Títol: La pastoral catalana
Autor: Julià de Jòdar
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 23 €
Després de llegir les meves dues últimes ressenyes, el meu millor amic em va dir que potser hauria de parlar més dels llibres i una mica menys de mi. Hi vaig estar d’acord; odio que la gent que escriu no estigui pel que ha d’estar (sobretot els crítics de cinema) i vaig prometre-li, abans de començar a llegir La pastoral catalana que en la meva pròxima ressenya em dedicaria només al llibre.
La novel·la de Julià de Jòdar és sobretot una novel·la ambiciosa. El punt de partida és el viatge que realitza un matrimoni madur a Miami per a intentar ajudar a una amiga enredada des de fa anys amb un exagent de la CIA. Durant el viatge es plantegen moltes preguntes: sobre allò que es trobaran —Aconseguiran que la seva amiga torni amb ells? Està el misteriós agent encara en actiu? És viu, tan sols? —, sobre si mateixos —com a matrimoni i com a individus — sobre les relacions amb els personatges que es van trobant, alguns d’ells quasi surrealistes i sobre el món que els envolta. Tot això en plena èpoc d’huracans a Florida! Així, a través del punt de vista d’una generació concreta, toquem moltes qüestions de política actuals, però sempre des d’una consciència catalana. M’agrada com aquesta novel·la reflecteix la paradoxa del sentiment català: ens trobem com una mena de peça petitona que no encaixa enlloc de l’engranatge del panorama occidental actual però alhora no podem evitar sentir-nos decebuts cada vegada que comprovem que un dependent d’aeroport no parla català. La novel·la està plena de detalls com aquests, que et criden l’atenció i aconsegueixen que et puguis mirar amb la distanciació necessària qüestions com ara les relacions internacionals i les actituds de certes generacions davant la vida. Una vida que mai no s’hauria de donar per descomptat.
És una novel·la rodona malgrat ser així d’ambiciosa. Si rellegim el començament just després d’acabar-la s’entén de seguida. És una cosa que sempre faig quan acabo un llibre, tornar a llegir el començament. Potser perquè el llibre comença amb un poema-cançó de Leonard Cohen, que m’encanta. O potser perquè quasi sempre acabo els meus llibres al tren i no tinc literalment res més a fer que seguir llegint durant una estona.
Ja ho veus… Ho he tornat a fer: he acabat parlant de mi. Ho sento, noi! El pròxim llibre, d’acord?
Deixeu-me que digui una obvietat: quan parlem d’un llibre (o d’una peli) sempre estem parlant una mica de nosaltres mateixos. Només el fet de destacar una cosa o una altra del llibre ja diu alguna cosa de la persona que l’ha llegit i les emocions que ens desperta i que després transmetem són tan personals com les empremtes dactilars. Així doncs: seguiu parlant de vosaltres que us llegim amb interés!
He trobat una aparició d’En Julià de Jòdar a l’Hora del lector que us agradarà!
Tot just avui ha sortit al TN:
Un amic de nosaltresllegim.cat, Sebastià Bennasar, ens deixa reproduir un article seu sobre la novel·la. L’he trobat una reflexió molt interessant, per això us en deixo un fragment i us convido a llegir-la sencera!
(…)
La novel·la va guanyar el premi Carlemany i ha estat editada per Proa. El text de Jòdar (1942 i avui per avui un dels escriptors més sòlids de tot el panorama literari català) és d’aquells que fan pensar, trenat amb una intel·ligència fora mida i amb uns personatges la construcció dels quals és un prodigi de tècnica. L’argument de la novel·la és simple i a la vegada de molt difícil resum: en Pau i l’Erina –classe mitja, professional lliberal, ell cap de redacció d’un diari català conservador- volen a Miami durant època d’huracans amb l’objectiu de retrobar l’Àurea, amiga de joventut de l’Erina, embolicada amb un moribund militar nordamericà per convèncer-la que torni a casa. Això tan senzill és un viatge fascinant per les consciències devastades –ep, i suposadament felices- de la generació que ara es troba a la seixantena d’anys, i un viatge a la relació quasi insuportable de la degeneració progressiva de Catalunya i les seves formes de vida (i de supervivència) en aquest món globalitzat; i a la vegada també un viatge fascinant a la mentalitat americana per contraposició a l’europea, amb un xoc de cultures i d’ideologies que et fan replantejar moltes coses. És, sobretot, una molt bona novel·la.
(…)
http://mallorcaprogres.com/cultura/469-julia-de-jodar-imprescindible
He acabat de llegir aquesta magnifica novel.la i vaig corrents a buscar un altre llibre d’en Julià de Jòdar!
Estic molt d’acord amb els comentaris critics de la Montserrat Brau i d’en Sebastià Bennasar: un gran escriptor i una obra que no et deixa indiferent, tot al contrari, et fa creixer com a lector i també com a persona.
Enhorabona Julià! I gràcies per escriure en català i donar-nos obres com aquesta.
Julià de Jòdar estarà signant llibres el dia de Sant Jordi de 12 a 13h a la parada de la llibreria La Central (situada a Rambla Catalunya, entre el carrer Mallorca i el carrer Provença) http://www.lacentral.com/agenda?evento=36172
Julià de Jòdar signarà llibres el dia de Sant Jordi de 19 a 20h a la llibreria Catalònia (situada a la parada del Passeig de Gràcia 2-6, entre la Ronda de Sant Pere i el Carrer de Casp)
http://www.llibreriacatalonia.cat/web/activitats.php?seccio=6