Arxiu de l'autor: Lia

En el país de la nube blanca, de Sarah Lark

La Sara Lark és una mena de Ken Follet en versió femenina -si em sent el Follet em mata!

Aquest llibre no explica la construcció de cap catedral, però sí els orígens de la colonització de Nova Zelanda a través d’una grandiosa nissaga i d’aspectes molt curiosos de la cultura maorí.

Al Londres de 1850, dues noies de diferents estrats socials -la Helen, una senzilla institutriu, i la Gwyneira, d’origen noble- han de seguir les passes que el destí els depara.

La Helen, a Londres, no té cap mena de futur. Està avorrida de donar classes a nens burros, malcriats i pretensiosos que mai no aprendran res de res. És per això que fa un cop de cap i respon a la sol·licitud de matrimoni d’un granger a qui no coneix de res en absolut.

La Gwyneira, que no encaixa gaire bé els hàbits fins i solemnes que els seus pares volen inculcar-li, es troba forçada, tant si vol com si no, a marxar de casa seva perquè el seu papà se la juga en una partida al Black Jack… i perd.

En l’interminable viatge en vaixell fins a Nova Zelanda on coincideixen, les dues noies forjaran, cadascuna a la seva manera i amb el seu caràcter, una amistat indestructible.

Quan per fi arriben a port es troben amb un paisatge d’una bellesa aclaparadora, però tan verge, tan verge… que tot està per fer.

No hi ha carrers pavimentats, ni hotels on poder allotjar-se per descansar i netejar-se una mica, ni botigues, ni res de res. Bé, sí que hi ha coses: moltes ovelles, moltes vaques, cavalls i pastures interminables. Això sí.

Per postres, el granger de la Helen és un autèntic talòs que amb prou feines sap articular tres paraules consecutives, i el futur marit de la Gwyn… en fi. Deixa’l anar.

Tant l’una com l’altra hauran de fer pinya i espavilar-se com sigui per tirar endavant amb els seus fills, amb les seves pors i amb els seus amors.

La veritat és que al principi em va semblar una novel·la bastant bírria, però quan ja n’has llegit un bon tros, encara que no sigui per fer repicar campanes, s’ha de reconèixer que és molt distret. No té altra pretensió que aportar un mínim de cultura -que ja és molt- i, sobretot, distreure al lector. I això ho aconsegueix amb nota. Les coses com són.

Títol: En el país de la nube blanca
Autor: Sarah Lark
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 752
ISBN: 978-84-666-4671-0
Preu: 21€

Share

El contenido del silencio, de Lucía Etxebarría

Amb aquesta autora em passa que quan la veig o la sento parlar en una entrevista em posa bastant nerviosa. No m’agrada gens ni com gesticula, ni el seu to de veu, ni la seva suficiència. Ara bé, quan la llegeixo, resulta que m’agrada bastant.

Aquesta novel·la no n’és una excepció. L’acció es desenvolupa entre Anglaterra i les Illes Canàries. En Gabriel és un noi ric i guapo que viu a Londres i està a punt de casar-se amb la seva xicota.

Tenen una relació una mica desmenjada. Sembla que ell no ho acaba de veure-ho clar, això de casar-se. Simplement es deixa fer sense dir ni que sí ni que no, donant el silenci per resposta.

Enmig d’aquesta falta d’ànsia, rep una trucada inesperada. La seva germana Cordelia, a qui fa anys que no veu, ha desaparegut en un poblet remot de les Illes Canàries en el que sembla ser un suïcidi ritual.

Qui el truca és l’Helena, la millor amiga de la seva germana, pregant-li que viatgi a les Illes per tal d’esbrinar què se n’ha fet de la Cordelia.

A partir d’aquí, la vida d’en Gabriel dóna la volta com un mitjó quan comença un viatge per Tenerife i Fuerteventura seguint la pista d’una germana amant de les ciències ocultes, espiritual, solitària, rica, guapa,… un bombó per ser atrapat per una secta.

Sembla que les sectes a les Canàries proliferen com els bolets. En fi, el cas és que fins i tot arriba a trobar connexions amb els nazis refugiats a l’arxipèlag després de la Segona Guerra Mundial.

Interessant, diferent,… Bona literatura.

Títol: El contenido del silencio
Autor: Lucía Etxebarría
Editorial: Planeta
Col·lecció: Autores Españoles e Iberoamericanos
ISBN: 978-84-0810-478-0
Preu: 20,90€

Share

Olives picants, d’Anna Monreal

@Ed_Proa @Grup62

Ostres, quin llibre més explosiu, aquest Olives picants de l’Anna Monreal! M’ha fet passar unes hores fabuloses i refrescants. A estones he rigut com una boja i a estones… en fi! Que he estat a punt de plorar una miqueta.

Amb això vull dir que toca tots els pals: des de l’eufòria més espurnejant fins a la tristesa més trista.

La Mª Encarnació és una dona vídua de 65 anys amb dues filles i un nét amb una salut més que precària. Té una bacallaneria al Mercat de la Sagrada Família (el meu barri), un davantal blanc com la llet amb puntetes de color rosa, i un somriure permanent als llavis. És talment l’estampa del “vine al mercat, reina!”.

Però a la seva vida, d’alegries n’hi ha ben poques… fins que un bon dia s’endinsa en el món d’Internet i els seus xats.

D’altra banda, la Ruth és una mestra de primària que sempre ha semblat vella i amargada. La veritat és que de motius no li’n falten, a la pobrissona. La Ruth necessita amb urgència que algú solucioni el problema de la seva eterna virginitat.

No us vull dir res més. Val la pena que sigueu vosaltres mateixos qui descobriu què dimonis passa amb aquestes dues dones.

Només vull dir-vos que aprofitant la calor que fa, ¿què millor que una cerveseta ben freda acompanyada d’unes Olives Picants?

Títol: Olives picants
Autor: Anna Monreal
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-298-7
Preu: 19,00€

Aquí teniu el primer capítol en pdf i un fragment en audiollibre.

Share

Las horas distantes, de Kate Morton

A partir d’una carta que porta extraviada molt i molt de temps, es desencadenen una sèrie de fets que donen peu a que l’autora d’aquesta novel·la s’esplaiï al llarg de més de 700 pàgines per dir… poqueta cosa. La veritat? Molt poqueta cosa.

Durant la Segona Guerra Mundial, en plena evacuació, una nena és acollida al castell de Milderhurst Castle.

Allí, a l’immens i lúgubre castell, hi viuen tres germanes, dues d’elles bessones, i una tercera que sembla que té el cap a tres quarts de quinze, igual que son pare.

La vida al castell en plena guerra és espantosa: sense servei que atengui les necessitats, sense llum, sense llenya per escalfar una mica les gèlides estances,… ja m’explicareu! Quin panorama que tenen aquestes noies, oi?

El cas és que el castell amaga moltes coses. Sembla que tingui vida pròpia. Les escletxes de les parets parlen i es queixen. De nit se senten veus. Són els fantasmes del passat que volen posar ordre a la Història.

D’això se n’ocuparà, sense saber-ho, la filla d’aquesta nena que van acollir al castell al cap de molt anys. Es ben veritat que tot el passat torna. Com una onada.

Si no el llegiu… tranquils que no passa res, eh?

Títol: Las horas distantes
Autor: Kate Morton
Editorial: Suma
Pàgines: 630
ISBN: 978-84-8365-251-0
Preu: 21€

Share

No està escrit a les estrelles, de John Green

@llibresjoves @Grup62

Aiiii… Quin tip de plorar! Ho sento, no puc evitar-ho: sóc una bleda.

Aquest llibre m’ha fet posar trista i també contenta, i fer cares de desencís, i de fàstic, i de ràbia, i de…

Parla d’un grup d’adolescents, tots ells afectats per càncer terminal, que es reuneixen un cop per setmana per fer una mica de teràpia.

També parla de les famílies d’aquests nanos, de la creu que suposa viure nit i dia amb el dimoni a casa teva, al teu llit, esmorzant, dinant i sopant amb tu. A tothora, vaja.

El tractament del tema està fet una mica a l’estil de “5ª planta” o “Polseres vermelles”, és a dir, una de freda i una de calenta. Els nanos tenen el seu sentit del humor, la seva mala hòstia acumulada i el seu estil propi per batallar amb la mort. Ningú no els pot enganyar.

Enmig de tot això, entre un noi i una noia, apareix l’amor.

Ja no us en dic res mes.

Brutal fins al final.

Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-9932-863-8
Preu: 15,95€

Share

Cuina marinera, de Quim i Manel Marquès

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots amics,

Aviso que començo a fer el comentari d’aquest Cuina marinera tan suculent el dia després d’haver-me cruspit un arròs caldós amb llamàntol d’aquells que fan perdre el sentit.

He descobert que no tot està perdut, ni als llibres de cuina, ni a les taules ben posades amb estovalles immaculades i amb copes de vi ultra transparent, que fan somniar amb un vinet blanc, sec, fred, fred, fred i una mica afruitat. Mmmmm! Que bo!!

Aquest llibre hauria d’anar protegit amb unes fundes “waterproof” per poder llegir-lo a alta mar, sense perill de que es fes malbé.

Està format per un recull de receptes de cuina marinera tradicional, i les seves corresponents alternatives al temps actual.

Totes les receptes són senzilles, explicades pas a pas, sense ingredients ni estris de cuina impossibles d’aconseguir. És a dir, que tot el que surt al llibre es pot cuinar a casa i, així, els convidats et poden acabar traient de casa “a hombros” si tens un mínim de gràcia cuinant i fas cas dels savis consells del Quim i el Manel Marquès, és clar!

Així doncs… vaig a buscar els coberts… i a veure què ens duran a taula!

Bon profit i bon estiu a tots.

Títol: Cuina marinera
Autor: Quim Marqués i Manel Marqués
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-6641-233-9
Preu: 19,95€

Share

Headhunters, Jo Nesbø

@Ed_Proa @Grup62

Guauuuuu, quina virguería de novel·la!!!!

Amb el Headhunters de Jo Nesbø sí que he fet diana! Menys mal! De tant en tant també mola trobar-te una joia entre tanta quincalla, oi?

En Roger Brown és un paio amb sort: és guapo, va impecablement vestit, té bona presència i millors maneres i es guanya bastant bé la vida fent de caçatalents.

Malgrat rebre unes comissions molt ben remunerades per la feina que fa, no en té ni per començar. La seva vida, la seva dona i el seu entorn li reclamen constantment una cartera més sanejada, i perquè no falti de res, idea una estratègia que en principi li funciona de conya, fins que un dia… plaf!! Li peta directament als morros.

En més d’un capítol, m’ha fet pensar en la mítica American Phsyco del Bret Easton Ellis, el protagonista de la qual és un terrible assassí vestit d´Armani…

Feu-me cas i llegiu-lo. De veritat que teniu l’èxit assegurat.

Títol: Headhunters
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent-rúst
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-7588-299-4
Preu: 18,00€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Joc de daus, de Josep Piera

@Ed_62 @Grup62

Amics,

Avui parlem de tres històries… No, no és ben bé això. Potser parlem de tres episodis de pensaments durant un espai de temps en la vida de l’autor… això sí.

En Josep Piera, poeta per sobre de tot, parla en aquest llibre amb veu alta i clara de la seva estimada serra d’Aldaia, i ho fa desbordant poesia pels quatre cantons. Quan parla del lloc on ell viu, la vall de la Drova, ho fa de tal manera que vénen ganes d’agafar una bossa amb un parell de samarretes i uns pantalons i fer-hi cap, a veure què passa. És deliciós, de veritat.

En el segon tram del llibre, Joc de daus, i que és el que dóna el nom al llibre, fa un repàs a la política i a l’actualitat valenciana, tot parlant de tradicions, festes populars, paelles amb els amics i records de viatges que ha anat fent al llarg de la seva vida.

L’últim tram, Anar i tornar, és una mena d’homenatge que fa als autors il·lustres, valencians o no, aprofitant un viatge en tren de Gandia a Barcelona. Aquí hi surten amics i autors admirats per en Piera: des de Joanot Martorell i Ausiàs March, fins a Gabriel Ferrater, Joan Fuster o Carles Barral.

L’autor explica l’evolució de la malaltia que pateix des de fa anys, un Crohn que quan es desperta el deixa fulminat i feble a més no poder. Però ho fa des d’un positivisme contagiós.

La casualitat ha volgut que llegís aquest llibre en un moment en què el meu estat d’ànim no és precisament el d’una castanyola, la veritat, i he de confessar que aquest Joc de daus m’ha ajudat molt a veure, llegir i contagiar-me de les seves maneres.

Així que ja ho sabeu, al mal temps, sempre, sempre bona cara!!

Títol: Joc de daus
Autor: Josep Piera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-2976-884-8
Preu: 22,50€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La honorable sociedad, de Dominique Manotti i DOA

@ElAlephEditores @Grup62

Caram, quina novel·la!! Si he de ser franca, reconec que abans no passi gaire temps tornaré a llegir aquesta La honorable sociedad de Dominique Manotti i DOA, perquè m’ha quedat la sensació de que alguna cosa se m’ha escapat.

En un pis fet pols de Paris es troben dos nois i una noia, ecologistes radicals que preparen en secret una operació que ha ser “la bomba”.

Un d’ells es un “hacker” que sap fer meravelles amb l’ordinador i aconsegueix introduir-se al portàtil de Benoît Soubise, empleat de la Comissió de l’Energia Atòmica.

El que passa és que tenen la mala fortuna de veure en directe l’assassinat d’en Soubise a través de la webcam piratejada. Aquest no era el tracte. Ara són conscients de que la seva integritat física penja d’un fil.

A partir d’aquí cadascun d’ells tira cap on pot per amagar-se, i la brutícia del poder i de la política comença a sortir a la superfície.

Es la novel·la negra amb gent més amargada i més dolenta que he llegit mai.

El perfil dels policies que porten el cas és sensacional. M’encanta com parlen, com es comuniquen, com poden ser tan breus i tan explícits alhora. Ningú no diu ni una paraula de més, i encara menys si ha de ser amable.

És bo. Molt bo… però li he trobat una pega, que és que hi surten massa personatges.

A l’estar escrit a quatre mans, sembla com si cada autor hagués tirat pel dret sense fer comptes en aquest sentit, i la veritat és que arriba un moment en el qual perds el nord.

Per això dic que no trigaré a rellegir-lo, per veure si les meves pròpies investigacions anaven ben dirigides o definitivament he perdut el cas.

Títol: La honorable sociedad
Autor: Dominique Manotti i DOA
Premis: Grand Prix de Littérature Policière 2011
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-1532-531-4
Preu: 21,90€

Share

El verano de los juguetes muertos

Títol: El verano de los juguetes muertos
Autor: Toni Hill
Editorial: Grijalbo
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-253-4783-2

Hèctor Salgado, argentí, inspector de policia, resident a Barcelona, un home… tranquil?

A l’Hèctor el conviden a reposar uns quants dies lluny de casa perquè l’últim cas que ha portat li ha fet perdre el cap. Li ha fotut una pallissa a una mena de xaman, que es dedica tant a les cataplasmes com a la prostitució de nenes africanes, que gairebé el mata.

Però no és només això. Com si fos un capítol recent de C.S.I., aquí hi ha dues històries que se solapen l’una amb l’altra.

Per una banda, l’Omar, el xaman aquest que us deia, i per un altra en Marc, un xaval de 19 anys que aparentment “cau” des d’una finestra de casa seva durant la revetlla de Sant Joan mentre està de festa amb els seus dos millors amics.

En la fracció d’un segon passem del Raval més cutre i miserable al Sant Gervasi més fi, més immaculat i més net.

Camells de pa sucat amb oli, caps de porc enviats com si fossin bombons, embarassos no desitjats, situacions al límit… tot això en una Barcelona que veu, escolta i calla.

Arriba un moment en el qual a l’Hèctor tot se li gira d’esquena. Sort que té bons amics. El que passa és que quan hi ha un, dos, tres cadàvers pel mig, amb l’amistat no n’hi ha prou.

Aquesta és una novel·la de polis original, diferent de les moltes d’aquest gènere que he llegit darrerament.

Sí, té 370 pàgines. Però com a pista només puc dir-vos que quan veus que s’acaba, que s’acaba, que ja gairebé no queda paper… El suspens continua intacte.

Mola o no mola?

Share