Arxiu de la categoria: 2010

Angelology

Títol: Angelology
Autor: Danielle Trussoni
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1273-5
PVP: 21’90€

Us he dit mai que jo anava a un col·le de monges? Sí, estimats nosaltres, dels 5 als 14 vaig anar a les franciscanes i, entre moltes altres coses, em van ensenyar qui eren els àngels i els arcàngels… quins temps, aquells! Quan feies el pessebre, l’anunciata no hi podia faltar,  quan et queia una dent, la posaves sota el coixí i esperaves que els angelets et portessin un regalet, quan veies una dent de lleó la bufaves i perseguies àngels muntanya avall… Però els temps, ai las!, han canviat.

Ara ja no hi ha al voltant aquells éssers místics sempre disposats a donar-te un cop de mà. Si més no, si hem de fer cas al que ens diu la Danielle Trussoni a Angelology. El “ángel de la guarda, dulce compañía” s’ha vist substituït per una cosa que és moltes coses, però “dulce” no, no, no.

Quan em va arribar a les mans aquesta novel·la la vaig agafar amb una mica de recel, perquè tot això dels àngels armats que veig de la pel·li Legión no m’agrada massa, francament. Però quan la vaig començar, de seguida em vaig adonar que Angelology és una altra cosa. Estem davant d’una novel·la concebuda com un best-seller d’alta qualitat, diria que a mig camí entre el Dan Brown i El nom de la rosa, amb aventures terrenals i amb lluites de poder celestials. I tot embolcallat d’una part històrica que t’atrapa a base de bé.

És Angelology una d’aquelles novel·les que no pots deixar de llegir i que tenen alguns moments sorpresa dignes de menció (ostres, són tan dignes que me’ls he de callar, mmh, quina ràbia!).  Però el millor del cas és que de les 656 pàgines que té el llibre, les bones no són només les 15 – 20 que corresponen a aquests “moments sorpresa”, no. Les bones són totes! Tant és així que us recomano que us mireu el lloc web però, per començar, només una mica, no fos cas que llegissiu més del compte. Quan l’hagueu acabada i en tingueu ganes de més -cosa que estic segura que passarà-, sadolleu-vos d’angelologia al web i ajudeu-me després a predicar urbi et orbi que ja tenim lectura de la bona per a les vacances.

Si l’any passat les platges les van ocupar dones de mirades inquietants, m’hi jugo un pèsol que enguany hi veurem ales que no seran de gavines…

Share

Que sí, que es veu a venir que serà Fora de sèrie

Títol: Fora de Sèrie
Autor: El Terrat Produccions S.L.
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció [Núm 846 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1221-6
PVP: 17,50€

Fa dies parlàvem d’un llibre que han escrit els guionistes d’El Terrat i és a punt de veure la llum (vegeu Nosaltres,..). Bé, doncs, entre tots nosaltres crec que hem aconseguit fer una llista de sèries de referència que, diguem-ho i pengem-nos la medalla, no inclou Lost, la qual cosa està molt bé perquè -segons em diuen- el J.J. Abrams ha perdut credibilitat amb aquest final misticoide que ha muntat. Voleu ara saber quines són les sèries que ells, els d’El Terrat, han triat?

Doncs aquí en teniu la llista:

  • La casa de la pradera (1974)
  • Els Roper (1976)
  • Vacaciones en el mar (1977-1986)
  • L’increïble Hulk (1977-1982)
  • Dallas (1978-1991)
  • Equip A (1983-1987)
  • V (1984-1985)
  • Mike Hammer (1984-1987)
  • Las chicas de oro (1985)
  • Walker, Texas Ranger (1993-2001)
  • South Park (1997-…)
  • Els teletubbies (1997)
  • Sexe a Nova York (1998)
  • A dos metros bajo tierra (2001-2005)
  • The office (2005)
  • Dones desesperades (2004)
  • House (2004-…)
  • Lost (2007)

Algunes coincideixen, eh? Quan he vist Els Teletubbies (que no ha dit ningú) he recordat tantes tardes de puré de fruita amb galeta fent badar la meva filla amb unaaaabraçaaadaaaaa…. en tinc ganes, de veure què en diuen, aquests irreverents, d’una sèrie tan candorosa! Ai, quina por!!

Alexandra, has de saber que el capítol dedicat a Las chicas de oro es titula Que bonica és Barcelona, que sembla Benidorm!

Per cert, ningú no va dir Els Roper i mira que era bona, eh? He tingut ocasió de llegir el capítol que li dedica l’Alfredo Valls (malauradament només he pogut llegir dos capítols, aquest i el de La casa de la pradera) i he rigut d’allò més. És la historia d’un home que, per tota fortuna, hereta 125.000 cintes VHS d’Els Roper. En un moment de l’acció, el protagonista diu

No em cansava mai de veure’m la cara al televisor. Moments de goig en què només vaig poder encomanar-me al cel i cridar «Déu estreny, però no ofega!!». «Efestivi wonder», revalidava la veueta, mentre en David Carradine es regirava a la tomba, clarament en desacord amb el meu comentari.

Bé, ja veieu el caire que té la cosa: una ocurrència darrera de l’altra per riure a cor què vols. Us en deixo el pdf, a veure què us sembla! Fora de sèrie.
Per cert, tan bon punt tingui el llibre, us dic a qui li envio…

Share

Anne Hathaway i Jim Sturgess faran Un dia!

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Nosaltres, m’han fet arribar un vincle prometedor!! El Blog de cine diu que aquests són els protagonistes per a l’adaptació cinematogràfica d’Un dia… (vegeu El 15 de juliol…).  Bé, si no considerem aquesta frase com a propagada electoral, jo diria “al loro, que no estamos tan mal“! En qualsevol cas, si us l’heu llegida o us l’esteu llegint, ja em direu com ho veieu!!

Share

A gust amb la vida

Títol: A gust amb la vida
Autor: Anna Gavalda
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 637 ]
Pàgines: 144
EAN: 9788429766288
PVP: 12€

A tots els amics del “Nosaltres..”, no  us podeu perdre aquesta gran joia (per petita que sigui)… a fer punyetes amb la mida!

Sabeu algú de vosaltres la sensació que dóna  una copa de cervesa ben freda, ben servida, amb la seva barretina d’escuma perfectament estructurada i turgent damunt la copa??  Doncs  així  és aquest llibre. Fresc, llaminer, impossible de deixar de beure encara que ja no tinguis tanta  set. No tinc cap intenció de “chivar-me” ni una mica així de petita respecte al text.

Només diré una coseta… quan acabeu de llegir-lo us agafaran unes ganes enormes, insòlites, estranyes de cuidar  els vostres germans, una  enyorança estranya, romàntica i de gran bebedor de cervesa, o no?? Si no acabeu d’estar a gust amb la vida, per  què  no proveu de llegir aquest magnífic manifest a l’amor!!! Vinga va, toca ser valents!!!

Share

La pell de brau

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

La present edició de La pell de brau commemora el 50è aniversari de la primera edició d’aquest important i singular poemari dins de l’obra de Salvador Espriu. Per aquest motiu compta amb un magnífic pròleg de Josep Maria Castellet i amb set lectures crítiques a càrrec de set analistes polítics i culturals actuals que ens ajuda als lectors a entendre i ubicar el llibre en el moment històric en què va ser escrit, a finals de la dècada dels cinquanta.

Si heu llegit i seguit l’obra d’Espriu, al llegir La pell de brau comprovareu que aquest llibre és com un parèntesi dins de la mateixa. Salvador Espriu mai es va significar com un poeta polític però amb La pell de brau va voler deixar palesa la seva visió sobre la relació d’encaix entre Catalunya i Espanya. I ho va fer utilitzant la imatge de Sepharad com a espai comú i lliure de convivència pacífica i, d’aquesta manera, poder crear ponts de comunicació que no sempre van ser possibles. I aquesta barreja d’esperança i de desànim va fluint al llarg de molts poemes amb un estil líric directe, sense enredar la troca però ple de significat cívic i moral. Com veieu, nosaltres, aquest és un tema de llarg recorregut -ja el van tractar anteriorment Joan Maragall i Carles Riba– i al que no se li veu la llum al final del túnel. Ve al cas aquell vers de Miquel Martí i Pol que diu “Això ja ens ve d’antic”.

Vull afegir un poema, el XLVI, que crec que mostra amb claredat tot el que us he exposat i que espero us animi a llegir la resta del llibre:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un sol home:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Share

Piquenbauer signa Viatge d’anada i tornada!!!

Heu vist quina gentada? Després diran que la literatura no congrega masses!!!

Perquè estic convençuda que cap dels aquí presents no hi va anar perquè sigui el defensa més guapo i simpàtic d’Europa escollit per unanimitat per la FIFA i el diari l’Équip, oi?

Share

Nosaltres, ens hem guanyat la credibilitat!

Benvolgudíssims nosaltres, avui us vull explicar una cosa especialment curiosa que ens ha passat.

Sabeu que la idea de posar en marxa aquest blog respon a una iniciativa de Grup 62, que en un moment donat confia en mi perquè coordini un espai on es parli de llibres, de tots els llibres. Us confesso que va ser una aposta una mica agosarada, perquè em van donar total llibertat de moviments i això té els seus riscos… En aquests mesos he tingut la sort de trobar un equip de gent estupenda (ostres, això es diu sempre, però és que és veritat!) que no només llegeix molt i s’ho passa bé fent-ho, sinó que, a més, ho vol compartir amb nosaltres! Això ha propiciat que a hores d’ara tinguem un espai que molta gent consulta a diari (no sabeu com agraïm els comentaris, amics!!) i que -espero- tots sentim com a propi.

Bé, doncs, aquesta llibertat de moviments (que agraïm francament a Grup 62) fa que puguem ser honestos, fins al punt que altres editorials ens han manifestat el desig que parlem d’un llibre.

No sé si us imagineu el bot que em va fer el cor quan vaig veure que La Campana ens feia arribar un primer capítol de Contra el vent, un llibre que surt a la venda aquesta setmana. Quina responsabilitat! Sense saber de què anava vaig pensar “I si no m’agrada? Potser es pensen que ho dic, precisament, perquè és d’ells, i no és això…”. Ara que ja m’he llegit les 22 pàgines que ens han enviat us puc dir que sí, que m’ha agradat, i força!  Tot i que em costa parlar d’un llibre del qual només n’he llegit el principi, perquè potser la narració cau i jo l’he vessada,  aquesta novel·la de Daniel Glauttauer promet una història original  i entretinguda. A través de correus electrònics he conegut l’Emma Rothner i en Leo Leike, una desenvolupadora web i un assistent universitari en psicologia del llenguatge, enganxats a una mena de diàleg de l’absurd, la solitud i la necessitat de comunicació via correu electrònic… Veurem com acaben!

Per part meva, no voldria acabar aquest post sense donar-vos les gràcies, a tots plegats. En el temps que corren, poder fer servir la primera persona del plural amb alegria, és genial!

Share

El diari groc de la Carlota

Us agrada Gemma Lienas? A nosaltres llegim encara no hem tingut l’oportunitat de parlar-ne però és una de les nostres assignatures “pendents”. Lienas va obtenir el Premi de les lletres catalanes Ramon Llull per El final del joc i Premi internacional UNESCO 2003 a la tolerància per El diari lila de la Carlota. Intuïm doncs, que el seu últim llibre, El diari groc de la Carlota, seguirà el mateix camí!

Per tots els seguidors, fidels lectors, tenim una bona notícia! Demà podreu conèixer Gemma Lienas en persona! La trobareu a Laie Pau Claris cafè, de 19:30 a 22:00 hores, a la presentació del llibre El diari groc de la Carlota. Per més informació consulteu aquí.

I encara una cosa més, sabeu que aquest més de maig l’editorial Estrella Polar fa un any? Moltes  felicitats de part de tots nosaltres… I moltes gràcies especialment en nom dels qui hem d’adormir criatures amb un conte de tant en tant!

Share

Totes les coses que no ens vam dir

Títol: Totes les coses que no ens vam dir
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-664-1097-7
PVP: 19,50€

La meva tieta s’ha llegit Totes les coses que no ens vam dir en un afany per posar-se al dia de les noves veus de la literatura francesa, més enllà de l’Anna Gavalda i la Muriel Barbery

La veritat és que, segons em diu, la impressió no ha estat fantàstica. Pel que em comenta, la troba una mica irreal pel seu gust. “És veritat que distreu i té moments que estan molt ben explicats” -em diu- (els passatges d’Alemània, han estat per ella especialment interessants) ara bé, la fantasia que dóna peu a la trama s’escapa de les expectatives que ella té com a lectora de narrativa contemporània d’aquest país veí. L’estil narratiu d’en Levy és amè i justifica que sens dubte sigui un dels autors més venuts del moment… potser si futures novel·les toca una mica més de peus a terra a l’hora de triar la temàtica tindrà en la meva tieta una lectora segura.

Li dic amb convenciment que pel que sé de la propera novel·la (que està al caure i es titularà El primer dia) no hi ha res massa estrambòtic i que hi trobarà aquest estil Levy fresc i àgil que sí que l’ha convençuda… S’haurà d’esperar uns dies, però, o sigui que de moment pot tornar a l’Anna Gavalda, que també té novel·la nova, A gust amb la vida, i en seu cas és jugar sobre segur!

Si voleu més informació, aquí teniu la pàgina web de Marc Levy i un article a l’Avui.

Share

Seguim amb labutxaca

Una amiga ha decidit contribuir a la col·lecció d’etiquetes per al Walkman mp3 de Sony que dóna labutxaca i m’ha regalat La metamorfosi, de Kafka! Així doncs, és un doble regal: d’una banda m’apropa una mica més la música per a l’estiu i de l’altra m’acosta a l’escarabat més famós de la història de la literatura! Rellegirem i comentarem! De moment, dono fe que ja tinc una altra etiqueta enganxada! I vosaltres, com ho porteu?

Share