Arxiu anual: 2011

La proximitat de Sant Jordi 2011 ens fa cantar, ballar, somriure… i llegir!

Deixa un comentari

Hi ha tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les, quina gran frase!

Els qui treballen per al sector editorial d’una manera o una altra la comparteixen segur. Però com que es dediquen a fer coses molt xules, com que -en el fons- la seva tasca acaba per fer-nos feliços als lectors i portar-nos hores d’aventures, bon humor, terror, amor, aprenentatge… doncs s’ho prenen molt bé!

Mireu quin lipdub més divertit que ens han penjat al YouTube!

Aquest Sant Jordi serà massa! Tindrem dos dies seguits de festa per llegir tot el que haguem acumulat el 23 d’abril… Hi haurà tantes coses a llegir i ens quedaran 48 hores per fer-les!!!

Share

No parlis de mi quan me’n vagi

Deixa un comentari

Títol: No parlis de mi quan me’n vagi
Autora: Mercè Ibarz
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-9787-673-5
Preu: 16 €

La fotògrafa Valentina Morera convida 4 antics amics que fa molts anys que no veu a sopar. Aquest és el punt de partida de la novel·la No parlis de mi quan me’n vagi que serveix a la periodista i escriptora Mercè Ibarz per fer un retrat de Barcelona que va dels anys 70 fins a l’actualitat.

Així, a través de la veu d’una narradora, se’ns mostra la vida de l’Isi Solís, una funcionària autonòmica; la Nela Zubiri, una fugitiva basca; el Rat, un polític corrupte; el Nil Portolés, un dibuixant d’èxit; i la pròpia Valentina. A més, a la novel·la hi apareixen fins i tot fantasmes: la senyora Cogito i en Fluxus, l’espectre d’un amic mort, que conviuen amb la fotògrafa. I és amb el seguiment d’aquests personatges que la Mercè Ibarz aconsegueix fer un retrat molt acurat de la societat de tots aquests anys, on hi apareixen exposats els darrers anys del franquisme, l’intent de cop d’estat, els Gal o els anys del pelotazo, per exemple.

D’aquesta forma, i amb l’ajuda d’una banda sonora que inclou cançons de David Bowie, de Billie Holiday, o de Crosby, Still, Nash and Young, autors que van marcar tota una època i diverses generacions, la Mercè Ibarz tracta temes propis de cada moment, com els moviments polítics que es van viure durant la transició, l’homosexualitat, la sida, la corrupció…

Però, a més, la novel·la fa un recorregut per Barcelona (hi surten carrers, places, llocs coneguts) i, així, som partíceps de totes les transformacions que pateix la ciutat.

La Mercè Ibarz es serveix de dos narradors, un que parla en tercera persona, omnipresent, i la veu d’una cronista que és l’encarregada d’explicar-nos la història en primera persona: “Faig de cronista d’una altra vida que també va ser la meva”, ens diu. I és a través dels ulls d’aquests altres personatges que veiem el que ha passat en la vida dels protagonistes durant aquests 30 anys.

Es tracta, doncs, d’una novel·la interessant, que, encara que parla d’una generació (la que va viure la transició durant la seva joventut), tracta temes que encara avui en dia són del tot vigents i ens toquen de ben a prop.

Share

El Cau del Conill

3 respostes

Títol: El Cau del Conill
Autor: Cristian Segura Arasa
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’Àncora
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9710-191-2
Preu: 19,50 €

Es tracta d’un llibre sorprenent, molt amè de llegir i que en tot moment ens fa mantenir una mitja rialla sorneguera a causa de les aventures amb què es va trobant el principal protagonista del llibre l’Amadeu Conill, en la persona del qual l’autor fa una crítica mordaç sobre una determinada burgesia catalana. Aquella burgesia d’arrel catòlica, lectora de La Vanguardia, votant de CiU, socis del Barça de tota la vida, que es consideren molt catalans però que en el seus negocis, amb les seves amistats i amb part de la seva família utilitza, sense manies, la llengua castellana.

Amadeu Conill és un industrial fabricant de setrills que fa la major part del seu negoci exportant a països asiàtics. L’Amadeu es troba gairebé arruïnat a causa de  la crisi de l’enciam, una estranya passa que provoca malestar a tot aquell que menja amanida; motiu pel qual les vendes del setrills exportats per l’empresa de l’Amadeu Conill han caigut a mínims insostenibles.

Coneixerem totes les maniobres i conxorxes que el nostre Amadeu fa per a intentar remuntar la caiguda de la seva empresa, coneixerem també alguns detalls de la seva difícil vida familiar i com reacciona davant de la confessió d’un fill seu que es declara homosexual. Ai, quin drama en una família com la que protagonitza El Cau del Conill!!! I també assistirem a la separació matrimonial del patriarca dels Conill.

Ves per on!!!, finalment una de les sortides econòmiques i socials que trobarà l’Amadeu Conill, passa per acceptar la direcció general d’un dels clubs de futbol, el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona que més ha odiat en la seva vida. Oportunitat que li ha arriba a través d’un mecenes japonès, que en el moment de la inauguració del nou estadi de l’Espanyol i el seu trasllat a Cornellà i malgrat que l’equip es troba a segona divisió, ha esdevingut l’home fort del consell d’administració del club blanc-i-blau i pel qual té un gran pla de projecció entre la població del Japó.

Tot plegat, esdevé, un interessant i distret embolica que fa fort!!!

Share

Començant pel començament

2 respostes

Títol: Els fills del capità Grant
Autor: Jules Verne
Estrella Polar
Col·lecció La Via Làctia
Pàgines: 632
ISBN: 9788499323237
PVP: 16’95€

Fa temps, en una llibreria de vell, vaig trobar una edició força maca (encara que una mica atrotinada) de l’Illa Misteriosa.

Vaig comprar la novel·la amb la intenció de regalar-la a una cosina que acabava de ser mare. Finalment vaig decidir que un llibre de segona mà no era un regal adequat per a una ocasió especial com aquella. Així me’l vaig acabar quedant i va ser així com vaig començar a llegir la famosa trilogia de Jules Verne formada per Els fills del capità Grant, Vint mil llegües de viatge submarí i l’últim és el que vaig llegir primer; vaig començar pel final.

Ara estem de sort: ens arriba una nova tongada d’edicions de butxaca ben maques d’aquesta obra. No ens caldrà desparasitar un exemplar mig estripat i cobert de taques d’humitat per a gaudir d’aquest clàssic indiscutible.

Missatges per desxifrar trobats en una ampolla dins la panxa d’un tauró, viatges de la Patagònia a Austràlia, lluites contra els elements, contra bèsties i contra els propis companys… Tot això, a més, és amenitzat per Jaques Paganel, indiscutiblement el més divertit i instructiu dels companys del viatge d’aquesta o de cap altra novel·la.

El gènere d’aventures mai passarà de moda. Recordo que una vegada vaig llegir un assaig sobre gèneres literaris que, a la introducció, dedicava una paràgrafs a la lectura per mer plaer. Hi descrivia una escena molt interessant: la d’un grup d’adults que presumptuosament conversaven sobre llibres considerats “d’alta cultura” —la majoria dels quals ni tan sols havien llegint —mentre al pis de dalt s’hi trobava l’única persona de la casa capaç de gaudir de la seva lectura; es tractava d’un nen que llegia amb una llanterna, d’amagat dels seus pares, que el creien adormit, una novel·la de Jules Verne.

I acabaré aquest comentari, com vinc fent últimament, amb una dada biogràfica de l’autor: Verne va escriure aquest relat sobre un viatge mogut per l’amor filial, ple de moments de forta càrrega moral, només sis anys després d’haver abandonat la seva dona i el seu únic fill.

Share

L’estrany cas de l’origami Yoda

1 resposta

Títol: L’estrany cas de l’origami Yoda
Autor: Tom Angleberger
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Origami Yoda
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-9932-372-5
Preu: 12,95€

La vida d’en Tommy es torna molt més interessant quan al seu company d’escola Dwight, un pirat que té tothom acostumat a les seves rareses, se li fica al cap fer un origami amb la forma del Yoda de la Guerra de les galàxies.

El sorprenent del cas és que aquest petit Yoda, un titella de les que es posen en el dit, es fa famosa per donar bons consells a través del llunàtic d’en Dwight.

Tant se’n parla, que es formen cues per demanar-li ajuda, però no a tothom li fa gràcia, ni se l’acaba de creure.
Aleshores és quan en Tommy decideix investigar tot aquest misteri, recopilant un munt de notes i històries de la gent en un dossier.

Tots els seus amics hi acaben col·laborant, sigui donant opinions o fent dibuixos al marc de les pàgines, que recorden molt de lluny els seus companys d’escola.

L’estrany cas de l’origami Yoda, és un llibre fresc i divertit, que no decebrà els fans del fenomen Diari del Greg, que ja estan acostumats aquest tipus d’històries tan peculiars.

Una molt bona opció per regalar als joves de la casa, ara que s’acosta Sant Jordi.

Share

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!

2 respostes

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo.

És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!! Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!

I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!

I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!

Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…

Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna a Facebook i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.

Per cert, si trobeu algú fan de Columna que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂

Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!

————————-

Finalment, el llibre anirà a parar a mans de l’Anna… Qui sap, tanmateix, si el paquet arribarà a correus!

Bromes a banda, moltes felicitats, Anna!!

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!
Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo. És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!!
Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!
I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!
I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!
Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…
Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna al Facebook http://www.facebook.com/ColumnaEdicions i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.
Per cert, si trobeu algú fan de Columna, que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂
Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!
Share

L’últim dia abans de demà… és avui!

5 respostes

Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Narrativa [385]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-685-8
Preu: 16 €

L’Albert ens fa arribar el seu comentari. Llegiu, llegiu…

Vaig veure l’Eduard Márquez per la tele, explicant com en la seva vida real va trobar-se un antic company de classe captant al Portal de l’Àngel i que aquest fet formava part de la trama d’aquesta novel·la, tot i que ell en realitat no l’hi va dir res i, en canvi, en el llibre aquest fet suposa un retrobament amb l’amic de l’escola.

Bé, doncs, tot just avui m’he acabat el relat (no arriba a les 150 pàgines) i he gaudit de veure el suc que en treu l’autor barceloní d’ aquest esdeveniment que, sens dubte, deu ser colpidor. La novel·la és, des del meu punt de vista, un drama a la grega. Una tragèdia humana fragmentada en el temps, que molt hàbilment el narrador ens va dosificant, amb constants salts des del passat a l’escola cap a la vida amb els pares, amb l’antiga nòvia, amb un matrimoni ja trencat… En les primeres tres línies ja hi llegim unes frases demolidores:

“623 grams. Torno les cendres a l’urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer.”

Les cendres que pesa el protagonista són les de la seva filla, que fins ben entrada la novel·la no sabrem perquè s’ha mort… Un relat tens en què se’ns parla de moltes coses: les aparences, la família, l’escola de capellans, els amors perduts…

Elaborat amb frases molt breus que aguanten el ritme fins al final, en què he tancat el llibre amb el cor encongit i moltes ganes de llegir més literatura d’aquest autor, que treballa amb paraules com un cirurgià amb el bisturí: amb la precisió imprescindible quan es fa anar una eina esmolada.

Share

Promet-me que seràs lliure, un llibre bonic des del títol

6 respostes

Títol: Promet-me que seràs lliure
Autor: Jordi Molist
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [880]
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-6641-375-6
Preu: 22,50 €

Promet-me que seràs lliure… fins i tot el títol és bonic!

Fa 5 minuts escassos que se m’ha exhaurit aquest magnífic llibre i maleït sia… Tan de bo es repeteixi ben aviat la màgia d’això que acabo de llegir.

Al principi no vaig tenir massa feeling, la veritat. Em va semblar excessivament lacrimogen, massa tou, però nois, a mesura que vas llegint la cosa canvia.

Això sí, és un llibre d’aprenentatge que no vol pressa de cap mena. Si no es llegeix desconnectant al màxim, la meitat del contingut cau per la borda. Jo m’he vist obligada a reconduir el meu estat d’ànim per gaudir-ne com si es tractés d’una jornada per sortir a navegar amb el sol a punt i la mar en calma.

No val la pena que us expliqui de què va la historia perquè seria fer-vos una mala jugada. Millor que l’estreneu de nou en nou i en gaudiu com ho he fet jo.

Només goso a avançar-vos que ens explica coses de Barcelona que no només són curioses, són… especials!

Per què el Mercat de la Boqueria té el nom que té? Què els passava als presoners que havien de patir la “Ruta de la Vergonya”?  Quin era el carrer dels Especiers? Com era Llafranc al 1484? Palafrugell? Les invasions pirates?

Té un grapat de matisos que només requereixen un parell de coses: Que ens agradi ser fills d’on som  i que ens agradi llegir i estimar els llibres. ¡¡Està chupat!!

A gaudir, amics!! Estic convençuda que us agradarà.

Share

No és una ambulància vista pel retrovisor, és un llibre cifíngam

4 respostes

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

En Puyal és un professional d’aquells que n’hi caben pocs en un kilo. Quan va presentar aicnàlubmA vaig pensar “aquest caurà” perquè la comunicació massiva era allò que més m’interessava de la carrera de Lingüística i és precisament d’una part d’aquest tema del que tracta l’obra. Vaig tenir la sort de ser alumna d’alguns professors que apareixen esmentats en el llibre (en Sebastià Serrano i en Jesús Tusón) i em van encomanar l’interès per l’anàlisi del missatge, del canal, de l’entorn… Potser és per això que ara no sé ben bé ni per on començar! Veig tantes coses a dir i totes amb substància. Perquè si alguna cosa té aquest llibre és precisament això, substància! Massa per a un sol comentari, potser!! Crec que és el primer cop, estimats nosaltres, que no sé per on començar… Així doncs, deixeu-me que només copiï alguns fragments escampats per l’obra, sense vocació de ser exhaustius, però sí amb voluntat d’oferir-vos una cullerada d’aquest brou d’idees…

Aquest discurs (referint-se al llibre) tracta de la praxi mediàtica, en faig una exposició crítica i l’acompanyo amb exemples. (…) Aquest és un llibre crític amb la praxi mediàtica i jo hi poso exemple d’aquí i d’allà, d’això i d’allò, del que no m’acaba de semblar bé i del que està malament. Sovint dic noms i cognoms de persones, de diaris, d’emissores, de grups. I també assenyalo poders…

De vegades, per poder lluir un determinat nombre de “followers”, farcim l’antena de missatges sense substància. Siguem sincers, només volem que ens cliquin. Correm a la recerca del clic darrere la pastanaga d’una viralitat que podríem aprofitar millor.

Ens calen intruments útils a favor d’una televisió de més qualitat perquè no serveix de gran cosa la tecnologia d’última generació si no se’n fa un ús responsable, pensant en els interssos del conjunt dels éssers humans.

Una persona que no pensa és un animal racional que no raona. Una pesona que no pensi, no és una persona.

Jo estic enamorat de la televisió. I ho estaré sempre. Però el meu desacord, ara ja absolut, amb la manera com l’han feta evolucionar ens ha portat al divorci. És l’única raó per la que no hi treballo, des de fa prop de vint anys.

He pensat deixar-li aquest excel·lent llibre a en Jordi. Ell, que és un gran lector de no-ficció, segur en gaudirà i sabrà escriure’n un comentari més ordenat que no pas el meu. Abans de fer-li el préstec, però, vaig a treure els plecs de totes les pàgines que he anat assenyalant…  Perdoneu, us he de deixar perquè això em portarà molta feina.

Share

Les parelles felices tenen el seu secret

7 respostes

Títol: Les parelles felices tenen el seu secret
Autor: Carla Gràcia
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6641-034-2
Preu: 18,50 €

La Maria Assumpció ens parla d’un llibre de relacions de parella, un cabdell fet amb amor… Llegiu, llegiu…

El que més em va sorprendre quan vaig començar a llegir Les parelles felices tenen el seu secret, era que la Carla Gràcia, una persona tan jove, fos capaç de tractar temes molt complexos amb tanta profunditat.

Arran de la lectura d’aquest llibre, on descobrim una escriptora amb força coneixements del món de la psicologia, vaig buscar documentació de l’autora, descobrint que  Les parelles felices tenen el seu secret, és la primera obra de la filla de l’Anna Mercader (filòsofa i pedagoga), amb qui sembla que l’escriptora manté una forta complicitat.

Llicenciada en ciències de la comunicació, la Carla Gràcia ha viscut a França, Anglaterra, EEUU i ha viatjat per tot el món, experiència que li ha permès descobrir la seva vocació d’escriptora, aprofundint en psicologia relacional i de la personalitat.

Quant al contingut del llibre, és una guia molt útil per a tots els públics, crec que molt ben dirigida a gent jove que busca una relació de parella i també els que ja en tenen una d’estable. La ment, no és pura matemàtica, sinó que és plena de conflictes, dels quals se’n pots ensortir amb una bona coneixença d’un mateix i més amb l’ajut d’un llibre com aquest, per absorbir, sobretot… sense presa.

Després de llegir-me’l em quedaria amb la següent cita: “La felicitat compartida és, en poques paraules: cabassos d’esforç, sacs d’il·lusió, un bon cordill de compromís i un polsim de fe.”

Resumint, crec que el millor consell que dóna l’autora és que l’amor ben entès no és aquell de les típiques cançons romàntiques, ni tampoc aquell dels contes de fades. L’amor autèntic és aquell que es crea sota els pilars d’una relació sòlida entre dos éssers humans, que poden ser pols oposats, però que decideixen donar-se la mà i emprendre el viatge de la vida junts, amb totes les dificultats i alegries de la vida.

En fi, tot un món de pensaments i de camins.

Share