Arxiu de la categoria: Històrica

Tornant de Donostia

5 respostes

L’Ester Pujol, que ja ens ha parlat de L’home intranquil (vegeu L’home…), Un dia (vegeu L’editora de…) i L’home dels pijames de seda (vegeu Bon temps…) ens recomana Pa negre, d’Emili Teixidor. Un autor molt apreciat i comentat entre nosaltres!

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€

Pa Negre és un gran llibre, un clàssic modern de la literatura catalana. Des que la vam publicar el 2003, ha rebut el reconeixement del públic (més de 70.000 exemplars venuts) i de la crítica (nombrosos premis a obra publicada), i no hem parat de reeditar-la. Emili Teixidor és un dels grans. Sovint li han dit que sempre escriu la mateixa novel.la; el cert és que té un món propi. Ara, aquesta obra viu un moment de revifada esplendorosa: la seva versió cinematogràfica, impressionant, de la mà del director Agustí Villaronga, de l’entusiasta productora Isona Passola, d’un equip entregat i uns actors brillants. En estat de gràcia apareix Nora Navas, l’actriu que ha estat guardonada amb la Concha de Plata. El món d’Emili Teixidor no podia estar en millors mans. A partir del dia 15 d’octubre ho podran comprovar: la pel·lícula s’estrena als cinemes. Abans, recuperin el seu exemplar de la novel·la i rellegeixin-la. Una obra mestra.

Share

Entre els murs

Deixa un comentari

Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP: 22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009

Al mes de juliol ja us ho avançava… el Monestir de Sant Pere de Rodes va programar els divendres d’agost visites guiades, seguint la lectura que us vaig recomanar una mica abans de Sant Jordi: Rere els murs (vegeu Els murs…).

És evident que, d’una banda per l’èxit d’aquesta novel·la gironina tant per Sant Jordi com en els mesos posteriors, en què s’ha anunciat la seva edició castellana (“Tras los muros”) i noruega – a més de la seva 16a edició en català -, com de l’altra, per la meva despertada curiositat de seguir els passos d’en Blai i en Sebastià, no podia deixar passar l’oportunitat.

Era divendres i faltaven 10 minuts per les 8 del vespre. Ja s’entrenotava que aviat fosquejaria. Vam esperar la resta del grup i la guia va donar 5 minuts de marge d’espera (tenint en compte que el monestir es troba a molts metres d’alçada, que s’hi arriba per una carretera muntanyosa de corves amb vistes meravelloses a Port de la Selva, que és impossible resistir-se i no parar a contemplar i gaudir del paisatge i, per últim, que no s’hi arriba en cotxe sinó que cal fer un tall per caminet des del pàrquing).

Passada aquesta petita estona que vàrem aprofitar per escoltar el vent ressonant pels murs, va aparèixer la Núria Esponellà! Sí sí, la pròpia autora. Ens vam desconcertar, ja que no és normal que a les visites guiades d’aquest tipus hi aparegui l’autor, però no va ser en el nostre cas.

Així que la Núria, juntament amb la Mar, la guia, ens van iniciar en aquell fantàstic recorregut “entre els murs”. És evident que és molt especial sentir detalls tant de l’elaboració com de la pròpia novel·la de la seva veu (i això que no va rebel·lar cap secret!), juntament amb la història del monestir.

Van ser agradables, cordials, simpàtiques i en definitiva, genials. I crec que parlo en nom de tots els assistents, que és d’agrair un detall com aquest. La Núria es va deixar “empipar” amb preguntes i curiositats i sempre va respondre amb un somriure i uns detalls de més.

Assaborir una novel·la doblement, et queda dins per sempre.

Pels que no hi heu pogut anar aquest estiu, esperem que el Museu d’Història de Catalunya us regali amb unes visites guiades més (qui sap si amb la Núria com a sorpresa…).

Per anar fent boca, ja podeu començar a llegir la novel·la que hi ha força pàgines i aventures!

Share

Venjança a Sevilla

Deixa un comentari

Títol: Venjança a Sevilla
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9708-210-5
P.V.P: 23,0€

Torno a gaudir de l ‘intrèpid Martin Ojo de Plata després d’haver -ho fet a base de bé amb el primer lliurament “Terra Ferma“. La veritat  és que Venjança a Sevilla és un llibre ideal per emportar-se aquest estiu de vacances,  és  àgil, distret, trepidant i divertit. Surten personatges impagables com la mare de la protagonista, que és una senyora realment tremenda. Uns mariners curtits i bondadosos, unes presons repugnants i un no parar d’aventures que  aconsegueixen atrapar-te.
Ara bé, si  he de fer honor a la veritat, em va agradar més el primer llibre que no pas aquest, i a vosaltres???
Petons i bon estiu….

Share

El maestro y Margarita

Deixa un comentari

Els companys de Les Males Herbes ens han fet arribar un comentari d’El maestro y Margarita. Si voleu llegir més,  podeu visitar la seva web o bé fullejar la revista en paper.

Títol: El maestro y Margarita
Autor: Mijaíl Bulgákov
Editorial: Alianza Editorial
Pàgines: 528
ISBN: 9788420667249
PVP: 9’90€

El maestro y Margarita és, segons la consideració de molts lectors, una de les millors novel·les de la Rússia soviètica. La seva gestació va estar plena de vicissituds: Mijaíl Bulgákov va començar-la el 1928, reescrivint-la nombroses vegades fins a la seva mort el 1940, i deixant-la inacabada. L’escriptor -que havia gaudit del favor de la crítica i el públic durant els anys 20-, va ser proscrit per la censura estalinista i mai va poder publicar El maestro y Margarita. La seva dona va fer-ho per primer cop el 1966, amb una versió escapçada per la censura que van completar els samizdat subterranis.

A grans trets, l’argument gira al voltant de la irrupció del diable i la seva cort d’ajudants al Moscou dels anys 30. Aquests posaran potes enlaire l’hipòcrita engranatge social de la ciutat a base de barrabassades i portaran de cul a les milícies d’ordre públic.

La construcció d’El maestro y Margarita és complexa i innovadora, desenvolupant-se la narració en tres àmbits diferents. En primer lloc tenim les malifetes del diable al Moscou estalinista, ciutat policial de trepes i buròcrates terroritzats, que Bulgákov retrata amb una mordacitat ferotge. Aquesta línia narrativa conviu amb la història de Poncio Pilatos, el procurador romà que va autoritzar la crucifixió de Crist i, en tercer lloc, amb la conversió de Margarita en bruixa per salvar el seu enamorat, un escriptor exiliat en un manicomi.

El maestro y Margarita admet infinitud de lectures: des de la crítica sardònica del règim soviètic a la posada en pràctica de les noves tècniques narratives d’avantguarda. Però n’hi ha més. Les similituds entre el “maestro” de la novel·la i el propi Bulgákov -ambdós foren prohibits i llencen el primer esborrany de les seves respectives novel·les a les brases-, suggereixen una relectura d’El maestro y Margarita en clau de revenja, contra la intelligentsia que va deixar-lo de banda. Finalment, cal afegir que, com a qualsevol novel·la com Déu mana on hi apareix el diable, a El maestro y Margarita existeix un rerefons subterrani ple de referències a la tradició esotèrica i al misticisme. Potser per això, l’apartament moscovita on succeeixen molts dels fenòmens de la novel·la s’ha acabat convertint en un important punt de pelegrinatge dels satanistes russos de l’actualitat.

Share

El Clan de l’Ós de les Cavernes

2 respostes

Avui tenim un comentari d’El Clan de l’Ós de les Cavernes, de  Jean Marie Auel. Ens l’envia en Natxo, del blog SEMIREA. Llegiu, llegiu…

Títol: El Clan de l’Ós de les Cavernes
Autor: Jean Marie Auel
Editorial: Labutxaca
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-92549-23-8
PVP: 11,00€

Una de les vessants científiques que més m’ha atret sempre és l’evolucionisme i més concretament la vessant antropològica. És per aquest motiu que sempre havia tingut moltes ganes de llegir la saga Els Fills de la Terra, però per uns motius o d’altres mai acabava a les meves mans.

Afortunadament, n’Aleix, padrí de la Raquel, decidí regalar-li el primer llibre de la saga pel seu vint-i-unè aniversari. No puc negar que vai’ pensar que seria un llibre que a ella li agradaria (com així fou) i que, òbviament, a mi també; perquè no podem obviar que tota la comunitat científica va reconèixer els mèrits de les novel·les, profusament i de forma científicament documentades.

La història de la primera novel·la, El Clan de l’Ós de les Cavernes, s’inicia quan la nostra protagonista, l’Ayla, una petita Homo sapiens, viu un terratrèmol en el que perd la seva família, tot el seu clan. Començarà a vagarejar fins ésser trobada per un clan d’Homo neanderthalensis.
Hem de tenir present que aquestes dues espècies cohabitaren el planeta, però no tenim proves fefaents ni de convivència pacífica (tot i els somnis d’alguns i les “esperances” a Lagar Velho, per exemple) o conflictiva. [Fa poc sortia un article a Science parlant de les reminiscències del genoma neandertal en el nostre].

Aquest és l’inici de la novel·la i, tot i que se’m fa difícil, tractaré de no desvetllar gaire del que succeeix; el millor que us puc dir és: llegiu-la. La història ens mostrarà els aspectes de la vida dins del Clan, viurem el seu dia a dia, les relacions interpersonals, la jerarquització, els processos d’aprenentatge, la seva vivència de les creences… En definitiva, a mesura que anem llegint serem plenament aquesta Ayla que creix i descobreix com és la vida, com viu un clan neandertal. I al mateix temps, veurem les diferències que existien entre els nostres avis i els nostres tiet-avis.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per SEMIREA.

Share

Una joia digna d’ésser recomanada

Deixa un comentari

Títol: Caín
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-297-6358-4
PVP: 18′50€

Quan vaig acabar de llegir Caín, sabeu què és el primer que se’m va passar pel cap? Doncs que si el Sr. Saramago no tingués 88 anys i una reputació més que bona, possiblement l’haurien enviat a alguna cantera a picar pedra o fer qualsevol tipus d’activitat lluny de l’escriptura.

Afortunadament, continua aquí. Quina sort per a tots nosaltres, uf!!

Estic parlant d’un petit llibre que no necessita més per deixar-te ben ple, ben saturadet i ben a gust. Crec que és molt i molt possible que pugui arribar a ferir certes sensibilitats especialment delicades.

Fa una autèntica desmitificació sobre un tema certament espinós, (el Nou Testament). Des d’una posició de privilegi, Saramago carrega amb la força d’un martell pneumàtic contra tot el que es mou. Ostres, quin coratge i quina absència de mitges paraules!!

Clar i sense fissures, mordaç, irònic, tendre i brutal. A mi m’ha semblat una joia digna d’ésser recomanada.

Share

Un llegat misteriós

2 respostes

el llegat de judesTítol: El llegat de Judes
Autor: Joan Bruna i Francesc Miralles
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 835 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6640-866-0
PVP: 21,50€

Una novel·la que et proposa misteri, emoció i entreteniment, sense cap mena de dubte, és una bona lectura. I més encara si el vídeo de presentació que l’acompanya, és aquest i la Núria ens el recomana amb tant entusiasme (vegeu Atenció: el personatge…).

Quan va sortir a la venda aquest llibre, em va semblar interessant, simplement. Però després de llegir-vos i parlar amb la gent que n’ha gaudit de la seva lectura, m’he anat convencent de que és una de les millors apostes per aquest Sant Jordi.

L’altre dia vaig mantenir una conversa molt fructífera sobre novel·les d’ahir i d’avui amb algú que possiblement les coneix totes; fet que fa difícil poder recomanar-li una per aquesta magnífica festivitat. Però ella, precisament per aquest fet, sí podia recomanar-me-la a mi. I ho va fer. Vam estar discutint l’argument d’El llegat de Judes i crec que, sense saber-ho, em va despertar molta més curiositat de la que ja sentia per ell.
Després d’allò, em vaig voler informar més sobre el llibre i gràcies als comentaris d’una bona lectora d’aquest bloc, vaig anar a parar a un enllaç que em va impressionar i emocionar alhora.

Després de tot això, no puc fer altre cosa que anar corrents a la llibreria per comprar-lo i creuar els dits perquè en Joan Bruna i en Francesc Miralles s’instal·lin en algun lloc accessible i visible dels molts que hi haurà per la ciutat de Barcelona el 23 d’Abril.
Ja em coneixeu, l’intriga i el voler saber més, m’apassionen!

Jo ja tinc clar quin serà el meu llibre de Sant Jordi… i vosaltres?

Share

Caín

2 respostes

Aquests dies he estat parlant amb Josep, un fan d’aquells amb carnet de militant del Saramago. Li vaig preguntar si regalaria Caín aquest Sant Jordi i em va dir que quan no sabia del cert els gustos del destinatari optava per llibres menys compromesos, tipus Dan Brown (vegeu Comencem forts…) perquè amb Saramago o quedes com un autèntic senyor o fatal, donat que desperta passions o fòbies, sense grisos. Li vaig comentar que aquesta idea no me la podia deixar així de coixa i ens ha fet arribar aquest comentari, que espero que no sigui l’últim!

Títol: Caín
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-297-6358-4
PVP: 18’50€

Hola Amics: no estic gaire acostumat a escriure sobre llibres (de fet no estic GENS acostumat a escriure sobre llibres) però penso que una ressenya sobre una obra del meu admirat Saramago justifica l’estrena i l’esforç.

L’obra que us vull comentar es Caín, el darrer llibre de l’autor portuguès que ha caigut a les meves mans, i la veritat és que no m’ha decebut gens, trobem tots els trets característics de les seves novel·les: aquella interactuació que estableix amb el lector, aquell estil d’avi que explica un conte als seus néts a la vora del foc, aquella distribució anàrquicament intencionada entre majúscules i minúscules… Saramaguisme en estat pur!!

En aquest cas es tracta de rendir comptes amb l’Antic Testament –i per extensió amb el fet religiós en general- tot fent una repassada de les diverses atrocitats divines que s’hi recullen: genocidis, parricidis, infanticidis, relacions incestuoses i altres que de segur se’m queden al tinter. El fil conductor de tota la trama és Caín, el primer dolent de la pel·lícula, que estableix amb Déu una relació especial que es va desenvolupant durant la novel·la.

L’humanisme de Saramago es deixa veure durant tot el transcurs del relat, i queda perfectament reflectit en la següent frase de la novel·la: “La història dels homes és la història dels seus malentesos amb déu, ni ell ens entén a nosaltres, ni nosaltres l’entenem a ell”. Lapidària…

En definitiva una obra molt recomanable per a tots els que com jo som fans de Saramago i, donada la curta extensió del relat, per a tots aquells que vulguin gaudir dels escrits d’una ment de 88 anys d’allò més lúcida!

Josep

Us deixem amb un article a El País i una entrevista de Josep Cuní a José Saramago.

Share

Recuperem “Les veus del Pamano”

1 resposta

Repetim Les veus del Pamano! Arran dels nostres comentaris (vegeu Les veus del Pamano i Jaume Cabré…), en Pere ha decidit enviar-nos aquesta ressenya per aportar el seu granet. A veure que us sembla el llibre!

Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 704
ISBN: 978-84-8437-473-2
PVP: 27,40€

Aquest és un d’aquells llibres que m’arriben a les mans perqué algú altre se l’ha llegit i no només me’l recomana sinó que a més me’l deixa. I jo el vaig tenir a la prestatgeria on guardo els llibres d’altri durant força temps fins que em vaig decidir a endinsar-me en les seves pàgines.

Suposo que vaig trigar a començar-lo perqué l’imaginava un llibre difícil de llegir, dens, amb una història complicada. Així doncs la meva sorpresa va ser gran quan em vaig trobar tot el contrari: un llibre molt fàcil de llegir, d’aquells que enganxen i amb una història ben senzilla, de fet pròpia d’un bon culebrón de televisió. En ell trobem dues històries explicades en paral·lel: la del mestre d’escola Oriol Fontelles durant la guerra civil espanyola en un petit poble del Pallars i la de la mestra Tina Font en el mateix poble en l’actualitat. No descriuré en més detall la història per no espatllar res a qui se’l vulgui llegir, només que en el fons es tracta d’un exercici de memòria històrica de la Tina quan descobreix els diaris personals amagats de l’Oriol.

I el que m’agradaria destacar més és el tema de fons que crec que hi ha en el llibre: la recuperació de la memòria històrica. Cal mirar al passat recent i veure el paper que cada un de nosaltres va exercir en un moment històric determinat encara que això pugui reobrir ferides? Fins a quin punt és important conèixer de veritat el nostre passat? No el global, d’un pais o un continent, sinó el local, el dels petits pobles en valls perdudes o el de petits barris en grans ciutats. Podem entendre el present sense conèixer el passat? O podem aspirar a un futur millor sinó tenim en compte els errors passats? Crec que les respostes a aquestes preguntes són prou evidents, però avui dia hi ha gent que sembla que les hagi deixat oblidades ves a saber on.

(…)

Si voleu saber més, passeu-vos per A la vora del foc!

Share

Les veus del Pamano

3 respostes

Jaume Cabré (Barcelona, 1947), guardonat recentment amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010, és actualment una de les veus literàries més importants i sòlides en llengua catalana.

A la seva obra podem trobar relats, novel·la -algunes adreçades als joves lectors-, teatre, assaig i col·laboracions en guions per a sèries i programes de televisió i ràdio, i en guions cinematogràfics. Va ser un dels fundadors i membres del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Val a dir que Jaume Cabré és un autor sense presses ni per escriure ni per publicar. El seu estil i la seva metodologia són reposats, ben pensats i estructurats, sense que hi hagi cabuda per a la improvisació, fet que no és contradictori amb tenir una vasta bibliografia i amb l’obtenció de premis literaris.

Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 704
ISBN: 978-84-8437-473-2
PVP: 27,40€

En ocasió de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010 a Jaume Cabré, és un bon moment per recordar una de les seves obres més significatives i que sens dubte ja s’ha convertit en tot un clàssic de la literatura catalana.

Les veus del Pamano és una gran novel·la que ens mostra als lectors una visió real dels anys de postguerra i de com era de complexa i paradoxal la vida diària a un poble dels Pirineus -que serveix de reflex de la societat catalana del moment- on la població es troba dividida en dos bàndols.

I Jaume Cabré posa l’accent en les històries entrecreuades que ressalten les diferències personals i ideològiques, les antigues ferides i les situacions compromeses creades per l’atzar i que perduraran entre famílies veïnes durant molt de temps. I ho fa d’una manera molt hàbil amb anades i tornades en el temps gràcies als flashbacks, que li donen a la novel·la un caràcter molt visual i, fins i tot, cinematogràfic, segurament com a conseqüència de la seva experiència com a guionista.

Per acabar vull recordar que al novembre de l’any passat es va fer una adaptació de Les veus del Pamano a TV3 que va tenir un gran èxit.

Us deixem amb un vídeo on l’escriptor Jaume Cabré parla del seu llibre Les veus del Pamano.

Share