Barton comença el llibre amb una explicació de què és i què l’ha mogut a escriure’l. Aquesta introducció, per ella mateixa, ens permet veure que som davant d’una escriptora/periodista de gran categoria. El currículum ens confirma la periodista. El llibre, el seu primer llibre, el seu tremp d’escriptora.

Ella mateixa acaba aquesta introducció posant-nos en antecedents amb el “de què va el llibre”:

En aquesta primera novel·la meva, la Jean explica les seves versions públiques i privades d’un marit adorat i d’un matrimoni feliç que es capgira de sobte quan una criatura desapareix i la policia i la premsa arriben al llindar de la seva porta.
– pg.8-9

Barton ens va desgranant els fets a través de 54 capítols encapçalats per noms genèrics dels tres personatges principals: LA VÍDUA (Jean), LA PERIODISTA (Kate) i L’INSPECTOR (Bob Sparke), que parlen en primera persona o tenen el focus posat a sobre. Cada capítol té la data en què està esdevenint l’acció. Comença alternant el 9 de Juny de 2010 i el 2 d’octubre de 2006. Progressivament les dates es van aproximant fins que, a la darrera part, sobrepassen el límit temporal inicial i acaben amb el desenllaç el 3 de juliol de 2010.

Dawn, LA MARE de la criatura desapareguda, té capítol propi poques vegades, i Glen, MARIT de la Jean, només en una ocasió.

Hi ha, a més, tota una galeria de personatges, algun d’ells ben important, que ens dibuixen un món de periodistes, policies, veïns del suburbi londinenc i integrants d’un món de xarxes socials amb ramificacions cap al “porno extrem”. Les relacions de parella amb masclisme paternalista, els conflictes ètics i professionals dels periodistes de la premsa groga, l’afany de notorietat, les frustracions per la falta de fills són el teló de fons d’aquest retall de societat.

A diferència de la novel·la negra escandinava, no trobem descripcions gore, ni de sang, ni de sexe, malgrat la qual cosa no parem de tenir una percepció claríssima de què està passant “fora de pla” i ho veiem a través dels ulls dels personatges.

Costa molt creure que no estem llegint una crònica amb persones reals sobre fets reals. No hi ha monstres maníacs inversemblants, ni situacions de risc afrontades per súperpolicies enginyosos. Tots són persones que podríem trobar pel carrer o ser nosaltres mateixos.

No us la perdeu i recomaneu-ne la lectura, com jo ho estic fent.

Segur que fareu amics.

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaNosaltres, si sou molt llaminers aquest és un llibre per a gent que no es queda tipa amb poca cosa!

El començament ja és d’alt impacte: en Ted McKay, el protagonista d’aquesta història, és un paio que ho té tot a favor: és ric, té una dona i dues filles precioses, una bona feina… i en canvi està a punt d’engegar-se un tret a la templa!

En Ted ho ha previst tot de forma minuciosa. Fins i tot ha deixat una nota de comiat per la seva dona i perquè les nenes puguin estalviar-se el resultat del que està a punt de fer. Però just en el moment de disparar, comença a sonar insistentment el timbre de la porta.

Al principi en Ted té la intenció de tirar endavant amb el seu pla però el paio que truca sembla saber tant o més que ell del que es porta entre mans. Sap que vol treure’s la vida, sap que en aquell precís moment s’està apuntant a la templa,… sap fins i tot quin és el calibre de l’arma que té a la mà!

La curiositat pot més que ell i… i al final es decideix a obrir la porta.

Allà hi troba un paio que li resulta vagament familiar que li proposa una mena de joc macabre que consisteix en entrar a formar part d’una roda de suïcides. Ell, en Ted, haurà de matar un paio que es mereix la mort perquè, segons les noticies, és una mala bèstia que acaba de carregar-se la seva xicota i, després, un altre ja s’ocuparà de pelar en Ted. Així doncs, tots contents, perquè en Ted aconseguirà el seu propòsit de marxar d’aquest món i alhora farà que la desolació que provocarà la seva mort, sigui de més bon portar per aquells que deixa enrere. No és el mateix suïcidar-se que morir assassinat per un sonat que et fot un tret a sang freda, oi?

Així doncs, en Ted, sense saber com ni de quina manera, comença a patir una sèrie de flaixos on és molt difícil diferenciar què hi ha de veritat o de mentida entre el que passa o el que ell creu que està passant. Amb l’ajuda de la Laura Hill, la seva terapeuta, mirarà de posar en ordre els seus pensaments i records, però també el seu cap, cosa que sens dubte és moooolt complicada.

En Ted té un passat com a jugador d’escacs bastant prometedor. Segons la Laura no és inusual que els escaquistes tinguin brots paranoides aguts. Per descomptat els escacs no en son la causa però sí que és cert que els jugadors d’aquest joc poden ser una mica bojos… Són ments brillants que analitzen constantment les variacions del que podrien ser les properes jugades amb ramificacions que no tenen límit. Això és el que en Ted té al cap en aquests moments. Un ventall infinit de paranoies i de jocs de miralls que es reprodueixen creant-li un desconcert i una desconfiança en sí mateix que no li dóna descans…

Us asseguro que aquest és un llibre que val la pena llegir!

Té quelcom d’inquietant. No saps a qui creure. En Ted pot arribar a ser digne de compassió i aconseguir fer-se estimar i… i tot d’un plegat semblar un ésser menyspreable i maquiavèl·lic.

Sigui com sigui, aquest llibre és tan bo, tan absorbent i tan original que… de veritat: llegiu-lo i ja em direu si tinc o no raó.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaBenvolguts Nosaltres,

Esteu disposats a perdre hores de son? A arriscar-vos a una ensopegada al carrer? Doncs no us ho penseu dues vegades, L’última sortida ha de ser la vostra tria per aquest Sant Jordi!

No us puc donar massa detalls perquè aquest és d’aquells llibres que comencen d’una manera, et pinten una situació i passa un terratrèmol pel mig que fa que tot i tots els personatges canviïn un munt de vegades al llarg de la novel·la. La gràcia està en que al final, tot i que la història es mou en el terreny pantanós de la psicosi, amb enganys i subterfugis, acaba sent un argument sòlid i consistent. I que mentrestant, pàgina a pàgina, només tens ganes d’anar avançant per veure com acaba!

El plantejament inicial és xocant, ja ho veureu: la història comença amb en Ted, un empresari d’èxit, que ha planificat fins a l’últim detall el seu suïcidi -així, tal com raja-. El que passa és que a l’últim moment, quan ja està a punt de disparar-se un tret al cap, un home comença a donar cops a la porta del seu despatx i l’insta a deixar per un altre moment la idea del suïcidi.

I no us dic gaire més. I no és que no en tingui ganes… però explicar-vos més coses seria com dir-vos que en Darth Vader és el pare d’aquell que ja sabeu i us aixafaria unes molt bones hores de lectura.

La faixa del llibre diu: “el millor thriller que llegiràs aquest any”. No sé si serà el millor però estic segura que sí que serà difícil de superar i que el proper escriptor que vulgui aconseguir enganxar els lectors d’aquesta manera s’ho haurà de treballar, i molt, perquè en Federico Axat, l’autor d’aquest trepidant thriller, ha aconseguit convèncer a un bon nombre d’editorials i fins i tot algun productor de Hollywood de que val la pena apostar fort per aquesta història.

I amb raó! Això enganxa de mala manera!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaLa Joana Valls se’ns estrena al Nosaltres amb una lectura molt exclusiva d’un llibre del que només n’hem sentit bones paraules: es tracta de L’última sortida, de Federico Axat. Aquí teniu el text que ens ha enviat:

Tanco el llibre, me l’he acabat. La sensació d’angoixa que m’ha acompanyat durant tota la lectura desemboca en incredulitat, sorpresa, admiració, eufòria. M’he llegit un thriller majestuós, immens. Un d’aquells llibres que t’atrapen però que et fan pensar, reflexionar perquè provoca en el lector la recerca desesperant d’una sortida d’un laberint complex i inimaginable que quasi desespera. Llegiu aquest llibre. Sigueu els primers en fer-ho i si algú us el vol explicar tapeu-vos les orelles, tanqueu els ulls i crideu. Us espera un dels llibres més impactants de la temporada.

Com que al Nosaltres figura que expliquem de què van els llibres i la Joana no vol fer-ho per no aixafar res, nosaltres com a mínim us posarem la sinopsi:

«En Ted McKay està a punt d’engegar-se un tret quan el timbre de casa seva comença a sonar amb insistència».
En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues fi lles adorables. Ningú no imagina què l’ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se.
Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafia que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit:

OBRE LA PORTA
ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.

I Nosaltres només podem dir una cosa: si això no és un thriller, que vingui un Dan Brown i ens ho expliqui…
La veritat és que té una pinta fabulosa!! I si ens ha deixat la Joana així… per alguna cosa serà!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Catarsi (Les cares de Victoria Bergman 3), d’Erik Axl Sund

catarsiTercera i última entrega de la trilogia d’Erik Axl Sund després de Persona i Trauma… i continuo sense paraules per definir la perversitat d’unes ments que no es poden definir només com a malaltisses, no. Això va més enllà del mal. És com si no pogués ser però és!!

Aquí els cadàvers van caient un rere l’altre com les fulles a la tardor. Hi ha odi, revenja, bogeria,… És un còctel explosiu que porta a la majoria del personatges que passen per aquestes pàgines a actuar com somnàmbuls, autòmats sense consciència ni cap mena de escrúpol. Màquines de matar.

La nostra estimada comissària Jeanette Kihlberg va de cul. Per fi creu haver identificat els criminals que buscava però la cosa no és tan fàcil. D’altra banda, la terapeuta Sofía Zetterlund continua ajudant la Jeanette en la investigació dels crims i buscant en el seu interior per saber quins secrets amaga la seva ment turmentada, la seva inconsciència, els seus buits de memòria.

Tot i que aquesta tercera entrega té una lleugera tendència a la desmesura (ja se sap que les trilogies acostumen a tenir unes pàgines i gotes de sang de més), sigui com sigui, estem parlant d’una crònica brutal sobre la perversitat, la depravació mes absoluta, i la brutícia que pot arribar a acumular un col·lectiu de personatges que tant de bo no haguessis existit mai de la vida.

En fi. Ja veieu una mica de què va la cosa. Insisteixo: Que coi els passa als suecs? Què deuen amagar els mobles d’IKEA? Brrrrr… quina por!

Títol: Catarsi (Les cares de Victoria Bergman 3)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-16367-14-6
Preu: 19,90€

El secret de Vesalius, de Jordi Llobregat

elsecretdevesaliusHeus aquí El secret de Vesalius, la primera novel·la de Jordi Llobregat… i déu n’hi dó, quina manera de començar!!

Aquesta estrena del director del Festival València Negra, té, al meu parer, aquells ingredients necessaris i imprescindibles per tal de convertir un llibre en un bestseller: assassinats, intriga, amor, passió, molta sang, personatges que et fan dubtar -dels baixos fons i de l’alta burgesia-, prostitutes i periodistes. No necessàriament en aquest ordre però sí que hi són tots. I tots els que hi són, hi són en bona mesura.

L’escenari que ha triat Llobregat per situar la novel·la és atractiu i el moment és especial i ple de significats. Es tracta de la Barcelona de finals del segle XIX, dies previs a la inauguració de l’Exposició Universal de 1888. En aquesta ciutat que viu contrarellotge per preparar-se a mostrar els darrers prodigis de la tecnologia, i alhora rebre caps de govern i membres de cases reials, hi van apareixent, misteriosament, els cossos mutilats de unes quantes noies d’origen humil. La imatge, terrorífica.

Aquests cadàvers que van apareixent per una ciutat comtal en ebullició fa reaparèixer una antiga llegenda sobre un monstre assassí del passat.

Nosaltres, aquest és un bon llibre per passar l’estiu perquè, sens dubte, enganxa com una mala cosa. El que passa és que no és un llibre adequat per a tots aquells a qui la truculència no us vingui gaire de gust en una lectura a la platja. Hi ha certs detalls escabrosos -i molt minuciosos, casi a nivell mèdic- que fan que sigui un thriller/novel·la negra històrica més apta pels fans dels Nesbo’s, Larsson’s i la nòrdica sanguinolenta que no pas amb els Camilleri’s i Donna’s Leon.

Els encarregats de descobrir qui hi ha al darrera d’aquests espantosos assassinats amb amputacions i tota mena de truculències que fan no parar de llegir són en Daniel Amat, un prometedor i jove professor que es veu obligat a tornar a Barcelona, el Bernat Fleixa, periodista de successos d’El Correo Catalán, i en Pau Gilbert, un estudiant de medicina que… l’haureu de llegir per entendre’l millor del tot. Amb això us ho dic tot.

Si necessiteu fer-vos una idea dels escenaris i l’aire que ens acaba explicant en Jordi Llobregat, a El secret de Vesalius hi trobareu un aire d’El Perfum de Süskind amb la Barcelona màgica i gòtica de Carlos Ruiz Zafón.

Enganxa. Molt. No us estranyeu si veieu Vesalius per tot arreu aquest estiu.
El llibre, no el metge… I amb això us ho dic tot!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre.

Títol: El secret de Vesalius
Autor: Jordi Llobregat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1970-3
PVP: 20€

Persona (Les cares de Victoria Bergman 1), d’Erik Axl Sund

personaerikaxlsundErik Axl Sund és el pseudònim de Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist, son un duo ben curiós. L’un és enginyer de so, músic i artista d’una banda d’electropunk. L’altre és el productor d’aquesta banda i ara treballa com a bibliotecari en una presó. El seu aspecte és entre modern i sinistre. Després de llegir la primera entrega d’aquesta trilogia, ja s’entén, ja…

En un tranquil parc al centre d’Estocolm -què dimonis els passa als suecs?-, troben el cadàver d’un nen totalment desfigurat. Aquest serà el primer d’una sèrie de casos, tots ells relacionats amb nens i tots ells amb símptomes evidents de severs maltractaments. Amputació de genitals, cremades amb àcid, cops contundents… Aquí falta un ull, allà falta un dit… Brrrr!! Una cosa molt truculenta!!

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients especialment complicats: en Samuel Bai i la Victoria Bergman. En Samuel és un nen soldat de Sierra Leone. Allà, aprendre a matar, a violar i a infringir dolor és una practica habitual i els nens comencen a partir dels 6 o 7 anys a fer aquest tipus de coses. Per tant, a mesura que van fent-se grans deixen de ser capaços de distingir el bé del mal. La bondat és una paraula exòtica i la comprensió i la tendresa, autèntics enigmes.

La Victoria Bergman ha patit des de ben petita els abusos i les humiliacions per part del seu pare amb el silenci i l’amagar el cap sota l’ala de la seva mare. Aquests abusos no han estat exempts d’un sadisme i d’una maldat incomprensible. Per tant la Victoria creix a la seva manera, i a la seva manera és com veu el món que l’envolta. I fa el que li han ensenyat, el que per ella és correcte. I per fer-ho necessita amagar-se sota un altra personalitat…

La detectiu Jeanette Kihlberg és la persona encarregada de treure l’entrellat dels nens assassinats. En la seva investigació no troba gaire ajuda per part dels alts càrrecs de la policia ja que, al cap i la fi, es tracta de nens que ningú no reclama i que per no tenir, no tenen ni nom, ni adreça, ni família… Tampoc cal matar-s’hi tant per tan poca cosa! Lògicament, la detectiu es desespera quan veu el comportament dels seus superiors. Ho té fotut. Molt i molt fotut.

I amb aquest panorama tan divers, la Sofia i la Jeanette acabaran trobant-se per fer front comú a tota aquesta sèrie d’aberracions i mirar de trobar el culpable entre una llarga llista de sonats. Entre les dues dones es crea una química especial. Totes dues han patir desenganys amorosos, se senten soles i tristes, i en fi…

No puc dir ni una paraula més perquè el final m’ha deixat amb la boca oberta. I és un final que no m’esperava en absolut.

Espero amb ànsia el segon volum d’aquesta novel·la enigmàtica, claustrofòbica i fosca com la nit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Persona (Les cares de Victoria Bergman 1)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-999-6
Preu: 19,90€

Per a Isabel, d’Antonio Tabucchi

peraisabelSi teniu la sort de tenir Per a Isabel de l’Antonio Tabucchi entre les mans, reserveu-vos unes poques hores. Un espai agradable. Una bona beguda. I gaudireu molt.

Es tracta d’un llibre inèdit, recuperat i editat pòstumament per Edicions 62. És lluminós, poètic i cínic.

És un joc extravagant d’ombres i colors. Un exercici literari excepcional que alhora és també un thriller. Una recerca que es va movent més enllà de l’espai i el temps. Dins dels límits infinits i intangibles de la imaginació, o no, de l’home que ens explica la història, en Slowacki, que és qui busca la Isabel, de qui es va acomiadar molts anys enrere, una nit.

La narració s’estructura en nou parts que corresponen en realitat a nou cercles d’un mandala quasi vital, un “mandala de la Consciència”. Cercles que anem recorrent, amb el desig d’apropar-nos al centre gràcies als sons, la ironia, els colors, els personatges extravagants, la boira i la música a què ens evoca la prosa de Tabucchi.

Per a Isabel en una primera lectura t’atrapa, et sorprèn i et deixa aparentment noquejada. Però només aparentment. Perquè quan superes la darrera pàgina ja sents que el tornaràs a llegir. Una segona vegada, una tercera, o qui sap quantes més. És un llibre curt i intens. Un petit tresor d’aquells que et fan gaudir a cada pàgina del plaer de la literatura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Per a Isabel
Autor:
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Teresa Muñoz Lloret
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-297-7332-3
Preu: 14,90€

Les dones de la Secundària, de Lluís Llarg

lesdonesdelasecundariaQuan em van encarregar que llegís aquest llibre per a tots Nosaltres m’ho temia tot. I m’ho temia tot i tot dolent. Era allò d’anar pensant “mare meva, la que t’ha tocat”. M’imaginava alguna cosa així com ara una versió Sylvia Maxwell de l’Associació dels Incompresos del Francisco de Pedro. Ja m’enteneu: novel·la romàntica adolescent però força picantona (o massa picantona per l’edat que els pertoca a les protagonistes). Però no. Res a veure. En absolut.

I és que resulta que -i Martí, això t’ho has d’aplicar més a tots els aspectes de la vida!- encara no li havia mirat el cul al llibre per veure l’argument, que vaig descobrir que m’havia equivocat de mig a mig.

Va ser començar a llegir i adonar-me que m’havia enganxat de mala manera a un psicothriller del Lluís Llarg centrat en un assassí en sèrie que va a buscar dones de mala vida que treballen a les carreteres secundàries de les comarques de Catalunya. La novel·la no està situada exactament a un lloc concret de Catalunya però sabem que és aquí. És una espècie de Catalunya ficcionada!

En aquest llibre ens trobem amb tres dones protagonistes que “fan” la carretera secundària i que, miraculosament han aconseguit escapar d’un assassinat terrible però sí que han superat una tortura prèvia a base d’escoltar Joan Manuel Serrat durant 80 hores seguides amb privació de son a base d’electrodes a les ungles falses.

Les tres dones es diuen Jessica però són de llocs molt diferents: són la Jessica “La Rusa”, que és d’Alcobendas però és tenyeix de ros; la Jessica “La Morena”, que és del Baix Ebre i rossa natural però que es tenyeix els cabells; i finalment la Jessica “La Argentina”, que és de Xile. Són tres lluitadores. I són molt del Barça.

Serà gràcies a aquestes tres dones que la inspectora Miquela Martina Pola anirà seguint la pista de les ments més pertorbades i més fans del Serrat de Catalunya. I del Madrid.

Un complex i retorçat seguit de pistes basats en la poesia de Patrick Dominó i el mind-thinking del Pablo Conejo ajudaran a aquesta inspectora d’homicidis amant del vermut del diumenge sense check-in al foursquare a buscar un individu molt passat de voltes. Molt passat de voltes i del Madrid.

Sincerament, no m’esperava un final com el del llibre. D’una macabritat tan bèstia. Des de l’últim llibre potable de Houellebecq -d’això fa molt de temps- que no em sacsejaven tant uns quants paràgrafs junts. Bé, potser el paper del Frenadol sí que m’afecta, però és un altre tipus de literatura. Aquí hi ha encara més mocs i també més sang. Molta sang. I molta mala llet i música terrorífica.

Només diré tres conceptes: Abraham Mateo, Iron Maiden i José Mourinho.

Vosaltres sabreu on us fiqueu…

Títol: Les dones de la Secundària
Autor: Lluís Llarg
Editorial: Emporion
Col·lecció: Narrativa – Fora de catàleg
Pàgines: 435
ISBN: 978-84-9787-890-6 i dos números més
Preu: Aquest escrit i aquesta coberta no tenen preu!

Aquesta casa està embruixada, de John Boyne

aquestacasaestaembruixada

@Ed_Empuries @Grup62

Sovint, quan ens plantem davant d’un gènere literari del qual no som lectors habituals, ens passa que en intentar fer una llista d’escriptors, ens trobem que amb prou feines som capaços d’anomenar quatre autors i, generalment, són els més coneguts. En el cas de la literatura de gènere de terror a mi em surten noms com Edgar Allan Poe, H.P. Lovecraft i, per descomptat, l’inevitable Stephen King.

I després de publicar-se Aquesta casa està embruixada, potser d’aquí uns quants anys també podrem afegir en a la llista. Veurem cap a on es decanta aquest escriptor que, ara com ara, presenta una bibliografia bastant variada.

En aquesta novel·la, ens trobem amb l’Eliza Cayne, una jove mestra de 21 anys que en pocs dies pateix la mort del seu pare. Davant d’un futur en què es veu a sí mateixa sense família ni amics que puguin ajudar-la, es decideix a abandonar Londres per anar a treballar com a institutriu de dos nens a Gaudlin Hall, al comtat de Norfolk. A la casa on va a treballar es trobarà amb uns nens que aparentment viuen sols, tot i que estan tutelats i vigilats pels treballadors de la casa, un jardiner, una cuinera i ella mateixa. Davant d’una sèrie de fets esfereïdors, L’Eliza haurà de lluitar per ella i els nens a qui ha de protegir, encarant-se als habitants d’un poble ofegat pels costums i unes normes socials que només buscaven mantenir les aparences.

Si algú espera una novel·la amb un assassí que va deixant morts pàgina rere pàgina, no heu de llegir Aquesta casa està embruixada, perquè la història és d’aquelles de les d’abans, a l’estil victorià, que ens porta a viure la narració envoltats per una boira espessa en un dia d’hivern atapeït de núvols. Ara, si el que us agrada són les històries intrigants, que mica en mica van revelant el misteri i on els personatges poden veure’s arrossegats per ànimes turmentades, creant aquella sensació d’intranquil·litat que sovint tant agrada, no us podeu perdre aquest novel·la que, a més, es llegeix en un sospir.

Per donar-vos alguna referència cinematogràfica i literària, es podria dir que Aquesta casa està embruixada és una barreja entre Rebecca i Jane Eyre, tot amanit amb referències a Dickens i les seves obres. És una bona combinació, oi?

Títol: Aquesta casa està embruixada
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-930-9
PVP: 17,50€