Arxiu de la categoria: Històrica

Venjança a Sevilla… i no té res a veure amb el futbol!

1 resposta

Títol: Venjança a Sevilla
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9708-210-5
PVP: 23,00€

Potser el títol d’aquest comentari us desorienta, però us prometo que fa tot just un parell de mesos, quan buscaves a Google “venjança a Sevilla” sortien els resultats dels diferents partits que el Barça havia jugat amb el Sevilla CF i, com que sabeu que estic a l’espera del Viatge d’anada i tornada del Gerard Piqué, doncs he volgut puntualitzar… I, a més, explicar-vos com pot ser de capriciós Google, però això ho deixo per a la Llucia Ramis (vegeu el comentari d’Egosurfing*)!

Bé, però anem al gra, que m’embolico!!

Fa uns dies, el Pep, un de “nosaltres” a qui no conec personalment, deia en un post dedicat a El llegat de Judes “Com aquest ja l’he llegit ara aniré a per Venjança a Sevilla de Matilde Asensi, la vaig descobrir fa molt de temps quan va publicar El salón ambar i ara novel·la que treu, novel·la que devoro”. Com que ell mateix ha confirmat que “L’Asensi molt bé!” m’ha fet venir ganes de parlar-vos-en (i, en certa manera, agrair-li que ens vagi seguint!).

Em vaig llegir aquest llibre sense haver llegit Terra ferma, que n’és la primera part, i ben aviat em vaig adonar que l’habilitat de l’autora et permetia lligar caps entre els personatges comuns sense esforç i d’una manera molt natural. El primer capítol situa el lector en l’acció i el prepara per una aventura que, tal com el títol indica, comença al Carib però ben aviat es desplaça a Sevilla, ciutat on transcorre la venjança de la Catalina Solís.

Crec amb franquesa que aquesta és una d’aquelles novel·les bones, bones, d’ofici. L’argument té tots els ingredients per fer-lo d’allò més entretingut i la prosa està treballada amb una excepcional destresa, de manera que la forma del text construeix també l’atmosfera de la història. A més, l’aventura ofereix una aproximació fidedigna a la Sevilla del Segle d’Or (la podeu seguir amb Google Maps al web de l’autora).

Bé, ara us he de deixar, perquè avui és Pasqua i he de tornar a recórrer a les 1080 receptes de cuina (vegeu-ne el comentari) per impressionar els padrins de la meva filla i aconseguir “stock options” sobre el Bob Esponja de xocolata que ens espera!

Podeu seguir amb el Facebook de la Matilde Asensi si voleu llegir més o amb un vídeo amb la pròpia autora parlant de Venjança a Sevilla, a A3.

Bona Pasqua!

Share

Els murs benedictins de Rodes

7 respostes

Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP:  22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009

És diumenge, dia de mercat, he sortit de casa, amb el sol que em cremava els ulls; gairebé s’ha fet migdia, hi havia més remor al poble del normal: he descobert que és diumenge de Glòria. Jo estava absent. Necessitava un cafè amb llet per començar a esbargir la son. Aquesta setmana m’han robat una hora, però a més, se’m va allargar la nit… Sí, era dissabte nit!

Va, us xivo què he fet per anar a dormir tard… : he cavalcat pels senders de l’Empordà; he sentit els olors del mercat de Peralada; he dormit i passejat de dalt a baix pel Monestir de Sant Pere de Rodes; he participat de primera mà de la realització de les escultures del Mestre Peire (Mestre de Cabestany); m’he sentit donzella a les cambres de la cort i he viscut d’aprop com un jovenet “feia la cort” a una d’elles; i, he patit per les disputes i rivalitats entre els nobles Hug III, comte d’Empúries i, Jofre I de Rocabertí, comte de Peralada.

Seguint les pàgines de Rere els murs he fet una ruta de pelegrinatge per la Catalunya del segle XII, i l’abat Berenguer m’ha acollit en aquest declarat monument nacional.

No us enganyaré, són gairebé 500 pàgines…! Però la feina de documentació que ha fet l’autora, la Núria Esponellà, podria donar per uns quants volums d’enciclopèdia, és evident. Així que resumit i novel·lat en 466 (la resta és bibliogragia i apunts històrics) és d’agrair – per això li han reconegut amb el Premi Nèstor Luján -.

Al principi m’ha costat, ho confesso, però un cop m’hi he ficat, més ben dit, capficat… m’he teletransportat, si se’m permet una mica de ciència-ficció en la ressenya d’aquesta novel·la  de personatges històrics.

Ara veig amb bons ulls, la sort que tinc de ser de Sant Feliu de Guíxols, poble que té com a patrimoni arquitectònic el conjunt del monestir benedictí que es remunta al segle X. Me’n sento orgullosa. Qui sap quines històries semblants ens reserven els seus murs?

La novel·la que tinc al davant, no ens parla de Sant Feliu, ni del seu monestir, però sí d’un homònim també de la Costa Brava: el Monestir de Sant Pere de Rodes!

Dediqueu una mica del vostre temps a refugiar-vos entre nobles, cavallers, pelegrins i monjos; pot arribar a ser una experiència molt interessant alhora que aprenem una mica de la història del nostre petit país.

Aquí teniu la presentació de Rere els murs.

Share

El somni de Tàrraco, una de romans per Setmana Santa

1 resposta

Títol: El somni de Tàrraco
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits [Nro 90 ]
Pàgines: 320
ISBN: 978–84-297‑6211-2
PVP: 19’95€

Cada any, a la tele tenen la bondat de posar-nos Ben Hur, Espartaco, darrerament Gladiator, però a mi la que més m’agrada és Juli Cèsar. En qualsevol cas, no sé com anirà enguany la graella amb el tema de les pel·lis de romans, però jo us proposo que feu un pas endavant: canvieu la tele per una bona novel·la: El somni de Tàrraco.

Vaig arribar a aquest llibre gràcies a Nosaltresllegim.cat. En X. R. Trigo va tenir l’amabilitat d’enviar-nos un comentari sobre el comerç d’oli que em va fer pensar que estaria bé llegir el seu darrer llibre (vegeu Som lectors afortunats). I no me n’he penedit… al contrari!

És una novel·la històrica que et fa imaginar ben bé com devia ser la Tàrraco que va veure Octavi August (uf, quina frase més insulsa m’ha sortit, en Xulio mereix alguna cosa millor… Tornem-hi!).

Es tracta d’una novel·la d’aventures, amb passions, intrigues i traïció que té com a escenari la Catalunya romana (encara pitjor!).

És una història narrada des d’un punt de vista subjectiu molt interessant, molt ben documentada i amb pinzellades de la vida quotidiana que et transporten a l’ambient d’una manera gens impostada (ara sona pedant i tot!).

Ja ho tinc! Deixaré que el protagonista us digui algunes coses i us fareu la idea de quines delikatessen amaga l’obra:

“I potser vaig perdre una oportunitat de ser feliç, incapaç com era aleshores de predir que hi ha un moment en què ja només pots fer les coses per última vegada”.
“I mai no m’han importat els morts. L’únic que podem fer pels morts és recordar-los”.
“-És el que has de pensar sempre, amiga meva, que només tenim futur”.
I, sobretot, “Jo, Perthus el Vell (…), puc donar notícia que estic en possessió d’un món propi, un món que encara em fa vibrar, que em desperta els plaers. Si algú s’atrevís a dir que és una il·lusió caduca, que es fonamenta a través d’existències impalpables, li respondria immediatament que el món, feliçment, som nosaltres, les percepcions, els records, i només el podem convocar si els déus encara respecten la nostra facultat d’imaginar”.

Benvolgut senyor autor, estimats “nosaltres”, preguem aquests dies que els déus ens respectin la facultat d’imaginar i l’amplifiquin en les noves generacions pels segles dels segles. I si per aconseguir-ho, encara millor si els déus se serveixen d’un bon llibre i de cançons tan boniques com aquesta.

Seguidors de X. R Trigo: aquí teniu el facebook!

Share

Judes, la millor companyia per Divendres Sant

14 respostes

Vaig llegir el comentari de la Núria fa uns quants dies (vegeu Atenció: el personatge de Judes m’ha seduït) i em va fer venir ganes de saber-ne més. Com que és una ressenya absolutament entusiasta em va picar la curiositat i vaig pensar que, ara que ens acostàvem a la Setmana Santa, s’esqueia aquesta lectura. Bé, us he de confessar que em pensava que em duraria fins al Divendres Sant, però per Diumenge de Rams ja la tenia dada i beneïda!

Títol: El llegat de Judes
Autor: Joan Bruna i Francesc Miralles
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 835 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6640-866-0
PVP: 21,50€

Tenia raó la Núria en què és una novel·la que enganxa des del principi. És un thriller amb tots els ingredients per mantenir-te les parpelles ben obertes: bons, dolents, lluites de poder, passions… I tot salpebrat amb dosis d’història sagrada “alternativa” que et fan descobrir un Judes turmentat, solitari, enamorat, dubtós.

De fet, crec que enganxa tant que l’únic retret que se li pot fer a l’obra és que quan l’acabes tens la sensació que en voldries més! Llàstima que en comptes de 30 monedes (per a la novel·la n’acaben sent rellevants 7) no fos un desfalc amb totes les de la llei!

Què us sembla? Voleu que aprofitem l’avinentesa que s’acosten vacances per recomanar-nos algun bon llibre? Jo començaré la llista amb aquest: Si teniu ganes de passar uns dies de vacances sense maldecaps, distrets i pendents només de què passarà quan gireu full, El llegat de Judes, de Francesc Miralles i Joan Bruna es una opció que no traeix les expectatives!

Share

Atenció: “el personatge de Judes m’ha seduït”

7 respostes

Eps, que aquesta frase la diu la Núria en plena Quaresma!! Això m’hauria d’amoïnar? Deixeu-me que em miri millor el seu correu… Bé, al final l’acaba amb un “m’ha agradat descobrir nosaltresllegim.cat”, o sigui que no sembla que el costat fosc l’estigui arrossegant sinó que, més aviat, ha caigut en la temptació de la literatura! Celebrem, doncs, que la vulgui compartir amb nosaltres!! Moltes gràcies, Núria!

Títol: El llegat de Judes
Autor: Joan Bruna i Francesc Miralles
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 835 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6640-866-0
PVP: 21,50€

La primera novel·la escrita a quatre mans per Francesc Miralles i Joan Bruna, ”El Llegat de Judes” m’ha sorprès gratament.

Té tots el ingredients per haver-me proporcionat una bona lectura, que enganxa des de l’inici, amb una dona misteriosa, viatges per ciutats fascinants, detalls històrics, reflexions sobre el món financer i el millor de tot, una nova visió de la figura de Judes. Realment he començat la lectura i no he pogut parar.

La trama m’ha arrossegat a un salt al temps. Conjuga acció trepidant en ciutats emblemàtiques en el temps present, amb un salt al passat per recuperar El Llegat de Judes.

El personatge de Judes està molt ben desenvolupat, m’ha fascinat. Crec s’ha fet un bon treball de recerca històrica, i ens mostra una nova visió de qui al llarg del temps ha estat etiquetat com “l’etern traïdor a canvi de 30 monedes”. M’he sentit en la pell de Judes, amb tots els seus dubtes interns, servint a dos poders, sempre entre l’espasa i la paret.

Després de llegir el llibre em pregunto: ¿realment Judes va trair Jesús per diners? ¿Aquest fet por haver influït en la mala reputació històrica dels diners? ¿Qui era realment Maria Magdalena? ¿Quins poders ocults mouen els fils invisibles?

En resum, és un thriller magnífic, que a part d’entreteniment estic segura que proporcionarà un valor afegit únic per a cada lector, estic segura que cada lector ens quedarem enamorats de parts diferents de la història, segur que algú destacarà el misteri, l’emoció, d’altres el personatge de Judes i les dades històriques, d’altres les reflexions sobre els diners…

Joan Bruna i Francesc Miralles fan un tàndem perfecte, ningú diria que el llibre està escrit a quatre mans. Penso que aquest és el millor thriller, fins avui, d’en Francesc i que si es continua endinsant en aquest gènere, tan ben acompanyat, tindrem moltíssimes sorpreses literàries plenes d’emoció i de quelcom més…

Un animo a llegir la novel·la.

Espero que en Joan i Francesc ens regalin noves històries!!!

Núria Vargas

Si us ha agradat, no deixeu de llegir La profecia 2013, L’última resposta o El cinquè mag.

Per a tots els seguidors, i no tan seguidors, no us perdeu la pròxima presentació del llibre! I tampoc aquest magnífic tràiler d’El llegat de Judes!

Share

Les bruixes d’Arnes, haberlas hailas!

16 respostes

Títol: Les bruixes d’Arnes
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits [92]
Pàgines 311
ISBN: 978-84-297-6450-5
PVP: 19,50€

Les bruixes d’Arnes és una història de bruixes a la Catalunya del segle XVI. Quan l’encetes, la màgia dels Ports de Tortosa t’oprimeix les temples… No deixava de pensar en la millor manera d’explicar-li a la seva filla tot el que tenia guardat al pap des de feia tants anys o Tens un do extraordinari, filla són algunes de les frases que s’encenen davant dels ulls ja a les primeres pàgines.  Una jove dubta, el lector emmudeix, una mare diu només et demano que m’escoltis amb atenció… a fe de Déu que ho aconsegueix! Quan llegiu aquesta novel·la, la primera d’en David Martí, veureu perquè he fet servir precisament aquesta expressió.

I no voldria explicar-vos res més de la trama. De fet, us encoratjo a NO llegir-ne la contraportada, perquè -pel meu gust- hi explica massa detalls. I, ben mirat, si no vull explicar-vos la trama, ni confessar que en un parell d’ocasions m’ha caigut la llagrimeta (em fa tall quedar com una bleda), què més puc fer? Doncs res més, apa, els “nosaltres” ja podeu deixar-ho aquí. Us deixo un vídeo que jo tampoc no miraria fins que no l’hagueu acabada, jo ja us he avisat!

Ara comença una reflexió per a la meva estimada neboda: noia, he trobat una novel·la que t’encantarà perquè té de tot una mica, misteri, sensibilitat, passions i perquè a més li podràs prestar  a la teva mare, que s’ho passarà d’allò més bé amb la part històrica i amb una trama plena de referències a com era Catalunya al s. XVI i perquè, al seu torn, ella podrà recomanar-li a la teva àvia i comentar juntes com han vist les constants referències a una terra que estimen: els Ports…
És veritat,  benvolgut senyor David Martí, que les millors històries passen de mares a filles en llibres que contenen secrets emocionants.  Gràcies per regalar-nos-en un.

Ah! Com? Alguns “nosaltres” encara sou aquí, eh? Doncs això té recompensa! Fixeu-vos en els cabells de la Lluna i a veure si sabeu dir-me què passa. Atenció perquè és una pregunta per a lectors atents que arribin fins a la pàgina 213 amb els ulls ben oberts! (ho comentarem en el blog de l’autor).

Share

Pa negre, una novel·la de records

1 resposta

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor i Viladecàs
Editorial: La butxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-96863-09-5
PVP: 11,95 €

Us ha passat mai que llegint un llibre s’hagi despertat un record que estava amagat en un racó de la vostra memòria? És el que m’ha passat amb l’últim llibre que he pogut llegir. Ha aconseguit que un record que estava dormint a la meva ment es despertés com si hagués passat ahir i encara ara continua perenne.

De quin llibre parlo? Doncs bé, es tracta de Pa negre de l’Emili Teixidor, un llibre que explica la història de l’Andreu i les seves vivències en una època complicada com és la postguerra.

L’Andreu no ha tingut una vida fàcil: el seu pare és a la presó i ha de viure amb els familiars més propers en una casa de pagès, ja que la mare no pot cuidar-se d’ell. El protagonista ens explicarà al llarg de tota novel·la el seu dia a dia i com el món que l’envolta l’acaba transformant.

I és que Pa negre no és un llibre qualsevol. A través d’una lectura tan intimista i enriquidora podrem descobrim com el món de l’Andreu va canviant a cada capítol. Com va trobant sentiments que encara romanien ocults, com ara l’odi profund cap a una persona, o els seus instints més baixos, com el sexe. Totes aquestes sensacions noves per a ell, i un seguit de situacions que vénen provocades per l’època tan difícil en què ha de viure, faran que l’Andreu es plantegi coses que fins aleshores no li havien passat pel cap.

No em puc deixar d’esmentar la força del llenguatge de la novel·la amb tot un seguit d’expressions i paraules que s’han perdut amb el pas del temps i que et transporten a una època que en realitat no és tan llunyana.

I és que l’Emili Teixidor amb aquesta narració elaborada, aconsegueix sense cap esforç que ens fiquem a la pell del protagonista i puguem viure els seus records i sentiments com si fossin nostres. Això, des del meu punt de vista, fa que li agafis estima al protagonista i també a alguns altres personatges.

Ara que he acabat Pa negre, el següent llibre que tinc preparat a la taula és Els convidats, també de l’Emili Teixidor. A hores d’ara estic tan capficada en aquesta època i en aquesta narració que crec que és el moment ideal per continuar amb aquest llibre. No us sembla?

Per cert, sóc conscient que he començat dient que un record havia vingut amb mi amb aquest llibre. L’únic que us diré és que ha estat una cosa de la meva infantesa, com l’Andreu, un record molt bonic i que m’alegro que hagi tornat. No hi ha res millor que llegir un llibre que et provoqui aquestes sensacions, no trobeu?

Si us ha interessat, no us perdeu el següent reportatge a Emili Teixidor des del programa L’hora del lector, del canal 33.

Share