Arxiu de la categoria: 2010

Mil años de poesía europea

Títol: Mil años de poesía europea
Autor: Francisco Rico
Editorial: Planeta
Col·lecció: BackList Clásicos
Pàgines: 1.283
ISBN: 978-84-08-08684-0
Preu: 29 euros

Un dia la Montse em va comentar que amb motiu de la celebració de la Setmana de Poesia de Barcelona 2010, que enguany serà del 13 al 19 de maig, podia llegir i comentar aquest gran llibre -en tots els sentits del terme- i, com que sempre m’acaba enredant, i amb molt de gust, aquí el teniu.

Mil años de poesía europea, del catedràtic i membre de la RAE Francisco Rico, és una antologia poètica adreçada a uns lectors ocasionals de poesia però amb interès per la mateixa, on podrem trobar una bona selecció de poemes d’alguns dels millors poetes -és pràcticament impossible incloure’ls tots- que han format part de tots els moviments literaris europeus dels últims mil anys.

Òbviament, aquest és un llibre que no demana ser llegit sencer. Segueix una ordenació cronològica que ens facilita als lectors l’elecció dels poemes. Aquesta cronologia comença amb les cançons populars del segle XI i arriba fins la segona meitat del segle XX. A més, els poemes estan precedits d’una breu poètica de cada autor que ens ajuda a contextualitzar i a entendre millor la seva lectura. Aquest fet denota que hi ha una gran feina feta al darrera d’aquesta antologia.

Penso, nosaltres, que aquest és un bon llibre per iniciar-vos en la lectura de poesia, anar coneixent diversos poemes d’estils diferents i anar aprofundint en l’obra dels poetes que més us hagin agradat. D’aquesta manera gaudireu de l’aire fresc que us donarà aquest gran vano poètic!

Per acabar de la millor manera possible vull afegir un poema de qui està considerat el pare de la poesia moderna, el francès Charles Baudelaire.

A una transeúnte

La calle, aturdida, aullaba a mi alrededor.
Alta, delgada, de luto, como majestuoso dolor
pasó una mujer: con mano elegante
alzaba y mecía lo mismo festón que dobladillo;
ágil y noble pasó, con piernas de estatua.
Crispado y nervioso, yo no cesaba de beber
en sus pupilas, cielo lívido con gérmenes tormentosos,
la dulzura que fascina y el placer que mata.
Un relámpago…¡y ya la noche! –Belleza fugitiva,
cuya mirada logró que de nuevo yo renazca, dime:
¿ya no te veré más sino en la eternidad?
¡En otra parte y muy lejos! ¡Demasiado tarde! ¡Y acaso nunca!
Ignoro adónde fuiste, y no sabes adónde voy,
¡ay tú a quien hubiese amado! ¡a ti, que lo sabías!

Share

Un jove lector ens recomana Diari del Greg!

Avui tenim un jove lector, el Ferran Dalmau, molt aficionat al Diari del Greg que ens explica què és el que més li agrada d’aquesta sèrie escrita per Jeff Kinney.

Títol: Diari del Greg. Això és massa!
Autor: Jeff Kinney
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Diari del Greg
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9932-054-0
PVP: 15 €

“El que més m’agrada són els personatges, les coses que els hi passen, la manera com parlen. I que hi hagi dibuixos enmig del text perquè així em puc imaginar com són els personatges de la sèrie, són dibuixos divertits i n’hi ha molts, gairebé a cada pàgina i això fa que vagis molt de pressa llegint”.

En Ferran, tot i tenir només 9 anys, acabava de llegir-se tota la sèrie de Harry Potter, de La tribu de Camelot i en Geronimo Stilton. “Em van agradar moltíssim, ara els estan llegint tots els meus amics” però el Ferran troba que “aquests llibres del Greg són molt diferents. Potser perquè en Greg és més gran que jo, ja va a l’institut i li passen coses de noi més gran, i això també m’agrada. A més, en Greg és molt divertit però pringa molt; a vegades sembla una mica tonto, però em fa riure. Jo l’he recomanat a tots els meus amics”.

En Ferran ha llegit els tres llibres publicats per Estrella Polar, en català, de la sèrie El diari del Greg, “tot i que el Diari del Greg no és ben bé de llegir, sinó més aviat d’escriure” diu. “L’he començat a omplir perquè el que es tracta és d’escriure’l tu mateix però jo no he fet mai un diari com el d’en Greg, a mi no m’agrada explicar per escrit coses gaire personals i familiars”.

La sèrie creada per Jeff Kinney ha estat un verdader fenomen als Estats Units i ara, amb tres llibres traduïts al català, també ho comença a ser aquí. El Ferran creu que la clau de l’èxit d’aquests llibres està en el fet que “agrada a nens d’edats molt diferents; tant de 9 anys com d’ESO. A més, hi ha molts nens que conec que s’assemblen a en Greg, i això em fa gràcia”.

Share

Anem al Saló del Còmic

Avui toca acostar-se al Saló del Còmic. Ja porta dos dies amb les portes obertes i avui és un dia perfecte per passar-hi l’estona gaudint d’aquest món tan particular que atrau gent de tot el món. A tots aquells que infravalorin la novel·la gràfica davant la tradicional, els aniria bé anar a fer un tomb pel recinte del Saló per comprovar potser aquesta idea és un simple prejudici. Entre holandesos ens trobarem, ja que aquest any són ells els qui tenen el protagonisme!

Per cert, us deixo amb una il·lustració del MoebiusMoebius

Share

I la festa segueix…

En Pere ens comenta Josep M. Espinàs a I la festa segueix. I nosaltres seguim llegint!

Títol: I la festa segueix
Autor: Josep M. Espinàs
Editorial: La Campana
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-96735-42-4
PVP: 14,00€

“L’any passat no vaig llegir cap llibre de l’Espinàs, així que durant els darrers nadals, al veure aquest nou llibre a les prestatgeries, no vaig dubtar a comprar-lo, i a mitges a autoregalar-me’l per reis. Es podria considerar com una segona part o una continuació de Temps afegit que també duia com a subtítol “Com un autoretrat”. Encara que aquest no me l’he llegit, tots dos resulten ser una mena de memòries o recull de vivències i pensaments de l’Espinàs des que es va jubilar (?). En I la festa segueix tracta de tota mena de temes, sempre d’una manera relativament breu que recorda les seves columnes diàries a la premsa. Com és natural, n’hi ha de més i de menys interessants però tots ells estan acuradament escrits i sempre, des de la seva aparent senzillessa, acaben despertant en el lector alguna que altra reflexió. És un llibre per ser llegit amb calma, en petites dosis, tot i que la temptació de seguir lleguint és altíssima, així que inevitablement és un llibre que et convida a una relectura quasi immediata.

Després d’estar un any sense llegir res seu, a l’obrir les primeres planes i gaudir de nou de la seva prosa, em vaig adonar que l’havia trobat a faltar. No se què tenen els seus escrits però el fet és que m’agraden i molt. Us deixo amb un parell de fragments, el primer sobre la sort:

Voler allò que pots. Això és la sort.”

I el segon, sobre els brindis:

Procurem defensar-nos dels impertinents que volen que entrexoquem les nostres copes. El silenci sempre és millor que el clinc-clinc. Compartir una mirada sempre és millor que compartir un soroll.

Share

L’editoria de Columna ens presenta Un dia!!

Hola,
sóc l’Ester Pujol, editora de Columna, i he pensat que potser us agradarà saber que un dels llibres que sortirà pròximament és una gran història d’amor absolutament fascinant. Us envio el meu comentari per si el voleu incorporar a la pàgina, que segueixo cada dia!
Gràcies

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Data distribució: 20 de maig del 2010
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€


Una història d’amor sense data de caducitat

El dia 20 de maig publiquem un llibre meravellós titulat UN DIA. És sobretot una història d’amor, amb totes les lletres. Una autèntica love story. Però és també una novel·la sobre l’amistat, les dificultats per ser fidels a nosaltres mateixos i el pas del temps.

És un llibre emocionant, en un sentit literal de la paraula. Emociona: fa somriure, riure, encongeix el cor, fa plorar…

Entrem en matèria, i us avanço algunes coses de l’argument:
En Dexter i l’Emma tenen vint anys i el dia 15 de juliol del 1988, just a la festa de la seva graduació, passen la nit junts. L’endemà, amb tota la vida per davant, veuen que s’entenen molt bé però que són molt diferents. Ella, l’Emma és idealista, encantadora, ve d’una família de classe treballadora, li agrada la literatura… Ell, en Dexter, és de classe acomodada, és un noi despreocupat i aficionat a les festes i les relacions d’una sola nit. Es pregunten com seran d’aquí a vint anys, quan rondin els quaranta, que en aquell moment els semblen molt lluny.

El mateix estiu, la seva vida segueix camins diferents: en Dexter se’n va a recórrer Europa durant tot un any i l’Emma s’ha de quedar a Edimburgh a treballar a un restaurant tex-mex per poder continuar estudiant.

Gràcies al narrador del llibre, descobrirem com evoluciona la seva vida, perquè els veiem cada 15 de juliol de cada any següent -1989, 1990, 1991…- fins a l’any 2007. Aquí tenim el primer capítol.

Ester Pujol

QUÈ N’HAN DIT

«Ambiciosa, absorbent, perspicaç, amena. […] Brillant en la descripció de les dues últimes dècades de la vida cultural i política britànica. La lectura de platja perfecta per aquells a qui repel·leix la mera idea de les lectures de platja.» (Nick Hornby, autor d’Alta fidelitat)

«La història d’amor definitiva lligada a una època per a tots els que hem desitjat algun cop algú que no ens corresponia.» (Adele Parks)

«No és gaire habitual trobar una novel·la que parli del passat recent amb tanta autoritat, i encara menys que dibuixi els dos protagonistes amb tanta solidesa i amb una fidelitat a la vida real tan dolorosa que tanquis el llibre literalment amb la sensació que els coneixes tan bé com als teus millors amics. Es fa difícil d’imaginar que algú pugui topar amb personatges tan ben construïts i no reconèixer-hi l’extraordinari talent de l’escriptor que els ha creat.» (Jonathan Coe, Guardian, Llibres de l’any 2009)

«Difícilment es podrà trobar aquest any una comèdia romàntica més dolça i penetrant que la història d’en Dex i l’Em.» (Independent)

«M’ha encantat. És absolutament meravellosa. Un llibre commovedor i apassionant.» (Kate Mosse)

«Absolutament commovedora.» (Marian Keyes, Irish Independent)

«La divertida i commovedora tercera novel·la de David Nicholls, que pica l’ullet a Quan en Harry va trobar la Sally, explica la peculiar relació entre l’Emma Morley i en Dexter Mayhew. […] D’una perspicàcia corprenedora. […] Si vas acabar la universitat als vuitanta sense tenir clar què passaria a continuació o quines persones acabarien sent amics teus per a tota la vida, aquest llibre no pot faltar a la teva maleta de l’estiu. I si no, tampoc. […] No m’estranyaria que ben aviat en puguem veure la pel·lícula. Estic impacient!» (Daily Mail)

«Un llibre extraordinàriament brillant sobre la desoladora distància que separa el que érem i el que som… Els lectors se n’enamoraran i els escriptors desitjaran haver-la escrit.» (Tony Parsons)

«És possible que haguem trobat la novel·la de l’any: una història d’amor, de “ho faran o no ho faran”, brillant, divertida i emotiva, que segueix el fil d’una relació el mateix dia durant dues dècades.» (Heat)

«Un llibre realment esplèndid: intel·ligent, divertit, perspicaç, entendridor i sovint insuportablement trist. La millor novel·la social britànica des de What a carve up!, de Jonathan Coe. La prosa enginyosa de Nicholls té una transparència que recorda Nick Hornby: es fon a mesura que la llegeixes, de tal manera que ni t’adones de la densitat de tot el que transmet.» (The Times)

«La novel·la més divertida i encantadora que he llegit en dècades. Per sobre de tot, és un llibre cent per cent honest, terriblement fidel a la realitat. N’he viscut intensament cada pàgina!» (Jenny Colgan)

«Amb els seus personatges rodons i autèntics, sens dubte una de les millors novel·les de l’any.» (Heat)

«Nicholls té un ull excepcional per descriure una època. Una lectura captivadora.» (Observer)

«[Nicholls] té una prosa terriblement hàbil i una comprensió profunda de les emocions humanes. Els seus personatges resulten extremadament convincents. […] Un dia està cridada a convertir-se en un clàssic modern.» (Daily Mirror)

«Un llibre emotiu que transmet bones sensacions. Nicholls és un expert a l’hora de captar l’essència del jove adult, del primer amor, del desengany i del curs enrevessat i tortuós de les històries d’amor. Es mereix ser el llibre de l’estiu.» (News of the World)

«No em puc imaginar ningú a qui aquest llibre no deixi captivat.» (BBC Radio Five Live)

«Nicholls capta amb mà experta el sentiment de tedi que s’esdevé en acabar la universitat. […] L’estil és pràcticament impecable, l’època es reviu amb gran sensibilitat i la història és d’una amenitat aclaparadora.» (Herald)

«Nicholls ha escrit una novella càlida, enginyosa, perspicaç i trista; i potser un dels millors llibres de l’any.» (Sunday Tribune)

«La tercera novel·la de David Nicholls capta l’amor amb autenticitat i senzillesa. […] Combina l’essència de l’amistat i l’amor no correspost amb un humor hilarant: heus ací una captivadora història d’amor del segle XXI.» (SHE)

«Quedes irremeiablement atrapat des de les primeres pàgines. […] Nicholls escriu uns diàlegs impecables i manté un ritme trepidant a tota la narració. Et costarà deixar-lo.» (Psychologies)

«Com a estudi d’allò que vam ser i allò que podem esdevenir, és una obra mestra.» (Esquire)

«Perfecte per a la platja o per passar l’estiu a la ciutat.» (In Style)

«Una comèdia romàntica poc convencional que desborda encant.» (Harpers Bazaar)

«Una història d’amor deliciosa.» (Sunday Herald)

«Divertida i colpidora.» (Scotsman)

«David Nicholls ha tornat amb aquesta aguda comèdia farcida dels errors, les descoincidències i les divagacions que conformen la vida real.» (Marie Claire, Llibre del mes 06/2009)

«Un conte de fades modern hàbilment construït. Un narrador amb molt de talent i una gran destresa tècnica.» (Scottish Review of Books )

«Una història romàntica trepidant.» (Woman & Home )

«Aquest llibre m’ha encantat i m’ha emocionat profundament.» (Amanda Ross )

«Fa petar de riure. Es mereix ser un gran èxit.» (thelondonpaper)

«Una història d’amor moderna magníficament narrada.» (Glamour)

«Una història lleugera, però que se salva de la sensibleria gràcies a la seva perspicàcia malenconiosa i els seus munts de nostàlgia absolutament corprenedora.» (Guardian Review)

«Intel·ligent, divertida i commovedora.» (Daily Express )

«Una autèntica delícia. De vegades agredolça, d’altres divertida, commovedora i trista, però sempre farcida de la meravellosa agudesa i ironia de Nicholls. Una paràbola de la vida moderna sobre les relacions, les decepcions, l’amistat i les expectatives; una novel•la de primera línia.» (Kate Mosse, a The Times)

«Magnífica! Brillant! No l’he pogut deixar.» (Fay Ripley)

Per cert, sobre UN DIA, podeu veure el següent web

Share

Nosaltres, s’acosta un llibre Fora de sèrie!

El divendres passat vaig estar xerrant amb fonts generalment ben informades (al Telediario del Jesús Hermida ho deien així i sempre m’havia cridat l’atenció) i els vaig demanar allò de “i ara, després de Sant Jordi, què?”. Bé, doncs, sembla ser que una de les novetats serà el llibre d’els guionistes d’El Terrat. Fora de sèrie, es titula. Jo sóc de les que em diverteixo foça amb els monòlegs del Buenafuente (sovint el sento mentre faig una repassada nocturna a la xarxa), de manera que em vaig interessar pel tema. Es veu que són contes independents que tenen com a denominador comú les sèries de televisió. I aquí comença la història… Amb els meus companys de feina acostumem a tenir converses més aviat enceses sobre les sèries. La majoria milita a la Confraria del serial i segueix, remira i comenta els episodis una vegada i una altra – ep!, amb la deguda prudència per no ser acusats d’spoilers i que, en conseqüència, els excomuniquin!!  Però a mi aquestes coses que fan ara m’avorreixen! Jo trobo que després d’Starsky i Hutch a la tele no hi ha hagut mai més res de bo!! Diguem-ho sense embuts: jo no en sóc una fervorosa coreligionària… No seré digna, per tant, de venir aquí i explicar-vos què en penso, d’aquest Fora de sèrie… Si és que no tinc criteri!! Així doncs, estic mirant de trobar algú que sí que en sàpiga, de sèries. Ets tu? Si la teva vida va canviar quan vas mossegar un ratolí a la jugular, si perseguies la teva germana pel passadís cridant “puñooos fueraaaa” , si prefereixes una cesària abans que parir el dia que s’acabi Lost, envia’m un comentari amb un vincle de YouTube al teu vídeo preferit i anirem fent una “hemeroteca” de grans moments. A més de presumir de friki, potser aconsegueixes que t’enviï un Fora de sèrie!

VOSALTRES DIEU…

Alexandra: “Las chicas de oro”



Alexandra: Roseanne



V de Veritas: Bola de Drac





Gabriel: Expedient X

Elisabeth: Oliver i Benji

Pere: Star Trek TNG

“Space… the Final Frontier. These are the voyages of the starship Enterprise. Its continuing mission: to explore strange new worlds, to seek out new life and new civilizations, to boldly go where no one has gone before.”

La filla de la Montserrat: Phineas i Ferb

Anna: Starsky and Hutch

Àvia de l’Anna: S’ha escrit un crim

Comunicadora: Aquellos maravillosos años

Pema: Doctor en Alaska





Sílvia: Dexter

Share

Nit de l’ànima

Títol: Nit de l’ànima
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 271
ISBN: 978-84-8437-032-1
Preu: 18€

Fa temps que volia llegir aquesta novel·la, Nit de l’ànima, del novel·lista i poeta mallorquí Sebastià Alzamora. Me n’havien parlat molt bé i la veritat és que m’ha agradat bastant tot i que és de les novel·les que més dificultats m’ha presentat a l’hora de seguir l’argument i d’anar enllaçant les múltiples imatges i pensaments que apareixen, segurament fruit de la vessant poètica de l’autor.

Us puc dir que Nit de l’ànima m’ha semblat una novel·la fantàstica i provocadora. Fantàstica en relació als múltiples i diferents personatges i espais que apareixen i desapareixen, que es transmuten i confonen Faust -el protagonista- fruit de la seva imaginació? I provocadora per la manera sarcàstica de tractar temes com la religió, el sexe i la política en els diàlegs i descripcions durant tota l’obra.

Sebastià Alzamora aconsegueix crear -sota el meu parer magistralment- un ambient desafiant, amb la barreja de connotacions religioses i sexuals, protagonitzat per tots els personatges que van apareixent durant l’obra juntament amb el Faust, el jove que vol ser escriptor i que lluita per trobar-se a sí mateix enmig de l’orgia permanent en què esdevé l’argument de la novel·la.

Us animo a llegir aquesta novel·la, si no l’heu llegida ja, i així compartir opinions i punts de vista amb l’objectiu d’enriquir la seva lectura i comprensió.

Segur que la seva darrera i recent novel·la, Miracle a Llucmajor, on Alzamora ens dóna a conèixer la història de Pere de Son Gall, no ens deixarà indiferents.

Us deixem amb un vídeo on Alzamora parla del seu llibre Nit de l’ànima.

Share

“Era com un convidat, es va dir, com una persona que és acceptada a una vida aliena per compromís, per educació, per necessitat…”

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

Dos bons amics, la Rocío i el Cèsar han comentat prèviament Els convidats (vegeu Els convidats i Uns convidats…) i han elogiat aquesta novel·la  amb tanta vehemència que per Sant Jordi no vaig poder deixar de comprar-me-la i demanar a l’Emili Teixidor que me la signés. Va fer una dedicatòria preciosa a la meva filla que us vull transcriure “De part de la mare! Perquè creixis i llegeixis molt! Llarga vida!“. Tot i que és evident que a hores d’ara la meva filla només llegeix de l’autor la sèrie de La formiga Piga, unes novel·les excel·lents de les quals algun dia en parlaré, la dedicatòria és completament escaient. No hi ha res en el món que desitgi més que ella creixi feliç, tingui una llarga vida i aprengui del passat amb novel·les com Els convidats. Indiscutiblement, la literatura d’aquest mestre que és l’Emili Teixidor l’ajudarà a mirar el futur lliure i valenta, amb responsabilitat i esperit crític.

Per acabar, us deixo amb Bach i un dels personatges més interessants des del meu punt de vista, el rector del poble. Diu en un moment de la novel·la:

Practicava l’art de la fuga. Feia dies que hi pensava, en el paral·lelisme entre la situació política que vivien i la música de Bach. Les composicions de Bach exigien una sortida, la repetició d’una línia melòdica, la serenor del to, la musicalitat controlada, tenien sempre la redempció de la fuga, de la melodia que resumia i resolia totes les contradiccions proposades abans. I aquesta fuga era un respir, un aflat com li agradava dir a ell, un alè d’esperança cap amunt, una escapada cap a la llibertat.

Share

Tinc més dubtes

Segur que recordareu el Jordi Príncep. Ell ens va comentar la darrera novel·la del Toni Soler (vegeu Un Príncep comenta Companys) i s’ha engrescat a repetir a nosaltres amb un títol que sembla acabat de sortir d’un manual d’autoajuda… Però no us deixeu enganyar!! Llegiu, llegiu! Us agradarà!

Títol: Tinc més dubtes (El Petit Llibre Del Català Correcte, 2)
Autor: Rudolf  Ortega
Editorial: La Magrana
Col·lecció: Origens
Pàgines: 189
ISBN: 9788474103847
PVP: 16,00€

Rudolf Guerra arran de l’èxit de Tinc un dubte (El Petit Llibre del Català Correcte, 1), ens presenta el segon volum de la sèrie.

Amb el seu estil personal i planer l’autor ens ofereix la solució a nous dubtes (250), envers la correcta utilització de la llengua catalana.

Aquest volum es presenta dividit en cinc grups temàtics: Fonètica, Manual de puntuació, Gramàtica elemental, Repertori d’incorreccions i Guia etimològica.

Crec interessant comentar que el darrer dels grups temàtics inclou l’estudi i origen d’alguns estrangerismes que han fet fortuna entre nosaltres i que ja formen part de l’ampli vocabulari català.

També conté el llibre un índex analític amb la voluntat que podem accedir ràpidament a qualsevol de les paraules estudiades tant en aquest volum com en l’anterior.

La forma divertida i didàctica amb què l’autor ens presenta les solucions a molts dels dubtes que tenim a l’hora d’expressar-nos en català (oral i escrit), fa d’aquesta sèrie de llibres unes eines que més enllà de ser utils per als professionals de la llengua (professors, lingüistes, etc.), esdevenen també molt adients per a tot aquell que l’únic que vol es sentir-se més segur quan parla o escriu en la nostra llengua catalana.

Jordi Príncep

Share