Arxiu de la categoria: 2010

Sóc l’Alexandra i llegeixo per…

Sóc l’Alexandra i llegeixo per esport, per diversió, per descansar, per aprendre, per… per tot i per res. M’agrada llegir fins i tot quan no entenc el que llegeixo, com les indicacions de ciutats estrangeres. Em fascina la lletra escrita i que d’uns símbols sobre un fons blanc en puguem treure comunicació, coneixement, passions diverses, emocions, imatges…

Vaig créixer en una casa plena de llibres que, a més, es llegien. Em van traspassar el plaer per la lectura i el valor de saber gaudir-ne sola o en multitud.

Particularment prefereixo la novel·la negra, però sóc bastant eclèctica. De fet, hi ha qui diu que no tinc criteri: llegeixo de tot, sempre que m’enganxi. No tinc cap complex en aparcar un llibre a mitges si no m’agrada, però em puc passar set hores seguides llegint, sense parar ni per menjar.

Dec ser compulsiva…

Doncs, això, que salutacions cordials i ens llegim, que es diu!

Share

Les bruixes d’Arnes, haberlas hailas!

Títol: Les bruixes d’Arnes
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits [92]
Pàgines 311
ISBN: 978-84-297-6450-5
PVP: 19,50€

Les bruixes d’Arnes és una història de bruixes a la Catalunya del segle XVI. Quan l’encetes, la màgia dels Ports de Tortosa t’oprimeix les temples… No deixava de pensar en la millor manera d’explicar-li a la seva filla tot el que tenia guardat al pap des de feia tants anys o Tens un do extraordinari, filla són algunes de les frases que s’encenen davant dels ulls ja a les primeres pàgines.  Una jove dubta, el lector emmudeix, una mare diu només et demano que m’escoltis amb atenció… a fe de Déu que ho aconsegueix! Quan llegiu aquesta novel·la, la primera d’en David Martí, veureu perquè he fet servir precisament aquesta expressió.

I no voldria explicar-vos res més de la trama. De fet, us encoratjo a NO llegir-ne la contraportada, perquè -pel meu gust- hi explica massa detalls. I, ben mirat, si no vull explicar-vos la trama, ni confessar que en un parell d’ocasions m’ha caigut la llagrimeta (em fa tall quedar com una bleda), què més puc fer? Doncs res més, apa, els “nosaltres” ja podeu deixar-ho aquí. Us deixo un vídeo que jo tampoc no miraria fins que no l’hagueu acabada, jo ja us he avisat!

Ara comença una reflexió per a la meva estimada neboda: noia, he trobat una novel·la que t’encantarà perquè té de tot una mica, misteri, sensibilitat, passions i perquè a més li podràs prestar  a la teva mare, que s’ho passarà d’allò més bé amb la part històrica i amb una trama plena de referències a com era Catalunya al s. XVI i perquè, al seu torn, ella podrà recomanar-li a la teva àvia i comentar juntes com han vist les constants referències a una terra que estimen: els Ports…
És veritat,  benvolgut senyor David Martí, que les millors històries passen de mares a filles en llibres que contenen secrets emocionants.  Gràcies per regalar-nos-en un.

Ah! Com? Alguns “nosaltres” encara sou aquí, eh? Doncs això té recompensa! Fixeu-vos en els cabells de la Lluna i a veure si sabeu dir-me què passa. Atenció perquè és una pregunta per a lectors atents que arribin fins a la pàgina 213 amb els ulls ben oberts! (ho comentarem en el blog de l’autor).

Share

On és el centre de la terra?

Títol: Viatge al centre de la terra
Autor: Melcior Comes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-0870-7
Preu: 18,50€

L’entrada al centre de la terra es troba a la Sagrada Família. Així ho afirma el Dr. Andrada, il·lustre personatge de la novel·la Viatge al centre de la terra i pare del nostre protagonista, Andreu Andrada.

Quan vaig escoltar el títol d’aquest llibre, vaig pensar que es tractava d’alguna reedició de la famosa novel·la de l’escriptor francès Jules Verne, però en tenir-lo entre les mans em vaig adonar que l’autor era Melcior Comes, jove escriptor mallorquí que fa una descripció àcida de la societat intel·lectual catalana. Res a veure doncs, amb la novel·la publicada al 1864.

Andreu Andrada és un periodista que condueix un programa radiofònic, una tertúlia on diversos intel·lectuals critiquen la societat catalana i els seus dirigents. Divorciat, consumidor de cocaïna, del sexe indiscriminat i sense un rumb fix a la vida, el nostre protagonista contrasta amb el seu pare, un magnífic personatge d’avançada edat amb nombrosos títols acadèmics sota el braç i pendent de rebre el Premi d’Honor de les lletres catalanes.
Al començar a llegir el llibre, qualsevol podria dir que es tracta de personatges antagonistes, però a mida que avança el llibre, potser ens adonem de que realment, no és així…

Escrita amb un estil que m’ha sorprès, Melcior Comes ens relata, amb tot luxe de detalls i unes descripcions molt encertades, la vida d’una persona que pretén trobar quelcom que li faci dur una vida diferent.
Viatge al centre de la terra no només és el títol d’aquest llibre, sinó un preludi del que serà un final sorprenent. L’autor aconsegueix donar-li un gir impressionant a la trama, fent que els sentiments del lector vers el personatge siguin completament diferents a mida que va passant pàgines.

A mi, personalment, m’ha encantat la intriga que se li atorga a l’afirmació del Dr. Andrada. No he pogut deixar de pensar durant tota la novel·la en si realment dins la nostra Sagrada Família hi podem trobar l’entrada al centre de la terra. Per sort, al final ho he descobert.
I tu, et penses quedar sense saber-ho?

Share

Delibes

Y yo misma, Mario, ¿no te dije yo misma mil veces que buscases un buen argumento, sin ir más lejos el de Maximino Conde el que se casó con la viuda aquella y luego se enamoró de la hijastra? Pues esos argumentos son los que interesan a la gente, Mario desengáñate, que ya sé que era un poco así, un poquitín verde, vamos, pero cabría hacerle reaccionar al protagonista en decente cuando ella, la hija, se le entrega, y de este modo la novela quedaría inclusive aleccionadora.

Quin greu, en Miguel Delibes és mort. Com en Mario… La Carmen, per sort, no es morirà mai.

Share

Ja arriba l’estiu!

Títol: Marina
Autor: Toni Sala
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Balancí
Pàgines: 144
ISBN: 9788429764482
PVP: 18.50 €

Ja sé que us penseu que els de Mataró no ens podem queixar gaire del temporal perquè és un dels pocs llocs on no ha nevat. Doncs no sé què dir-vos! Onades de set metres que s’empassen completament la via del tren; les temperatures són igual de baixes; cau aiguaneu que és com neu però sense la part bonica  —el paisatge resultant, en comptes d’una postal nadalenca, és un bassal —. Els trens van pitjor que a cap altre racó de món —sí, incloc l’Índia! —: aquest matí he trigat cinquanta-cinc minuts en fer un trajecte que normalment faig en vuit. I, com sempre que hi ha un problema amb els trens, ningú no et diu res! Deuen pensar que tampoc no ho sabrem assimilar, pobres de nosaltres, animalets, que agafem el transport públic; no devem anar a fer res important si no hi anem en cotxe… Quina ràbia!

Què m’ha impedit llançar-me a segrestar la cabina de l’estació i iniciar una revolució popular a través dels altaveus? Potser la cara del guàrdia de seguretat… i la lectura que portava avui: Marina, l’últim llibre de Toni Sala.
D’alguna manera, en el moment en que he obert el llibre i l’he començat a llegir, deixant-me portar per la seva sensualitat, ha sortit el sol.
Algunes vegades, tot parlant de llibres o pel·lícules, he fet servir per descriure algunes escenes la paraula “sensual”. Aleshores comprovo la cara del meu interlocutor i quasi sempre he d’aclarir que em refereixo al significat literal de l’adjectiu. Marina és sensual perquè et transporta automàticament a través de tots els sentits a la nit de Sant Joan, a Sant Feliu de Guíxols i al record del moment més càlid de qualsevol adolescència. Sí que s’hi descriuen vàries escenes de les que en diríem sensuals en un sentit més estès del terme: en llegir-les pots percebre el tacte d’una pell masegada pel sol, per la platja i per les teves mans, que se t’asseu a la falda provocant una reacció interior que s’escampa a tot el cos… Però també són sensuals les escenes de pesca des d’una barca a motor o la trobada amb una persona muntada a cavall. Us ben asseguro que he notat, ja estant dins el vagó de tren, l’olor de l’aigua de mar barrejada amb el petroli, i també el tacte aspre i humit de la pell del cavall després d’una carrera! No és gens el típic i previsible llibre sobre l’estiu i els primers descobriments, però: és, més aviat, un viatge introspectiu i al mateix temps exuberant des de la maduresa més interessant.

Quasi pots sentir la desitjable brisa d’estiu mentre passes les pàgines amb unes mans que encara tremolen tot i estar enfundades en uns guants de llana. I ningú sap quan passarà el pròxim tren, però ja no t’importa tant… Això, sí: quan arribis a destí, a reclamar una devolució exprés de bitllet! Que potser sí que llegim, però tontos no som!

Share

Nàufrags del segle XXI

Us deixem amb un escrit sobre L’illa de l’última veritat que ens ha enviat la Geòrgia. A gaudir-ne!

Títol: “L’illa de l’última veritat”
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 529 ]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 17,00€

Si ens diuen les paraules: naufragi, illa i home sol… segur que pensem de seguida en la figura d’en Robinson Crusoe i, ens ve al cap la cara barbuda d’en Tom Hanks.

Ara bé, aquesta és la clàssica història; no és la que ens vol explicar l’escriptora argentina Flavia Company, quan ens parla del naufragi del cirurgià Matthew Prendel, a la seva última novel·la L’illa de l’última veritat.

A la portada ja ens ha posat una bona frase per fer-nos rumiar, ens diu: “Hi ha secrets amb què es pot viure, però amb què no es pot morir”.

Això és el que li passa al doctor i professor Prendel: perdut en la immensa mar blava de l’Atlàntic, trobarà com a refugi un illot; allà descobrirà el valor de la vida, la importància de l’aquí i l’ara i que, per sobre de tot, s’ha de tenir esperit de lluita, ja que ‘un home sense un objectiu comença a abandonar la seva condició d’home i s’acosta a la d’animal’. D’aquest viatge però, en guarda un secret.

Li traspassarà en vida aquest tresor a la seva amant Phoebe i, un cop ell mor, ella ens l’explica i es converteix així, en la narradora de dues històries: la seva pròpia i la que va resultar de l’atac d’un vaixell pirata en ple segle XXI.

És una novel·la curta, que durant l’estona que la tens entre les mans, t’aïlla per què sentis el gust salat de l’oceà, l’olor de la solitud i, al final, una ràfega forta de tramuntana.

Aquí teniu una interessant entrevista a Flavia Company al programa Els matins de TV3, de Josep Cuní.

Share

Habemus Gerard Piqué i Un viatge d’anada i tornada!

Viatge d'anada i tornada

Va ser el Schuster qui va fer cèlebre la frase no hase falta desir nada más, oi? Doncs es veu que en Gerard Piqué té moltes coses a dir. No m’extranya, perquè una persona que amb només 23 anys ja “ha fet el cim” en el món del futbol (i amb escreix!) deu ser un no parar de vivències increïbles per al comú dels mortals…

Confesso que mai no he llegit un llibre d’aquestes característiques, però em sembla que m’animaré a fer-ho! Quan surti, el proper 8 d’abril, me’l llegiré i ja us explicaré què m’ha semblat. Us garanteixo que seré crítica però també us avanço que ja tinc l’absoluta seguretat que una cosa em semblarà excel·lent: la imatge de coberta!!!

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

“Quiero ver si ganar la Champions en el Bernabéu es un superorgasmo”

¿Qui ho ha dit? Doncs, sí! en Gerard Piqué!!! I he decidit que ja és hora que us digui el títol del llibre. Més que res perquè ja ho ha dit l’Sport i no té sentit que em segueixi esperant; encara serà malastruc i no guanyarem res més… i això sí que no!! (vegeu Gerard Piqué, a més, escriu!).

Bé, doncs, el títol és Viatge d’anada i tornada i us en deixo una imatge que en dóna testimoni.

En seguirem parlant, segur! De moment, us deixo amb l’Sport:

Piqué publicará ‘Viatge d’anada i tornada’, un libro en el que repasa su trayectoria
Bajo el título ‘Viatge d’anada i tornada’ (Viaje de ida y vuelta), el defensa del Barcelona Gerard Piqué publicará el próximo 8 de abril un libro en el que repasa su trayectoria vital y deportiva, y cuyos beneficios irán destinados a Unicef y a la Fundación Talita

Gerard Piqué Viatge d'anada i tornada

Share

La vall de l’Issa

L’Alexandra ens fa arribar un comentari d’una novel·la que li ha agradat. Ara que vénen dies de vacances, és una bona proposta viatjar pel Bàltic, encara que sigui sense moure’ns de casa!

Títol: La vall de l’Issa
Autor: Czeslaw Milosz
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: MOLU-2 – 119
ISBN:978-84-297-4420-0
PVP: 16 €

La vall de l’Issa és un llibre preciosista, delicat, suau. Si fes un símil amb la pintura, tot i que en sé poc, molt poc, de pintura, diria que és impressionista. Amb petites pinzellades, de colors brillants, en què la llum hi té un paper principal.

La novel·la repassa uns anys de la infància de Tomasz a la Vall de l’Issa, que és una vall imaginària de Lituània. L’autor, Czesław Miłosz. Premi Nobel de Literatura de l’any 1980, va escriure aquesta obra quan ja en tenia 44 i vivia a França exiliat.

Se situa en un període de guerra, però no se sap ben bé quina guerra. Si durant la guerra polonesosoviètica de 1919-1921 o bé si és el final de la Primera Guerra Mundial (1914-1919) o si encara és una guerra anterior, de les múltiples que van sacsejar Europa entre 1800 i 1945.

Els pares de Tomasz viuen lluny; el pare, al front, la mare voltant pel país, entre Polònia i Lituània.
Tomasz és un nen curiós que viu amb els avis, de família polonesa benestant (de fet, la seva família és la propietària de la major part del poble on viu) que fa generacions que viu a Lituània però que vol mantenir la identitat polonesa.

Tomasz va creixent i va descobrint, amb petites pinzellades, amb petites descripcions (els capítols són curts), gent, paratges, actituds, paraules noves, que a vegades l’enamoren i a vegades el deceben. En una comunitat que encara té arrelades profundes creences paganes, es viu de portes enfora un catolicisme imposat. El bosc i la natura són el seu refugi, però també la seva passió. La cacera un plaer i alhora un terror, per si no és capaç de fer-ho prou bé. Les dones un misteri i la mort un element quotidià que no comprèn i que viu des de diferents punts de vista.

Els diferents personatges que van apareixent i que mostren diferents aspectes de caràcter, d’opció política, de relació amb l’entorn, de comportament social creen un dibuix molt acurat d’una societat molt petita, molt tancada en una vall i amb poca relació amb l’exterior. I tot i això, representen un món complet.

Crec que La Vall de l’Issa és una gran novel·la, amb moltes lectures: el creixement d’un infant, sí, però també descriu la situació política, social, identitària d’una zona convulsa a finals del segle XVIII i inicis del XIX com és la zona bàltica.

Vaig ser a Lituània aquest estiu i lamento no haver llegit el llibre abans. Probablement m’hagués mirat amb altres ulls algunes coses.

Share