Arxiu de la categoria: Històrica

Els gegants de Ken Follett

2 respostes

Títol: La caída de los gigantes
Autor: Ken Follett
Editorial: Plaza & Janes
Pàgines: 1016
ISBN: 9788401387746
Preu: 24.90€

Doncs sí senyor, he tingut el valor i el coratge d’atrevir-me amb el súper-mamotreto del Sr. Follett.
Això que diuen que s’ha de separar el gra de la palla és una feina ben ingrata perquè, la veritat, jo amb tantíssima profusió de lletra impresa, hi trobat molta més palla que no pas gra (deu ser que busco malament).
Ja fa molt de temps, un bon amic -gran lector- em va dir: “T´has fixat que el K.F. es l´únic escriptor contemporani que posa en majúscules només les primeres lletres del títol de la seva obra i, en canvi, el seu nom sí que l´escriu tot en majúscules?”. Doncs és cert, què caram!, “ande o no ande, zapato grande” i és que sembla ser que ell és així, xulo, xulo!!!!
La novel·la en qüestió ens parla dels terribles anys (1914-1918) en què es va gestar, desenvolupar i mal acabar la 1a Guerra Mundial.
Ho fa mitjançant la vida de cinc famílies que van des de l’alta aristocràcia fins als orígens socials més humils.
Se li ha de reconèixer al Sr. Follett que és tot un mestre en l’art del “culebrón”, perquè això és un culebrot en tota regla. Ara bé, té gràcia per fer-ho mínimament digerible i aconsegueix fer-nos enganxar.
Fa molta ràbia llegir les animalades que només poden donar-se en una època turbulenta i convulsa con va ser aquesta (amb la revolució russa de per mig, com si no n´hi hagués prou): a la guerra cap home de classe treballadora va ser ascendit a un càrrec superior al de sergent. En canvi, tots els nois de les escoles privades entraven a l’exèrcit com a tinents segons. Tots els veterans que amb penes i treballs van aconseguir sobreviure, van posar en un risc innecessari les seves vides per culpa d’uns oficials bàsicament imbècils. Què trist!!!
Individus que es canviaven de roba a cada àpat, que no es podien perdre l’estrena d’una nova òpera, que dubtaven entre l’esmòquing o el frac tancat em diamants en lloc de botons… van ésser els grans estrategues que van gestar la guerra!!!
Quan encara se sentien de lluny els darrers trets de la batalla, quan encara quedava tant terror per pair, i tot i això la gent gosava somriure tímidament, l’aranya negra del nacionalsocialisme començava a teixir els seus fils devastadors, a la penombra, i Hitler encara era un desconegut…
Continuarà…

Share

La veu de la caputxa

2 respostes

Títol: La veu de la caputxa
Autor: Rosa Mª Planas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [856]
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-6641-080-9
Preu: 18,00 €

La veu de la caputxa és la nova novel·la de la Rosa Planas, una obra històrica escrita amb gran mestratge i precisió i un llenguatge exquisit que ens situa a l’any 1835 i que no deixarà indiferent  cap lector.

El jove frare caputxí Jordi Narbona després de ser exclaustrat en un marc històric ple de barbàrie i gràcies al seu oncle, s’embarca cap a Marsella deixant enrere l’illa de Mallorca. En aquest viatge coneixerà l’Auberon de Quincy, un home francès amb un estrany poder d’atracció, i la seva acompanyant Dora, una noia que aconseguirà despertar l’interès de il·lustrat frare.

Un cop a Roma, la vida del Jordi canviarà i el lector veurà i viurà amb ell l’inici de la que serà la gran aventura de la seva vida. Pràcticament d’un dia per l’altre es veurà involucrat en una conxorxa per segrestar el Papa, la figura que ha representat el seu tot des que era un infant. Durant tot aquest periple el frare es veurà sorprès per les misterioses visites d’un frare encaputxat, amb qui mantindrà diàlegs que voregen la bogeria.

L’estil de la Rosa Planas és formidable i la seva història està impregnada d’una prosa inigualable. En llegir-la t’endinses en la història i se’t fa difícil desviar l’atenció de la lectura. És, en definitiva, una lectura recomanable per aquells que saben traspassar un estil cuidat i dens per impregnar-se dels sentiments i emocions que el formen.

Share

Promet-me que seràs lliure… i que menjarem crema cremada

7 respostes

Títol: Promet-me que seràs lliure
Autor: Jordi Molist
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [880]
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-6641-375-6
Preu: 22,50 €

Amics Nosaltres, demà a la nit celebrarem Sant Josep. Sí, ja sé que la data oficial és dissabte, però posar d’acord els germans no sempre és fàcil…

Bé, aquest no és lloc de parlar de com fem la crema -és una llàstima que no es pugui fer amb la Lékué, perquè podríem tenir tema, eh?-, sinó de llibres i és precisament per això que us explico tot aquest preàmbul sobre Sant Josep. Com que hi ha convidada, ahir vaig  passar per la llibreria per tenir un detall amb mon pare. Descartats els llibres del Barça, perquè fins que no haguem guanyat la Champions val més no alterar-li el cor, he optat per la novel·la històrica. Les prestatgeries en van plenes, perquè sembla que aquest gènere torna a estar de moda (si és que havia deixat d’estar-ne). Després de badar una bona estona, finalment vaig decantar-me per Promet-me que seràs lliure, la novetat d’en Jordi Molist.

Em va cridar l’atenció el subtítol: de Llafranc a Roma passant per Barcelona: el viatge del fill d’un pescador cap a la llibertat. Com que Llafranc li agrada, em vaig engrescar a llegir la contra Un relat acuradament documentat que ens parla de l’amor, la venjança, la por, el coratge i els llibres. No hi falta de res per ser un llibre ben entretingut, oi? I sense assassinats per resoldre (a mon pare no li agrada gens, la novel·la negra)!!

Bé, doncs, vaig demanar que me l’emboliquessin ben maco (entre nosaltres, vaig haver de comprar paper i embolicar-lo després a casa perquè massa maco no va quedar) i ara només falta que la néta hi afegeixi un dibuixet perquè quedi rodó. Ja no crec que quedi tan bé el seu comentari. Més ben dit, ni bé ni malament, perquè segur que no el farà… Així doncs, si algú de nosaltres se l’acaba llegint, que ens ho expliqui, eh?

Per cert, teniu pensat celebrar Sant Josep amb regalets o amb crema (o amb totes dues coses)? Regalareu algun llibre? La fareu amb ou o de sobre?

Share

L’Arqueòleg

4 respostes

Títol: L’Arqueòleg (De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni)
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna Edicions (Col·lecció Clàssica)
Pàgines: 378
Primera edició: novembre del 2010
ISBN: 978-84-664-1311-4
Preu: 21,50 euros

Després de l’inesperat èxit del seu primer llibre El Pont dels Jueus, Martí Gironell va publicar La Venjança del Bandoler (llibre que no he llegit), que malgrat aconseguir el premi Néstor Luján de novel·la històrica, tinc la sensació que no va aconseguir els mateixos èxits ni mediàtic ni de vendes.

Amb L’Arqueòleg, Martí Gironell, ens relata amb una barreja de realitat i fabulació les aventures del monjo montserratí Bonaventura Ubach, que l’any 1910 va deixar l’abadia benedictina per a emprendre un viatge cap a Terra Santa i Mesopotàmia amb la finalitat d’aplegar informacions que li permetessin il·lustrar una edició de la Bíblia en català, contrastar les Sagrades Escriptures amb els seus escenaris reals i adquirir diversos i importants materials per a donar contingut al que seria el Museu de l’Orient Bíblic del monestir de Montserrat que es va fundar un any després, és a dir, l’any 1911.

El llibre és una interessant descripció del viatge del monjo Ubach i de les vivències, tradicions i costums que s’hi va trobant durant la seva visita per les terres del pròxim Orient. Però com passava, sota el meu parer, amb El Pont dels Jueus, aquest llibre esdevé una mica superficial, vull dir amb això, que no aconsegueix atrapar el lector; no aconsegueix aquella agradable sensació de no poder deixar-lo de llegir i on les situacions resten una mica inacabades i amb manca de poder de seducció.

Sigui com sigui,  si en les seves pròximes obres, és capaç de polir aquestes mancances d’estil, Martí Gironell, pot arribar a ser un dels principals autors històrico-mediàtics en la nostra llengua.

Share

País de llops

2 respostes

Títol: País de llops
Autor: Xavier Vernetta
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 245
ISBN: 978-84-8256-952-9
Preu: 19.90 €

Aquesta novel·la em va entrar pels ulls, vull dir que em va agradar la fotografia en blanc i negre de la coberta. I així va ser com la vaig agafar i la vaig fullejar una mica i no m’ha decebut, ben al contrari l’he trobat molt interessant i entretinguda.

País de llops, de l’escriptor Xavier Vernetta, se situa vint-i-cinc anys després del final de la Guerra Civil a Barcelona i els seus voltants. Al principi, l’autor ens presenta una amalgama de personatges, tots ells de diferents estatus social i econòmic, que comparteixen una mateixa informació i objectiu, tot i que amb matisos. I a mida que avança la novel·la es va descobrint la relació que hi ha entre tots ells i de com, a vegades sense conèixer-se, les seves vides estan relacionades, en alguns casos pel passat i en d’altres pel present.

Els lectors anem desenredant aquesta teranyina de relacions i interessos  gràcies a articles periodístics i a les anotacions diàries de dos d’aquests personatges, a més de pel gruix del cos narratiu de la novel·la que trobo està molt ben pensat i exposat per l’autor.

Doncs sí, Nosaltres, no penseu que aquest és un més dels molts llibres escrits sobre la Guerra Civil, sinó que és una mostra de com actuava una part significativa de la societat d’aleshores -anys seixanta- i que fa bona aquella idea filosòfica, que de ben segur i de manera intencionada recull el títol, de que l’home és un llop per a l’home.

Share

De camí a Terra Santa…

2 respostes

Títol: L’arqueòleg
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 864 ]
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-6641-311-4
PVP: 21.50€

L’arqueòleg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni és la història del monjo Bonaventura Ubach. L’any 1910 aquest arqueòleg i monjo català va emprendre un viatge des de Montserrat fins a Terra Santa a la recerca de peces històriques per fundar el Museu d’Orient Bíblic de Montserrat. A més, Ubach volia conèixer els indrets reals dels passatges Bíblics amb la intenció d’il·lustrar una edició catalana de la Bíblia.

L’arqueòleg és una lectura planera, molt recomanable. De cop i volta, et veus submergit en el llibre, al costat del pare Ubach, el qual voldries acompanyar en la seva particular i intrigant travessia pel desert. El viatge esdevindrà una autèntica odissea, plena d’entrebancs i perills…

Hi ha llibres amb història, amb substància; d’altres, en canvi, que et deixen indiferent. Aquest és dels del primer grup. La idea de Gironell va sorgir a partir d’un reportatge que l’autor va llegir a la premsa catalana sobre la restauració de la mòmia egípcia que hi ha al museu de Montserrat. Arrel d’aquest reportatge va descobrir, a poc a poc i amb paciència, la història de Bonaventura Ubach, una història de recerca i coneixement. Una història oculta com la de molts altres personatges anònims que ha valgut la pena desempolsar.

Martí Gironell és escriptor i periodista. Actualment col·labora en el programa Els matins de TV3. El Pont dels Jueus, el seu debut novel·lístic, és l’èxit més recent de la novel·la històrica catalana. La seva segona novel·la, La Venjança del Bandoler, va rebre el Premi Nèstor Lujan de novel·la històrica.

Després de veure l’historial de Gironell i de viure de primera mà les aventures del monjo Ubach, caldrà doncs donar-li un vot de confiança a aquest novell escriptor que va donant forma i veu a la història catalana.

Share

Els herois de la nit

3 respostes

Títol: Els herois de la nit
Autor: Josep M. Quintana
Editorial: Proa
Col.lecció: A tot vent
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-8256-949-9
Preu: 18,50€

En veure la seva portada, ja vaig saber que Els herois de la nit era una novel·la històrica. Però no és una qualsevol, sinó que, per a aquells a qui no ens agrada massa aquest tipus de novel·la, veurem com a mida que anem llegint, es converteix en un autèntic llibre d’aventures.

Era escèptica doncs en començar a llegir-la. Vaig pensar que no m’agradaria ja que la història transcorre en una època ja oblidada pser al qui en desconeixem els detalls. Però volia donar-li una oportunitat, així que vaig començar a llegir posant els cinc sentits i a mesura que se succeïen els fets, sorpresa, m’adonava que en volia saber més.

És així com vaig anar descobrint la vida d’Arnau Vidal, protagonista del llibre. Un home que va ser capturat quan les tropes turques van envair la seva ciutat natal, Pregona (Menorca en realitat), just en plena adolescència. Traslladat en vaixell a Constantinoble i venut allà com a esclau, va ser vexat de mil maneres fins que per fi, gràcies al seu ingeni, va posar-se a les odres d’un noble comerciant. Incansable en la cerca del seu germà, aconsegueix finalment viatjar a Pregona amb l’únic propòsit d’alliberar els esclaus compatriotes i en concret,  Helena Martorell, esclava del metge del gran visir. Aquesta tasca però, farà que el protagonista visqui tantes aventures com anys li costa aquest propòsit fins, finalment, fer-nos topar amb el sorprenent final.

És doncs, una història d’aventures  que Josep M. Quintana ens presenta amb gran mestratge. I és que, al final, el llibre ens fa dubtar entre si és realment una història fantàstica o per ventura, és realitat… Algú m’ajuda a resoldre el misteri?

Share

Un cadàver exquisit

1 resposta

Títol: Un cadàver exquisit
Autor: Jordi Mata
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 571 ]
Pàgines: 312
EAN: 978-84-297-6048-4
PVP: 23,8€

Un cadàver exquisit, al contrari del que podria semblar tenint en compte com m’agrada la novel·la negra, és una novel·la històrica. El cadàver exquisit és l’Espanya que es disputen les potències europees després de la mort de Carles II, el rei que va néixer amb gairebé totes les malalties possibles, mercès al costum Habsburg de casar-se entre membres de la mateixa família.

L’arribada de Felip de Borbó, segons un testament estrany i per caprici de son avi, Lluís XIV, rei de França i ultrapoderós en aquells moments, desencadena uns moviments d’escacs entre totes les potències europees, que no volen que dos regnes tan poderosos quedin en mans de la mateixa família. Anglaterra, Àustria-Hongria, els Països Baixos, alguns estats del que ara són Alemanya i Itàlia, s’apunten a la festa, de la mateixa manera que hi impliquen Portugal i Catalunya.

Ja he dit alguna altra vegada que a mi, de la novel·la històrica, m’agraden sobretot les històries que formen la Història. Perquè, de fet, la Història en majúscules l’escriuen centenars de milers d’històries en minúscules.

I m’ha agradat especialment com descriu la Barcelona dels anys 1699 al 1707. Com s’hi vivia, com s’hi organitzava el poder, qui era qui i per què, com les formes no sempre s’adeqüen als fons i a la inversa.

I, sobretot, m’ha agradat el llenguatge.

Un gran llibre, des del meu punt de vista.

Share

La primera pràctica

2 respostes

Títol: La primera pràctica
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 296
ISBN: 978846641176
PVP: 20 €

L’Anna ja l’ha comentat més amunt (vegeu Què és…), de manera que poc em queda per explicar de La primera pràctica, de l’Albert Villaró, en relació a la història.
Però sí que puc dir que de les dues històries que planteja a mi la que més m’agrada i la que trobo més interessant és l’antiga, la de l’ocupació constant de les muntanyes del nostre país.
Cada dia m’agrada més la història, sobretot la història petita que ens explica la història gran: la història de les persones que amb les seves accions (o amb les seves inaccions) permet que hi hagi els grans fets: les guerres, les batalles, els canvis de rei o de papa…
A La primera pràctica es parla de les històries de la Història. De les històries de present i de passat que segur que construiran la Història. En aquest cas es fa a través de la música, de la passió per la música que fa que molta gent somiï, pregui, visqui i, algun fins i tot, mori, per aquesta música.
Música antiga tocada a l’actualitat per en Roger, la Caroline, en Logan, l’Hugo i un seguit de professors que, a més, són mestres. Mestres de música i de vida.
Música antiga composta en el passat, per compatriotes i que reneix i es redescobreix per l’esforç dels joves músics i pel talent dels mestres.
I la va compondre un músic que és de la terra, que va innovar, que va créixer, també, a través de la música.
I tot i això, a mi, particularment, em va agradar més Blau de Prússia (vegeu Blau de…), que ja vaig comentar fa un temps.
Però això no treu que no haguem de gaudir de la música religiosa i, sobretot, de la nova novel·la d’en Villaró.

Share

Què és la història?

2 respostes

Títol: La primera pràctica
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 296
ISBN: 978846641176
PVP: 20 €

Una de les coses que més trobo a faltar de la carrera de Literatura Comparada són les frases memorables d’alguns professors (les podeu consultar a Patata brava).

Recordo, entre moltes, la de classe de narrativa, quan parlar de la història d’un relat ens va portar a parlar de la història com a estudi del passat de la humanitat. En realitat la frase era d’un historiador anglès força conegut; en una entrevista, després de pensar-ho una estona, va respondre a la pregunta “Què és la història?” dient:
“La història és una punyetera cosa rere l’altra”.

Naturalment només pretenia ser graciós, però intueixo que hi havia una mica de ràbia en aquesta resposta, perquè ningú no pot passar-se una vida intentant trobar sentit entre una sèrie d’esdeveniments que la humanitat s’ha encarregat que tinguin una aparença ben absurda sense acumular una gran dosi de mal humor.

A La primera pràctica d’Albert Villaró la història (en els seus dos sentits) pren sentit d’una forma extraordinàriament viva. La vida d’un jutge del segle XVII i tot el que l’envoltà se’ns fa tan propera com la d’en Roger als anys 90, amb els seus amors i els seus neguits. Totes dues històries estan unides gràcies a una sèrie de fets que connecten (amb sentit o no) el passat amb el present. Ambdues tracten molts temes universals i eterns: la mort, la por, l’ambició, l’amor… Però hi ha un element que uneix els personatges més que cap altre: la música.

Aquesta és una novel·la per a qualsevol que senti curiositat per la història (en particular la de Catalunya, és clar) però gosaria dir que està més indicada encara per als amants de la música; hom quasi pot sentir les violes, els llaüts, la guitarra de Mossèn Joan i la preciosa veu de la Caroline mentre llegeix les detallades descripcions de Villaró.

Voldria acabar amb la meva modesta versió d’una frase mítica: la història pot ser una punyetera cosa rere l’altre, però és la nostra història i són les nostres punyeteres coses.

Share