Títol: Roseanna
Autor: Maj Sjöwall i Per Wahlöö
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-1070-0
Preu: 16 euros

Una vegada finalitzada la Setmana de la Poesia tornem amb les novel·les, i en aquest cas amb una novel·la policíaca nòrdica, gènere que està absolutament de moda com ho demostra el fet que la Feria del Libro de Madrid d’enguany està dedicada a la novel·la policíaca.

Roseanna és la primera de les deu novel·les que componen la sèrie negra Martin Beck que va escriure el matrimoni suec, format per Maj Sjöwall i Per Wahlöö, ja fa unes quantes dècades i que ara Columna publica en català. Aquesta sèrie està protagonitzada per l’inspector Martin Beck i els seus companys de la brigada d’homicidis.

A Roseanna, l’inspector Beck i els seus col·legues es troben amb un cas que els hi portarà molts maldecaps, ja que han de trobar l’assassí de la Roseanna McGraw, una jove bibliotecària americana que apareix morta al llac Vattern, a Suècia, mentre gaudia de les seves vacances. Durant tota la novel·la els lectors anireu vivint d’una manera emocionant i intensa, que provoca la fidelitat del lector amb la novel·la, com l’equip la brigada d’homicidis sense cap prova ni indici va avançant en la investigació del cas fins trobar el culpable.

Totes aquestes sensacions que us he comentat d’emoció i intensitat, jo, que no sóc un lector assidu de les novel·les policíaques, les he sentit i en certa mesura m’he sorprès a mi mateix, ja que per moments no podia deixar de llegir esperant el que succeiria, fet que provoca que tinguis el cor en un puny. Així que nosaltres lectors de novel·la policíaca esteu d’enhorabona amb l’aparició d’aquesta sèrie negra d’en Martin Beck. Animeu-vos!

Títol: L’home del balcó
Autor: Maj Sjöwall i Per Wahlöö
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1089-2
Preu:  16 euros

Us comento una nova novel·la negra. Aquest cop es tracta d’en Maj Sjöwall i en Per Wahlöö, que ens porten L’home del balcó.

Quan em van dir quin llibre volia, no ho vaig dubtar: un on hi intervingui algun detectiu força intel·ligent per resoldre un cas d’assassinat.
I aquest és l’inspector Martin Beck i li toca esbrinar i enxampar l’assassí de nenes innocents que apareixen mortes pels parcs d’Estocolm. Però no us creieu que ho tindrà gaire fàcil! Els seus únics testimonis seran un nen de 3 anys i un atracador, per sort, una magnífica qualitat com a observador.

És una novel·la molt fàcil de llegir, amb una trama que atrau la teva concentració però que a vegades no et deixa pas a la imaginació. Concreta i sense massa adorns, et permet seguir la trama submergint-te en tots els escenaris que descriu, et deixa compartir un cafè amb els seus protagonistes i et convida a seguir la pista d’un assassí que no esperes.

Jo he decidit fer-me amb un altre cas d’en Martin Beck (que en té deu!!) i el seu peculiar equip de treball! I vosaltres? Us decidiu a trobar l’assassí?

Títol: L’home que es va esfumar
Autor: Maj Sjöwall i Per Wahlöö
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-664-1093-9
PVP: 16€

Ja feia anys que no llegia novel·la policíaca. No vaig deixar de fer-ho pels mateixos motius pels quals havia deixat de llegir best-sellers en general (és a dir, per la carrera de literatura i les recomanacions que s’hi fan; el gènere negre està curiosament ben vist a la facultat de lletres). Senzillament em vaig cansar de trobar-me sempre amb la mateixa estructura enganyosa i sempre el mateix estil. Ara és diferent: Stieg Larsson ha obert el camí i ens ha recordat que cada gènere, igual que cada racó de món, està ple de possibilitats infinites.

És per això que jo, mandrosa de mena, incapaç de donar segones oportunitats quan em cansa un tema, em sento tan agraïda de que els editors hagin descobert la mina d’or que és la novel·la nòrdica negra i hagin fet possible que torni a tenir les mans un llibre com L’home que es va esfumar.

Aquest és un llibre amb misteri que satisfarà sobradament als amants habituals del gènere, però també és un viatge. Un viatge a Suècia, és clar, i a Budapest, on ha desaparegut l’home que dóna títol a la novel·la de Sjöwall i Wahlöö i que veiem descrit amb una cura geogràfica i gastronòmica que ja voldrien moltes guies. També és, però, un viatge en el temps, als anys 60, de manera que la desaparició, la investigació i tot el que les envolta ens resulta agradablement anacrònica en un món ple de telèfons mòbils, targetes de crèdit i correu electrònic; un món sense telons d’acer i sense conferències telefòniques; així mateix ens sembla curiós i potser fins i tot irònic veure tractar uns traficants d’haixix com si fossin assassins o pedòfils mentre tots els personatges, sense excepció, regularment beuen fins que no s’aguanten drets, fumen fins a quedar-se desesperadament sense tabac (sense deixar de fer-ho en avions, comissaries i demés llocs públics, naturalment) i per res arriben a les mans o són addictes al sexe.

El món canvia però no gaire. Jo segueixo sent bàsicament la mateixa que fa quinze anys devorava totes les novel·les que podia; l’única diferència és que ara, mentre ho faig, em sento una mica culpable per no estar llegint l’horrorós llibre de fonètica i fonologia espanyoles per classe de lingüística. Si és que el que no han aconseguit ni la carrera de ciències ni la feina (dins i fora de casa) ho aconseguirà la carrera de lletres: fer-me avorrir la lectura!