Arxiu de l'autor: Marta Gil

El sopar secret, de Javier Sierra

Deixa un comentari

elsoparsecretlabutxaca

@labutxaca @Grup62

Arriba el Nadal i labutxaca ens regala una col·lecció de Nadal molt i molt interessant on trobarem, entre d’altres, El sopar secret, de Javier Sierra.

Segur que molts de nosaltres coneixeu Javier Sierra per novel·les com ara L’àngel perdut però hem de recordar que la trajectòria d’aquest reconegut escriptor ve de lluny i que El sopar secret és, a parer de molts, un dels millors títols de la seva bibliografia.

El sopar secret tracta un tema que, pel moment en que va ser publicat, era força recurrent: un misteri relacionat amb Da Vinci i les seves obres pictòriques, simbologia i religió. I encara que ho sembli, no és una altra història sobre masoneria i misteris religiosos més, sinó que Javier Sierra es recolza en una feina d’investigació molt correcta que dóna molta consistència a la novel·la.

La història se situa al segle XV, a Itàlia, en un monestir on Leonardo Da Vinci ha rebut l’encàrrec de pintar un mural especial: una obra que representi el Sant Sopar de Jesús i els apòstols. Però mentre Da Vinci i els seus ajudants van avançant en la pintura, es comencen a rebre una sèrie de cartes a la cort del Papa Alexandre VI, que amenacen del caràcter diabòlic de l’obra de Da Vinci.

Si us agraden les històries de misteri, amb un pèl d’esoterisme, màgia i una ambientació una mica més treballada del que habitualment trobem en aquest tipus de novel·les, El sopar secret pot ser una bona lectura per aquests dies de fred que ja tenim a sobre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El sopar secret
Autor: Javier Sierra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9930-750-3
Preu: 12,95€

Share

Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal

Deixa un comentari

lesllavorsdelsilenci

@Ed_62 @Grup62

Les llavors del silenci és la primera novel·la d’Àlvar Caixal i ha estat guardonada amb el Premi BBVA Sant Joan 2013. L’autor ens presenta una història per aprendre, per ensenyar-nos que amagar les vergonyes o negar els errors pot tenir, i de fet té, repercusió a la llarga… Perquè d’una manera o altra el destí s’acaba revelant.

La novel·la ens explica la història de l’Alfred que, després del suïcidi del seu pare, veu com al seu voltant va apareixent una història familiar que poc té a veure amb la que ell coneixia. L’Alfred descobreix per unes pàgines trobades en un llibre de registre que els seus pares, però sobretot la seva mare, van tenir una estreta relació amb les milícies internacionals de voluntaris que van acostar-se a Espanya per ajudar en la lluita contra el feixisme cap a finals de la Guerra Civil. I paral·lelament o, millor dit, com a punt de partida, coneixerem també l’Emma Tavistock, que a través de les cartes que va heretar de la seva tia Madeleine, reviurà la història des de l’altra banda, la dels brigadistes i les seves famílies.

Caixal introdueix un tema que avui en dia, després de més de 50 anys, encara està vigent: les conseqüències d’una Guerra Civil cruel i sense sentit i la restitució de la memòria familiar que és sovint negada a aquestes alçades.

Molt recomanable per a un cap de setmana llarg com el que avui comença!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el vídeo d’Edicions 62 on Àlvar Caixal parla de Les llavors del silenci:

Títol: Les llavors del silenci
Autor: Àlvar Caixal
Premi BBVA Sant Joan 2013
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-297-7179-4
Preu: 21€

Share

La bona gent, de Nir Baram

Deixa un comentari

labonagent

@Ed_Empuries @Grup62

Quan ens plantem davant La bona gent de Nir Baram una de les primeres coses que pot venir-nos al cap és el dubte de veure fins a quin punt un llibre sobre els temps de la Segona Guerra Mundial a Alemanya i escrit per un escriptor d’Israel no es convertirà en un mitjà propagandístic que vulgui justificar la política que actualment porta a terme el govern del seu país des de ja fa anys.

I la resposta és que no. Afortunadament, Nir Baram reparteix bufetades allà on convé, mirant d’allunyar-se del paper victimista d’un costat i de l’altre, com volent dir que les injustícies són reprovables, les faci qui les faci, independentment d’en nom de qui ho faci.

Però La bona gent no és només un llibre sobre el genocidi. Es tracta d’una novel·la ambientada entre la tardor de 1938 -comença just el vespre de la fatídica Nit dels Vidres Trencats- i el mes de juny de 1941, quan les tropes de l’Alemanya nazi envaeixen Bielorrússia.

Al llarg d’aquests quatre anys seguirem els dos personatges principals, en Thomas Heiselberg i la Saixa Weissberg, que tot i la distància que els separa, ell a Alemanya i ella a Rússia, veuen com les seves vides es desenvolupen gairebé de forma paral·lela. Un moment tràgic per a tots dos, perdre-ho tot: la feina, els estalvis, fins i tot la família més propera, els portarà a agafar-se a un ferro roent per sobreviure. En el cas del Thomas, la seva sortida passarà per unir-se a la cancelleria alemanya, on posarà els seus coneixements d’anàlisi de mercats en mans dels objectius del règim, obsessionat en la dominació dels pobles considerats inferiors (polonesos o jueus, entre d’altres). Pel que fa a la Saixa, es veurà forçada a acceptar l’ajuda d’un enemic dels seus pares, fitxarà per la policía secreta soviètica i haurà de perseguir, fins i tot, la seva pròpia família.

Nir Baram ens planteja una pregunta en aquesta novel·la i és la següent: fins a quin punt estem disposats a oblidar-nos de l’ètica i els valors que hem practicat durant tota la nostra vida per sobreviure? La finalitat justifica els mitjans? i… un cop hem superat la barrera de l’ètica, podrem superar els remordiments?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La bona gent
Autor: Nir Baram
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9787-799-2
Preu: 19,50€

Share

L’espia que tornava del fred, de John Le Carré

Deixa un comentari

lespiaquetornavadelfred50anys

@Ed_62 @Grup62

Alec Leamas és un espia del servei britànic destinat a Berlin durant els anys de la Guerra Freda. La seva feina principal en el cos és protegir els agents que actuen sobre el terreny, ajudar-los en les missions de camp i sobretot evitar que siguin descoberts per l’enemic. No obstant, tot i els esforços d’Alec, en els últims temps, alguns dels agents al seu càrreg estan sent descoberts i assassinats per l’enemic, un espia alemany anomenat Mundt. Davant d’aquesta situació Leamas, és obligat a tornar a Londres i retirat del servei, fins que un dia rep una oferta de feina un pèl especial.

L’espia que tornava del fred és una excel·lent novel·la d’espionatge, molt lluny dels James Bond de torn on el protagonista es veu immers en una persecució de ritme trepidant. I no.John le Carré no fa que els seus protagonistes hagin d’enfrontar-se en baralles que no s’acaben mai, en proporció d’un contra cinc o sis i fent ús dels seus alts coneixements d’arts marcials. Ben al contrari, Leamas és un espia de despatx que si controla alguna cosa, sobretot, és l’estratègia, intentant veure cap a on anirà el proper moviment i quines repercusions trindran les decisions preses.

Però aquesta història és més que tot això perquè ens introdueix de ple en una de les etapes més fosques del món de l’espionatge del segle XX, quan els serveis d’intel·ligència soviètics i occidentals valoraven la vida de les persones com un mer pas en l’objectiu de destruir l’enemic, sense pensar gaire en les conseqüències, tot ambientat en el Berlin dividit pel Mur que les grans potències van aixecar en acabar la Segona Guerra Mundial. Un mur que dividia la ciutat en dos mons ben diferents i que es va convertir en testimoni de centenars d’intents de fuga clandestins, instigats pels propis serveis secrets i que sovint acabaven amb la mort dels fugitius.

L’espia que tornava del fred va ser la tercera novel·la de John le Carré i, segons la crítica, una de les millors de la seva carrera. Forma part de la sèrie Smiley, que anys després donaria lloc a capítols tan reconeguts com El talp o Gent d’Smiley, entre d’altres.

Si us agraden les històries d’espies, no us la podeu perdre!

Títol: L’espia que tornava del fred (50 aniversari)
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-297-7151-0
Preu: 21,50€

Share

Ghostman, de Roger Hobbs

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Sabeu aquelles pel·lícules d’atracaments perfectes? Sí, un banc amb un sistema de seguretat infranquejable o un casino amb una cambra cuirassada amb milions i milions de dolars, un equip d’atracadors amb grans habilitats per al delicte, un dolent molt dolent i… l’FBI.

Són aquell tipus d’històries que es van plantejant mica en mica, aquelles on l’espectador o el lector creiem que ja no ens poden explicar res de nou, les que et van ensenyant prou detalls per què ens fem la nostra història, fins que al final, quan ja està tot ben barrejadet i quan ja ens tenen ben convençuts, ens adonem que els guionistes i escriptors ens han portat on han volgut i nosaltres hem caigut de quatre grapes en el que només és una part del tot.

Doncs això és el que Roger Hobbs ens regala amb Ghostman: la història d’un atracament que acaba fatal, una situació que només podrà ser resolta per un espectre, un fantasma, en Jack, un especialista en sol·lucionar aquest tipus de situacions i treure de l’equació en Marcus, un antic col·laborador a qui li deu un favor massa gran.

La novel·la transcorre al llarg de dues històries paral·leles, a quina més trepidant. En la primera d’elles, en Jack hi entrarà quan l’atracament a un casino d’Atlantic City ha acabat en un estrepitós fracàs. Perseguirà i serà perseguit i gaudirem de canvis d’imatge, documents falsificats, tirotejos i baralles a cops de puny al més pur estil de Hollywood, amb escenes on la sang gairebé ens esquitxarà. La segona trama és la que ens ajudarà a descobrir perquè en Jack se sent obligat a ajudar en Marcus, mentre vivim la preparació i execució d’un atracament a un banc que recorda a estones en John Travolta a Operació Swordfish o, com posa a la portada, el Reservoir Dogs d’en Quentin Tarantino.

Persecucions, humor negre, amenaces, cops de puny i tirotejos a dojo… tots els ingredients per fer d’aquesta història un thriller dels que surts del cine despentinat…

Així doncs, em queda una pregunta: a més de divertir-nos amb el llibre, acabarem veient la pel·lícula?

Títol: Ghostman
Autor: Roger Hobbs
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-821-0
Preu: 17,90€

Share

Tantes coses a dir-nos, d’Ángeles Escudero i Care Santos

Deixa un comentari

tantescosesadirnos

@Fanbooks_ @Grup62 @CareSantos

La bibliografia de Care Santos és pròdiga en obres de caire infantil i juvenil, gènere pel qual ha estat justament guardonada en diverses ocasions. Obres com Se vende mamá, guanyadora del premi Barco de Vapor o Un camí dins la boira, premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, són un exemple d’obres premiades que poden justificar el perquè d’aquest reconeixement. Al Nosaltres trobareu diverses ressenyes dels llibres d’aquesta autora.

Ara arriba a les llibreries Tantes coses a dir-nos, un nou exemple del saber fer d’aquesta escriptora mataronina, que juntament amb Ángeles Escudero ens presenta una novel·la sobre l’amistat.

L’Abril i l’Oblit són amigues des dels 15 anys quan es troben per casualitat en un internat on, cadascuna per motius diferents, han estat enviades per les seves respectives famílies. Rebels, dolgudes amb el seu entorn, amb ànsies de llibertat, es crea un vincle entre elles que els anys i la distància intentaran destruir… però no podran. Perquè la seva és una amistat intensa, que aguantarà el pas del temps i les decisions que cadascuna d’elles prendrà, per bé o per mal.

La novel·la s’inicia en forma epistolar, en un simpàtic intercanvi d’e-mails entre l’Abril i el secretari personal de l’Oblit, que ha aconseguit convertir-se en una estrella del cine i la televisió, quan l’Abril convida l’Oblit al seu casament.

Des d’aquest moment i a base de flashbacks, descobrirem com aquests dos personatges tramen la seva amistat, una amistat que ha de ser per sempre, però que, com totes les amistats, trobarà esculls per culpa de gelosies, enveges i mentides.

Tantes coses a dir-nos és una novel·la destinada a lectores femenines, sobretot, però té la gràcia que pot agradar a una franja molt àmplia de lectores ja que tant pot ser llegida per adolescents, com per “allò” que es coneix com a “públic adult jove”. Si us agraden les històries que parlen de l’amistat, Tantes coses a dir-nos pot ser la vostra novel·la!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Tantes coses a dir-nos
Autor: Care Santos
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FORA COL. FANBOOKS
Pàgines: 246
ISBN: 978-84-15745-23-5
Preu: 13,95€

Share

Cartes des de l’illa de Skye, de Jessica Brockmole

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Fa uns mesos, mentre llegia La Caiguda dels Gegants de Ken Follet, no deixava de pensar que els conflictes bèlics eren i segueixen sent un dels temes més recurrents de la literatura. La Gran Guerra forma, malauradament, part de la nostra història, però ens ha deixat grans exercicis literaris que són un reflex fidel d’aquells tristos anys.

A Skye, una illa d’Escòcia, L’Elspeth Dunn és una poetessa que el març de 1912 rep una carta d’un admirador, en David Graham, un universitari americà que ha llegit el seu llibre de poemes. A partir d’aquesta primera carta, s’inicia una relació, primer d’amistat, que mica en mica anirà creixent, fins que al 1914 esclatarà la I Guerra Mundial i que durarà gairebé fins el final de la guerra. Més de vint anys després, l’esclat de la II Guerra Mundial farà que l’Elspeth i la seva filla, la Margaret, revisquin a través de les cartes guardades, el que l’Elspeth anomena el “primer volum de la meva vida”.

Així doncs, Cartes des de l’illa de Skye, de Jessica Brockmole, no ens parla de cap tema ni situació nova -com l’amor neix i creix entre dues persones separades per un conflicte en el qual, igual que milions de persones, s’hi van veure inmersos sense voler-ho-, però ens l’explica amb una història deliciosa i entranyable, escrita amb molta dolçor, que ens fa sentir amb força com devien de viure i sentir els milers d’amics, parelles i famílies que veien com els seus fills o marits marxaven a defensar els seus països, les angoixes i temors pels absents, les pors en patir els bombardejos a les ciutats, la separació de la persona estimada…

Cartes des de l’illa d’Skye és la primera novel·la de Jessica Brockmole i m’ha sorprès gratament. Espero que no sigui l’última i que si en publica més tinguin el mateix nivell com a mínim. Si us agraden les històries d’amor (que no necessàriament romàntiques), aquest pot ser un bon llibre per a vosaltres i us el llegireu en un sospir, perquè és bastant difícil deixar-lo!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i les bases del concurs organitzat pel Grup 62 per guanyar un viatge a Escòcia.

Títol: Cartes des de l’illa d’Skye
Autor: Jessica Brockmole
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1655-9
Preu: 18,50

Share

Al vertigen, de Núria Perpinyà

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Heu sentit mai una afició de tal manera que us ha fet perdre el cap per practicar-la?

Quan quelcom ens porta a dedicar-li temps i més temps, fins que es converteix en alguna cosa més forta que un simple entreteniment, ultrapassa els límits de la raó i ens obsessiona de tal manera que ens porta a fer-ne l’eix central de la nostra vida.

Aquest és el tema central d’Al vertigen que ens presenta la Núria Perpinyà, tot embolcallat en una història d’amor i aventures, protagonitzada per una alpinista russa, la Irena, el René, un guarda del refugi Quesler als Tammarians i l’Eduard, un arquitecte reconegut, vingut de la ciutat.

Tot comença de forma dramàtica: la Irena irromp al Quesler, glaçada, amb símptomes greus d’hipotèrmia i a punt del defalliment després d’hores de travessia per la muntanya, després de dies fent un exercici d’aclimatació al fred que gairebé acaba amb la seva vida. El René l’acollirà i la cuidarà fins aconseguir retornar-li la temperatura i la vida i, des del primer moment, s’enamorarà d’aquesta misteriosa alpinista, tancada en sí mateixa, esquerpa a vegades, però absolutament captivadora, amb una història tràgica a les seves espatlles.

Al llarg de la novel·la descobrirem el passat de la Irena, així com el seu present, marcat per la seva passió, l’alpinisme i la natura salvatge. Una passió que és molt més que això perquè en tot moment decidirà els seus actes. És una forma de viure, una vocació i el seu destí.

Núria Perpinyà ens fa viure a través de les seva prosa una aventura en ocasions trepidant, amb pàgines de lectura ràpida, vertiginosa, que sovint és difícil de deixar a mitges. Coneixerem els protagonistes podent llegir (literalment) el seu interior des de la seva correspondència o els seus diaris personals de tal manera que els seus neguits, angoixes o els moments de felicitat els podrem viure en primera persona i patir o ser feliços amb ells. La Núria Perpinyà fa el mateix amb els espais físics: uns espais, alguns amb nom inventat, que ens transporten ràpidament a viure la muntanya com poques vegades els urbanites l’hem pogut viure.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre

Títol: Al vertigen
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-869-2
Preu: 20€

Share

La Marta Gil ja és una de Nosaltres!

1 resposta

Hola a tots, Nosaltres!

Aquí teniu el text de presentació de la Marta Gil, que s’incorpora com a una de Nosaltres!

La meva afició per la lectura va començar de ben petita. Crec que puc dir amb prou seguretat que el primer llibre que em va deixar ben garratibada devia ser El Zoo d’en Pitus… perquè a qui no li ha agradat aquesta història? Després ja… tinc prou anys per haver coincidit amb el moment àlgid de les aventures d’Els Cinc (en castellà, això sí) o els Hollister (les meves primeres traduccions) que demanava cada Nadal com a regal.

Des d’aleshores que no he deixat mai de comprar llibres. Sí, sóc d’aquelles persones que compren més llibres dels que poden arribar a llegir, però els estius són fantàstics per recuperar el temps perdut i sempre m’alegra veure que són les quatre de la matinada i que no m’he adonat de l’hora que era per culpa d’un bon llibre.

He tingut èpoques de tot: John Grisham em va inspirar durant molt de temps i he llegit sempre bastant variat. Els clàssics m’encanten i sóc una enamorada del teatre de Shakespeare, però crec que el meu gènere literari preferit és la novel-la històrica. I dic crec perquè encara ho estic descobrint. Cada mes descobreixo algun escriptor, alguna novel-la que em fa replantejar els esquemes. I sort d’això, perquè hi ha tot un món literari allí fora per descobrir.

Fa un temps vaig decidir que això de llegir podia servir per alguna cosa més que per passar-m’ho bé jo tota sola, així que vaig obrir un blog per parlar dels llibres que llegia i això em va dur al Nosaltresllegim, on puc parlar del que més m’agrada i des d’on espero ajudar a altres persones a descobrir aquesta gran afició que són els llibres. Si només un sol cop us sentiu atrets per llegir un llibre que hagi ressenyat, em sentiré més que satisfeta.

Esperem que quedis molt satisfeta de formar part del Nosaltres!

Share