Arxiu de l'autor: Lia

Deixa en pau el dimoni, de John Verdon

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Molt bé. No cal que la tercera sigui la bona. Jo amb la segona ja n’he tingut prou.

Deixa en pau el dimoni és el meu segon John Verdon. El primer va ser Sé el que estàs pensant. Recordeu la promoció tan bèstia que va tenir? Doncs bé, en el seu moment ja en vaig fer un comentari en aquest espai, i hi deia que no m’havia fet ni fred ni calor. Després de tanta traca i mocador, me n’esperava molt més… En canvi, aquest cop no m’esperava res de l’altre món i resulta que he quedat gratament sorpresa! Visca!

És un llibre ambiciós, amb una intriga tan ben dosificada que et fa robar temps al temps per seguir llegint i veure què dimonis passarà.

El detectiu Gurney prova d’adaptar-se com bonament pot a la jubilació després d’haver patit l’impacte de tres bales que per poc no l’envien a l’altre barri. Però el seu repòs es veu alterat per una sèrie de circumstàncies que li donaran de tot excepte pau i tranquil·litat.

Tant si vol com si no vol, ha de posar-s’hi i tornar a l’acció. Hi ha massa en joc. Fins i tot la seva vida i la de la gent que més s’estima.

Una de les coses que més m’ha agradat és que en aquest cas, en Gurney, tot i el munt de problemes que té, està dotat d’una humanitat i uns sentiments que abans no li vèiem enlloc.

Ara tremola, riu, plora, es mira la dona i el fill amb tendresa, es rumia les coses a fons,… i fins i tot té por!

Títol: Deixa en pau el dimoni
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-318-2
Preu: 19,95€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

L’Enzo i el Víctor són íntims amics encara que no s’assemblen en res.

L’Enzo és tranquil, bohemi, un home pausat que es guanya la vida traduint llibres i gaudint de les dones que de tant en tant es lliga.

El Víctor té dona i dues filles, és un banquer ben posicionat que viu única i exclusivament pels diners. En sap treure de sota les pedres! Fins i tot la vida és un negoci.

De cop i volta l’Enzo es posa molt malalt i quan va a veure el metge aquest li diu que té els dies comptats. Quan el Víctor se n’assabenta veu clarament que la mort imminent del seu amic li va de conya per netejar una taca d’un passat que semblava que estava net i polit… Però no, no i no: tot torna.

Per tant, li demana al seu amic que, abans de morir-se, a veure si seria tan amable de fer-li un últim favor. Però que sigui rapidet, eh? Quin paio mes bèstia!

El cas és que l’Enzo té un deute molt gran amb en Víctor i es troba lligat de mans i peus, tot i que això que li demana el seu amic no és precisament que el convidi a una cigarreta. És quelcom molt mes perillós.

És una novel·la que necessita de ben poques pàgines per obrir molts fronts diferents. És un text original, enigmàtic, atent al màxim a la qualitat humana dels personatges que transiten per les seves pàgines.

M’ha agradat molt aquesta Flavia Company a qui tot just acabo de descobrir amb aquesta excel·lent novel·la: Que ningú no et salvi la vida

Títol: Que ningú no et salvi la vida
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-324-3
Preu: 17,90€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

El trastorn de Portnoy, de Philip Roth

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

L’Alexander Portnoy bateja el mal que pateix amb el seu cognom, convençut que aquesta dolença només l’afecta a ell.

El llibre sencer és un llarg monòleg de l’Alex amb el seu psiquiatre, que no diu ni piu. Només parla ell, només s’escolta ell, només gaudeix i pateix ell.

Aquest noi, amb un coeficient intel·lectual altíssim, fill d’una família jueva molt tradicional, viu entre dos móns.

Per una banda, els favors, les atencions i els afalacs que rep constantment per part d’uns seus pares que no es cansen de dir-li com n’és de guapo, de simpàtic, de llest… Quin gran esportista, i quin fill tan bo que tenim!!! I a la germana que la bombin! Apa!

Però sobretot la mare (i el pare déu ni do), acaba per fer trontollar el precari equilibri en el qual se sustenta la vida de l’Alex. S’ha de reconèixer que té uns pares que estan com cabres.

Si no es vol menjar el que li posen al plat perquè no li agrada, la mare l’amenaça amb un ganivet de cuina quan el nano només té 9 anys.

Quan té edat per anar amb cotxe, el pare, que és venedor d’assegurances, li fa jurar i perjurar que mai a la vida pujarà a un descapotable perquè té la mort assegurada. Comprovat estadísticament, eh? Homeeee, a veure si no és per flipar….

De cosetes com aquestes ni ha a cabassos, i en aquest entorn familiar tan singular, ja des de ben petit l’Alex descobreix la seva sexualitat, i de la nit al dia es converteix en un onanista compulsiu que no viu per res més. Una bogeria total, un desfici.

Però enlloc de calmar-se i passar-ho bé, l’únic que en treu són uns remordiments i unes paranoies del quinze. Però encara que vol parar, no pot. Alguna cosa l’impulsa a tornar-hi.

Constantment s’imagina que es quedarà cec, que el seu sexe caurà a terra a trossets per fer-ne tant d’ús i abús. En fi, que el pobre home no té un segon de pau.

Segons la critica de The Spectator i del Financial Times, aquesta és una novel·la que fa petar de riure, increïblement divertida. Jo no hi estic gens d’acord. Pel meu gust, El trastorn de Portnoy no és tan rialler…

A mi m‘ha semblat una història trista, brutal, claustrofòbica com un disc dels The Cure. Això sí, tot tractat amb l’art únic i fabulós del mestre Philip Roth.

Títol: El trastorn de Portnoy
Autor: Philip Roth
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-205-1
Preu: 18,75€

Share

Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

L’Ermengol Amill és l’heroi oblidat dels fets de 1714. Un noiet que neix en un petit poble dels Pallars Sobirà i que per circumstàncies de la vida, acaba comandant un dels més importants exèrcits de “miquelets” en la lluita contra Felip V.

Quin llibre més xulo i didàctic!! No vull dir que no tingués constància dels terribles anys d’assetjament que vam patir els catalans a mans dels borbons, però llegir aquest llibre m’ha ajudat molt a posar les idees al seu lloc; a conèixer els implicats d’ambdós bàndols, i el paper que cada personatge va assumir dins d’aquest marc històric.

Barcelona es converteix en una pedra a la sabata d’un Felip V tros d’ase, sonat, implacable i anticatalanista fins al moll de l’os.

Llegir l’episodi de l’atac final que relaten Jaume Clotet i David de Montserrat posa la pell de gallina. La resistència fèrria dels catalans, enfrontant-se a un exèrcit monstruós, sense gaire més armes que la resolució i el coratge de voler ser Lliures o morts!!

Qualsevol català o no, hauria de llegir aquesta novel·la per saber com se les gastaven els enemics de les nostres llibertats.

Això sí que és memòria històrica…

Fantàstic!!

Títol: Lliures o morts
Autor: Jaume Clotet i David de Montserrat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-528-6
Preu: 21€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Cartes des de Barcelona, de diversos autors. Compilades per Júlia Balcells

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Quina idea tan genial! Acabo de llegir aquestes Cartes des de Barcelona, compilades per la Júlia Balcells, i que ens parlen totes elles de personatges que en algun moment de les seves vides han tingut o tenen coneixement de Barcelona per motius ben diferents.

Es tracta d’un recull de 83 cartes que van dirigides, per posar-vos alguns exemples, de James FritzJames a Lluís XIV, de George Sand a Charlotte Marliani, de Joan Salvat-Papasseit a Joaquim Torres García, de Josep Tarradellas a Pasqual Maragall, etc.

Totes les cartes van encapçalades per un petit pròleg que ens ajuda a situar-nos en el seu temps, en el moment històric i les circumstancies que en el seu moment van provocar que es produís la correspondència entre totes aquestes persones.

La carta de Salvador Puig-Antich al seu germà moments abans de morir… posa els pèls de punta!

És un llibre perfecte per llegir entre hores ja que cada carta tanca un minicapítol, per dir-ho d’alguna manera, encara que en el meu cas reconec que ha pogut més la xafarderia i la golafreria de llegir-les una darrera l’altra enlloc d’anar fent poc a poc i amb mesura.

Didàctic, distret, original i apte per tots els públics.

Títol: Cartes des de Barcelona
Autor: Diversos autors. Compilació a càrrec de Júlia Balcells
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-972-2
Preu: 19€

Share

Res no s’oposa a la nit, de Delphine de Vigan

6 respostes

@Ed_62 @Grup62

La Liane i en George són els pares d’una prole molt extensa: tenen 9 fills i els tenen pràcticament un rere l’altre. L’organització d’una família tan extensa per força ha de tenir un punt caòtic. Els pares, ja per sí mateixos son excèntrics, diferents.

El cas és que entre tots aquest fills, sobresurt amb llum pròpia la figura de la Lucile: una nena d’una bellesa excepcional, fora del que és comú. De fet, tots el nanos són prou guapos, però la Lucile és un cas apart. És diferent en tots els sentits. Ja de ben petita fa la seva contribució a l’economia familiar fent de model per revistes i espots publicitaris. Però en el pla de la vida, del dia a dia, la nena no és gens feliç.

Durant de la novel·la anem coneixent el caràcter de cada germà, les baralles inevitables, els torns per anar al lavabo i dutxar-se. Les vacances, les sobretaules, els jocs d’infantesa i l’entrada a l’adolescència; i mica en mica anem assistint al desmembrament, a la caiguda irreparable d’una gran estructura… que semblava tan i tan forta, i tan indestructible.

El llibre sencer és un homenatge a la figura de la Lucile escrit per la seva filla quan ella ja no hi és. Aquesta absència li permet parlar sense embuts i deixar testimoni (amb permís de la família) de com va ser en realitat la vida de la seva mare i dels seus germans. Hi ha coses molt grosses, secrets inconfessables, autèntiques animalades que poc a poc van deixant al descobert la veritat d’una família que, aparentment sembla molt feliç i molt naïf, però que no. Que no! Ni parlar-ne!

És un llibre espès, intens, d’un magnetisme seriós i “tremendo”. M’ha fer patir bastant, però encara m’ha agradat més.

Títol: Res no s’oposa a la nit
Autor: Delphine de Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2976-970-8
Preu: 19,90€

Share

L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La Claire, la protagonista de L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene, és una dona jove que es dedica bàsicament a viure la vida, alegre i divertida, organitzant festes selectes i un punt extravagants al seu magnífic pis de la Cinquena Avinguda.

Es mou com un peix a l’aigua entre copes de xampany, caviar, sabates de taló i collarets de Cartier. Però la Claire és una impostora.

Li fa creure al seu marit que és un senyora de cap a peus, que pertany a la noblesa, quan la trista realitat és que als 16 anys va fugir de la granja d’Oklahoma on es va criar, tipa de remenar terra i misèria a cabassos. Resumint, que l’engany es descobreix i ha de fugir cames ajudeu-me del seu entorn. El destí que tria és París, cercant la pista d’en Laurent, un antic amor.

Quan arriba al seu destí, les coses no són en absolut com ella se les havia imaginat. Es troba amb un París ocupat pels nazis, pel fred, per la gana, i sobretot per la por. Donant tombs per aquí i per allà, i sense ni tan sols voler-ho, la princesa yanky acaba convertint-se en una primera espasa de la Resistència. Sí, senyora!! Compleix a la perfecció les missions que li encomanen (no podia ser d’una altra manera), fins que de cop i volta apareix un traïdor dins les seves pròpies files.

I a partir d’aquí… Silenci!! És la Guerra…

Títol: L’últim cop que vaig veure París
Autor: Lynn Sheene
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-6641-527-9
Preu: 19,90€

Share

1Q84 (1 i 2), d’Haruki Murakami

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

El primer en què he pensat llegint aquesta novel·la ha estat en pel·lícules com ara Blue Velvet, Twin Peaks o Mulholland Drive. Estic convençuda que si en David Lynch llegeix Haruki Murakami el portarà al cinema. Segur.

1Q84 ens parla de dos mons paral·lels: 1Q84 i 1984, fent una referència a la magnífica obra d’Orwell.

L’Aomame és una assassina professional i molt exclusiva. Té una tècnica molt depurada i molt personal d’enviar a la gent a l’altre barri.

En Tengo es un mestre de matemàtiques i aspirant a novel·lista. El seu editor li encarrega que revisi una obra anomenada “La crisàlide d’aire”, escrita per una jove de 17 anys, dislèxica, estranya. Un cas raríssim.

El cas és que en Tengo es posa a treballar amb verdadera passió, reescriu l’obra, la poleix, la deixa ben bonica… i quan surt al mercat es converteix en un bestseller. Al cap de pocs dies, l’autora de “La crisàlide d’aire”, desapareix sense deixar cap rastre.

A partir d’aquí, la trama es complica i es torna més i més marciana. Amb frases que fan pensar en la mítica “las lechuzas no son lo que parecen”, i decorats hipnòtics que mica en mica et van xuclant en el seu propi univers de gelatina.

Els fans d’en Murakami suposo que estan encantats de la vida amb aquest llibre. A mi, personalment, no vull dir que no m’hagi agradat. No. L’autor té una prosa rica, abundant i sobretot elegantíssima. Ara bé, aquesta constant de pujades i baixades, aquest marcianisme tan exagerat no m’ha fet embogir de plaer. Trobo que aquest clímax de falsa normalitat acaba convertint-se en una disbauxa.

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-9787-686-5
Preu: 26,00 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

El enredo de la bolsa y la vida, d’Eduardo Mendoza

Deixa un comentari

Ostres quin home, aquest Mendoza…

Llegir-lo és sempre un bàlsam per les neurones. Sempre aconsegueix posar-me de bon humor. Sempre.

En aquesta nova entrega, recupera el personatge (“majara” professional) de la Aventura en el Tocador de Señoras: el pacient predilecte del Dr. Sugrañes.

Als baixos fons de la Barcelona més canalla i envoltat d’un equip absolutament freak, torna fer de les seves amb la sana intenció d’ajudar un vell amic del psiquiàtric.

Ni crisi de l’Euro, ni rescat, ni recessions. Res. Un llibre del Mendoza a la tauleta de nit i a dormir amb un somriure als llavis.

Fantàstic, “punyeteru”, enginyós i, sobretot, divertidíssim!!

Títol: El enredo de la bolsa y la vida
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Seix Barral
Col·lecció: Biblioteca breve
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-322-1000-6
Preu: 18,50€

Share

L’assassí de la corbata, de Marie-Aude Murail

5 respostes

@llibresjoves @Grup62

Hola Nosaltres! Després de llegir aquest llibre estic plantejant-me molt seriosament passar-me d’una vegada a la literatura juvenil “intel·ligent” per deixar una mica de banda la literatura per adults “poc espavilada”. Ja m’enteneu, oi?

El cas és que L’assassí de la corbata, de Marie-Aude Murail, està de conya siguis jove o no tan jove. Distreu, enganxa el lector i fa pensar. Què més es pot demanar?

L’assassí de la corbata portava temps en silenci, amagat, esperant el seu moment… i el fet que dues nenes posin en circulació una antiga foto de família a través d’Internet fa que se li activin els instints i que surti de la seva letargia.

La Ruth, la nostra protagonista, haurà de posar en marxa tot el seu instint, i sobretot el seu gran amor per la germana petita, la Bethsabée, per tal d’evitar que la sang arribi al riu.

La veritat és que fins al final jo he tingut tres o quatre candidats com a possibles assassins… A veure si vosaltres descobriu abans que jo qui és la mala bèstia!

Ah! I alerta amb les corbates! Que poden fer molt de mal, eh?!

Títol: L’assassí de la corbata
Autor: Marie-Aude Murail
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9932-859-1
Preu: 16,50€

Share