Arxiu de la categoria: Històrica

La bruixa de pedra, de Miquel Fañanàs

5 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

En Pere Freixenet és un reconegut historiador que aconsegueix accedir als arxius de la catedral de Girona.

En principi, el motiu de la seva recerca va encaminat a trobar documentació fidel a l’ existència d’un passadís secret que uniria l’església de Sant Daniel amb el Claustre de la catedral. El que passa és que remenant papers per aquí i per allà, troba la història de la Guisla Recasens, per alguns, una bruixa amb totes les de la llei, i per d’altres una bona dona capaç de curar malalties.

La Guisla fa de trementinaire, sap triar les herbes, collir-les quan toca i bullir-les al seu punt just per obtenir-ne el resultat desitjat. És una bona dona, incapaç de fer mal a ningú, ben al contrari, però té la mala fortuna que el seu destí es creuï amb el del tristament cèlebre Nicolau Aymerich.

Amb aquesta Girona divida en dos bàndols -els cristians i els jueus del call-, amb una catedral a mig construir i amb un  inquisidor més cruel i malvat que la pesta que assola la ciutat, tenim tots els ingredients per gaudir d’una història fantàstica.

Títol: La bruixa de pedra
Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-595-8
Preu: 19,95€

Share

L’últim abat, de Martí Gironell

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

A Sant Benet de Bages tothom està revolucionat, se’ls ha girat feina, molta feina.

Resulta que “la Congregación para la Observancia de Valladolid” – quin nom, oi? – té la mania persecutòria de voler controlar -a la seva manera- tots els monestirs catalans i l’abat Pere Frigola per aquí no hi passa de cap manera!!

Durant una temporada massa llarga, els abats que regien alguns dels nostres monestirs havien estat triats a dit, no pas per la seva vàlua personal ni tampoc per la seva fe o espiritualitat. Aquests homes estaven més per la feina d’anar ben tips, enriquir-se personalment a costa de les donacions dels fidels i gaudir de TOTS els plaers que donava la vida que no pas per l’ora et labora. Aquest ritme de vida tan llicenciós portà més d’un monestir a la ruïna total, i Sant Benet de Bages no en fou una excepció.

Quan l’abat Frigola veu de què va el tema, s’esgarrifa a base de bé i decideix posar-se mans a l’obra prenent una sèrie de mesures dràstiques, radicals, que no són ben rebudes per ningú. Entre el poble rebotat per un cantó i la maleïda “Observancia de Valladolid” donant pel sac, el pobre abat ho té molt malament, la veritat.

L’últim abat és un llibre xulíssim, molt ben documentat. En Martí Gironell fa que puguem tocar totes les coses que ens descriu, com si fos un conte vàlid per a nens de totes les edats, petits i grans.

Si encara no teniu acabada d’escriure la carta als Reis, us el recomano. És bo per a tothom!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’últim abat
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-6641-534-7
Preu: 21,99€

Share

Palmeres en la neu, de Luz Gabás

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

Aquí hi ha cacau… però cacau “Sampaka”! Del de Guinea Equatorial!

D’homes emprenedors sempre n’hi ha hagut, això no és nou, però no s’acaba el món fent les Amèriques…

És l’any 1953 i en Kilian abandona la neu d’Osca per començar amb el seu germà el viatja d’anada cap a una terra exòtica i desconeguda: l’illa de Fernando Poo. Un paisatge que els meravella, els torba i sedueix per l’exotisme i l’exhuberància. Allà els espera el pare, un veterà de la finca Sampaka, on s’hi fa un dels millors cacaus que existeixen.

A Guinea Equatorial, en un context d’una Espanya deprimida (com sempre), amb més puces, gana i misèria que altra cosa, hi va haver homes valents (o desesperats) capaços de fer les amèriques a l’Àfrica.

A Palmeres en la neu, la Luz Gabás ens explica com era la vida dels colons, en aquest cas de l’Alt Pirineu aragonès, que van canviar la seva vida per un indret que poc tenia a veure amb Rioseta, Astún o Candantxú.

Trobo molt significatiu que una de les autores de bestsellers de novel·la històrica de la literatura espanyola actual, la María Dueñas, digui d’aquest llibre que és “una història captivadora que recrea el nostre passat colonial a l’Àfrica. Una lectura que desitjaràs no abandonar”. Déu n’hi do, oi? Si voleu un altre referent per situar aquesta novel·la, aquí el teniu: Memòries d’Àfrica… Un llibre que no és poca cosa!

Àfrica, els costums, la gent, el clima i les dones, van enamorar aquests homes emprenedors, per molt dura que fos la vida a les plantacions.

Òbviament, aquests amors van tenir les seves conseqüències.

Si les voleu conèixer, llegiu Palmeres en la neu. No us decebrà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Palmeres en la neu
Autor: Luz Gabás
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 832
ISBN: 978-84-6641-569-9
Preu: 22,50€

Share

Senyoria, de Jaume Cabré

3 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Si hi ha un llibre que no us podeu perdre és aquest: Senyoria, de Jaume Cabré.

Situada l’any 1799, a punt del canvi de segle, l’autor ens fa un retrat minuciós de la Barcelona de l’època, on les aparences entre els alts càrrecs, el poder, els secrets d’alcova i els diners són els protagonistes.  Tot això és el que envolta el conegut jutge i regent civil de l’Audiència de Barcelona Rafael Massó, sa Senyoria, un home a qui li agrada l’astronomia, els diners i unes dones joves que seran la seva perdició. El seu destí es creuarà amb el de l’Andreu, un jove poeta que representa l’esperit romàntic del moment, fent que sa Senyoria es vegi embolicat en una història que no veia venir i que donarà un gir de 180º a la seva vida.

Senyoria és un llibre d’aquells que et proporciona plaer amb la lectura. Escrit de forma magistral, et situa als carrers de la Barcelona del canvi de segle amb els carruatges, les festes aristocràtiques i els paisatges que atenuen les diferències entre aquells que tenen diners i els que no en tenen.

Us deixo amb una cita del llibre que expressa la importància de l’amor a l’època, les ànsies d’estimar, però sobretot de ser estimat, autèntic fil conductor de la novel·la:

“(…) De vegades penso que la capacitat d’estimar de les persones és il·limitada i que pot arribar un moment que s’ajuntin massa ànsies d’amor en un sol cor i rebentin.”

Títol: Senyoria
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-7588-330-4
Preu: 19,50€

Share

El confident dels reis, d’Assumpció Cantalozella

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Normalment, quan pensem en la Història pensem en la gent que l’escriu. És a dir, no tant en les persones que tenen el paper i el llapis (o el pergamí i la ploma, o la pedra i el sílex, o el teclat i la pantalla, és igual…), sinó en els protagonistes de la Història.

És per això que pensem en reis i reines, prínceps i princeses. O, en determinats moments, presidents i generals militars. I si de cas, molt de tant en tant, ens vénen al cap els nobles o les persones relativament properes que els van fer la vida impossible o que els van intentar assassinar.

La gent del seu entorn que els van ajudar, que els van fer la vida més senzilla, que hi eren habitualment sense cridar l’atenció no passen a la Història. Passen a l’oblit.

A El confident dels reis, d’Assumpció Cantalozella,  això canvia. Per variar, es parla d’un dels homes que va ser-hi per a fer el bé, per intentar salvar vides i aconseguir que les coses fossin millors dia a dia. I no només per a ell, sinó també per als seus reis, per a la seva fillastra i per al seu país.

En Guillem de Cervera, conseller reial tant de Pere II el Catòlic com de Jaume I el Conqueridor, relata les vivències d’aquests reis, des de l’engendrament de Jaume fins a la sortida cap a la conquesta de Mallorca com a espectador privilegiat essent conseller reial i tutor d’Aurembiaix, una de les primeres amants del rei Jaume.

Val la pena dedicar unes quantes hores a la lectura d’aquesta història, que ens explica la Història vista des dels bastidors, des de la part fosca i poc coneguda. Un exercici que, a més, permet imaginar com eren les persones, a més dels títols.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El confident dels reis
Autor: Assumpció Cantalozella
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-7588-325-0
Preu: 19,50€

Share

L’art francès de la guerra, d’Alexis Jenni

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Molta guerra, molt francès i força art.

Jenni ha escrit un llibre –en direm novel·la per trobar un prestatge on classificar-lo– que revela molta reflexió lúcida i dolorosa sobre els darrers setanta anys del seu país: França.

Un home jove i desmotivat coneix casualment un vell militar retirat que li ensenyarà a pintar amb pinzell i tinta xinesa. El diàleg entre els dos homes servirà a Jenni per anar desgranant el fris de quin ha estat el paper de les guerres i els guerrers en la història recent de França.

En L’art francès de la guerra, Alexis Jenni es mou sempre en el terreny de l’ambivalència, que no de l’ambigüitat. Es mou i ens fa moure entre l’admiració i l’horror. Se’l veu obsessionat a fer-nos arribar cruament què va significar, per uns i altres, l’acció a la reraguarda contra els alemanys, la primera pacificació d’Algèria, la guerra d’Indoxina, la guerra definitiva d’Algèria i els conflictes de les banlieues de les grans ciutats que ell veu com una continuació del passat colonial.

Hi ha dues idees-força que repeteix una i una altra vegada: en dir “nosaltres” i “ells” apareix el conflicte i la violència, tot i la dificultat de saber què defineix cada grup. L’altra és la llengua, que és, o hauria de ser, l’únic senyal d’identitat francesa.

Diu moltes més coses i les diu i les matisa moltes vegades, sempre posant-les en boca dels seus personatges: sobre De Gaulle, sobre els piednoirs, sobre els grups parafeixistes actuals,…

Jo crec que, malgrat el prestigiosíssim premi Goncourt que li han atorgat, es nota que és una primera novel·la. Té un afany de dir-ho tot i que quedi ben clar que em fa pensar en l’expressió que fem servir a casa: “quan agafa el micro no el deixa”.

La pintura juga en aquesta obra un paper que fa pensar en el significat de la música i el violí en el Jo confesso de Jaume Cabré. Però tot i que en aquest llibre l’artista pinta amb la tècnica suggerent i minimalista de la tinta xinesa, Jenni utilitza més aviat la manera pictòrica de Cézanne, que passa una i cent vegades per sobre de la mateixa poma per donar-la per llesta. I crea una obra d’art genial.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’art francès de la guerra
Autor: Alexis Jenni
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-2976-971-5
Preu: 23€

Share

Bon cop de falç, d’Andreu González-Castro i Ramon Gasch

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Nosaltres, avui és un gran dia per recomanar el llibre Bon cop de falç!. Aquest cop, però, enlloc d’una ressenya volem compartir un escrit que una lectora, l’Assumpta, li ha fet arribar a l’Andreu González, coautor del llibre juntament amb en Ramon Gasch.

Fa un temps que vaig llegir el llibre. D’entrada et vull dir que tinc una sensibilitat molt fina i els relats de morts, sang, violència, llegits o visualitzats em depassen. Com que coneixia els fets històrics, em feia una mica de respecte llegir el llibre sencer, així que només l’havia fullejat i llegit a trossos. El llibre em va “atrapar” en el sentit que el vaig llegir en tres dies (tres, quatre hores cada dia).La valoració global que en faig és que és una bona novel·la històrica, ben narrada, amb uns personatges ben descrits, amb reflexions morals-filosòfiques (el perquè de la guerra, qui se’n beneficia…) que m’han agradat. Suposo que us heu documentat molt i molt bé, ja que posar-se a la pell dels catalans del 1600 no deu ser fàcil.

La lectura m’ha portat a repassar els fets de la Barcelona de l’època (he rellegit Sobrequés i altres). Penso que un mèrit de la novel·la històrica és acostar els lectors -ja que la lectura d’Història ens sol costar d’empassar- al terreny de l’interès per saber, per comparar, per aprofundir…

Potser com a petita crítica (realment no he trobat res més per “criticar”) és que alguns capítols són massa curts i també el pesonatge del Frare, que intervè cap al final, potser és una mica forçat, tot i que hi aporta el punt de misteri necessari per anar mantenint l’interès fins al final.

Suposo que els lectors que tenien confusió amb el 1714 els ha quedat clar. Transmet la meva felicitació al teu company de ploma Ramón Gasch i molts èxits futurs.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bon cop de falç!
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-6641-343-5
PVP: 21€

Share

Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

L’Ermengol Amill és l’heroi oblidat dels fets de 1714. Un noiet que neix en un petit poble dels Pallars Sobirà i que per circumstàncies de la vida, acaba comandant un dels més importants exèrcits de “miquelets” en la lluita contra Felip V.

Quin llibre més xulo i didàctic!! No vull dir que no tingués constància dels terribles anys d’assetjament que vam patir els catalans a mans dels borbons, però llegir aquest llibre m’ha ajudat molt a posar les idees al seu lloc; a conèixer els implicats d’ambdós bàndols, i el paper que cada personatge va assumir dins d’aquest marc històric.

Barcelona es converteix en una pedra a la sabata d’un Felip V tros d’ase, sonat, implacable i anticatalanista fins al moll de l’os.

Llegir l’episodi de l’atac final que relaten Jaume Clotet i David de Montserrat posa la pell de gallina. La resistència fèrria dels catalans, enfrontant-se a un exèrcit monstruós, sense gaire més armes que la resolució i el coratge de voler ser Lliures o morts!!

Qualsevol català o no, hauria de llegir aquesta novel·la per saber com se les gastaven els enemics de les nostres llibertats.

Això sí que és memòria històrica…

Fantàstic!!

Títol: Lliures o morts
Autor: Jaume Clotet i David de Montserrat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-528-6
Preu: 21€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La Claire, la protagonista de L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene, és una dona jove que es dedica bàsicament a viure la vida, alegre i divertida, organitzant festes selectes i un punt extravagants al seu magnífic pis de la Cinquena Avinguda.

Es mou com un peix a l’aigua entre copes de xampany, caviar, sabates de taló i collarets de Cartier. Però la Claire és una impostora.

Li fa creure al seu marit que és un senyora de cap a peus, que pertany a la noblesa, quan la trista realitat és que als 16 anys va fugir de la granja d’Oklahoma on es va criar, tipa de remenar terra i misèria a cabassos. Resumint, que l’engany es descobreix i ha de fugir cames ajudeu-me del seu entorn. El destí que tria és París, cercant la pista d’en Laurent, un antic amor.

Quan arriba al seu destí, les coses no són en absolut com ella se les havia imaginat. Es troba amb un París ocupat pels nazis, pel fred, per la gana, i sobretot per la por. Donant tombs per aquí i per allà, i sense ni tan sols voler-ho, la princesa yanky acaba convertint-se en una primera espasa de la Resistència. Sí, senyora!! Compleix a la perfecció les missions que li encomanen (no podia ser d’una altra manera), fins que de cop i volta apareix un traïdor dins les seves pròpies files.

I a partir d’aquí… Silenci!! És la Guerra…

Títol: L’últim cop que vaig veure París
Autor: Lynn Sheene
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-6641-527-9
Preu: 19,90€

Share

Els assassins de l’emperador, de Santiago Posteguillo

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

L’Anna Garcia s’ha apuntat a ser una de Nosaltres fent-nos la ressenya d’Els assassins de l’emperador, de Santiago Posteguillo. Aquí en teniu la seva ressenya:

La novel·la narra la història del món romà i de Marc Ulpi Trajà des de l’any 63 dC, quan aquest tenia onze anys, fins al seu ascens com a primer emperador hispà o no nascut a Roma.

És una novel·la llarga i per tant té lloc pertot. Hi ha les famoses intrigues romanes, batalles, combats de gladiadors, caiguda i entronització de dinasties, persecució de cristians, un emperador (Domicià) que va ser una “perla”… I tot amanit amb drama, història, romanticisme, intriga, suspens, etc.

La línia entre realitat i ficció és molt fina, però el rigor històric és marcat i documentat. La lectura és àgil, amena i enganxa. Plena de personatges, on fins i tot la gran quantitat de secundaris tenen un paper principal quan els arriba el torn.

La tensió i el suspens no ens abandona, no s’ha de sucumbir a la possible temptació d’avançar més depressa (saltant endavant). Us perdríeu molts moments àlgids.

El llibre està estructurat en vuit “llibres”, el primer d’aquests com a escena retrospectiva. Excepte aquest petit aperitiu, que no sabrem com acaba fins al final de la novel·la, se segueix un ordre cronològic. I amb el trenta-cinc anys narrats i nou emperadors, Déu n’hi do!, no podreu parar de llegir. I, a més, per no perdre’ns tenim uns apèndixs que si ets profà són una delícia.

Només romanc a l’espera que si hi ha una continuació no trigui gaire la traducció al català en relació a l’original.

La Lia ja ens en va parlar fa un temps d’aquest llibre…

Títol: Els assassins de l’emperador
Autor: Santiago Posteguillo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 1216
ISBN: 978-84-6641-505-7
Preu: 22,90€

Share