Arxiu de la categoria: 2012

Stoner, de John Williams

4 respostes

Títol: Stoner
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-931-9
Preu: 18’50€

En William Stoner és un noi jove i discret que ajuda a la granja familiar, fins que els seus pares l’envien a la universitat perquè pugui estudiar a la Facultat d’Agricultura. Un cop allà però, seduït per la literatura que comença a aprendre, decideix que no vol treballar al camp i que el que realment vol és ser professor.

Un cop li han ofert una plaça de professor, porta una vida senzilla dedicada exclusivament a la literatura. Els seus dies transcorren entre les parets de la Universitat de Columbia on, en un acte organitzat per aquesta, coneix a qui serà la seva dona i comença a viure en la casa que compartiran, massa gran per a tots dos.

A mida que passen els anys, l’Stoner es troba amb les bones i les males relacions amb els alumnes, una de les quals marcarà la resta de la seva vida. Amb l’amor i el desig, Stoner és conscient que a vegades poden anar per separat; i en el silenci dins la família troba el que potser és el dolor més gran que pugui imaginar. La seva, doncs, és una vida grisa marcada per errors que decideixen el camí a seguir, però sempre amb un marc de fons que el fa evadir de tot: la literatura.

En John Williams, autor del llibre, ens planteja una novel·la d’aparença simple on s’explica la vida d’un home aparentment simple també, però que resulta fascinant i commovedora.  Els sentiments que amaga el personatge i les vivències que l’acompanyen, et fan vibrar a cada paràgraf i et provoquen que et qüestionis les decisions que pren fins al punt en que acabes pertanyent a la història que ens explica.

Stoner és la història d’un home que tot i ser extremadament savi,  en realitat acumula massa ignorància en la vida que ha decidit viure. Stoner és, ni més ni menys, tota una vida en una novel·la.

Share

Bàsquet, scrabble i tu

12 respostes

Títol: Bàsquet, scrabble i tu
Autor: Sílvia Soler i Ferran Muñoz
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9932-585-9
Preu: 13,95€

Gràcies a tenir un esperit una mica esportista i també una mica de sentit del joc, m’ha tocat un premi que no es altre que aquest llibret del qual ara us parlaré.

Quan el vaig tenir a les mans, la veritat, vaig pensar: malament, malament, malament, maaalament. Allò que no saps ben bé perquè però sense cap raó de ser et provoca un “NO MOLA”. Així: rotund, ximple i poca-solta, però un NO al cap i a la fi.

Doncs molt malament… jo. Pèssima impressió, la meva. He gaudit de mala manera llegint un text amable, afectuós en el més estricte sentit de la paraula, sense estridències, ben estructurat i quasi quasi tan real com la vida que, per bé o per mal, cada dia ens toca viure.

Bàsquet, scrabble i tu, està escrit a quatre mans: dues són d’una mare i les altres dues del seu fill adolescent.

Mare i fill viuen junts en una casa fabulosa a Tiana, llegat de l’“ex” de la dona, un exjugador de futbol de can Barça que anys enrere va ser una llegenda. Ara ell és a Itàlia, però hi ha bastant de bon rotllo.

Al nano, però, el que de veritat li agrada no és el futbol, sinó el bàsquet, esport pel qual sent autèntica passió per desconcert de tots aquells que l’envolten.

En Lluc i la seva mare, la Irene, s’estimen de veritat i de tant en tant, s’odien amb tanta o més força de la que s’estimen.

A Tiana el noi no hi té amics: l’institut i el seu món és a Badalona, i va boig per tenir una moto per alleujar els inevitables desplaçaments. Aquest és un tema fotut: la mare es tanca en banda i l’únic que en treu en Lluc és un “NO, NO, NO i NO!. Ni parlar-ne. Això ja ho hem discutit abans, oi? Doncs deixem-ho estar, d’acord? Per cert, has endreçat la teva habitació? Sembla una cova. Quin fàstic!”.

I és clar, ja la tenim muntada. Això vol dir morros per part de tots dos que es converteixen en un “doncs ara no penso parlar-te” i collonades per l’estil.

Mare i fill tenen contacte via correu electrònic amb els avis, que viuen en un poblet minúscul de la Garrotxa anomenat Castellardent.

En Lluc té molt bon rotllo amb el seu avi, que sap escoltar-lo amb paciència i aconsellar-lo quan és convenient. A l’àvia, com a bon golafre que és, l’adora per les seves mandonguilles amb sèpia, la botifarra amb mongetes de Santa Pau, i la crema catalana amb maduixetes, que es cruspeix amb fruïció quan mare i fill van a veure els avis.

A Castellardent hi ha el típic bar del poble on es reuneixen les forces vives, entre elles l’avi d’en Lluc. Aquest lloc, anomenat “Cal Savi” en honor un amo que en sap una mica de tot, està a punt de desaparèixer a causa de les grues que tot s’ho emporten per endavant.

Aquí, avi i nét fan un front comú i ideen una estratègia que mobilitza el poble sencer per tal d’evitar que en Savi i el seu local mític es perdin per sempre més.

És xulo veure com la vida, quan hi ha amor, família, respecte, plans i projectes i una sèrie de valors que poden semblar antics o cursis, pot arribar a ser digna de ser viscuda amb autèntiques ganes, amb il·lusió pel dia a dia.

És un llibre que recomano per tot tipus de públic, i ho faig amb autèntica passió.

Estic convençuda que, a més de fer-vos passar una bona estona, també us deixarà a la boca un gustet bo, dolç,… com les postres de l’àvia d’en Lluc.

Share

Exitus

2 respostes

Títol: Exitus
Autor: Antonio Luque
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-529-1
Preu: 20,90€

Al Nosaltres ens va arribar un segon exemplar d’Exitus de l’Antonio Luque i vam haver de buscar un altre lector compulsiu i melòman del gènere “indie”.

Dit i fet. L’Estanis Solsona, que coneix bé el personatge i l’escena, s’estrena amb Nosaltres –com ho va fer en Joan– amb aquest llibre, obra del líder del grup Sr. Chinarro:

Portar vint anys composant cançons i haver escrit petits relats i articles per premsa no deu treure’t la sensació de vertigen a l’hora d’enfrontar-te a la teva primera novel·la. Antonio Luque, malgrat tot, és un personatge força ambiciós i segur de sí mateix, i quan va emprendre aquest viatge ho va fer amb determinació: va aparcar la seva activitat com a compositor i veu de Sr. Chinarro i va dedicar nou mesos a completar aquest llibre, una estrena que sobrepassa ni més ni menys que les cinc-centes pàgines, potser excessives pel que suposa la història central.

El cert és que segons com ens ho mirem, el desenvolupament de l’argument tant podria haver estat escurçat a la meitat com allargat tres-centes pàgines més. Luque va deixar volar la imaginació sense lligams a partir d’un punt de partida que despista: en Pepito és un postadolescent perdut que estudia el primer curs d’empresarials a la universitat sense saber ben bé per què i que viu en un barri de classe obrera al sud d’Espanya amb els seus pares. Una nit, mentre ell ha baixat a llençar les escombraries, es produeix una explosió de gas al seu pis que mata a l’instant el seu pare i deixa en estat greu la seva mare. En els primers capítols, on comencem a apreciar el to costumista i ple de detalls quotidians de l’autor (recurs que en ocasions entorpeix la lectura), un pot arribar a imaginar-se el text en una versió cinematogràfica de Fernando León o Benito Zambrano. En Pepito és un antiheroi que haurà d’aprendre de cop a manejar la seva vida i a resoldre totes les gestions desconegudes que impliquen la tragèdia en la qual es veu immers. Però aquesta familiaritat inicial va tornant-se estranya poc després, a mesura que van apareixent els personatges que envolten el protagonista: familiars, veïns, amics, metges, companys d’universitat… Res és el que sembla, tothom té un doble fons pertorbador i la història entra en una espiral delirant, cada cop més accentuada i esbojarrada, fins a deixar-nos amb un pronunciat aixecament de celles al final. A en Pepito se li obren portes que amaguen enganyoses possibilitats de salvació com si es trobés en un laberint, o com si apareguessin pel caprici d’un somni.

A més de suposar un retrat de com de difícil resulta encertar-la a l’hora d’escollir una identitat per la vida adulta tot just havent complert els divuit anys (quasi una imposició social), Exitus és també el dibuix d’una Espanya molt determinada dels últims anys, amb mencions a la corrupció política i a l’especulació, al creixent malestar laboral i econòmic en la classe mitja-baixa, a la superficialitat d’una televisió que cada cop té menys contingut útil, i al jovent gandul abandonat a un consum desproporcionat de droga i alcohol. A vegades tot plegat té un punt esperpèntic que et pot allunyar de la història per pura incredulitat, però no es pot negar que precisament per això té un grapat de girs inesperats. I venint del senyor Luque, el llibre és tota una sorpresa (que jo crec que agradarà especialment el lector que tingui una edat propera a la del protagonista).

Share

El Barça. Per què el Barça és el millor equip de la història del futbol

1 resposta

Títol: El Barça. Per què el Barça és el millor equip de la història de futbol?
Autor: Sandro Modeo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-926-5
Preu: 17,95€

Quan ens va arribar El Barça. Per què el Barça és el millor equip de la història de futbol?, de Sandro Modeo, vam buscar qui de Nosaltres és el culé més culé de tots els culés… i a en Marc li ha agradat. Llegiu-ne, però, la seva ressenya, perquè sembla que aquest llibre té més ànim d’anàlisi històrica que no pas de “hooliganisme” barcelonista…

No acostumo a llegir els pròlegs perquè em solen avorrir… però en aquest llibre qui el fa és Irvine Welsh (alerta!), autor de Trainspotting. Qui s’encarrega de respondre la pregunta “per què el Barça és el millor equip de la història del futbol” és Sandro Modeo, que una mica culé sí que podem intuir que és, ja que té un altre llibre que es diu Mourinho, l’alien.

Modeo va començar la seva història d’amor amb el Barça de l’era Guardiola a partir de la final de Wembley contra el Manchester United on els blaugranes es van passar per la pedra Ferguson i els seus.

El que fa Modeo durant el llibre és explicar, en primer lloc, teories científiques o contes populars per després traslladar-los al món del futbol.

La base de la qual parteix Modeo és l’estudi del Futbol Total, iniciat els anys vint a Anglaterra, que després va passar per la “Taronja Mecànica” holandesa, després pel Milan d’Arrigo Sacchi, i que ha culminat en el seu màxim esplendor i plenitud en el Barça, primer de Cruyff-Van Gaal-Rijkaark, i després de Guardiola.

Més que els protagonistes d’aquest equip fabulós que hem viscut, Modeo se centra en com la història ha anat modulant i moldejant el futbol per arribar al seu zenit amb el nostre Barça… i sempre, sempre, sempre comparant-lo amb el que ell considera el futbol del paleolític que practica Mourinho (que anomena “equip que té por de perdre”).

A més de les figures dels contes i les teories científiques, l’autor també fa servir símils musicals. D’aquesta manera, la “Taronja Mecànica” era una orquestra de música clàssica (amb tot el que comporta de bo i de dolent i amb les seves limitacions estilístiques), mentre que el Barça de l’era Guardiola és un conjunt capaç de tocar clàssica, heavy, pop i… i tot el que vulgui.

El llibre és distret i la manera d’explicar les coses –els símils que fa- és curiosa però molt ben trobada (anar del Big Bang al Futbol Total sense perdre l’equilibri és complicat!). Ha estat una molt bona lectura pel tren.

Si li he de posar alguna pega diria que Modeo m’ha semblat una mica “hooligan” –i jo en sóc molt!-, que és massa contrari a l’estil de futbol italià (el Catenaccio), i un pèl obsessionat en la figura de Mourinho… però tampoc li retraurem tant, oi?

Si a mi m’haguessin preguntat per què Barça és el millor equip de la història del futbol… els hauria respost “mireu els partits del Barça a la tele”.

Share

Els assassins de l’emperador

4 respostes

Títol: Els assassins de l’emperador
Autor: Santiago Posteguillo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 1216
ISBN: 978-84-6641-505-7
Preu: 22,90€

Ara ja puc anar a Roma i demanar una pizza tranquil·lament, passejar pels seus barris fins i pels que són molt menys sofisticats, admirar l’art de la Domus Flàvia,… En fi, que he fet un bon repàs a la història de la mà experta de l’autor d’aquesta novel·la, que té més de veritat que de ficció.

Tot i que sota el títol del llibre hi ha un subtítol que diu: “L’ascens de Trajà, el primer emperador hispà de la història”, el plat fort de la novel·la no és altre que la figura del terrible, cruel i boig Domicià (fill de Vespasià i germà de Tit).

En un període de 35 anys de la història de Roma se succeeixen fins a nou emperadors: Neró, Galba, Otho, Vitèli, Vespasià, Tit, Domicià, Nervà i Trajà. Això dóna una petita idea de com d’efímera era la vida en aquest càrrec: o morien, o se’ls pelaven, o embogien… sigui com sigui, mala peça al teler.

Cadascun d’ells amb les seves característiques. Alguns de bons i generosos amb el poble, d’altres d’avars i ineptes per desenvolupar una tasca d’aquesta magnitud, i uns altres definitivament trastocats, paranoics i cruels. Molt cruels.

Estem parlant d’un llibre, d’una novel·la, d’una lliçó d’Història molt extensa. Això què vol dir? Doncs que hi ha moments xulos i trepidants i d’altres que es fan llargs, extenuants o esgotadors, però sense perdre en cap moment una versemblança amb tot allò que ens explica l’autor i que et fa ser valent i dir: “vinga, va! Si aquest tios lluiten així, jo també ho faré!”.

A mi, personalment, hi ha dues coses que m’han agradat especialment. El setge a Jerusalem n’és una. Està tan ben narrat que t’hi trobes allà mateix, i mira que és llarg, sembla que no tingui fi… Però en té, de fi. En té.

I després, l’explicació amb la veu del “curator”, que es qui s’encarrega de les clavegueres de Roma. Aquest home ho passa fatal perquè allà hi va a parar de tot: restes dels combats entre feres i gladiadors, porqueries de tota mena, i tot, tot, s’aguanta per un fil! És la bomba!

Si us agrada la Història, Els assassins de l’emperador de Santiago Posteguillo és el vostre llibre. Podria ser una pallissa i és tot el contrari. A més, s’aprenen un munt de coses!

Share

Cinder. Cròniques lunars 1

4 respostes

Títol: Cinder. Cròniques lunars 1
Autor: Marissa Meyer
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9932-550-7
Preu: 16,95€

En Rubén s’ha llegit Cinder. Cròniques lunars 1, de Marissa Meyer, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

La història d’una noia que és maltractada per la seva madrastra, criticada per les seves germanastres… us comença a sonar? I si hi afegim que una fada l’ajuda a anar a un ball reial per conèixer el príncep, i durant el ball perd una sabata de cristall… Ara sí que sabeu de quin conte estic parlant, oi? Efectivament: estic parlant de la Ventafocs!

Amb Cinder ens trobem en un món apocalíptic, a la ciutat de Nova Pequín. La protagonista es diu Cinder (en anglès la Ventafocs es diu Cinderella) i arregla robots, fins que un dia entra el príncep que vol que ella li arregli el seu robot. Cinder s’enamora del príncep, però amaga un secret: ella és una cíborg.

Cinder és el primer llibre que escriu Marissa Meyer. El punt d’inici d’aquesta novel·la és el conte clàssic, però li afegeix el fet que el planeta ha estat arrasat per un virus mortal i que han mort milions de persones. A això s’hi ha d’afegir que també hi ha el temor d’una invasió extraterrestre.

Arran de l’èxit de la trilogia d’Els Jocs de la fam de Suzanne Collins, aquesta novel·la comparteix una visió d’un món apocalíptic. Sorprèn la manera com Marissa Meyer ha adaptat la història clàssica i li ha donat un format nou, molt original.

Si us agraden les històries de mons apocalíptics, segur que aquesta us agradarà.

Share

Crim de sang, de Sebastià Alzamora

3 respostes

Títol: Crim de Sang
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-290-1
Preu: 20€

La Laia s’ha el llegit Crim de Sang, d’en Sebastià Alzamora. Aquí teniu la ressenya del Premi Sant Jordi 2011!

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la Guerra Civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest al seu convent en companyia del Bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat. La recerca policial farà coincidir el comissari amb les negociacions que mantenen l’orde marista i la CNT-FAI per alliberar 172 religiosos a canvi d’una important suma de diners.

Aquesta és la síntesi de la trama de Crim de sang, en la qual malgrat que ens pugui semblar el contrari, no hi trobarem respostes sobre la Guerra Civil.

L’última novel·la de Sebastià Alzamora és un compendi de gèneres en el qual hi trobem mostres de novel·la romàntica i també de novel·la gòtica.

Gòtica, per la presència d’un vampir, que campa lliurement per la ciutat, assedegat de sang, i que aprofita les matances de capellans per part dels anarquistes per passar inadvertit; i romàntica, per la presència d’un monstre creat per un humà, que ens fa pensar en el mite de Frankenstein.

Aquesta criatura servirà a l’autor per plantejar qüestions morals sobre la dualitat entre el bé i el mal, i farà reflexionar els lectors sobre la voluntat de les seves accions i la seva intencionalitat i naturalesa. Aquest personatge planteja la contradicció de la seva aparença monstruosa i la seva innocència, el destí del qual no ha triat voluntàriament.

Tots els personatges presenten contradiccions entre les seves accions i la naturalesa dels seus sentiments, i cadascun de nosaltres pot trobar-nos en algun d’ells. Tots tenen una part de monstre. Nosaltres també la tenim? Llegiu Crim de sang i ho sabreu.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Quan un reportatge es converteix en una “novel·la”

2 respostes

Títol: Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí
Autor: Carles Porta
Editorial: La Campana
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-96735-66-8

Per Reis de 2006 vaig comprar el llibre de Carles Porta: Tor. Tretze cases i tres morts. Havia vist el “30 minuts” que anteriorment  l’autor havia dedicat a l’assassinat del Sansa en aquest poble i el llibre venia a completar i confrontar el relat audiovisual amb un relat literari, quasi novel·lesc, que vaig devorar amb fruïció.

Per aquesta raó, quan vaig veure a la llibreria el nou llibre de Carles Porta no ho vaig dubtar. També l’he llegit en tres dies. Però no és exactament el mateix. Aquí el reportatge literari s’allunya del crim i de l’escenari del poble i enfoca l’objectiu cap a l’home que el tribunal ha condemnat com a culpable i cap a la seva família i amics. Especialment cap a la figura de la germana Marisa que acaba sent la protagonista principal del llibre.

L’autor retrata a Santiago Mainar i el seu perfil psicològic a través  de les seves paraules, “discursos” carregats d’ideologia, i els escrits i cartes d’aquest  personatge peculiar, sense arribar a  entrar directament en la qüestió de la innocència o culpabilitat. Però aquest retrat va acompanyat pel quasi dietari de la germana que, d’una manera generosa, ens descriurà fil per randa què significa posicionar-se al costat del germà, seguir els seus primers passos per la presó, assistir-lo, preocupar-se de les seves necessitats i béns, i col·laborar en el seu benestar emocional ajudant l’amiga de Santiago Mainar. I buscar i contractar els advocats, relacionar-se amb ells, llegir-se els 4.000 folis del sumari, buscant els errors o els vicis de la instrucció, seguir el judici i sofrir la pressió dels periodistes i oportunistes  mitjans audiovisuals. I tot això arruïnant el seu negoci, descuidant la professió i, el que és més dur, posant en perill la seva relació de parella.

És un retrat d’una dona, valenta i tossuda, que creu en la innocència del germà i lluita per ell, i malgrat aquest, dies i dies… Això m’ha emocionat . M’ha fet pensar que en el món hi ha moltes, moltíssimes persones que lluiten i lluiten… i resisteixen.

Indirectament també aproximem la lent del microscopi a petites realitats que existeixen i que sovint desconeixem: el món de la presó, el comportament dels advocats, l’actuació dels i de les periodistes que tenen programes estrelles de xafarderies…

I tot això amb l’autor mirant-ho des de fora. Això queda molt clar en l’ús de les llengües: la part redactada pel periodista és en català, mentre que els diàlegs de Marisa, les cartes, els discursos  del Santiago Mainar, els testimonis durant el judici,… són en castellà.

Share

Bodas en casa

1 resposta

Títol: Bodas en casa
Autor: Bohumil Hrabal
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-1532-507-9
PVP: 14,96€

Bodas en casa és moltes coses alhora. Per un cantó, és una autobiografia en tercera persona ja que l’autor, Bohumil Hrabal, explica la seva vida posant-se a la pell de la seva dona Eliska i parlant amb la seva veu. Aquest recurs li permet descriure’s des de fora, d’una manera descarnada i sense cap mena d’endolciment ni autocomplaença i, a la vegada, mostrar-nos l’interior de la dona amb qui es va casar, amb una vida tan intensa com la seva pròpia.

D’altra banda, també és la crònica d’un lloc i d’una època: la Praga de després de la Segona Guerra Mundial i dels conflictes i les relacions entre els partidaris del règim de Hitler i dels procomunistes. Com que la República Txeca (llavors Txecoslovàquia) està al costat d’Alemanya, va estar involucrada en plena guerra.

També és una trilogia perquè recull 3 obres: Bodas en Casa, Vita Nuova i Terrenos Yermos.

També és un exercici estilístic: Hrabal no separa els diàlegs de la narració amb guionets ni signes de puntuació, obligant al lector a estar molt atent a què llegeix per identificar els diàlegs únicament pel context. Això encara s’intensifica més en la segona obra del llibre, Vita Nuova, on desapareixen tots els signes de puntuació excepte els punts suspensius!

M’ha agradat conèixer les peripècies d’aquesta parella tan poc convencional i de les altres persones que van viure, crear, destruir, parlar, estimar, ballar, menjar i, sobretot, beure, en aquesta meravellosa ciutat de Praga. Gràcies a aquest llibre continuen vivint, creant, destruint, parlant, estimant, ballant, menjant i, sobretot, bebent. Visca els nuvis!

Share

El caçador d’ombres, de Joan Barril

1 resposta

Títol: El caçador d’ombres
Autor: Joan Barril
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-923-4
Preu: 21,00€

El caçador d’ombres, de Joan Barril és un… thriller? Sí, un thriller barrejat amb el que al cinema anomenaríem “road-movie” a través del continent africà.

El protagonista és un tal Lluís Soley –com el dels cafès-, burgès adinerat que, de forma inesperada, es troba involucrat i embolicat en una trama on hi ha la fusió freda de l’energia nuclear pel mig.

El recorregut per Àfrica també li suposarà un viatge interior per tal de trobar-se a sí mateix i entendre’s una mica més, i sobretot per replantejar-se què i com fa les coses.

Joan Barril ens presenta un escenari on la desigualtat entre continents hi té un paper molt important, però que ens confirma aquella màxima tan lletja del “són pobres però més feliços”.

És una novel·la que no m’ha desagradat, però m’ha semblat una mica irregular, i que en algun moment m’ha sorprès en les formes… podria ser perquè la barreja entre thriller, novel·la existencial i “road-movie” distreu un pèl massa el missatge final del relat.

En qualsevol cas, és un llibre que agradarà tots aquells qui siguin fans de Joan Barril, un periodista i escriptor que té, sens dubte, un estil propi i particular.

Share