Arxiu de la categoria: Històrica

Barcelona cau

Títol: Barcelona cau
Autor: Valentí Puig
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-278-9
PVP: 17€

En José Luis s’ha llegit Barcelona cau, una novel·la històrica que ha escrit en Valentí Puig sobre els últims dies de Barcelona a la Guerra Civil i, sobretot, les relacions i conflictes interns entre les faccions i moviments que s’enfrontaven a les tropes de Franco. No us la perdeu!

Barcelona cau, de Valentí Puig, és –segons la coberta- “una novel·la intel·ligent i salvatge sobre els tres últims dies de la guerra”. I sí, és un relat que explica els últims dies d’una Barcelona bombardejada, destruïda, destrossada i amb una població atemorida que fuig cap a les andanes del metro i els refugis antiaeris constantment.

El protagonista és en Víctor, un noi que acaba formant part de la Cinquena Columna i que, en la lluita fratricida del final de la Guerra Civil, es dedica a lluitar contra trotskistes i anarquistes. El destí, però, el portarà a canviar de bàndol convertint-se en un espia infiltrat.

El llibre va explicant les petites aventures amb els seus camarades, els assassinats i mutilacions que porta a terme la Cinquena Columna (a vegades, potser, amb massa detall i tot), i sempre situant de forma molt i molt acurada on passen les coses i descrivint els espais de tal manera que et pots imaginar perfectament com era aquella Barcelona dels últims dies de la Guerra.

És una novel·la curta, amb un protagonista molt clar, i m’ha agradat especialment que sigui tan acurada a l’hora de situar el relat física i històricament. Ara, quan vaig per la Barceloneta me la puc imaginar com era, i obviar la Vila Olímpica. M’han xocat una mica els mètodes que podia fer servir un espia per “resoldre” –diguem-ho així- un interrogatori, però tampoc és una qüestió que et faci abandonar la lectura ni el fil de la història.

Si voleu fer un viatge per Barcelona en el temps, aquest és un bon llibre per fer-ho.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Memòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach

Títol: Memòria d’uns ulls pintats
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-9787-759-6
PVP: 20€

Només algú amb la sensibilitat necessària per a compondre (lletra i música) petites obres d’art com Maremar o I amb el Somriure la Revolta, podia escriure una obra amb una força descriptiva tan gran com ho és aquesta Memòria d’uns ulls pintats.

Per raons familiars, de menut, em vaig bellugar força per la Barceloneta. Conec perfectament les botigues que servien d’habitatge a molts pescadors o treballadors del port de Barcelona i les seves famílies i també els anomenats quarts de pis (pisos de no més de 30 metres quadrats), i puc donar fe que l’autor del llibre els descriu com si hi hagués viscut.

Una vegada vaig dir en aquest mateix blog que hi ha llibres que m’agraden i d’altres que m’entusiasmen, i el que ens ocupa formaria part d’aquests darrers. Aquest llibre m’ha enganxat i és tan gran la seva força que moltes dies, passada la mitjanit, he hagut de fer veritables esforços per deixar el llibre i continuar-lo llegint el dia següent.

La força descriptiva del llibre m’ha portat a reviure quan la meva àvia i el meu pare (ambdós difunts i naturals de la Barceloneta) m’explicaven com quan escoltaven les sirenes que avisaven la població dels salvatges bombardeigs de l’aviació feixista, abandonaven casa seva i anaven esporuguits a cercar aixopluc als refugis antiaeris.

Amb un domini total del “tempo” literari i en un exercici d’estil una mica cruel, Lluís Llach ens munta en una mena de Dragon Khan que, sobretot en la part final del llibre, fa que en poques línees s’ens dibuixi un petit somriure de satisfacció i acabem fent la més trista de les ganyotes.

Lluís Llach, tot i denunciar les múltiples atrocitats de les tropes franquistes i dels seus partidaris no estalvia les crítiques a determinades accions de la II República Espanyola, com la que enviava a una mort segura a milers de joves en el marc de la terrible i per endavant perduda Batalla de l’Ebre.

També vull destacar el respecte i la sensibilitat amb la qual l’autor tracta la relació sentimental entre Germinal i David, dos dels principal protagonistes de l’obra.

Es tracta d’un llibre altament recomanable i que sens dubte serà un dels més venuts en la pròxima Diada de Sant Jordi.

Bé, per a acabar diré que el llibre arrenca quan Lluís, un director de cinema, manté una llarga entrevista amb Germinal amb la finalitat d’obtenir informació que li serveixi per a filmar una pel·lícula ambientada en els anys de la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la postguerra.

Share

Quan un llibre pot canviar-ho tot

Títol: La metgessa de Barcelona
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-297-6916-6
Preu: 18,50€

És el Nadal de l’any 1562 i la Lluna Aymeric espera al seu marit, n’Hug de Montcada, acompanyada de la seva filla Eulàlia després de molt temps sense que la família s’hagi pogut reunir. El noble però, abans de poder trobar-se amb la seva família, és assassinat per l’àrab Assuf al-Barim, un enemic que pretén arrabassar-li allò que creu seu.

És just en aquest moment quan la Lluna, una metgessa amb uns poders heredats d’altres temps, s’endinsarà en la major aventura de la seva vida: protegir el Llibre de les essències, un manuscrit molt poderós que en males mans podria portar el mal a la Terra. Per poder salvar-lo haurà de descobrir els secrets de la Barcelona més antiga, aquella que només les pedres sobre les quals ha estat construïda els hi pot revelar.

En David Martí, després de l’èxit de la seva primera novel·la Les bruixes d’Arnes, ens porta La metgessa de Barcelona, una novel·la carregada de misteri i de llocs emblemàtics de la nostra Barcelona. Si bé és cert que, en la meva humil opinió, a vegades els fets resulten massa coincidents i trepidants, la història aconsegueix submergir-te en el món dels protagonistes fins al punt de simpatitzar amb ells. També cal remarcar que és de lectura senzilla i amena gràcies als seus múltiples diàlegs, la qual cosa fa que te’l cruspeixis en un moment!

Si el que voleu és perdre-us per una Barcelona del segle XVI on la pesta negra hi és present i la història de la ciutat es descobreix caminant pels seus carrers, no dubteu ni un sol segon a llegir-vos aquest llibre. Us resultarà apassionant descobrir racons de la ciutat que de ben segur no coneixíeu.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

El moment en què tot va canviar, una gran novel·la

Títol: El moment en què tot va canviar
Autor: Douglas Kennedy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-467-8
PVP: 22,50€

Nosaltres, estic a punt de fer un comentari en el qual no sé ben bé què dir. Em fa por! Fa quatre dies vaig llegir al Qué Leer una entrevista amb en Douglas Kennedy i em va semblar que ell, el propi autor, “xerrava” massa, així que vull mirar de ser ben discreta…

I -oh, contradiccions de la vida!- he pensat a dir-vos-en el final! Sí, sí, l’autèntic, les darreres línies, que m’han semblat  inoblidables com les de L’amor en el temps del còlera, per citar un d’aquells finals que et fan sentir reconfortat amb l’art de la literatura. Aquí va, doncs:

(…) El desig de connectar. La por inherent de connectar.
I, enmig de tot això, també hi ha…
El moment.
El moment que ho pot canviar tot. El moment que potser no canvia res. El moment que ens menteix. O el moment que ens diu qui som, què busquem, què volem descobrir… i possiblement mai ho farem.
Som realment lliures del moment?

Ja teniu el The End d’una novel·la de 717 pàgines que no sé a quina categoria classificar… Romàntica? Sí, però és dir-ne molt poc! Thriller? Això despistaria! Drama? Home, Déu n’hi do, però… Històrica? Potser sí! La posarem també a històrica perquè, per sobre de tot, m’ha semblat una novel·la que parla de persones, en el sentit universal i transcendent de les emocions que ens fan viure les bones novel·les, a les que sí els passa el que els passa és, precisament, perquè són a Berlín als 80.

A més, ho farem així perquè penso que si algú busca una novel·la romàntica convencional i topa amb El moment en què tot va canviar es pot endur una decepció monumental! Per què? Doncs, per exemple, perquè Ella (la Petra Dussmann) surt a la pàgina 181! Això Corín Tellado no ho hauria fet mai! Bromes a banda, deixeu-me dir que estem molt més a prop de la pel·li La vida dels altres, que no pas de Tens un e-mail! Una mica com passa a El temps entre costures; també allà la Història determina les històries de la gent, tot i que sense reduir a zero la lliberat de l’individu, la qual cosa permet ordir una trama en absolut maniquea.

Bé, us deixo que tinc ganes de donar més voltes al que he llegit al llarg de les darreres setmanes… Abans, però, us puc fer una pregunta? Heu tingut mai la impressió de viure, just quan té lloc, un moment d’aquests que ho canvia tot?

Share

Ombres en la nit

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssics
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

El que podria perfectament ser un relat més sobre l’holocaust i les seves fatídiques conseqüències, un altre text amarg i tràgic, es converteix de la mà d’en Torrent en una crònica de l’odi i de la mort en vida, de la necessitat i única voluntat de morir matant.

De la por de malmetre els restes de la vida que els queda per viure a aquests personatges destrossats per sempre més, sense tenir temps de poder aconseguir un últim objectiu: la venjança.

En Torrent sap trobar entre les deixalles dels que han pogut escapar del horror, certa esperança, una mica d’humanitat, de pena, de tristesa i sobretot, de ràbia d’estar vius.

Ser supervivent d’una catàstrofe com aquesta ha de ser una jugada, ha de costar molt fer-se el suec, ha de ser difícil, molt difícil sortir-se’n.
Saber què pots fer amb el temps que et queda que – tan li fa que sigui poc o molt – importa un “pito”…

Són ànimes en pena per sempre més, que s’arrisquen, que s’ajuden, gent que amb el que han vist, no poden evitar ser solidaris, costi el costi.

Aquesta novel·la és un cant a la vida i un himne a la mort de tants innocents.

Bravo, Torrent!!!! I moltes gràcies per aquest regal autografiat!

Share

Comentari de l’Andreu González, autor de Bon cop de falç!

Aquest llibre no deixa de motivar grans comentaris. Aquest, a banda de què és de l’autor i això és una cosa que sempre ens agrada molt, és molt interessant, ja que neix d’una carta d’en Josep Carol; en comptes de validar-lo a l’entrada corresponent, hem volgut portar-lo fins al fil principal del blog. Segur que us agradarà.
Moltes gràcies, Andreu, per compartir i ser nosaltres.

Títol: Bon cop de falç!
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-6641-343-5
PVP: 21€

Permeteu-me que jo, en comptes de dir res amb les meves paraules, transcrigui uns paràgrafs d’una carta que em va enviar el 2 de febrer Josep Carol, un escriptor que l’any 1959 va guanyar el Premi Café Gijón. Carol va ser un dels fundadors del premis Vila de Martorell i és un crític literari agut, amb una cultura enciclopèdica.

“Vaig començar-ne la lectura a les quatre tocades i a penes tocades les set ja l’havia llegit sencera. És a dir, que la vaig pair d’una tirada, sense una sola pausa, tanta és la força narrativa que té. Cervantes va dir per sempre més que “novel·lar és narrar”. […] En les principals virtuts de qualsevol narració hi ha d’haver humanitat dels personatges, versemblança en l’acció, amarrament de l’atenció del lector i construcció excel·lent. La tercera la compliu a meravella.”

“L’assumpte que heu triat és bo, molt bo, posseeix una força enorme, explica un moment històric de gran relleu i ara, amb el catalanisme rampant, resulta oportuníssim.”

“No m’estranya que n’hagi sortit una segona edició. La destresa amb la qual exposeu i desenvolupeu l’argument és superlativa i modèlica, a banda de l’interès històric i polític del tema.”

“L’arrencada -l’assassinat del cavaller de Fluvià- i l’escenari que l’embolcalla està tractat amb mà de mestre. Un altre gran moment és el setge de Cambrils, així com la batalla de Montjuïc. Per cert, que he incrementat els meus coneixements sobre la batalla de Martorell, la qual cosa és d’agrair.”

“La pesta negra a la capital és un altre punt al vostre favor per la bona recreació de l’atmosfera social i personal.”

“Abans de posar punt i final a aquest text vull expressar la meva absoluta admiració per la recreació històrica que heu aconseguit i sobretot, sobretot, perquè d’un cap a l’altre de l’obra no s’hi observa ni un sol instant la diferència d’autor, la forma o personalitat diferent de l’escriptura del text. La coherència és total i res no indica que la novel·la sigui fruit d’una col·laboració.”

També ens ha fet alguna observació al llibre no tant elogiosa, però m’estimo més guardar-me-la per al Ramon i per a mi.

Share

Memòria d’uns ulls pintats és un nou motiu per admirar Lluís Llach

Títol: Memòria d’uns ulls pintats
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-9787-759-6
PVP: 20€

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres (…)
Campanades a morts (1977)

Aquests versos de Campanades a morts ben bé podrien formar part de la primera novel·la d’en Lluís Llach, Memòria d’uns ulls pintats, tot i que la novel·la no té a veure amb els fets del 76, sinó en els que van tenir lloc a casa nostra des dels anys 20 fins a finals de juny de 1940 (si li hem de fer cas al protagonista) o una mica més tard (uns 20 anys) si llegim la darrera gravació. Però veig que estic encara frapada per la novel·la i no estic posant ordre en el comentari… Perdoneu-me!

La novel·la amb què s’estrena en Llach és un llarg relat del protagonista, Germinal, a un director de cinema, Lluís, a qui només sentim breument la veu al principi de l’obra. A través de vint-i-sis gravacions (que haurien de servir-li al director com a base d’una pel·lícula) en Germinal ens explica en primera persona una delicada història d’amistat, amor, brutalitat i devastació teixida a través de les vides de quatre nois (dos nois i dues noies) nascuts a la Barceloneta l’any 20. Això seria l’argument.

Si hagués de mirar de fer-ne una crítica formal, us diria que m’ha semblat que l’autor surt molt reeixit de la seva primera experiència (si més no, coneguda) en el gènere, perquè ràpidament troba un camí cap a la narració sense massa peripècies estilístiques, i que mostra una extraordinària capacitat de recrear atmosferes i perfilar retrats -no podia ser d’altra manera venint d’algú que domina tant i tant el llenguatge poètic contemporani!

Però segurament tot això no us interessa ni molt ni poc, perquè ja hi ha qui ho fa molt millor que no pas jo. Així doncs, passo a explicar-vos per què fa ben poc jo estava plorant com una magdalena al bar del Club Natació Barcelona, ben a prop d’on transcorren la major part dels fets del relat.

Com ja sabeu si aneu llegint aquest nosaltres, sóc de Poblenou, un barri que surt sovint citat en el llibre per les afinitats socials i polítiques que tenia amb la Barceloneta. Bé doncs, els meus avis hi van viure tots quatre aquesta època i sovint em van parlar de l’escola de la República, del veïnatge, de la convicció que canviar les coses era possible i, després, dels bombardeigs, els afusellaments al Camp de la Bota (els presoners passaven en camions a prop de casa, quan hi anaven), la gana i l’ofec. Per això em va resultar impossible llegint aquesta Memòria d’uns ulls pintats oblidar-me d’ells i no plantejar-me com devien ser les seves vides lluny de l’èpica de la guerra. Com devien ser les històries d’amor, en uns temps tan terribles? Perquè si alguna cosa és aquest llibre és això, una història d’amor.

Amor que m’ets amic d’aquell ahir,
amic que m’ets amor pel devenir,
dempeus!
Amor que m’ets amic; Geografia (1988)

Share

Bon cop de falç, de Ramon Gasch i Andreu González

Títol: Bon cop de falç!
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-6641-343-5
PVP: 21€

La revolta dels Segadors és un dels episodis més èpics de la història catalana. De fet, l’himne nacional es basa en aquest moment de la nostra memòria col·lectiva.

Però què va representar en realitat, per a la gent del poble, la revolta dels Segadors?

Catalunya, 1640. En Joan Martí, hereu d’una hisenda important del centre de Catalunya, es troba barrejat, de la pitjor manera possible, en la revolta dels Segadors. Els terços castellans exigeixen l’allotjament que els catalans estan obligats a donar-los. Però no només aprofiten l’allotjament… En Joan, sense pensar-s’ho dos cops, els “cobra” l’allotjament. I això l’obliga a fugir de casa seva i a prendre partit en una guerra, que en primera instància sent com a pròpia però que amb el temps se li fa llunyana.

Una guerra en la qual en Joan s’implica per amor: per amor a la Maria, al seu mas, a la seva família i a la seva terra, i en la que se sent atacat per les forces a qui, suposadament, ha de retre tribut: primer el rei espanyol i posteriorment el rei de França. Entremig d’una guerra, a més, la gent ha d’intentar viure. Però com es viu amb la misèria, la fam i la pesta que sempre acompanyen els soldats i les seves ràtzies?

La Guerra dels Segadors, no ho oblidem, va acabar com acaben totes les guerres per als catalans: malament. Els espanyols i els francesos van fer la pau sobre el nostre territori i nosaltres vam haver de lluitar i callar.

Una bona novel·la, que ens acosta una mica més a la duríssima vida del segle XVII a Catalunya, quan encara no existia la crisi econòmica, perquè la crisi era total.

Aquí en teniu el primer capítol en pdf.

Share

El Presoner del Cel: més Zafón, més Cementiri, més addicció!

Títol: El Presoner del Cel
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 490
ISBN: 978-84-9708-234-1
Preu: 22, 90€

El Zafón m’agrada. Molt! I com tots els fans estava frisant per obrir aquesta nova porta cap al Cementiri dels Llibres Oblidats, perquè quan em vaig acabar de llegir El Joc de l’Àngel em vaig quedar amb ganes de més. Si aquella em va semblar una novel·la de les que, quan la tanques, et rosega el cuquet per tornar-la a llegir, aquesta, El Presoner del Cel, és de les que et deixa amb el neguit de voler llegir la propera immediatament!

L’únic inconvenient que hi trobo a les novel·les del Carlos Ruiz Zafón és que tothom en parla i, per aquesta raó, sovint acabes sentint coses que no voldries haver sabut abans d’encetar la lectura. Per això no us n’explicaré massa: seria un sacrilegi aixafar-vos el plaer de la descoberta d’aquest llibre, però sí que us vull dir que és un nexe entre L’Ombra del Vent i El Joc de l’Àngel que et fa qüestionar fins i tot si l’ordre cronològic o l’ordre de publicació són els millors per llegir aquestes obres.

De debò, llegiu-la, llegiu-la (i passeu pel Poblenou a fer part de la ruta). Us deixo només amb una conversa…

– Protegir-me? A mi? De què?
– De la veritat, Daniel…, de la veritat.

Share

Cabaret Pompeya

Títol: Cabaret Pompeya
Autor: Andreu Martín
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-2976-856-5
Preu: 22,50€

Us he dit, oi, que m’agrada molt la novel·la negra? Doncs quan vaig poder posar les mans damunt de la darrera novel·la de l’Andreu Martín vaig pensar: “ja està, mil hores d’entreteniment i diversió de novel·la negra catalana”. Perquè és una novel·la llarga, no us penseu que és un fulletó que es llegeix ràpid.

Però no és una novel·la negra en el sentit estricte del terme. No hi ha un mort de qui se’n busqui l’assassí. Però de morts n’hi ha molts i d’assassins encara més.

Martín fa un recorregut per la història del segle XX a Barcelona, des del 1900 amb la ciutat de les llums, l’anarquisme, el pistolerisme i les bombes, fins el 1975, amb una part de la ciutadania brindant amb cava per la mort del dictador.

Tres amics, en Víctor, en Miquel i en Fernando, viuen totes les experiències possibles durant aquests 75 anys de les seves vides, que també són la vida de la ciutat i de bona part d’Europa. A través d’aquests tres homes, Martín ens dibuixa tres maneres de viure, d’assumir el repte de la història i de les històries, la Majúscula i les minúscules. Els tres amics, amb les seves idees, els seus fills, les seves dones…

Una novel·la intensa, que repassa molts records, moltes persones, moltes situacions. A uns quants els recordarà la seva vida; a d’altres els ajudarà a entendre per què n’hi ha que van viure la vida com la van viure; a d’altres els servirà d’excusa; i a uns quants més els permetrà desempallegar-se de dolor i de sensació de vergonya.

Share