Arxiu de la categoria: No ficció

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

La Gisela s’ha llegit El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, és un exercici valent. Molt valent. És un llibre dur i dolç alhora.

Com va comentar el Martí quan va ressenyar l’edició que n’havia fet El Aleph, és un llibre una mica complicat per tots aquells que hem viscut algun episodi de senilitat i Alzheimer a la família. No deixes de veure en les coses que explica Geiger una mica el que has pogut viure a casa.

Comencem a viure en una societat on les persones grans han deixat de tenir el rol que podien haver tingut. Eren guies i ara, per molts, són un pes a carregar. En molts casos han deixat de ser els que tiraven del carro per convertir-se en la raó del cotxe escombra. I això fa mal. La qualitat de Geiger és saber explicar això amb una clarividència i amb una tendresa que feia temps que no llegia enlloc. Saber explicar que el seu pare, que havia estat aquell rei, comença a exiliar-se del món sense ser-ne conscient.

I finalment, no només és un retrat dur i dolç, sinó que també pot ser una raó per tirar endavant. Per dir “ep, que això no és només cosa meva”, i afegir-hi un “ens en sortirem”, tot aprenent de la malaltia i el dolor, que aviat es converteix en un amor inexplicablement… en l’amor que tots sentim pels nostres pares i avis.

La nostra gent gran. Perquè és nostra i de ningú més. I aquesta condició única és la que ens fa estimar-nos-els malgrat tots els impediments vitals. I Geiger, això, ho explica molt i molt bé.

Tant si la malaltia és en el vostre entorn com si no hi ha estat mai, no us perdeu aquest llibre. Us agradarà i, potser sense voler, us ajudarà.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El vell rei a l’exili
Autor: Arno Geiger
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-399-1
Preu: 17,90

Share

Campos de amapola antes de esto, de Lolita Bosch

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Sempre havia cregut que el món del narcotràfic, era un món a part. Si abans només ho creia, ara n’estic plenament convençuda després d’haver llegit amb el cor encongit aquest magnífic treball de camp de la Lolita Bosch anomenat Campos de amapola antes de esto que ja va ressenyar en Sergi fa temps quan es va publicar a Empúries.

Aquí s’hi expliquen coses que, com a mínim es poden qualificar d’esgarrifoses, a banda d’estrafolàries i per descomptat extravagants.

Assistim a la transformació de tot un país, Mèxic, en mans d’uns homes que es dediquen a l´extermini massiu de la població ocupant-se del negoci de la droga, la prostitució, la pederàstia, les armes i el simple assassinat per encàrrec.

Son homes que viuen en unes mansions que et deixen sense alè, per luxoses i per horteres, animals exòtics rondant pel jardí, fons de piscina amb les inicials del capo fetes amb incrustacions de diamants i robís, aixetes d´or,… En fi: un estilisme que tira d´esquenes.

Homes que apareixen a la llista Forbes com les grans fortunes que son, homes que apareixen a la llista de persones mes buscades del mon immediatament després d’Osama Bin Laden.

Això ho sap tothom: la policia, el govern, la D.E.A., i també ho sap tothom que quan toca mirar cap un altra banda, doncs es gira el cap i ja està, tot sigui per no perdre’l d’un cop de destral.

Tothom té un preu, i el narco te calés de sobres per comprar tot allò que vol. I pobre d´aquell que gosi revelar-se, perquè va directe al forat prèvia tortura.

Es fastigós veure la complicitat que hi ha entre el narco i les mes altes esferes. Així ens va. Ostres, quina ràbia! No hi ha un pam de net!

Títol: Campos de amapola antes de esto
Autor: Lolita Bosch
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1532-570-3
Preu: 20€

Share

Petjades de Nador, de Laila Korrouch

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

Venir d’un país que no té res a veure amb el teu ja és difícil per se, però fer-ho quan ets petit i et sents a gust al teu propi país és quelcom que, sens dubte, et marcarà. I això és el que li passa a la Laila Karrouch, la protagonista i autora de Petjades de Nador.

A la Laila li agradava jugar pels carrers de Nador, pujar als arbres i viure sense les preocupacions de qualsevol persona adulta, però l’any 1985 va quedar gravat en la seva memòria quan va haver d’anar a Europa, la terra promesa, aquella on ja hi feia temps que hi vivia el pare.

Quan véns d’un altre país no et sents ni d’aquí ni d’allà, però tant la Laila com la seva família sempre han tingut molt clar que mai perdrien la cultura, la religió i, sobretot, aquell lligam invisible als ulls estranys però que és tan estret entre els que són familiars. A vegades però, aquests lligams són tan forts que costa anar en contra de tot allò que t’han inculcat i que ara no et permet ser feliç.

Amb una carrera sota el braç, una feina que li permet viure tranquil·lament i una família força unida, i després de tot el que ens explicava a la seva primera novel·la, De Nador a Vic, poc s’espera el lector el gir que donarà la vida d’aquella nena marroquí que a mitjans dels vuitanta tot just arribava a Catalunya.

Carregada de cultura, d’amor i desamor, i d’arrels familiars, ens trobem amb una dona adulta, moderna i disposada a ser feliç.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Petjades de Nador
Autor: Laila Korrouch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1656-6
Preu: 18,00€

Share

Amy Winehouse, de Diversos Autors

1 resposta

@Fanbooks_ @Grup62

La vida d’una persona no és una història en sí, tot i tenir un inici (el naixement) i un final (la mort) molt marcats, segurs i inevitables. Tot el que passa entre un i l’altre no té estructura d’història, sinó que és un seguit de dies, cadascun amb el seu inici i el seu final, i amb multitud d’esdeveniments de diversa llargada, també cadascun amb el seu inici i el seu final.

Per això, quan accedim a una biografia, el que ens trobem és un relat, o una conjunció de relats, que el narrador ens explica de la persona en qüestió, triant què ens explica i com per donar-li una entitat i un sentit que ens transmeti la seva idea de com va ser i què li va passar a una persona.

Això és el què ens proposen els guionistes Christofe Goffette i Patrick Eudeline, el dibuixant Javi Fernándex i el colorista Luca Merli amb Amy Winehouse. Aquest còmic és el primer número de de la col·lecció ‘Club des 27’ de la francesa editorial Jungle (editat en català per Fanbooks). Ens explica tot un seguit d’experiències i vivències de la cantant, començant pel divorci dels seus pares, un moment ja lligat a la música. A partir d’aquí, veiem un seguit d’instants, escenes plenes de sensacions, conflictes, música, drogues i sexe, que formen el tapís inconnex, caòtic i imprecís de la vida d’Amy Winehouse, fins a arribar a la seva fatídica mort als 27 anys, com molts altres músics famosos.

El dibuixant català Javi Fernández plasma la personalitat excessiva i massiva de la cantant en un treball súmmament fotoreferencial (com no podia ser d’altra manera), tot i que les seves vinyetes, alhora, estan plenes de vida i dinamisme. Les composicions de vinyetes varien de pàgina en pàgina, combinant elements gràfics amb il·lustracions molt detallades, fent que l’àlbum tingui un interès extra, a més de conèixer la història de la polèmica cantant anglesa.

Títol: Amy Winehouse
Autor: Diversos Autors
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 48
ISBN: 978-84-15745-06-8
Preu: 14,96€

Share

El viejo rey en el exilio, d’Arno Geiger

3 respostes

@ElAlephEditores @Grup62

Quan va arribar aquest llibre al Nosaltres, el primer que vaig fer va ser preguntar si hi havia algú amb un “historial” d’Alzheimer a la família. Jo no recordo tenir-lo, o com a mínim no ho he viscut, però sé que és molt dolorós pels qui ho han patit.

Servidor té una memòria prou feble com per tenir una por irremeiable a una senilitat barrejada amb aquesta malaltia, però vaig optar per agafar aquest llibre i vaig fer bé. N’estic convençut. A El viejo rey en el exilio, Arno Geiger fa un relat de l’evolució de la malaltia en el seu pare. De fet el llibre comença dient que el seu avi, quan ell era petit, li tirava troncs quan es colava pel seu jardí perquè ja no el reconeixia. En realitat però, més que l’evolució de la senilitat, en aquest llibre els protagonistes són son pare, l’autor, la resta de família, les cuidadores i, sobretot, la malaltia.

Amb el pas del temps i del llibre veiem com aquest vell rei es va exiliant, poc a poc, del seu món. Hi ha moments durs en què té una ferma necessitat de tornar a casa, quan en realitat és a casa. Bàsicament perquè el concepte de “ser a casa” el fa sentir segur… fins que se n’oblida. Com es processa una cosa com aquesta?

M’ha agradat molt, d’aquest llibre, que malgrat ser un escrit que no deixa de ser molt dur, deixa un bri, un alè d’esperança en aquest camí que inexorablement fa baixada. És un sentiment que aniria, més o menys, així: malgrat totes les vicissituds i tots els impediments, malgrat que son pare “desaprengui” el seu món, Arno Geiger ha après de son pare coses que sense la malaltia no hauria pogut descobrir.

Us deixo amb una cita que vaig trobar especialment colpidora, però també molt bonica, que hi ha a meitat del llibre.

“Me he lavado aquí las manos”, dijo padre una vez. “¿He hecho bien?”
“Sí, esta es tu casa y tu lavabo”.
Él me miró asombrado, sonrió confundido y dijo:
“¡Dios mío, espero no volver a olvidarlo!”
Esto es demencia. O mejor dicho: eso es la vida, la materia con la que está hecha la vida.

Alguns de nosaltres pensareu que potser no és un llibre per aquest estiu o per regalar. Jo us diré que és un molt bon llibre.

Si el voleu en català, El vell rei a l’exili també el trobareu editat per Proa. El ressenyarem ben aviat!

Títol: El viejo rey en el exilio
Autor: Arno Geiger
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-153-2565-9
Preu: 17,90

Share

Vull esmorzar petons, de Trinitat Gilbert

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

La Bibi, la col·laboradora del Nosaltres més jove que tenim, ha quedat encantada amb el Vull esmorzar petons, de Trinitat Gilbert. Aquí teniu la seva ressenya!

Vull esmorzar petons de la Trinitat Gilbert és un llibre que, sincerament, m’ha agradat molt! Té com a protagonistes els nens petits (i no tan petits) i les frases curioses que diuen a la gent gran.

L’autora ha recollit un munt de frases d’aquestes criatures que, amb només 4 anys!, diuen coses com ara “mare, quan tu i el pare us moriu, em quedaré sola en aquest món?”, a la qual cosa sa mare li respon que “no, perquè tens la teva germana”. La resposta? “Sort d’ella!”.

Com a mínim, el punt de partida és curiós, oi? Tots ens hem trobat amb criatures fent preguntes que ens desconcerten una mica, però que segons com cal tenir-les en compte per a no oblidar que hi ha coses prou importants com per tenir-les en un racó del nostre cap. El llibre està dividit en diversos apartats on hi ha aquestes frases de criatures. I hi ha de tot! Hi trobareu un capítol dedicat a l’amor, un altre dedicat a la mort, a la cuina, la por…

Durant tot el llibre trobareu perles d’aquelles que deixen els pares astorats com ara la de la Blanca, de 5 anys, quan diu que “Amb la pilota invisible sóc una crack; en canvi, amb la de veritat, no”, o l’Aina, que es pregunta si les olives ja tenen les anxoves posades quan són a l’arbre. Són preguntes pertinents, oi?

Diu ma mare que un dia, entrant a la dutxa, vaig preguntar una cosa que va desconcertar-la. Una pregunta que encara no ha sabut resoldre (ni ella ni ningú): “Déu és blau o rosa?”. Ja ho veieu! Tots hem passat per aquí, oi? I sort que ho hem fet! Val la pena ser petit…

Sens dubte, és una bona pregunta!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Vull esmorzar petons
Autor: Trinitat Gilbert
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció Columna
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-651-1
Preu: 18,50€

Share

Res no s’oposa a la nit, de Delphine de Vigan

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Res no s’oposa a la nit és una magnífica novel·la que explica la vida de la mare de l’autora, la Lucile, i a través de la qual podrem descobrir els secrets de la seva família.

La novel·la de Delphine de Vigan despulla els personatges, posa en evidència la saga familiar sense cap mena de pudor, i explica les interioritats i aspectes més íntims de la família.

És una introspecció en la vida de la seva mare per intentar aclarir alguns del mites familiars. La novel·la comença quan la protagonista i autora es troba la seva mare morta. A partir d’aquí, l’autora sent la necessitat de trobar les arrels familiars per a intentar donar-se una explicació sobre la mort de la mare en circumstàncies poc clares. El retrat familiar arrenca amb la infantesa de la mare, la Lucile, filla d’una família nombrosa.

La novel·la s’endinsa en la vida dels germans, el sentiments de la Lucille, els seus neguits, les personalitats diferents d’aquest nucli familiar i també analitza un cert estigma de suïcidi que plana damunt la família, ja que alguns dels germans moren d’aquesta manera. El protagonisme de Lucile en aquest retrat és molt ampli: la visió que en tenen els germans, els coneguts, les cròniques que l’avi deixa gravades, les fotografies familiars, uns records manuscrits que mostren el drama intern d’una persona amb conflictes emocionals amb derivacions de malaltia mental que la condiciona en molts moments la seva vida i, naturalment, la de les seves filles, que viuen angoixades pels brots malaltissos de la mare.

A mesura que avança la novel·la es van fent més descobriments de les intimitats familiars, l’autora no amaga res i això permet descobrir amb cruesa com són de complexes les relacions entre les persones.

En definitiva: aquest llibre és un sentit homenatge, una història d’amor, cap a la mare amb totes les febleses possibles i amb tots els dubtes. I també és un llibre que posa damunt la taula totes les frustracions, gelosies, rancúnies, mesquineses i també els moments d’esplendor de la personalitat d’aquesta mateixa mare, fet que converteix Res no s’oposa a la nit en una gran demostració d’amor i respecte.

Títol: Res no s’oposa a la nit
Autor: Delphine de Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2976-970-8
Preu: 19,90€

Share

La marinada sempre arriba, de Lluís Foix

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La marinada sempre arriba. Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb)… Quin subtítol més ben posat!

Lluís Foix, amb 34 narracions breus (de 6 a 8 pàgines cada una) ens va presentant el temps (la postguerra) i l’espai (Rocafort i la vall del Corb) que va viure durant la infantesa fins la seva marxa cap a Barcelona als 16 anys, per iniciar una aventura: una vida intensa de periodista vinculat a La Vanguardia a Barcelona i de corresponsal a diferents llocs del món.

Som davant d’un conjunt de relats ben escrits (hi ha molt d’ofici!) i dosificats on se’ns parla dels mestres, de l’estraperlo, de les feines agrícoles, de les festes i rituals, de la vida de pagès i els seus ritmes, de la natura i el paisatge, dels marges de pedra, de les cases, dels oficis i dels diferents personatges dels pobles, de l’ambient trist de la postguerra… Fruit dels records, de les moltes converses amb familiars i gent del poble i de les passejades i observacions de la terra i el paisatge.

El llibre està escrit amb una barreja de tendre homenatge (“…El pare i els dos primers mestres posaren els pilars de tot el que he anat amuntegant amb lectures, viatges i coneixença de persones.” ), de voluntat de deixar testimoni d’un món que desapareix (el de pagès a secà) i de fer una declaració d’amor profund, horacià, a una terra i uns homes que hi han viscut, treballat, sofert… mireu sinó com titula la narració que clou el llibre: “La vall del Corb, la meva pàtria”.

La  voluntat de descriure i deixar testimoni d’un món que s’ha transformat va acompanyada amb la de deixar testimoni de la riquesa dels parlars dels llocs, dels noms de les eines o altres mots que el món urbà o el català normatiu arracona . Foix fa servir paraules que s’aprenien dels llavis dels pares, en un temps en que el català era prohibit, demostrant així que “la força del català parlat des de fa molt segles a la vall del Corb no morirà mai” p.71-72.

El llibre va acompanyat d’uns dibuixos de factura senzilla, ràpida i eficaç de Xavier Cabanach per il·lustrar els relats.

Títol: La marinada sempre arriba
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1631-3
Preu: 19,90€

Share

Camps abans de tot això, de Lolita Bosch

4 respostes

@Empuries_Ed @Grup62

Camps abans de tot això, de la Lolita Bosch, no és un assaig. Si busqueu posts anteriors meus al Nosaltresllegim hi trobareu el llibre Amèxica, d’Ed Vulliamy, on sí que es parla del conflicte que hi ha a la frontera entre Mèxic i Estats Units i que sí que és un assaig. Aquest llibre, sens dubte, no ho és.

En aquest cas ens trobem davant d’una reflexió de l’autora, recolzada per un munt de dades i investigacions sobre el tema, i que intenta transportar i transmetre al lector la gravetat d’aquest conflicte i com afecta la població que el pateix a tots els nivells: econòmic, sentimental, anímic, moral… I lamentablement, molt més.

Aquest és un viatge a través de les persones que malviuen, pateixen, moren i també viuen del comerç de la droga en aquesta llarga frontera entre aquests dos països nord-americans. És un viatge més visceral que no pas una fotografia del conflicte i això ens el fa més proper. La violència a Mèxic és un fet, i el problema més punyent és que és un fet constant. A més, Lolita Bosch ens vol fer entendre que això que passa tan lluny de les nostres fronteres és un conflicte que es pot traslladar a qualsevol punt del món… i francament, això no deixa de ser preocupant.

Fent una retrospectiva des dels anys 60, Bosch mostra l’enorme complexitat del problema des dels seus orígens fins al dia d’avui. Des del conreu d’opiacis a Mèxic perquè l’exèrcit americà tingui morfina pels seus soldats durant la Segona Guerra Mundial fins ara.

Crec que és un molt bon llibre per entendre el conflicte i, sobretot, crec que és un valor afegit la forma com el plasma. Aquí ho teniu:

PER QUÈ MÈXIC
Així: com un crit.

Egoistes, espantats, farts, això és el que volem saber: Per Què Mèxic.
I pensem en llocs com Síria, en repressions brutalíssimes com la que hi va haver a Cambodja, en exterminis com Rwanda, en dictadures feixistes com l’Argentina, Com l’Uruguai, pensem en Srebrenica, en l’apartheid, en Gaza, Biafra. I tot i així volem, volem per un instant, que tot s’aturi i algú ens miri fixament als ulls i ens contesti: Per Què Mèxic.

Per Què Tots Nosaltres.
Per Què Així.
Per Què Aquí.

Com si algú ho sabés.

Em sembla que queda prou clar. Absolutament recomanable.

Títol: Camps abans de tot això
Autor: Lolita Bosch
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9787-779-4
Preu: 20€

Share

Ara que no ens escolta ningú, de Jordi Cabré

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

Prat de la Riba, Macià, Gaudí… Abans de ser noms de carrer van ser noms de persones. Persones que, fossin arquitectes, polítics, artistes o escriptors, creaven opinió perquè eren un referent per als seus contemporanis. Des de les seves posicions privilegiades van influir en la política de Catalunya, contribuint a construir-la tal i com és ara.

Jordi Cabré manté converses, a Ara que no ens escolta ningú, amb cadascun dels 8 personatges històrics conversant-hi de tu a tu, de manera que gairebé els sentim a parlar (el cas que em va ser més fàcil d’imaginar va ser el de Dalí, amb les seves excentricitats i canvis d’idioma). De cadascun d’ells, mitjançant les preguntes, ens n’explica el seu context històric i polític. A partir d’aquí, en copsa les opinions sobre la Catalunya que ells van conèixer i la d’avui, parlant de pàtria, llengua, arquitectura, societat… però centrant-se sobretot en el procés sobiranista que s’ha iniciat. Hi ha opinions per a tots els gustos: des de qui creu que la independència és la gran solució fins a qui creu que seria un desastre, passant per tota una gradació de “sí miri” i “tot i que”… Una mica com ara, si fa o no fa.

Com a darrer capítol, tenim una entrevista al President Mas, també molt interessant i, per la seva vigència i actualitat, la més trascendental de totes.

En definitiva, aquest és un llibre que, d’una manera amena, ens ajuda a comprendre el passat i el present de Catalunya per, tant de bo, tenir un millor futur. Amb il·lusió!

Títol: Ara que no ens escolta ningú
Autors: Jordi Cabré
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-9809-239-4
Preu: 18€

Share