Arxiu de l'autor: Lia

Casta invencible, de Ken Kesey

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

L’autor d’aquesta novel·la, en Ken Kesey, es va fer superfamós gràcies al seu primer llibre: Alguien voló sobre el nido del cuco.

Aquest Casta invencible no és un llibre que parli de les institucions per a persones amb problemes mentals però és ben cert que tota la galeria de personatges que hi circulen estan com unes cabres. Sonats de primera categoria. Uns més que uns altres, però com autèntiques cabres.

La cosa va d’una família de llenyataires, els Stamper, que viuen en un poblet imaginari d’Oregón anomenat Waconda.

La guerra dels Stamper contra el món és a causa del Sindicat i de l’arribada de les serres elèctriques per fer una mica més amable la tasca ingrata de fer caure arbres “king-size” i després fer-los rodolar muntanya avall fins el riu.

Els Stamper, amb la seva simpatia llegendària, es passen les normes, el sindicat i les serres elèctriques pel forro. Ells van a la seva. Són prou animals per fer-ho, i més per tossuderia que per cap altra cosa.

Però hi ha un altra guerra que comença dins de casa seva entre dos germans, fills del mateix pare, en Henry (que deixa’l anar) i de mares diferents.

En Hank i en Lee, els dos germans, tenen una relació d’amor-odi d’aquelles que ja es veu a venir que la cosa pot acabar de la manera mes inversemblant. Hi ha un secret del passat que torna i ho empastifa tot… I algú ha de fer neteja!

No només els personatges tenen tela marinera. L’entorn, el paisatge, els animals que van amunt i avall, els gossos semisalvatges,… Tot, absolutament tot, és desmesurat i ferotge, com la pluja que cau mansa i tova, sense fer soroll i sense parar, cada dia, cada nit i cada segon, de forma constant, convertint el paisatge en un pastís de fang relliscós i lluent.

No és un llibre fàcil de llegir. En absolut. A mi m’ha costat déu i ajuda no perdre’m en el remolí de pensaments de l’autor que pugen i baixen com una muntanya russa sense cap mena de respecte pel pobre lector, que acaba gairebé tan trastocat com els personatges de la novel·la.

Però un cop acabat dius, ostres!, s’ha de reconèixer que això no és una novel·leta de pa sucat amb oli sinó un senyor llibre amb totes les lletres, sí senyor!

I alerta! Que de lletres en té moltes!

Títol: Casta invencible
Autor: Ken Kesey
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 792
ISBN: 978-84-1532-573-4
Preu: 22,95€

Share

L’art de la defensa, de Chad Harbach

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots, Nosaltres.

Si us agrada el beisbol, aquest és el vostre llibre.

En Henry Skrimshander, l’Skrim pels amics, acaba d’ingressar al Westish College, una universitat de “gamma baixa”, per dir-ho d’alguna manera.

L’Skrim no abandona mai dues coses: una és el “Zero”, el seu guant de la bona sort, i l’altra és el llibre L’art de la defensa, escrit pel seu idolatrat Aparicio Rodríguez, exjugador de beisbol i que ara es dedica a fer de cercador de promeses d’aquest esport.

Es veu que l’Skrim és bo. Molt i molt bo. Hi ha diversos ulls que l’observen, i és per això que entra en una dinàmica d’entrenament i de disciplina que… que va de la llàgrima al vòmit de forma aleatòria.

És inhumà veure les pallisses que es fot aquest pobre nano, els horaris irreflexius, la dieta més que severa i la bogeria que comporta voler formar part de l’elit del món de l’esport. Quina animalada, déu meu!

Però no tot és beisbol. En aquesta petita universitat hi ha un marro… Començant pel senyor rector, passant per la seva estimada filla acabada de separar, pel xicot entrenador de la noia, i acabant pel pobre Skrim.

Si voleu saber què passa de debò al Westish College, ja ho sabeu: toca llegir L’art de la defensa de Chad Harbach.

Títol: L’art de la defensa
Autor: Chad Harbach
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-6641-616-0
Preu: 22€

Share

Surt el sol i encara plou, de Marta Grau i Pau Estrany

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Ai, senyor! Com t’ho fas per poder comentar un llibre tan especial com aquest sense tenir la recança de quedar-te curta o d’anar massa enllà?!

Aquí s’hi barregen el sol i la pluja, l’amor i el desamor, l’esperança i la tristesa més absoluta, i la il·lusió que fa tot amb 18 anys i el desencís que s’instal·la al cor i al cap de molta gent quan en fa 30.

En un pis del barri de Gràcia hi viuen un grup de nois i noies, joves i estudiants amb el cap ple de pardalets. La meitat són de Barcelona i l’altra meitat de Mallorca. Cadascú fa la seva. Es van fent grans, van trobant les seves respectives parelles, tenen fills, etc.

Tots tret de la Nora i en Biel, que no acaben ben bé de trobar el nord i que no aconsegueixen posar mai la maleïda última peça d’un trencaclosques que sempre resta incomplet.

Aquesta parella, que no és parella ni deixa de ser-ho, fa patir molt. Tant l’un com l’altre són com ànimes en pena, que no saben ni què volen ni tampoc on cercar-ho.

Quan en Biel li diu a la Nora “què tens, nina?” penses que aquesta noia és tonta. Que no veu que en Biel, aquest gegant mallorquí, és una joia? Doncs no. No ho veu. Llàstima! Però les coses mai no són tan fàcils com ens agradaria i haurà de ploure molt i tornar a sortir el sol moltes vegades perquè el contorn de les coses sigui més nítid i tothom pugui trobar el seu lloc al món.

És d’aquells llibres que al principi, la veritat, ni fred ni calor, però que mica en mica t’atrapa i et va enamorant.

Aquí teniu el booktràiler de Surt el sol i encara plou, de Marta Grau i Pau Estrany, i el Facebook del llibre.

Títol: Surt el sol i encara plou
Autor: Marta Grau i Pau Estrany
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-820-3
Preu: 20€

Share

Vidre, de Sam Savage

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Nosaltres, ja començo dient-vos que aquest llibre val la pena.

L’Edna és una dona gran bastant singular. En Clarens, el seu marit, l’ha deixat vídua i l’editorial on treballava li pregunta si vol fer un petit pròleg per a un llibre del seu marit.

Al principi li fa més ràbia que una altra cosa, però després s’ho repensa i comença a escriure a màquina com una boja.

I no escriu un pròleg. Escriu els pensaments que li vénen al cap després d’una vida en comú que li ha deixat un regust agredolç a la boca. Més agre que dolç, la veritat.

La seva relació amb la veïna, la Sra. Potts, no té preu. I no us diré res més…

A estones tràgic i a estones còmic, és un llibre per llegir amb calma. No és de pim-pam-pum-i-fora, no… És dels de rumiar una bona estona.

Diu tantes coses en tan poques pàgines, que ni falta ni sobra res.

Bo de debò.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Vidre
Autor: Sam Savage
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-381-7
Preu: 18€

Share

Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, de Katherine Pancol

1 resposta

@labutxaca @Grup62

Hola Nosaltres! Oi que algú de vosaltres ha llegit la trilogia de la Katherine Pancol? Ja sé que vaig una mica tard… però quan no es pot, no es pot!

És el segon llibre que llegeixo d’aquesta bona dona. El primer va ser Jo, per damunt de tot, i em va agradar moltíssim.

En aquest cas, la cosa ha anat d’una manera diferent. I crec que és perquè he començat la casa per la teulada.

Constantment, durant aquest Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, es fan referències a El vals lent de les tortugues i a Els ulls grocs dels cocodrils… i servidora no ha llegit cap d’aquests dos llibres.

Vulguis o no, i encara que el llibre es pugui llegir independentment dels altres dos, no deixa de ser un obstacle trobar-te amb coses que et deixen una mica a la deriva, sense una bona ubicació.

Aquest és, bàsicament, un llibre de dones. I més concretament, un llibre de dones histèriques. Practiquen diferents tipus d’histerisme però al cap i a la fi, des de la portera que es tenyeix els cabells de colors variats fins a la gran dama amb estudis superiors, estan totes com unes cabres.

Hi surten dones amb perfils ben diferents: joves, no tan joves i definitivament velles. Dones bones, tendres, generoses, gairebé innocents, i d’altres que són orgulloses, atrevides, romàntiques, conspiradores, maquiavèl·liques i horribles!!

De senyors, també en surten, però en qualsevol cas, en aquesta novel·la, el paper estel·lar és per a les dames.

Sembla que el nus que es crea de bon principi sigui impossible de desfer, però al final la Pancol ho soluciona tot amb solvència.

En fi. Veurem si passat un temps prudencial, m’animo i faig la trilogia completa. Tindria el seu què, oi?

Títol: Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns
Autor: Katherine Pancol
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 792
ISBN: 978-84-9930-586-8
Preu: 12,95€

Share

L’arròs de la tieta Palma, de Francisco Azevedo

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Diuen d’aquest llibre que va d’una nissaga familiar que està triomfant al Brasil a base de bé. Si la cosa continua i en surten noves entregues, no me les penso perdre perquè això ha estat una troballa deliciosa.

El José Custódio i la María Romana es casen a Viana do Castelo, Portugal, l’onze de Juliol de 1808. Aquesta és una data molt important perquè el regal de casament que els fa la tieta Palma és un sac amb 12 quilos d’arròs.

És l’arròs que han rebut els nuvis al sortir de l’església com una pluja blanca i inacabable i que la Palma va recollint de terra amb una paciència infinita i amb tot el “carinyo” del món perquè, segons ella, aquest arròs està beneït. No és un arròs qualsevol.

Quan el seu germà descobreix què ha fet la Palma, es posa com un animal i li diu de tot: que n’ets de poc generosa, estàs sonada, això és una porqueria, això és una autèntica indecència, els ompliràs la casa d’animalons…

La María Romana, en canvi, rep el regal amb il·lusió i afecte i fa que aquest arròs formi part del seu escàs equipatge quan tots tres han de deixar la seva estimada Viana de Castelo per marxar cap a Brasil cercant una vida millor.

L’arròs de la tieta Palma és un personatge més del llibre i potser un dels més importants, a banda de la Palma, és clar, que és una dona que val el seu pes en or. És fabulosa!

És una delícia de novel·la des del començament fins al final. Una novel·la que et fa venir unes ganes boges de trucar a tota la família, reunir-los a taula, dir que te’ls estimes i fer un bon arrosset amb ells. I si pot sortir com el de la Palma, encara millor.

El recomano de tot cor.

Títol: L’arròs de la tieta Palma
Autor: Francisco Azevedo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-6641-573-6
Preu: 19,90€

Share

La néta d’Adam, de Patrícia Gabancho

4 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Aquesta novel·la, diria jo que bastant autobiogràfica, ha rebut un més que merescut premi Prudenci Bertrana.

L’Angèlica, filla de la Bella i l’Aris (diminitiu d’Aristóbulo… fum-li fort!), viu a Barcelona des que va marxar del seu Buenos Aires natal quan tenia 22 anys.

És aquí on s’ha enamorat, s’ha casat, s’ha divorciat, ha tingut el seu fill Guillem i on té els amics, la vida i la feina.

Però es troba amb la ingrata obligació de tornar al seu país perquè la Bella, la seva mare, està molt malalta. En resum: que té els dies comptats, per no dir les hores…

Quan arriba a casa seva comença a recordar la seva infantesa, a retrobar vells amics i a lluitar amb el corcó de la cunyada ambiciosa i despietada, que l’únic que sap fer bé és complicar-li la vida i amargar-li l’existència tant com pot.

Aquí van sortint amb un desordre perfectament ordenat la vida a l’Argentina en temps de Perón, la llibertat que va permetre Alfonsín i que en quatre dies es va esvair com si fos fum, el futbol, Maradona, Messi, les mares de la Plaza de Mayo i els milers de desapareguts de la dictadura.

Tot això mentre la Bella va morint callada, discreta, prudent i casi invisiblement. Tal com ha estat sempre, tot i tenir-los ben posats, és clar. Això sí: a la seva manera.

L’Angèlica haurà d’acceptar allò que és inevitable i agafar un vol de retorn a Barcelona amb l’equipatge ple d’absències i records.

M’ha agradat moltíssim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La néta d’Adam
Autor: Patrícia Gabancho
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-581-1
Preu: 20€

Share

Els anys perduts, de Mary Higgins Clark

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Una de les primeres espases de la novel·la negra ens brinda una nova intriga d’aquelles que al començament sembla que no n’hi ha per tant, després, mica en mica, es va embolicant, i que acaba fent-te sospitar de tothom.

En Jonathan Lyons és un acadèmic de reconegut prestigi que fa una troballa insòlita: un antic pergamí escrit per Jesús a Josep d’Arimatea.

Veient la importància d’aquesta troballa, ho comenta amb alguns dels seus col·legues mes íntims per estar-ne ben segur i verificar-ne l’autenticitat. Fet això, i al cap de pocs dies, el troben mort d’un tret al despatx de casa seva.

Qui ha pogut assassinar-lo? La dona amb Alzheimer, l’amant o algun dels amics a qui havia confiat el secret?

La seva filla, amb l’ajuda dels bons amics de la família, remourà cel i terra per tal d’esbrinar qui ha segat la vida del seu pare.

És un clàssic del gènere. No té sorpreses ni innovacions, però distreu i et fa passar una bona estona.

Títol: Els anys perduts
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2977-001-8
Preu: 21,90€

Share

El zoo de Jamrach, de Carol Birch

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

El senyor Jamrach va existir de veritat. Sembla ser que era un bon home que es dedicava a buscar animals exòtics i que després atenia comandes especials de gent capritxosa i amb diners que de tant en tant li feien encàrrecs concrets de determinades bestioles.

Al Londres de mitjans del XIX, en Jaffy Brown corre pels carrers com el nen malgirbat i pobre de solemnitat que és. En una d’aquestes corredisses topa amb un tigre de Bengala que s’ha escapat de la gàbia. Si no arriba a ser per l’aparició providencial del Sr. Jamrach i el seu coratge, en Jaffy seria història.

Aquesta sobtada coneixença fa que aflori una amistat que acabarà consolidant-se amb un feina per a en Jaffy al zoo d’en Jamrach. Allà, el noi s’ocupa de raspallar, donar menjar, netejar i cuidar els animals que el Sr. Jamrach ha anat afegint al seu zoo particular.

Fins aquí tot va bé. Però un dia un dels clients d’en Jamrach diu que està molt interessat en caçar un drac. Òbviament està disposat a ser generós i afluixar el que faci falta per tal que l’expedició tingui èxit.

Aquesta surt a l’aventura formada per una vintena d’homes. Bé, d’homes potser ni ha 5 o 6… la resta són nanos com en Jaffy, que sembla encantat amb l’aventura i amb la possibilitat de poder veure món.

Ni tan sols saben ben bé si arribaran a trobar aquest mític animal, ni quin serà el lloc adient on cercar-lo. Només tenen una vaga idea de tot plegat.

Només us puc avançar que sí que troben el drac, i fins i tot us puc dir que el pugen a bord amb tantes dificultats… que ja són una mica l’avís de què ha de venir. El que ja no us puc dir és què passa amb la tripulació.

Oi que vist així sembla un relat d’aventures? Doncs us ben asseguro que tira més cap a una historia terrorífica per tal de sobreviure a qualsevol preu. La lluita per la vida, com sigui.

És un senyor llibre amb una manera d’anar avançant que et deixa fora de combat.

Brutal!

Títol: El zoo de Jamrach
Autor: Carol Birch
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-1532-544-4
Preu: 20,95€

Share

El pescador que volia anar al país dels blancs, de Patrick Lambal i Jordi Tomàs

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

En Patrick Ejosa Lambal, un pescador de Senegal, va narrar de viva veu la seva història al Jordi Tomàs. El resultat d’aquesta mena de confessió, o d’alliberament per part d’en Patrick, és aquest llibre que és pura emoció, i res més que pura emoció.

En Patrick explica amb pèls i senyals la peripècia de fugir en una pastera d’un poblet de Senegal cap a les Illes Canàries cercant una vida millor.

Ni un, ni dos, sinó tres: tres cops ho va intentar en Patrick Ejosa. I les tres vegades va fracassar. O van embarrancar, o els va enxampar la Guàrdia Civil. I apa: cap a casa de nou.

És una manera ben diferent d’entendre els motius i les misèries de la gent que intenta fugir buscant una vida millor. Res a veure amb el tractament que donen tots el mitjans, que et fa apagar la tele o tancar el diari.

Això és periodisme pur, seriós, eficaç i capaç de posar-te la pell de gallina.

És fantàstic, Nosaltres.

Títol: El pescador que volia anar al país dels blancs
Autor: Patrick Lambal i Jordi Tomàs
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9809-222-6
Preu: 18€

Share