Arxiu de l'autor: Lia

El club dels divendres es reuneix de nou, de Kate Jacobs

1 resposta

@labutxaca @Grup62

Aquest és un llibre de dones. Ben bé de dones…

N’hi ha de tota mena i edats: l’Anita, de quasi 80 anys i a punt de casar-se, que fa un no-sé-què veure-la tota esvalotada, emprovant-se sabates, mocadors i barrets com una nena…

La Catherine, una dona que passa poc dels quaranta i que és carn de quiròfan: guapa, esvelta, feta a mida i més avorrida i més sola que una mona.

La Peri, que porta la botiga de llanes de la desapareguda Georgia, en canvi, és l’ànima del grup: està tot el dia barallant-se amb tot i tothom per tal de donar a la botiga un nou aire més innovador, modern i diferent.

La Dakota, de 18 anys i filla de la Georgia, no vol saber res de la botiga de llanes i del llegat de la seva mare. Ella el que vol es dedicar-se en cos i ànima a la seva gran passió: la pastisseria.

En surten molts més, de perfils de dones de diferents estils i caràcters, però totes elles tenen un denominador comú: no volen que s’esvaeixi el record de la Georgia. Volen escoltar-se les unes a les altres, fer-se costat i ajudar-se quan la situació ho requereixi.

El club dels divendres compleix a la perfecció el seu objectiu: fer tenir a les mans unes agulles i una llana de colors per anar teixint. I tot això, amb la bona companyia de les teves millors amigues.

Títol: El club dels divendres es reuneix de nou
Autor: Kate Jacobs
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9930-590-5
Preu: 10€

Share

La bruixa de pedra, de Miquel Fañanàs

5 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

En Pere Freixenet és un reconegut historiador que aconsegueix accedir als arxius de la catedral de Girona.

En principi, el motiu de la seva recerca va encaminat a trobar documentació fidel a l’ existència d’un passadís secret que uniria l’església de Sant Daniel amb el Claustre de la catedral. El que passa és que remenant papers per aquí i per allà, troba la història de la Guisla Recasens, per alguns, una bruixa amb totes les de la llei, i per d’altres una bona dona capaç de curar malalties.

La Guisla fa de trementinaire, sap triar les herbes, collir-les quan toca i bullir-les al seu punt just per obtenir-ne el resultat desitjat. És una bona dona, incapaç de fer mal a ningú, ben al contrari, però té la mala fortuna que el seu destí es creuï amb el del tristament cèlebre Nicolau Aymerich.

Amb aquesta Girona divida en dos bàndols -els cristians i els jueus del call-, amb una catedral a mig construir i amb un  inquisidor més cruel i malvat que la pesta que assola la ciutat, tenim tots els ingredients per gaudir d’una història fantàstica.

Títol: La bruixa de pedra
Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-595-8
Preu: 19,95€

Share

Flores de ruina / Perro de primavera, de Patrick Modiano

2 respostes

@ElAlephEditores @Grup62

En Patrick Modiano ha escrit dos relats molt curts i, com diria jo, tristos, extraviats, dispersos i melancòlics.

No són de lectura fàcil. Suposo que un escriptor tan premiat com en Modiano es pot prendre certes llicències a l’hora d’escriure. I a qui li agradi bé. I si no, mala sort!

Costa una mica no perdre el fil de l’argument als dos relats, especialment al primer: Flores de Ruina. És com si l’autor tingués ganes de posar per escrit els seus records, els seus pensaments, sense gaire ordre ni concert.

El que destaca per damunt de tot, però, és que són textos molt i molt francesos. Crec que qualsevol ciutadà de París és qui millor entendria l’escriptura de Modiano.

El que no se li pot negar és un cert caire poètic que aconsegueix embellir els paisatges més tristos…

Títol: Flores de ruina / Perro de primavera
Autor: Patrick Modiano
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-1532-545-1
Preu: 16,95€

Share

Carrers dels oblidats, de Stefanie Kremser

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Caram, sembla que segueixo amb la vena germànica. Serà cosa de la senyora Merkel? Alerta, que aquesta dona és capaç de tot, eh?

Noooo, que és conya! Només es tracta de l’autora, que és nascuda a Alemanya i res més.

Aquesta novel·la parla, i molt, de Barcelona, fet que m’apassiona especialment.

A més, toca el tema de moda: el turisme que envaeix els carrers, les places, els nostres racons més emblemàtics i, fins i tot, els nostres vàters. Jo que tinc un negoci d’hostaleria a tocar de la Sagrada Família conec molt bé el que diu l’autora. Cada dia veig com la basílica engoleix tripes milers i milers de turistes que abans han fet una cua quilomètrica per entrar després d’haver passat per caixa. Això és sagrat. Només faltaria!

Jo, que amb prou feines puc travessar el carrer sense que m’atropelli un cotxe, tot i que han eixamplat les voreres, jo que cada dia al·lucino amb “la millor botiga del món”, m’ho he passat bomba llegint aquesta novel·la tan xula.

L’Anna Silber, periodista, arriba a la nostra ciutat per editar una guia turística “alternativa”. Diferent de les que es poden trobar a qualsevol lloc. Es tracta de fer quelcom diferent, menys comercial, menys “trillat”. Ha de ser La Guia.

El que passa és que només arribar al seu destí a Ciutat Vella, es troba amb un assassinat. I ja hi som!

Per tant, enlloc de fer de periodista, que és la tasca que ha vingut a desenvolupar, es troba fent de detectiu perquè després d’aquest primer assassinat n’hi a un altre, i un altre, i un altre, i… tots ells amb l’ombra de Santa Eulàlia, la santa patrona, de rerefons.

Es tracta d’un sonat en tota regla, i convé atrapar-lo al més aviat possible, no sigui que els “guiris” s’espantin.

No és només una novel·la negra. Toca diferents melodies i no desafina gens ni mica.

Bona música per a tothom.

Títol: Carrers dels oblidats
Autor: Stefanie Kremser
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9787-798-5
Preu: 18,99€

Share

L’últim abat, de Martí Gironell

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

A Sant Benet de Bages tothom està revolucionat, se’ls ha girat feina, molta feina.

Resulta que “la Congregación para la Observancia de Valladolid” – quin nom, oi? – té la mania persecutòria de voler controlar -a la seva manera- tots els monestirs catalans i l’abat Pere Frigola per aquí no hi passa de cap manera!!

Durant una temporada massa llarga, els abats que regien alguns dels nostres monestirs havien estat triats a dit, no pas per la seva vàlua personal ni tampoc per la seva fe o espiritualitat. Aquests homes estaven més per la feina d’anar ben tips, enriquir-se personalment a costa de les donacions dels fidels i gaudir de TOTS els plaers que donava la vida que no pas per l’ora et labora. Aquest ritme de vida tan llicenciós portà més d’un monestir a la ruïna total, i Sant Benet de Bages no en fou una excepció.

Quan l’abat Frigola veu de què va el tema, s’esgarrifa a base de bé i decideix posar-se mans a l’obra prenent una sèrie de mesures dràstiques, radicals, que no són ben rebudes per ningú. Entre el poble rebotat per un cantó i la maleïda “Observancia de Valladolid” donant pel sac, el pobre abat ho té molt malament, la veritat.

L’últim abat és un llibre xulíssim, molt ben documentat. En Martí Gironell fa que puguem tocar totes les coses que ens descriu, com si fos un conte vàlid per a nens de totes les edats, petits i grans.

Si encara no teniu acabada d’escriure la carta als Reis, us el recomano. És bo per a tothom!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’últim abat
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-6641-534-7
Preu: 21,99€

Share

Palmeres en la neu, de Luz Gabás

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

Aquí hi ha cacau… però cacau “Sampaka”! Del de Guinea Equatorial!

D’homes emprenedors sempre n’hi ha hagut, això no és nou, però no s’acaba el món fent les Amèriques…

És l’any 1953 i en Kilian abandona la neu d’Osca per començar amb el seu germà el viatja d’anada cap a una terra exòtica i desconeguda: l’illa de Fernando Poo. Un paisatge que els meravella, els torba i sedueix per l’exotisme i l’exhuberància. Allà els espera el pare, un veterà de la finca Sampaka, on s’hi fa un dels millors cacaus que existeixen.

A Guinea Equatorial, en un context d’una Espanya deprimida (com sempre), amb més puces, gana i misèria que altra cosa, hi va haver homes valents (o desesperats) capaços de fer les amèriques a l’Àfrica.

A Palmeres en la neu, la Luz Gabás ens explica com era la vida dels colons, en aquest cas de l’Alt Pirineu aragonès, que van canviar la seva vida per un indret que poc tenia a veure amb Rioseta, Astún o Candantxú.

Trobo molt significatiu que una de les autores de bestsellers de novel·la històrica de la literatura espanyola actual, la María Dueñas, digui d’aquest llibre que és “una història captivadora que recrea el nostre passat colonial a l’Àfrica. Una lectura que desitjaràs no abandonar”. Déu n’hi do, oi? Si voleu un altre referent per situar aquesta novel·la, aquí el teniu: Memòries d’Àfrica… Un llibre que no és poca cosa!

Àfrica, els costums, la gent, el clima i les dones, van enamorar aquests homes emprenedors, per molt dura que fos la vida a les plantacions.

Òbviament, aquests amors van tenir les seves conseqüències.

Si les voleu conèixer, llegiu Palmeres en la neu. No us decebrà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Palmeres en la neu
Autor: Luz Gabás
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 832
ISBN: 978-84-6641-569-9
Preu: 22,50€

Share

Dimonis íntims, de Xavier Rubert de Ventós

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

És agradable veure que hi ha persones tan summament llestes, preparades i, sobretot, senzilles i planeres com en Xavier Rubert de Ventós. Això sí, llegint aquests Dimonis íntims no pots evitar sentir-te més burro que una sabata davant d’un cervell tan privilegiat com el d’aquest home.

Catedràtic de Filosofia i Estètica a la Universitat de Barcelona i membre del parlament espanyol i europeu, entre moltíssimes altres coses, Rubert de Ventós és una figura clau en l’època de Felipe González.

Aquest llibre és un recull de records, de viatges aquí i allà, de situacions que ha viscut i de moments en què, sense tenir ni idea de què dir davant d’un auditori, se n’ha hagut sortir, sí o sí.

També parla del profund amor que sent pels seus fills. I també d’altres amors, de situacions entre còmiques i eròtiques, que s’ha trobat amb alguna senyora…

En fi, una mica de tot. Però tan ben narrat, tan assossegat, amb una espècie de paciència paternal, que en acabar la lectura et sents millor persona i una mica menys burro que abans.

Molt recomanable per lectures d’aquelles entre hores… És xulo, xulo.

Títol: Dimonis íntims
Autor: Xavier Rubert de Ventós
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i memòries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-977-7
Preu: 18,90€

Share

Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

M’havien parlat de Llocs que no surten als mapes, la novel·la de la Berta Noy, i m’havien dit coses tipus “és boníssima!!”, i també “home… està bé”. Davant d’això, la millor solució era esbrinar-ho jo sola.

La veritat és que a mi, personalment, m’ha agradat prou, tret del tram final, on trobo que perd una mica el ritme diàfan, cristal·lí, com de conversa de tu a tu que caracteritza pràcticament tota la narració.

La Clàudia, encara una adolescent, s’enamora com una boja de l’Elliot, el seu mestre de piano, que és 20 anys més gran que ella i que està feliçment casat amb una dona a qui estima i amb qui ha tingut una filla.

Al principi tot va més o menys bé, però ràpidament es veu que la cosa no té futur, o si més no, que aquest futur no pot ser gaire prometedor.

La Clàudia ho viu com un infern i ho explica tot a les seves millors amigues, que conserva des de la infantesa. Elles són les úniques que coneixen els seus plors i la seva desesperació.

Miren d’aconsellar-la com bonament poden, intenten per tots els mitjans treure-li l’Elliot del cap, però no hi manera: l’amor no és així independentment del pes que tinguin els arguments que li donen.

Coneix un noi, es casa, té un fill, sembla com si per fi hagués posat ordre al seu cor i sentiments… però no. L’ombra de l’antic amant la persegueix allà on va: la busca. I qui busca, tard o d’hora, troba.

Cada capítol està encapçalat per un poema o una cançó que ha tingut a veure d’alguna manera amb la banda sonora de la seva història d’amor, des de Sinatra a Police, passant per Serrat.

Ah! I com a fet curiós, el llibre ve acompanyat d’un CD amb la cançó que dóna nom a la novel·la.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Llocs que no surten als mapes
Autor: Berta Noy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-6641-423-4
Preu: 18,95€

Share

Jo, per damunt de tot, de Katherine Pancol

1 resposta

@labutxaca @Grup62

La Sophie és molt jove i bonica. Té tota una vida per davant, i moltes, moltes ganes de viure-la.

Té una germà més petit i una mare bastant jove i separada que estima els seus fills per damunt de tot.

La novel·la va, bàsicament, del moviment hormonal de la Sophie. La noia es deixa estimar i gaudeix del sexe a base de bé, però no acaba de trobar el seu nord, i molt menys el seu príncep blau.

Quan el noviet de torn li diu vine, ella hi va. Si li diuen que s’aixequi, s’aixeca. Si li diuen que s’arrossegui, s’arrossega. No sap dir que no, no sap ben bé què vol, i això li crea un malestar permanent quan ella mateixa veu que una relació que comença sent gairebé perfecta, al cap d’uns mesos es transforma primer en un calvari i després en una porqueria.

El que més m’ha agradat de tot és la manera com la Sra. Pancol tracta el tema del sexe. Sent com és tremendament explícita, en cap moment cau en la grolleria o la vulgaritat. És didàctica, atrevida, moderna i respectuosa, i netejadora de ments caduques i embrutides. En aquest sentit, la confiança absoluta del fills en sa mare és per treure’s el barret, i és cent per cent creïble.

Es tracta, simplement, de “la joie de vivre” sense complexos: gaudir i mirar de ser ben feliç.

Aquí transcric una petita frase que il·lustra bastant bé l’essència de tota la novel·la:

Per què quan som petits no ens ensenyen que tot és possible, en comptes de tancar-nos en un univers de prohibicions i complexos?

Aquesta dona té més raó que un sant…

Llegiu-la. De veritat que no perdreu el temps.

Títol: Jo, per damunt de tot
Autor: Katherine Pancol
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9930-568-4
Preu: 12,95€

Share

Los inquilinos, de Bernard Malamud

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

En un edifici decrèpit a més no poder, del qual han fugit tots els veïns, hi resisteix de forma gairebé obsessiva un escriptor que va conèixer l’èxit fa anys amb la publicació de la seva primera novel·la.

Però això va passar fa molt de temps. Ara està bloquejat i creu fervorosament que l’obra que ara està escrivint ha d’acabar-la allà on l’ha començada, és a dir, en aquest edifici ruïnós, insà, perillós, on les rates i els escarabats i algun captaire campen al seu aire.

L’amo de l’edifici va boig per fotre’l fora d’una vegada per totes. L’home ho ha provat tot: de bones maneres, amb amenaces, suborns, intimidacions,… i res. No hi ha manera.

I per acabar-ho d’arrodonir, no només no aconsegueix fer-lo marxar, sinó que de cop, el clic-clac repetitiu d’una màquina d’escriure delata que allí s’hi ha instal·lat un altre escriptor.

A partir d’aquí, la cosa se centra entre la relació que es crea entre l’un i l’altre un cop s’han conegut. És la guerra!

Té moments molt bons i deliciosament descrits, aquest home. En Bernard Malamud en sap molt, d’escriure, però també té un no sé què d’inquietant, de sòrdid, de mal rotllo que et posa el cos de mala manera.

Algú més l’ha llegit? Que me’n faci cinc cèntims, si us plau!

Títol: Los inquilinos
Autor: Bernard Malamud
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 286
ISBN: 978-84-1532-518-5
Preu: 20,50€

Share