Arxiu de la categoria: 2013

August, de John Williams

@Ed_62 @Grup62

“August és una obra mestra”, Los Angeles Times. Ho diu la faixa. Té raó. Em pensava que després d’haver llegit Stoner ja havia conegut la gran novel·la de John Williams, però estava ben equivocat. August és, i us ho dic encara embogit pel deliri d’una lectura inoblidable, una meravella. No sabria dir-vos quina de les dues m’ha agradat més.

L’autor no ha estat fidel a la realitat al 100% -“les veritats d’aquesta obra no són tant veritats històriques com veritats de ficció”-, però Williams ha fet una novel·la històrica que ens permet veure August, tant des del seu propi punt de vista com des del dels altres a partir d’octavetes, libels, memòries, epístoles, diaris, relats,… en un ordre cronològic amb “flashbacks” curosament escampats al llarg de l’obra. Un exercici d’estil fantàstic però mai gratuït. És gràcies a tots aquests punts de vista que ens fem càrrec de com devia ser August.

Ja ho veieu: l’argument és “una de romans”. Roma i la vida de l’emperador August. Però… és això o és el món i la vida de les persones? És Roma o és l’essència de la humanitat? És August o és el lector? Williams s’amaga en un estil corprenedor i no és ell qui parla: som nosaltres qui l’escoltem. No estem davant d’un narrador que ens va explicant. Estem al costat d’August veient com decideix entre l’amor a la seva única filla o la lleialtat a Roma…

Tinc el llibre ple de notes per fer aquest comentari, que podria durar tantes pàgines com el llibre. Finalment, n’he fet la tria, però no us conformeu amb el meu criteri, que és molt pobre. Aneu a la font i gaudiu com ho he fet jo. No us en penedireu!

Abans he dit que el meu destí era canviar el món. Potser hauria d’haver dit que el món era el meu poema i que m’havia proposat l’objectiu d’ordenar-ne les parts dins d’un conjunt, subordinant una facció a una altra i guarint-ho tot amb els adorns adequats al seu mèrit. I, malgrat tot, si el que he elaborat ha estat un poema, no perdurarà gaire més enllà del seu temps. Virgili, poc abans de morir, em va suplicar amb insistència que destruís el seu gran poema; estava inacabat, va dir, li faltava polir-lo. Com el general que veu destrossada una de les seves legions i que no sap que les altres dues han triomfat, es considerava un fracassat, i, no obstant això, el seu poema sobre la fundació de Roma sens dubte sobreviurà a la mateixa Roma i, de ben segur, a aquesta pobra obra que he bastit. No vaig destruir el poema ni penso que Virgili pensés que el destruiria. El temps, però, destruirà Roma.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: August
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-2977-009-4
Preu: 21,95€

Share

Notes sobre literatura, de Toni Sala

@Ed_Empuries @Grup62

En Ramon Duaso s’ha llegit les Notes sobre literatura del Toni Sala i ens n’ha fet un comentari deliciós. Aquí el teniu:

Toni Sala és un escriptor de pes. I és escriptor també quan llegeix. Notes sobre literatura és un recull de peces sobre obres i autors diversos, peces provinents de pròlegs per a edicions escolars, d’articles de premsa, de conferències o d’entrades del seu bloc personal. Llegint, i escrivint sobre el que llegeix, Sala té clar què es proposa (per ell mateix) i què ofereix (als seus lectors): “Afinar la consciència, afinar la persona.”

Al llibre, sobretot, hi trobareu acompanyament lector, útil, per a referències de la literatura catalana: Oller, Verdaguer, Guimerà, Maragall, Ruyra, Caterina Albert, Bertrana, Gaziel, Carner, Rodoreda, Porcel, Perejaume, Albert Roig, Comadira… Sala no fa ni recerca acadèmica ni didactisme divulgatiu; defineix una veu a mig camí, que garanteix, alhora, claredat i substància, bona informació i una bona guia d’iniciació a l’aprofundiment lector. I, sobretot, molt bones pistes per penetrar en les obres que comenta i per entendre el talent dels seus autors. Sala evita recórrer, deliberadament, a les notes a peu de pàgina i a les cites bibliogràfiques, però en algun moment trobo a faltar el reconeixement d’aquells estudiosos que l’han precedit en l’anàlisi d’algunes de les obres que comenta.

És molt interessant l’agrupació de textos, testimonials o d’opinió, sobre la figura i l’obra de Baltasar Porcel, que constitueixen una mena de reportatge literari molt suggeridor. I altres peces amb un matís més autobiogràfic, com El meu franquisme, on afirma que “Jo no he viscut directament el franquisme, sinó el pòsit que ha deixat el franquisme, confós amb el pòsit de la història de Catalunya. El franquisme ha aportat a l’escriptor català una consciència d’exili que l’ajuda a sobreviure. L’escriptor català està acostumat a la resistència en un clima advers. En un país en què els grans mitjans de comunicació amaguen i menyspreen les cultures no assimilades per la castellana, l’escriptor i els lectors s’han acostumat a viure d’una manera molt directa el fet literari.”

I entre comentari i comentari de lector, Sala va dibuixant traços de la seva poètica, de la seva teoria literària. En alguna ocasió de manera més explícita, com a L’escriptor i el lector, on postul·la: “La literatura és fer llum en un racó o altre de la persona.” I matisa: “la literatura és una simple traducció en paraules, la descripció d’un fet viscut íntimament. L’adverbi íntimament és el moll de l’os. La literatura vol una exigència extremada perquè confrontem les lectures amb nosaltres mateixos. (…) Estem sols amb el text, en altres paraules som al màxim possible de lliures amb el text.”

Sol i lliure amb el llibre de Toni Sala, em sembla que el millor elogi que li puc dedicar és que a cada pàgina que llegeixes, et fa venir ganes de llegir o rellegir els autors que comenta. És una invitació a la lectura. Et fa parar l’orella, i et fa glatir…

Ramon… Nosaltresllegim!

Títol: Notes sobre literatura
Autor: Toni Sala
Editorial:  Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787.757-2
Preu: 20€
Premi Octavi Pellissa 2009

Share

Bon cop de falç!, d’Andreu González-Castro i Ramon Gasch, i Lliures o morts, de Jaume Clotet i David Montserrat

@ColumnaEdicions @Grup62

En Javier ens ha fet arribar al Nosaltresllegim un post on ressenya dues de les millors novel·les històriques de l’any passat i que tenen com a escenari Catalunya: Bon cop de falç!, d’Andreu González i Ramon Gasch, i Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat. Aquí el teniu!

Mai vaig ser un bon alumne i la Història mai m’havia passat gaire bé, fins que un dia vaig començar a llegir novel·la històrica i tot allò que mai em va agradar va començar a intrigar-me, fins al punt que, després de llegir Lliures o morts i parlar amb en Jaume i en David (els autors), em va agafar la fal·lera i vaig comprar les Narraciones historicas de Francesc Castellví i el Diario del sitio i Defensa de Barcelona. M’hi vaig ficar tant i tant que a hores d’ara començo a escriure el meu llibre amb un bon company, també molt aficionat a la història del nostre país.

No és gens fàcil i els resultats no sempre són els que el lector voldria. En el nostre cas volem fer el nostre llibre amb totes les dades reals que trobem, però som conscients que és una novel·la i s’ha de poder llegir bé. És per això que potser m’han agradat tant aquests dos llibres als quals faig referència.

El Bon cop de falç! ens ha apropat una miqueta més el nostre país. Ens ha explicat una història que a vegades m’ha posat a la pell dels protagonistes quan parla de recórrer els boscos a l’hivern amb unes espardenyes… Us convido a provar l’experiència! Els raonaments dels personatges, els paisatges, tot convida a sentir-se part de la narració. I això quan llegeixes un llibre marca la diferència entre un bestseller, un treball que potser només ha tingut l’encert de sortir en un moment determinat però que té tota mena de carències, i un llibre que t’ha arribat a l’ànima i que tens al teu prestatge amb només quatre obres més que han canviat quelcom en la teva vida al llegir-los.

Lliures o morts el vaig llegir en un moment en què pensava que no trobaria una bona novel·la del 1714. Després de començar-ne alguns i deixar-los de banda, aquest -com l’anterior- me’l vaig cruspir en un tres i no res. Té tot el que té l’anterior, però a més té el petit detall d’acabar el llibre recordant-te que molts dels personatges van existir, que la part principal de la narració, no és ficció, i que encara no som conscients del llegat històric que tenim.

Estic molt content de poder gaudir de dos llibres com aquests, que han aconseguit apropar-nos al nostre referent més proper de la Història d’una manera tan fantàstica. Agrair a tots quatre escriptors la gran tasca que han fet, i també a Columna Edicions, per fer-nos-la arribar.

I ja de passada, agrair-vos l’oportunitat que ens dóna aquest lloc web de conèixer llibres i opinions.

Una abraçada a tothom!

Aquí teniu el primer capítol en pdf de Bon cop de falç! i el primer capítol en pdf de Lliures o morts.

Títol: Bon cop de falç!
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-6641-343-5
PVP: 21€

Títol: Lliures o morts
Autor: Jaume Clotet i David de Montserrat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-528-6
Preu: 21€

Share

La Pulp Fiction i la Beebo Brinker arriben al Nosaltres de la mà de labutxaca!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Molts vam quedar meravellats quan Quentin Tarantino va rescatar Travolta de Grease i li va posar una perruca a Samuel L. Jackson perquè anessin amunt i avall amb una maleta amb un interior brillant i unes pistoles molt lleugeres… però el director de Reservoir dogs en realitat el que volia era explicar una història homenatjant un gènere: la pulp fiction.

No hi ha una traducció directa possible d’aquest terme anglès. No aspiren a ser el que s’anomena “alta literatura” però sí que són bones històries, amb personatges potents i que, de tan ben escrits, es llegeixen massa ràpid i tot!

És aquí on entra labutxaca, que s’ha decidit a fer una edició deliciosa de la sèrie de novel·les ‘Les cròniques de Beebo Brinker’ de l’Ann Bannon. Llibres de temàtica lèsbica i amb un disseny vintage que recuperen l’estètica, l’estil i l’atmosfera de l’autèntica Pulp Fiction americana dels 50’s i 60’s. Un retrat literari d’un temps, sovint edulcorat per Hollywood, però que aquests llibres s’encarreguen de posar al seu lloc.

Només cal que doneu un cop d’ull a les cobertes d’Una noia diferent i Sóc una dona de l’Ann Bannon, les dues primeres de les cinc entregues d’aquesta col·lecció, o mirar-vos el magnífic booktràiler que ha fet labutxaca.

Oi que fa patxoca?

Des del Nosaltresllegim us volem fer una proposta que és un regal!

Ens heu de dir quin personatge, real o de ficció, podria ser protagonista d’una novel·la de pulp fiction.

Romario? Madame Curie? Charlie Brown? Catwoman? Bill Clinton? Sarah Palin? Tom Waits? Deixeu anar la vostra imaginació!

Heu de contestar en els comentaris d’aquest post, i els amics de labutxaca decidiran qui s’emporta un dels 3 lots amb aquestes dues primeres entregues de la col·lecció de ‘Les cròniques de la Beebo Brinker’ que tenim per regalar.

Teniu temps fins el 17 de febrer per contestar la nostra crida.

Esperem les vostres respostes i, contagiats de l’esperit d’aquesta sèrie de novel·les, compartim un missatge ben clar amb tots Nosaltres: a llegir, que la vida que són dos dies!

Share

El regreso de Samuel Lake, de Jenny Wingfield

@ElAlephEditores @Grup62

Arkansas. 1956. Família. Tragèdia. Personatges que viuen sobre una línia que es desdibuixa i es torça als seus peus.

Estem davant d’una novel·la coral d’un ramat a la recerca de la felicitat, però sembla que algú ha triat el camí més difícil per a tots ells. I és que, us imagineu un matrimoni que tingués dos negocis simultanis en una casa, un que no tanqués mai de dia i l’altre que no tanqués mai de nit? Doncs aquest és només un exemple… Perquè també hi ha un domador de cavalls que, per fer-los creure, arriba gairebé al límit de matar-los. O una família, diguem-ne la protagonista, els Moses, que no menteix mai passi el que passi…

Tots aquests personatges, ja us ho podeu imaginar, donen per parlar de molts temes alhora: amor, perdó, venjança, maldat i bondat… Tot plegat en un entorn cru i envoltat de creences.

A mi aquesta narrativa contemporània del sud dels Estats Units m’agrada força. Ara bé, trobo que la Jenny Wingfield, a El regreso de Samuel Lake, perd una miqueta els personatges pel camí. Portar la vida de tanta gent pel pedregal no és fàcil i de Dickens n’hi entren pocs en un quilo… però és la primera novel·la, així que és bon moment per començar a llegir-la i anar-la seguint.

Títol: El regreso de Samuel Lake
Autora: Jenny Wingfield
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7669-855-6
PVP: 20,95 €

Share

La dansa de la gavina, d’Andrea Camilleri

@Ed_62 @Grup62

Tornem a trobar l’inspector Moltalbano forçat a resoldre uns crims força tarantinescos justament quan, amb 56 anys mal païts, la seva vida personal trontolla visiblement. La relació amb Lívia, que ha volat des de Torí per passar unes vacances que potser podrien millorar la relació, fa aigües. I la trobada es veu dramàticament interrompuda per la desaparició del col·laborador més estimat: Fazio. Moltalbano es llença de cap amb desesperació a resoldre l’afer. I s’oblida que Lívia l’està esperant… fa 48 hores!

La trama és complicada però Andrea Camilleri en sap molt i ens ho explica molt bé.

No seré jo qui actuï aquí d’aixafaguitarres (ara en diuen “spoilers”) explicant-ne els detalls.

El títol, La dansa de la gavina, té i no té a veure amb el que ens explica però les imatges de l’ocell moribund amb les quals s’obre el llibre i que impressionen profundament l’inspector ens deixen també trasbalsats.

El final, amb la melancòlica constatació que l’atractiu sexual ja no és el que era, ens retorna al tema de fons dels darrers llibres: la lenta decadència del cos amb el pas dels anys.

Si hi ha un toc Lubitsch hi ha també un toc Camilleri: en la narració assistim no només a la discussió entre el Montalbano primer (“estàs fet puré!”) i el Montalbano segon (“tu calla, que ja no et queda ni un pèl al cap!”) tallada per l’inspector Montalbano (“calleu els dos! Que això no es resoldrà sol!!”), sinó que la volta per la Sicília barroca que proposa Lívia queda condicionada per la possibilitat de trobar-se amb els equips de rodatge de la sèrie televisiva sobre l’inspector i, per tant, amb l’actor que fa de Montalbano. ¡Quatre Montalbanos!

Com és habitual la traducció de Pau Vidal de l’original sicilià amb variants cattarel·lesques és tan reeixida com divertida.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La dansa de la gavina
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 270
ISBN: 978-84-2976-987-6
Preu: 14,50€

Share

Més enllà, de Jonathan Franzen

@ColumnaEdicions @Grup62

Dir que Jonathan Franzen, l’autor de Les correccions i Llibertat, escriu de meravella no és cap novetat. És per això que penso que aquest Més enllà pot tenir molts lectors potencials: tots els qui han gaudit amb alguna de les seves novel·les segur que tenen ganes de més Franzen i aquí el trobaran! No en forma de ficció (tot i que cap al final hi ha un relat molt curtet titulat Les nostres relacions: una breu història) sinó en forma de crítica literària, conferència, presentació, article….

Poques vegades estic tan d’acord amb la sinopsi de la contraportada com en aquest cas:

Ja sigui explicant la violenta topada amb els caçadors furtius d’ocells a Xipre, examinant els seus sentiments contradictoris sobre el suïcidi del seu amic i rival David Foster Wallace o oferint-nos la seva visió enginyosa de com la tecnologia ha canviat la manera que té la gent d’expressar el seu amor, aquestes peces mostren com funciona una ment única, privilegiada i madura en lluita amb si mateixa, amb la literatura i amb algunes de les qüestions més candents dels nostres dies.

Ja ho veieu, una temàtica eclèctica com n’hi ha poques! Vas de la crítica d’Els Cent Germans, de Donald Antrim, a una conferència sobre la ficció autobiogràfica on l’autor explica amb una acidesa exquisida quines són les quatre preguntes més incòmodes que li fan… Deu ser un tipus peculiar, aquest senyor! Si en sou fans us recomano que us el llegiu perquè fa reflexionar sobre el personatge a partir dels seus propis comentaris, que no et deixen gens indiferent. No em creieu? Doncs us en copio alguns i jutgeu per vosaltres mateixos, amb Llibertat!

De totes les actituds que empitjoren pel mal comportament amb els mòbils, la que m’irrita de manera més profunda és la que sembla -perquè no fa víctimes de manera ostensible- que no irriti a ningú més. Estic parlant de l’hàbit, poc comú ara fa deu anys i estès arreu avui dia, d’acabar una conversa de telèfon bramant les paraules T’ESTIMO. O, de manera encara més opressiva i crispant: JO T’ESTIMO! Fa que m’agafin ganes de viure a la Xina, on no entenc l’idioma.

Com més contingut autobiogràfic hi ha en l’obra d’un autor de ficció, més disminueixen les semblances superficials amb la vida real de l’autor. Com més avall cava l’autor a la recerca de sentit, més els detalls atzarosos de la seva vida se li converteixen en impediments per somiar de manera voluntària.

Les citacions no farien justícia al llibre, ni una sinopsi. La manera de fer-li justícia és llegir-lo.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Més enllà
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-6641-565-1
Preu: 20€

Share

El gorg negre, de Margarida Aritzeta

@llibresjoves @Grup62

Us agraden les aventures on les criatures màgiques, els misteris i una missió important són els fils conductors? Doncs bé, esteu de sort! El gorg negre té tot això i molt més.

L’Alba fa temps que somia la seva mare i el seu germà, desapareguts des de fa molt de temps. Els seus avis, amb qui conviu, semblen saber més del que li diuen, però serà ella qui abandonarà la seva casa a Gualba i s’endinsarà en un món molt semblant al seu, però en una altra època, on un poder fosc amenaça a destruir-ho tot. Haurà de seguir el camí que se li ha marcat per poder destruir el creador del poder fosc i només tindrà una pista: seguir el Gorg Negre. Durant el seu trajecte però, no estarà sola ja que trobarà amics que l’ajudaran en la seva missió i d’aquesta manera podrà tornar al seu món.

La Margarida Aritzeta crea un univers a la falda del Montseny basant-se en històries, relats, llegendes i mites d’aquesta zona. Ens endinsa en un món on tot sembla ser possible i ens fa gaudir del recorregut de la mà de l’Alba i els seus companys de viatge.

Si voleu viatjar a un món màgic però, alhora, real, ja ho sabeu: aquesta és la vostra novel·la.

Títol: El gorg negre
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Estrella polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 574
ISBN: 978-84-9932-887-4
Preu: 16,95€

Share

Destrucción masiva. Geopolítica del hambre, de Jean Ziegler

@Ed_Peninsula @Grup62

En Pablo s’ha llegit Destrucción masiva. Geopolítica del hambre, de Jean Ziegler, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Destrucció massiva. Tot i presentar un títol una mica alarmista o catastròfic, el seu autor, en Jean Ziegler, ens comenta que es tracta d’un llibre que té com a objectiu principal obrir els ulls a milers de persones i donar esperança a molts d’altres. Ziegler, membre del Comité Consultor del Consell de Drets Humans de l’ONU, ens presenta un dels majors problemes que viu el planeta terra: la catàstrofe alimentària.

Dividit en diferents seccions o blocs, l’autor aprofundeix de forma metòdica en aquest greu problema. Presenta xifres esgarrifoses, com ara que cada cinc segons mor de fam un nen  en un país que està en vies de desenvolupament, mentre milers de persones estan en permanent sobrealimentació. Tanmateix, aporta relats i experiències en primera persona, que ens apropen les misèries de regions senceres que depenen de les fluctuacions dels preus dels aliments bàsics. O països sencers que s’enfonsen per culpa de catàstrofes naturals.

En cap moment Ziegler se n’està d’assenyalar els culpables de l’agreujament d’aquesta situació. Organitzacions com l’OMC, el FMI i el Banc Mundial reben gran part de les estocades. Es presenten arguments concrets, deixant a cada lector la tasca d’emetre judici.

Ziegler conclou el llibre amb un bloc titulat Esperança, on reflexiona i proposa solucions reals per aquesta conjuntura. Segons les seves paraules, la principal prioritat ha de ser que la gent prengui consciència de la situació i se sumi per ser part de la solució.

Destrucción masiva. Geopolítica del hambre és un llibre complex i profund. Farà les delícies de tots aquells que gaudeixen d’una anàlisi real, acurada i propera.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Destrucción masiva. Geopolítica del hambre
Autor: Jean Ziegler
Editorial: Península
Col·lecció: Atalaya
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9942-147-6
Preu: 21,90€

Share

El club dels divendres es reuneix de nou, de Kate Jacobs

@labutxaca @Grup62

Aquest és un llibre de dones. Ben bé de dones…

N’hi ha de tota mena i edats: l’Anita, de quasi 80 anys i a punt de casar-se, que fa un no-sé-què veure-la tota esvalotada, emprovant-se sabates, mocadors i barrets com una nena…

La Catherine, una dona que passa poc dels quaranta i que és carn de quiròfan: guapa, esvelta, feta a mida i més avorrida i més sola que una mona.

La Peri, que porta la botiga de llanes de la desapareguda Georgia, en canvi, és l’ànima del grup: està tot el dia barallant-se amb tot i tothom per tal de donar a la botiga un nou aire més innovador, modern i diferent.

La Dakota, de 18 anys i filla de la Georgia, no vol saber res de la botiga de llanes i del llegat de la seva mare. Ella el que vol es dedicar-se en cos i ànima a la seva gran passió: la pastisseria.

En surten molts més, de perfils de dones de diferents estils i caràcters, però totes elles tenen un denominador comú: no volen que s’esvaeixi el record de la Georgia. Volen escoltar-se les unes a les altres, fer-se costat i ajudar-se quan la situació ho requereixi.

El club dels divendres compleix a la perfecció el seu objectiu: fer tenir a les mans unes agulles i una llana de colors per anar teixint. I tot això, amb la bona companyia de les teves millors amigues.

Títol: El club dels divendres es reuneix de nou
Autor: Kate Jacobs
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9930-590-5
Preu: 10€

Share