La pell de gallina d’un fred que mai marxa del tot, amagat al cos dels morts i dels vius, que en comptes de no morir per poder viure, viuen per anar morint.
Amb l’excusa d’una gran festa, d’una celebració que s’intueix colossal, l’Emili Teixidor separa un a un, com si fossin el grans d’una magrana els “coms” i els “perquès” de la vida de la gent d’un petit poble a la comarca d’Osona.
La decepció, la tristesa, l’abatiment infinit dels vençuts és tan plàstica que gairebé es pot tocar a mesura que anem llegint.
Alhora, es pot fer el mateix amb l’arrogància dels guanyadors, la lluentor de les seves sabates ben llustrades i el color incofusible de les seves “camises blaves”.
I mentretant, la por circula pels carrers, per les cases, per tot el poble sencer, mentre el riu creix, creix, creix, i gairebé s’ho emporta tot.
Un llibre que val la pena. Molt i molt “Teixidor“. Millor llegir-ho quan no esteu especialment tristos, perquè de veritat: toca la fibra.
He decidit penjar aquest comentari precisament avui, quan la Marta ens l’acaba de fer arribar i el Barça és a punt de guanyar la Lliga (no pot ser d’una altra manera, oi?). Sembla una bona forma de passar les hores que queden fins al partit, llegir Viatge d’anada i tornada… Comentaris tan entusiastes com aquest conviden a fer-ho! Mireu, mireu…
Hola a tots els lectors i lectores de nosaltresllegim.cat,
Soc la Martuu (Marta), la guanyadora del concurs que van iniciar des d’aquesta página, gràcies al qual, si guanyaves, t’emportaves un Viatge d’anada i tornada de Gerard Piqué signat per ell.
Primer de tot, donar les gràcies a la Montserrat i a tot l’equip, a Grup 62 i, per descomptat, a tota aquella gent que m’ha votat!
Parlem del llibre. M’ha semblat un llibre fantàstic, per persones tafaneres com jo és ideal. El recomano a tothom, ja que és un petit resum de l’inici d’una llarga vida. Parla de moltes coses com ara: de futbol (Manchester, Saragossa i Barcelona), de la família, de la Núria (la seva xicota), del amics,… Només li he trobat un inconvenient, a aquest llibre: massa breu. Vaig anar-lo a buscar pel matí a les oficines de Correos i per la tarda ja el tenia acabat, necessito una segona part! En aquest comentari bàsicament el que volia era recomanar aquest llibre a tot el món, creieu-me, és maravellós.
En fí, no em queda dir res més, només tornar a donar les gràcies i donar les felicitats a Gerard Piqué per tot l’esforç que ha fet per aquest llibre que finalment li ha quedat que ni pintat!
Nosaltres, em penso que he trobat l’últim clip d’aquesta parella d’Un dia
.
Francament, després d’aquest seguit de clips, que trobo d’allò més cinematogràfics, ja tinc ganes de llegir-me-la, encara que només sigui per esbrinar si han volgut disfressar amb tota la pompa una novel·la passable i gràcies o si, contràriament, han descobert un bon text i s’hi han posat de valent en la promoció.
Si no m’equivoco, la setmana vinent surt a la venda, o sigui que ja m’he començat a netejar les ulleres perquè la presentació em trobi a punt!
El dijous 13 a la nit em van convidar a anar al XXVI Festival Internacional de Poesia de Barcelona, l’acte inaugural de la Setmana de Poesia, al Palau de la Música, i vull compartir amb vosaltres, nosaltres, el cúmul de sensacions que vaig tenir.
Enguany s’estrenaven a la direcció del Festival els poetes i agitadors culturals Eduard Escoffet, Martí Sales i Ester Xargay amb l’objectiu de dinamitzar l’espectacle poètic i ho van fer -i ho van aconseguir- amb efectes visuals i sonors llampants al principi i al final del recital, així com als descansos. D’aquesta manera van aconseguir trencar la monotonia en què podria haver caigut l’acte per moments.
En aquesta edició els poetes convidats van ser l’ucraïnès Serhíi Jadan, els catalans Jaume Bosquet i Francesc Garriga, el valencià Carles Santos, que finalment no hi va poder assistir, l’americana Lydia Lunch, l’eslovè Tomaz Salamun, la belga nacionalitzada espanyola Chantal Maillard i l’asturià Antonio Gamoneda. L’acte va durar dues hores i no vaig tenir la sensació en cap moment que es fes pesat, tot al contrari.
Em van agradar molt els poemes i la manera de recitar del Francesc Garriga, de la Chantal Maillard i de l’Antonio Gamoneda, que va ser el colofó final. Realment la poesia té quelcom que m’enlluerna, que m’atrapa, és com un embruix, com una picadura de mosquit que en un moment ja està, ja t’ha enverinat. I escoltada de la veu del propi poeta, que sap entonar perfectament, que sap fer les pauses i els silencis quan cal, que sent allò que ha escrit i ho fa sentir a l’oient, és una passada… de debò. Tot plegat crea una atmosfera quasi onírica de la que et despertes amb els càlids aplaudiments.
Com a “prova del crim” us transcric un poema del Francesc Garriga, del seu llibre Temps en blanc.
qui sap qui sóc.
faig via pel canyar d’un llac perdut
al ventre d’una vall mal caminada.
recullo el fred de cada pedra
i els passos que m’acosten
al pànic d’aigües fondes.
assajo l’últim prec
amb el reclam d’atreure els ànecs.
com reclamar, però, sense mentir?
malson d’un llit de joncs i de paraules
buides.
No em puc estar de comentar-vos que ja he enganxat el primer codi de barres! M’he estrenat amb Tinc ganes de tu, com ja us vaig dir a Llegiu i escolteu… Ja he fet el primer pas per aconseguir el walkman que regala labutxaca!
He de dir que Tinc ganes de tu, de Federico Moccia està sent una lectura molt planera! En general no m’agrada la novel·la romàntica però amb Federico Moccia tot es veu de color rosa… Vigileu perquè es contagia!
En aquest llibre, que no és un poemari, Joan Margarit segueix l’estela que va iniciar Rainer Maria Rilke a Cartes a un jove poeta i dóna els seus punts de vista i algunes recomanacions, adreçades a persones que vulguin iniciar-se en el món de la poesia, de què ha de ser un bon poema, un bon poeta i un bon lector. Utilitzaré paraules del propi Margarit perquè us feu una idea real del contingut del llibre i perquè, ho he de reconèixer, jo no ho diria millor.
Referint-se al poema i a la seva construcció diu el següent: “Escriure poesia és una operació que tracta de reunir en un sol esclat -el poema- sensacions, sentiments i intuïcions que es combinen per mostrar un reflex de la veritat. Però aquest esclat succeeix, al principi, només en la ment del poeta. Aquest, llavors, ha de separar els sentiments de les experiències de sentiments, perquè aquestes i no aquells seran les que duran fins el poema. Després, perquè aquest esclat es repeteixi en la ment del lector, cal traslladar-lo a paraules de manera que no perdi ni la seva concisió, ni l’exactitud, ni la intensitat.”
Parlant dels poetes i les seves contradiccions a l’hora de crear fa aquesta reflexió: “Necessiten ser agosarats respecte de l’ahir, però aquesta gosadia no val per a res si no va acompanyada de la corresponent humilitat, que tots els grans poetes han tingut. S’ha de ser agosarat a l’hora d’escriure el poema i humil abans i després d’escriure’l.”
Margarit sent un gran respecte pel lector perquè és una de les tres potes del banc, poeta-poema-lector, sense els quals la poesia no seria possible. I ho veu d’aquesta manera: “L’instrument del lector és la seva sensibilitat, la seva cultura, els seus sentiments, el seu estat d’ànim, les seves frustracions, les seves pors, el seu passat… Tot això conforma un instrument riquísim de matisos i possibilitats, amb el qual el lector fa una interpretació del poema, una lectura cada vegada diferent.”
Heu vist quant de suc se li pot extreure a un llibre tan petit!!! La poesia és això, bona confitura en pot petit. Després de la lectura de Noves cartes a un jove poeta tinc la sensació no d’haver-ho llegit sinó d’haver gaudit d’una conversa magistral amb Joan Margarit prenent un cafè.
Us deixem un vídeo on Margarit ens explica com veu la poesia.
En Pere ens proposa L’herba roja, de Boris Vian. Podeu seguir llegint a les Males Herbes, que és un blog de La Revista de Terror i Fantàstic que fan uns bons amics de nosaltres (senyors de l’IEC, no tingueu en compte la sintaxi!). Mireu-vos-la, mireu-vos-la, però quan encara sigui de dia…
Boris Vian (1920-1959) va ser un personatge escandalós, de vida curta però intensa. La llegenda diu que va morir d’indignació en una sala de cinema, durant la preestrena de la pel·lícula basada en el seu provocador best-seller noir Escopiré sobre les vostres tombes (1946). Però ja explicaré les vicissituds de la seva existència en una altra ocasió, quan el llibre ressenyat no demani tanta atenció com L’herba roja.
Perquè L’herba roja és una novel·la majúscula, que escapa a qualsevol definició. Algú va intentar descriure-la una vegada com l’Alícia al país de les meravelles psicodèlica, i potser sigui lo que més s’hi apropa. És psicodèlica pel constant ús d’un escenari de colors impossibles (el propi títol de la novel·la ja ho anticipa), però també per la descripció de situacions del tot lisèrgiques com ara la ciutat de l’amor o la màquina de reviure records per poder esborrar-los de la memòria que construeix el protagonista. Hi ha molt també de conte meravellós, de joc de miralls i d’amor lliure, de sadisme refinat (l’escena dels protagonistes llençant dards amb una sarbatana contra els efebus és insuperable) i d’exploració de la naturalesa humana.
Hi ha qui diu que un dels recursos més barats per ressenyar un llibre és dir-ne que versa sobre “la condició humana”, i segurament sigui veritat. Però en el cas de L’herba roja no se m’acut cap altra manera de dir-ho! Només que Vian ho fa amb una ironia i un poder evocador insòlits, a les antípodes d’aquells escriptors que intenten ser introspectius i només aconsegueixen dir obvietats.
Si us interessa, també podeu trobar la versió impresa de la revista les Males Herbes a diverses llibreries de Barcelona. Per més informació consulteu a les Males Herbes!
Per si no heu llegit el primer capítol d’Un dia, us recordo el vincle. Crec que ens espera una novela amable, romàntica però no excessivament edulcorada… Ho anirem veient! Els clips, de moment, es veuen molt xulos!!! Us en deixo dos més.
Recordeu que fa unes setmanes regalàvem un llibre sobre gats (vegeu Meeeuu…)? L’Ernest es va interessar i el llibre va anar directe a les seves mans que, alhora, va anar a parar a la seva cunyada, una gran amant dels gats i una bona especialista! Llegiu, llegiu…
Títol: La magia de los gatos
Autor: Allan Percy
Editorial: Luciérnaga
Col·lecció: Práctica
Pàgines: 148
ISBN: 978-84-92545-06-3
Editorial Luciérnaga propone un viaje apasionante a los que se dejan querer por los gatos. La magia de los gatos no es tan sólo un recorrido por la historia antigua y reciente de los gatos, sus vínculos con las diferentes culturas que han poblado y pueblan la Tierra, las anécdotas históricas sobre ellos, las supersticiones y las leyendas en torno a ellos… lo realmente atractivo del libro de Allan Percy es la historia humana que hay al entorno del gato. Quiero decir con ello, que una historia de la historia del felino no es más que un compendio de datos, más o menos erudito…. Y éste no es el caso. Porque no simplemente nos llena de datos históricos y físicos, informaciones curiosas y aproximaciones a las capacidades extraordinarias. También, nos acerca la parte más emocional: la que hemos desarrollado las personas respecto de ellos: este curioso viaje lo hace Percy a través de la literatura y del rastro que, del amor a los gatos, han dejado autores relevantes, como John Keats, Colette, T.S. Elliot o Rafael Alberti.
Es una manera de explicar que los gatos son animales seductores para el género humano, por sus capacidades especiales, ante las cuales nos hemos rendido tantas personas. Gatos fantasmas… gatos sagrados, supersticiones meteorológicas, creencias budistas o cristianas… su magia curativa, los campos mórficos, la empatía de los animales con sus dueños. Cualquiera que no sea amante de este animal acaba por sentirse inclinado a él, después de este recorrido tan auténtico. Y si ya es un decidido defensor, es muy interesante el retrato astrológico que hace de ellos, traspasando un tipo de sabiduría esotérica a un campo que todavía lo vuelve más magnético: el de las capacidades psíquicas de los gatos.
Mitos y leyendas, realidad y practica, se unen en este libro que debería ser de consulta para los que trabajan con gatos o bien para los que simplemente, quieren pasarlo bien conociendo a un animal que lleva tantos años conviviendo con nosotros, que casi sería imposible prescindir de él. Muchos de nosotros sabemos datos de los felinos. Incluso muchos datos… pero unir a los datos la sensibilidad es un paso que los hace más humanos, o nos hace más felinos…
El libro además, editado en este pasado 2009, muestra una edición que aunque es de bolsillo resulta cuidada y muy cómoda de leer, con letra amable y compaginación holgada, resaltando la facilidad con la que uno encuentra un tema concreto, lo que, de cara a la consulta, es una alegría.
Un libro fruto del estudio y de la mirada atenta, pero sobre todo, del amor por los felinos…
En un afany de dividir el món, etiquetar-lo i distribuir-lo segons el “lloc que li pertoca” ha esdevingut aquest post que no sé ben bé quina etiqueta atribuir-li. La clàssica lluita entre els partidaris del Nesquik o del ColaCao, de la Nocilla o la Nutella… traspassa fronteres. En aquest cas, cap a la lectura!
I em dirigeixo a nosaltres: sou d’aquells que llegiu mentre escolteu música? O, contràriament, sou dels que necessiteu silenci absolut al vostre voltant per llegir?
He de dir que jo sóc d’aquelles a les que agrada llegir mentre sona música de fons. Una música relaxant (amb el heavy metal no hi ha ningú que es concentri!)… però no d’aquelles ambientals de sala d’espera del dentista, sinó que, més aviat pensava amb alguna cosa com Björk, Katie Melua o REM.
Doncs pels que sou partidaris de fer les dues coses alhora esteu de sort! I els qui no, també! Sapigueu que labutxaca regala Walkmans mp3 Sony! Només heu de descarregar-vos el formulari, omplir-lo amb les vostres dades i enganxar les etiquetes dels llibres que aneu llegint. Jo ja tinc el meu formulari i espero no trigar gaire temps a omplir-lo! Començaré per Tinc ganes de tu, de Federico Moccia, que n’he sentit molt bones recomanacions. Podeu consultar més informació aquí.
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
Títol: Els convidats
