Arxiu de la categoria: 2010

Sota la pell

Si us agrada Llorenç Capdevila demà, 10 de juny, el podreu trobar a la Llibreria Proa Espais (c/ Rosselló 212) a les 12:00h. El periodista parlarà del seu nou llibre Sota la pell, on investiga la mort d’una prostituta de carretera.

Us deixem amb un fragment de la contraportada:

Sota la pell és una novel·la negra i d’introspecció psicològica que està inspirada en un cas real: l’any 2005, a l’Eix Transversal, va ser trobada morta una prostituta –encara avui no identificada- amb un peculiar tatuatge eròtic. Casualment, o no, el dibuix coincidia amb el del cadàver d’un home assassinat a Darnius un parell d’anys enrere.

Share

“Atrapat en el temps blaugrana”

Us deixem a continuació amb el comentari que ens ha enviat l’Adagio, el noi que va guanyar el llibre Els secrets del Barça (vegeu Avui toca…).

Títol: Els secrets del Barça
Autor:  Lluís Canut
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1266-7
PVP: 17′50€

Hola!

Sóc l’Adagio, el tipus que -en paraules d’aquest blog- “està vivint una mena d’”Atrapat en el temps” blaugrana”. Ja m’he acabat de llegir Els secrets del Barça i us he de dir que m’ho he passat força bé. De fet, és com estar sentint el Lluís Canut però sense els cascos! Us vull explicar que les darreres pàgines les vaig llegir abans d’ahir en el tren, arribant ja a Sant Andreu, i crec que la gent del tren em va mirar. Explica una anècdota del Reixach molt divertida que podríem titular “l’entrenador que va confondre el seu microones amb una tele”. Explicada pel Canut, i imaginan-te’l allà davant, veient la dona del Charly i el Reixach amb un problema tan absurd com no distingir una tele d’un microones, és gran!
Doncs, res, que podeu comptar amb mi sempre que vulgueu pel tema culé, perquè llibres com aquest ens fan molt feliços a tots els que tenim a l’ADN en comptes de X i Y, B i G (per allò del Blau i Grana). I en aquests dies d’eleccions, en què no es parla d’altra cosa que del Barça (fins i tot ho fa el Mou) llegir Els secrets del Barça escrits per algú que els coneix de primera mà et fa estar al dia!

Share

Irving i L’última nit a Twisted River

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1
Preu: 26 €

L’última nit a Twisted River és la darrera novel·la del veterà i reconegut escriptor nord-americà Jonh Irving, que per cert demà dia 9 de juny estarà a Barcelona, concretament a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, conversant amb els periodistes Antonio Lozano i Óscar López, a les 19 h, dintre del cicle “El valor de la paraula” que organitza el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Primer de tot comentar-vos que el fet que L’última nit a Twisted River tingui més de sis-centes pàgines no us ha de fer enrere a l’hora de voler llegir-la, perquè us en penediríeu, de debò.

L’última nit a Twisted River és la història d’una fugida cap endavant d’un pare i un fill que volen deixar enrere un passat difícil carregat d’incerteses i fets desgraciats, alhora que còmics alguns d’ells, a la recerca d’un futur millor on poder-se reinventar en forma de cuiner a diversos restaurants el pare i de novel·lista d’èxit internacional el fill.

La fugida, que és l’argument central de la novel·la, mostra cinquanta anys de la vida dels dos protagonistes, dues vides plenes de canvis d’identitats per no ser reconeguts, de records frustrats, de relacions sexuals de diverses naturaleses, etc., on hi van apareixent una gran diversitat de personatges la conducta dels quals reflecteix una societat americana plural, complexa, amb diferents escales de valors, per moments brutal però també tendre, partidària unes vegades de l’ús de la violència per solucionar situacions adverses però d’altres partidària de la reflexió i del diàleg. Mentre llegia la novel·la en venien al cap els personatges marginats de la nord-amèrica profunda dels llibres de relats d’en Raymond Carver i de les novel·les d’en Charles Bukowski i John Fante.

Un dels aspectes que més m’ha agradat de L’última nit a Twisted River és el seu ritme narratiu. Tot i que a primera vista aquesta novel·la us pugui semblar “un totxo interminable”, res més lluny de la realitat, ja que el tempo de la història va fent contínuament referències al passat i al futur de les vides dels protagonistes, fet que ens ajuda als lectors a entendre el perquè d’allò que els va passant a pare i fill en tot moment. A més, l’Irving no s’entreté a fer grans descripcions de paisatges ni espais interiors, fet que jo particularment agraeixo molt de no trobar-me en una novel·la.

Hi ha autors reconeguts per escriure bestsellers i autors reconeguts per escriure obres literàries. Hi ha novel·les reconegudes per esdevenir bestsellers i novel·les reconegudes per ser obres literàries. John Irving i L’última nit a Twisted River pertanyen tots dos al segon grup.

Us deixem amb dos articles molt interessants a El Periódico i a La Vanguardia.

Share

Els jardins secrets

Títol: Els jardins secrets
Autor: Josep López Romero y Georges Escribano
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Atrium [Num. 4]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9809-147-2
PVP: 16’50€

Si esteu buscant un llibre que us desperti tots els sentits, l’acabeu de trobar! Obriu bé els ulls perquè Els jardins secrets no us deixarà indiferents!

Jo, sincerament, el vaig començar de manera una mica escèptica, pensant (innocent de mi) que un llibre més d’auto ajut no m’ha d’ensenyar res. Doncs bé, m’he trobat amb tot el contrari. No és un llibre qualsevol, no. És un d’aquells que mentre llegeixes et remou per dins. Et desperta sentiments (però sobretot pensaments) que creies no tenir preparats per un llibre.

En Josep López Romero i en Georges Escribano condueixen aquest llibre amb base psicoanalista de manera magistral. Et parlen de tu a tu i no es tallen en anomenar les coses pel seu nom. A més, hi afegeixen quelcom que el fa més interessant: exemples reals!

No han creat un manual per seguir al peu de la lletra, ni la fórmula per tenir la vida de parella ideal, sinó un espai on poder aprendre. Un lloc on descobrir que tothom té el seu jardí secret…

Jo he trobat el meu. I tu? A què esperes per descobrir-lo?

Share

El primer dia que veig El primer dia al carrer

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Aquesta tarda hem aprofitat per anar a la llibreria en família. És una de les nostres activitats perferides els dissabtes a la tarda, perquè no tenim presses i trobo que deixar passar el temps fullejant llibres és d’allò més agradable. A més, aquesta activitat individual es posa en comú al final, a l’hora de passar per caixa, i està molt bé veure cap a on s’ha inclinat cadascú.

Jo m’he deixat temptar per una de les novetats que tenia més presència a les prestatgeries -sí, podeu dir que no he estat massa selectiva! El primer dia ha estat l’escollida. Fa uns quants dies que vaig estar parlant amb la meva tieta sobre en Marc Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) i avui he pensat que s’havia acabat tocar d’oïda.

Ara veuré si coincideixo amb els milers de lectors (sospito que hi deu haver més aviat lectores) que té aquest senyor, no només a França sinó també a casa nostra… Ja ens ho explicarem, eh? Nosaltres l’heu llegit, en Levy? Us ha agradat? Per cert, en la meva particular valoració també us diré si m’ha agradat més Un dia o El primer dia i com he solucionat no confondre un títol amb l’altre!!

Share

Tinc ganes de tu

Títol: Tinc ganes de tu
Autor:  Federico Moccia
Editorial: labutxaca
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-9930-044-3
PVP: 9,95 €

Federico Moccia s’ha convertit en un dels fenòmens mediàtics més espectaculars dels últims anys, primer a Itàlia i després a Espanya. Perquè? Què té aquest escriptor que enganxa tant? Pot ser el seu estil fàcil i proper? O bé les seves històries d’amors impossibles que sempre acaben triomfant?

Perdoneu-me pel comentari següent però em ve al cap una cançó adient pel rerefons de la novel·la – és de la pel·lícula El Rey León 2, de Disney (vaig créixer amb Disney i això sempre deixa seqüeles!),-  “Al fin, triunfará el amor y estará  mi hogar allá en donde estemos juntos… y así ya no habrá dolor y amanecerá…  porque junto a ti, triunfará el amor”. Ja veieu que, com diuen, de tal palo tal astilla…

La segona part d’A tres metres sobre el cel, Tinc ganes de tu, ens parla d’una història d’amor apassionada però alhora impossible entre dos adolescents que es retroben després de dos anys distanciats. Els dos joves lluiten contra els obstacles interposats, en part per les males influències de l’entorn, en part pels camins diferenciats que han seguit. Una història entretinguda. Els personatges tenen caràcters molt marcats, clarament distingits entre el bé i el mal. A més, ens trobem davant d’una galeria de personatges molt amplis que ens parlen de l’amor, l’amistat…

L’èxit dels llibres de Federico Moccia ha tingut també repercussions fora de la lectura. I és que, ni més ni menys, ha posat de moda el fet de col·locar cadenats que simbolitzin l’amor entre una parella a diferents llocs, tan en el Pont Milvio de Roma (hi surt, a la novel·la) com a altres llocs del món.

A mi m’ha deixat amb un regust a suc de poma amb eucaliptus…  “y hasta aquí puedo leer!”

Share

Què és la literatura per a “nosaltres”

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

Fa uns quants dies el Cèsar ens va comentar La pell de brau (vegeu La pell…) i trobo que va explicar molt bé el conjunt d’aquesta edició comentada. A mi m’agradaria, doncs, donar-vos-en un altre punt de vista i aprofitar per posar en comú (ep, si pot ser!) què és per a nosaltres la literatura.
Al llarg de la carrera em vaig fer un tip de fer “comentaris de text”. Si no heu patit mai aquest suplici, us el resumeixo:

  1. estudies vida i miracles de l’autor
  2. veus com evoluciona la seva obra artística en aquest context
  3. t’ho fas venir bé per combinar pinzellades dels punts 1 i 2 i entaforar-los mentre parles del text que t’ha tocat

Així, amb La pell de brau, quedaves molt bé quan parlaves de la visió d’Espanya i les metàfores que hi al·ludien.

Ara bé, jo sempre havia pensat que la literatura pot ser una altra cosa. Que tota aquesta dissecció, aquesta anàlisi bisturí en mà, no ha d’amagar l’emoció de les pròpies sensacions que, és, des del meu modest punt de vista, allò que fa de la literatura una activitat artística, que transcendeix i ens punxa el cor encara que no tinguis ni la més remota idea de qui va ser o què més va escriure l’Espriu. A mi m’agrada La pell de brau per moltes coses, però també perquè hi diu

Perquè el gran nombre
après i ordenat de les paraules
es perd lentament en el silenci,
ara volem escriure
tan sols aquest teu nom.

I , mireu, no hi té res a veure, amb l’encaix a Espanya, ni amb la trajectòria literària de l’Espriu, ni amb res que s’hi assembli, però a mi em fa pensar que va ser molt bonic, el dia que vam decidir com es diria la nostra filla…

Què en penseu, nosaltres? Podem gaudir de la literatura de manera descontextualitzada o només la podem assaborir amb plenitud si n’hem fet primer una anàlisi, diguem-ne, intel·lectual? Animeu-vos, animeu-vos a contestar mentre jo, permeteu-m’ho, vaig a fer unes pregàries perquè la meva antiga professora de Literatura comparada no sigui “nosaltres“!

Share

Compte enrere!

Les històries de vampirs, àngels, bruixes i, en general, éssers sobrenaturals estan de moda… només cal que doneu un cop d’ull als aparadors de les llibreries!  I a Nosaltres ens entusiasma!

A Nosaltres llegim tenim un llarg recorregut! L’Anna i la Geòrgia ens parlaven de Foscor (vegeu Per Sant… i Perillosament…)  en Sergi ens comentava una història apassionant de zombis adolescents, Un altre món (vegeu No tinc…). La Sílvia explicava els batibulls de Retrum (vegeu “Nosaltres”…), la Montse ens parlava d’una illa on l’evolució ha seguit un caire diferent (vegeu Horror…).  I, recentment, la Montse ens recomana uns àngels que no tenen res “d’éssers místics sempre disposats a donar-te un cop de mà” (vegeu Angelology).

Per a tots els aficionats al gènere de terror i fantasia, des de fa uns dies ja podeu disposar de la tercera entrega de la saga Mitjanit, de Claudia Gray, titulada Compte enrere. Ens acompanyen més vampirs i més secrets per desvetllar…

Share

Angelology ens fa parlar d’àngels…

Títol: Angelology
Autor: Danielle Trussoni
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1273-5
PVP: 21’90€

El Pere, que és un nosaltres fidel, ens ha dit que ha pensat en la pel·li del Capra quan ha llegit el comentari d’Angelology (vegeu Angelology). He pensat que, certament, és un tema que dóna molt de sí. I com que l’Albert diu que “és complicat” esperar-se fins al dia 3 (és la data de publicació), he pensat que fins aleshores podríem anar discutint sobre el sexe els àngels… i sobre tot allò que us vingui al cap sobre aquest tema!

Us poso, doncs, un vídeo d’It’s a wonderful life i espero posar més imatges angèliques que ens aneu proposant d’aquí a dijous!!

L’Albert diu que El Joc de l’Àngel és el seu referent…

el joc de l'àngel

El Rafel ens parla de la Catedral de Girona…

Share