Arxiu de la categoria: 2013

Al Nosaltres tenim molta gana de BCNegra i de Montalbano!

@Ed_62 @labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

En primer lloc volem compartir amb vosaltres una notícia que ens fa molta il·lusió, que és que l’edició d’enguany del festival de novel·la negra BCNegra dedicarà una exposició a un dels nostres escriptors preferits d’aquest gènere: Andrea Camilleri. I parlar de Camilleri vol dir parlar dels casos de Salvo Montalbano, aquest ja mític personatge amb cognom d’escriptor català de novel·la negra.

El festival BCNegra se celebra de l’1 al 9 de febrer, però l’exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona romandrà oberta durant tot el mes que ve, de manera que teniu temps per anar-hi, però no us la perdeu!

En segon lloc, per celebrar el festival i l’exposició al Nosaltresllegim us volem fer una proposta que estem convençuts que faria les delícies del Pepe Carvalho, però que té com a missió provocar-li saliveres al protagonista de les novel·les d’Andrea Camilleri.

Si coneixeu el personatge, encara que només sigui una mica, sabreu que el Comissari Montalbano té com a tret distintiu el fet de què gaudeix (i molt!) d’un bon àpat.

És per això que us preguntem: quin és el seu plat preferit i quin és el restaurant on va a gaudir-ne?

Si responeu correctament aquestes dues preguntes entrareu al sorteig de dos lots de llibres de les novel·les del Comissari Montalbano que ha publicat Edicions 62 i labutxaca, i que han estat traduïdes (i amb unes traduccions molt celebrades!) per en Pau Vidal. Els guanyadors els decidirà Edicions 62 i labutxaca i teniu temps per contestar fins dissabte 9 de febrer.

Però alerta! Qui no només ens respongui correctament sinó que a més “li proposi” un menú català de traca a en Montalbano tindrà “punts extra” per aconseguir un d’aquests dos lots de llibres.

Nosaltres, no us ha entrat gana i ganes de llegir novel·la negra?

Esperem les vostres respostes a l’apartat de comentaris!

Share

La bruixa de pedra, de Miquel Fañanàs

@ColumnaEdicions @Grup62

En Pere Freixenet és un reconegut historiador que aconsegueix accedir als arxius de la catedral de Girona.

En principi, el motiu de la seva recerca va encaminat a trobar documentació fidel a l’ existència d’un passadís secret que uniria l’església de Sant Daniel amb el Claustre de la catedral. El que passa és que remenant papers per aquí i per allà, troba la història de la Guisla Recasens, per alguns, una bruixa amb totes les de la llei, i per d’altres una bona dona capaç de curar malalties.

La Guisla fa de trementinaire, sap triar les herbes, collir-les quan toca i bullir-les al seu punt just per obtenir-ne el resultat desitjat. És una bona dona, incapaç de fer mal a ningú, ben al contrari, però té la mala fortuna que el seu destí es creuï amb el del tristament cèlebre Nicolau Aymerich.

Amb aquesta Girona divida en dos bàndols -els cristians i els jueus del call-, amb una catedral a mig construir i amb un  inquisidor més cruel i malvat que la pesta que assola la ciutat, tenim tots els ingredients per gaudir d’una història fantàstica.

Títol: La bruixa de pedra
Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-595-8
Preu: 19,95€

Share

Els mots encreuats, d’Anna Garcia Garay

@Ed_62 @Grup62

La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.

Trobo que té raó, l’autora, en aquesta afirmació amb què comença el poemari. De vegades et despertes i tens 24h per davant de blanques

Set de gana. Fam de conversa. Mastegar paraules. Beure’t els llavis sencers, a poc a poc. A tastets. Mentre em parles. El desig, xiuxiueig. Aire.

i d’altres te n’espera un reguitzell de negres

(…) Hi ha destins escrits amb faltes d’ortografia: només cal un retolador vermell per redreçar-los.

De vegades la vida transcorre en horitzontal, com quan perdem la vista contemplant el mar, i d’altres puja i baixa en vertical, com un ascensor d’il·lusions

L’aire, carregat de pluja i realitat.
Regust de pólvora al pit,
pes de plom a les espatlles.
Respirar, viure.
A batzegades.

L’Anna Garcia Garay hi ha col·locat moltes coses, en aquests Mots encreuats. Ja veieu pels fragments que he triat que ho ha fet en dues parts: horitzontal i vertical. Es nota que hi ha posat originalitat i, sobretot, molta cura i per això ha guanyat l’onzè premi de poesia Sant Cugat a la memoria de Gabriel Ferrater. Com ella mateixa diu al final

He domat el temps dels verbs.
I la fusta de què estic feta.

Desconec com és la fusta de què està feta, perquè no tinc el plaer de conèixer-la, però el verb el té domat en tots els seus aspectes i el nom, també! Crec que us agradarà, nosaltres!

Títol: Els mots encreuats
Autor: Anna Garcia Garay
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-2977-057-5
Preu: 18€

Share

Una nit, un somni, de Gemma Lienas

@labutxaca @Grup62

La Mireia s’ha llegit Una nit, un somni, de la Gemma Lienas, i ens l’explica al Nosaltres:

Aquesta novel·la em va captivar des del principi, tot i que quan el vaig començar creia que els capítols eren massa llargs i alternaven les vides de dues dones sense un ordre aparent dins de cada capítol. Al principi em va costar, però després li vaig veure la màgia!

La Gemma Lienas és la reina de les descripcions, dels detalls, de lligar les vides de persones totalment alienes…

A mesura que avances en la lectura, i t’hi submergeixes gràcies a la redacció i l’enfocament que fa l’autora, coneixes dues dones ben diferents però que passaran i viuran situacions molt similars.

L’Olga és una biòloga, casada i amb dos fills, que des de fa temps té un somni recurrent amb un home misteriós i desconegut que li regala nits “calentes”. Això li fa tenir un sentiment de culpabilitat que s’equilibra quan el seu marit, per sí sol, li comença a confirmar que el seu matrimoni trontolla o és en punt mort.

Amb ella viurem situacions ben divertides, pujades de to i també tristes. Com la vida mateixa!

També coneixerem la Mari Loli, caixera d’una gran superfície, casada i amb tres fills, que des de fa anys consenteix les infidelitats del seu marit i això la porta, arribada en aquest punt de la seva vida, a començar a viure pensant en ella i no en el seu matrimoni acabat i sentenciat.

Amb ella també riurem i entendrem certs comportaments com a vàlids -o no- però que ens faran gaudir i passar molts nervis.

En fi, no us explicaré res més i us animo a llegir el llibre. Val molt la pena! A veure amb quina de les dues us identifiqueu més…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una nit, un somni
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9254-971-9
Preu: 7,95€

Share

Els fals somriure, de Mari Jundgstedt

@ColumnaEdicions @Grup62

No havia llegit mai res de Mari Jungstedt. M’havia fet desistir de fer-ho un comentari decebut del llibre Ningú no ho ha vist. Ara penso que la faixa que anunciava  “En la millor tradició de Henning Mankell i Stieg Larsson” potser no li feia cap favor. Ni justícia.

A El fals somriure, Jungstedt comparteix amb els esmentats autors un gènere i un escenari: la novel·la negra i la Suècia contemporània. Però hi ha moltes diferències: la més rellevant, a parer meu, és la mirada compassiva de l’autora sobre gairebé tots els seus personatges. I no serà que no hi hagi esdeveniments i situacions gore.

A la petita illa de Gotland hi inauguren un nou Centre de Convencions, un gran edifici que ha d’ajudar a incrementar el turisme durant tot l’any i no només a l’estiu. A la festa hi assisteixen més de cinc-centes persones. Viktor Algärd ho ha organitzat tot perfectament: corre el champagne, comença el ball i, com és preceptiu en el gènere negre, a la pàgina 30 ja tenim un mort.

La investigació va a càrrec del Comissari Knutas. Paral·lelament, el periodista Johan Berg anirà cobrint els esdeveniments pel canal de televisió on treballa.

I resulta que Algärd també està en el punt de mira de l’actualitat per la seva relació amb un local (d’existència molt controvertida) per a joves on s’han produït uns dramàtics esdeveniments que acaben amb un adolescent apallissat.

Un local amb una festa per a joves que acaba dramàticament, una operació de política-prestigi que pretén arrossegar turisme durant tot l’any, polítics fent-se autobombo, protestes per usar els diners dels ciutadans en projectes faraònics… Tot plegat sona prou conegut i actual oi?

Jungstedt fa servir una tècnica narrativa que consisteix en capitols curtets que ens descriuen o donen la paraula a diferents personatges dels quals anirem coneixent vida i miracles. Vides no gaire miraculoses, per cert. I de mica en mica arribarem a conèixer la veritat de què ha passat en els crims i en les seves vides.

Molt bona novel·la negra que es llegeix amb interès. I oblideu-vos de Mankell i Larsson, que són una altra cosa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fals somriure
Autor: Mari Jundgstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-566-8
Preu: 18,90€

Share

La vacant imprevista, de J. K. Rowling

@Ed_Empuries @Grup62

A l’Anna Garcia li han regalat aquest Nadal La vacant imprevista de la J. K. Rowling i ha decidit -amb bon criteri- enviar-nos un mail al Nosaltres amb la seva ressenya. Aquí la teniu!

Alguns anys, per Nadal, vaig regalar Rowling (algun llibre de la sèrie Harry Potter) i enguany qui ha rebut un Rowling he estat jo (La vacant imprevista, el seu primer llibre destinat al públic adult).

La novel·la es desenvolupa a Pagford, un poble anglès imaginari. Tot es desencadena amb la mort de Barry Fairwather, regidor del Consell. Això origina una vacant, la qual cosa fa disparar entre els prohoms una lluita per aconseguir la plaça que ocupava el difunt. Però no tot es limita a aquesta lluita entre ells. També hi intervenen les disputes que es mantenen amb els fills per una banda i les originades per les diferents classes socials i les controvèrsies entre veïns i barris per l’altra. No hi ha ningú que no en surti escaldat.

M’ha semblat una novel·la amb el típic humor negre anglès, en un ambient de confrontació política, on el detall adult són alguns episodis i algunes expressions, a vegades, grolleres. A més, també hi apareixen un bon nombre de personatges que permeten mostrar tot el repertori a nivell d’individu i societat.

El fet que fins ara no hagués escrit pel públic adult em va fer començar amb algun dubte i, sobretot, curiositat, però la Rowling ha aconseguit que l’aprovi amb nota. L’he llegit sense adonar-me’n.

Doncs a més del comentari de l’Anna, aquí teniu el primer capítol en pdf, i a Empúries ofereixen més informació i prometen concursos a www.larowlingimprevista.cat, a Facebook i a Twitter.

Títol: La vacant imprevista
Autor: J. K. Rowling
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 600
ISBN: 978-84-9787-817-3
Preu: 23,95€

Share

Tres nits, d’Austin Wright

@Ed_Proa @Grup62

Sentiments tan bàsics com ara la venjança els hem sentit tots, però de ben segur que aquest sentiment és inimaginable per algú com en Tony. Ell i la seva família són els protagonistes del manuscrit que l’Edward envia a la seva exdona, la Susan Morrow, una dona que actualment té tres fills i està feliçment casada amb un important cirurgià.

Austin Wright ens presenta doncs, un llibre dins d’un llibre. Tres nits amaga Bèsties nocturnes, la història d’en Tony, un professor de matemàtiques que veurà com la seva vida fa un gir de 180º en ser assaltat de nit en una carretera mentre viatja amb la seva dona i la seva filla. La seva rutina però, segueix inalterable fins que el sentiment de venjança es fa massa gran al seu interior com per no fer-li més cas.

La Susan llegirà el manuscrit amb por. Una por injustificada que només farà que tornin els records d’una vida al costat de l’Edward. Aquest sentiment traspassa les pàgines del llibre i arriba al lector. És per això que estic segura que aquest llibre us despertarà sentiments diferents a mesura que l’aneu llegint… perquè és inevitable posar-se a la pell dels protagonistes!

Ja ho sabeu nosaltres, si el que voleu és una lectura trepidant que us emocioni, no ho dubteu: llegiu Tres nits!

Títol: Tres nits
Autor: Austin Wright
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-7588-301-4
Preu: 18,00€

Share

Flores de ruina / Perro de primavera, de Patrick Modiano

@ElAlephEditores @Grup62

En Patrick Modiano ha escrit dos relats molt curts i, com diria jo, tristos, extraviats, dispersos i melancòlics.

No són de lectura fàcil. Suposo que un escriptor tan premiat com en Modiano es pot prendre certes llicències a l’hora d’escriure. I a qui li agradi bé. I si no, mala sort!

Costa una mica no perdre el fil de l’argument als dos relats, especialment al primer: Flores de Ruina. És com si l’autor tingués ganes de posar per escrit els seus records, els seus pensaments, sense gaire ordre ni concert.

El que destaca per damunt de tot, però, és que són textos molt i molt francesos. Crec que qualsevol ciutadà de París és qui millor entendria l’escriptura de Modiano.

El que no se li pot negar és un cert caire poètic que aconsegueix embellir els paisatges més tristos…

Títol: Flores de ruina / Perro de primavera
Autor: Patrick Modiano
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-1532-545-1
Preu: 16,95€

Share

Teatre escollit, de Josep Maria de Sagarra

@labutxaca @Grup62

La Berta s’ha llegit el Teatre escollit de Josep Maria de Sagarra i ens el ressenya per Nosaltres. Aquí el teniu:

La festa dels sentits

Un bon amic, que com a tal sap el que és bo, m’ha fet arribar un volum de teatre de Josep Maria de Sagarra que conté les quatre obres més emblemàtiques de la seva producció: La corona d’espines, L’hostal de la Glòria, El cafè de la Marina i La Rambla de les floristes.

La meva intenció no és fer-ne un resum però sí parlar dels motius que des del meu parer fan importants aquests textos i animar a qui ho vulgui a descobrir-los o a rellegir aquest autor indispensable.

Sagarra és una orquestra. Afina les paraules amb la precisió que només pot aconseguir un instrument i les sap col·locar brillantment allà on punxen. I ho sap fer perquè també és poeta i per tant domina el ritme i la tècnica del vers. I per si fos poc, com que és intel·ligent, dota d’un to d’inspiració popular als personatges i les seves rèpliques, aconseguint, així, apropar-se a les masses.

És a dir, que nosaltres, com a lectors o com a espectadors, no només veiem l’Antònia de La rambla de les floristes, que podria ben bé ser una veïna nostra i que per tant és familiar i reconeixible per a tots, sinó que a més la veiem com fa broma, com estima, es pertorba, somia, plora, s’enrabia i desitja amb un lèxic aparentment elevat que, sorprenentment, ens arriba i ens commou. I és clar, quedem satisfets.

I per dur-ho a terme, utilitza un català farcit de paraules meravelloses i oblidades, que no són pedants i que conviden a ser dites. Davant d’un auditori però també col·loquialment.

La senyora Flora a L’hostal de la Glòria diu: “No tinc gana, he perdut tots els colors…”; o la Marta a La corona d’espines diu que “el neguit, se l’hi tornava flor”. Tot està proveït d’aquesta bellesa oberta i planera en el millor dels sentits.

I també hi trobes estones per riure. Hi ha diàlegs de personatges secundaris que són una autèntica reproducció del menjador de qualsevol casa. L’agilitat i l’enginy per dir-se coses gruixudes i alhora simpàtiques i el desconcert de descobrir que la següent rèplica hi encaixa a la perfecció. Que hi ha una feina d’orfebreria al darrera. Que tot està pensat, comptat, acotat pel rigor que demana la feina ben feta i alhora deixat anar com una riuada.

No sé com s’ho devia fer . A mi m’aclapara. I com que estimo les paraules, a vegades el recito en veu alta. No cal arribar a aquest punt però sí que val molt la pena llegir-lo o, si més no, saber que en qualsevol moment pots anar a caçar-lo a la lleixa.

Edicions 62 va treure una edició del seu Poema de Nadal que també és altament recomanable. Potser ara, un cop passades les festes, ve de gust fer-se un regal o demanar que te’l facin.

I arrencar-se amb uns versos dalt de la cadira.

Tal com ell revela, “Amb l’alegria d’un porró blau cel.”

Títol: Teatre escollit
Autor: Josep Maria de Sagarra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Teatre
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-9930-456-4
Preu: 14,96€

Share

Escenes de la vida a províncies, de J. M. Coetzee

@Ed_62 @Grup62

El premi Nobel de Literatura 2003, J. M. Coetzee, ens porta en un sol volum el recull dels seus llibres Infantesa, Joventut i Temps d’estiu.

Escenes de la vida a províncies és una obra autobiogràfica on hi barreja ficció i amb el qual ens delecta amb el retrat de la seva, a vegades difícil, trajectòria a la vida.

La història s’inicia en un petit indret de la Sud-àfrica dels anys quaranta amb un nen que se sent estrany amb tot el que l’envolta i que no acaba d’encaixar ben bé enlloc; ni tan sols en la seva família.  És per això que de mica en mica se’n separa per marxar a estudiar Matemàtiques a Ciutat del Cap i després a Londres, on va canviant de feina fins que s’estableix com a programador informàtic i somiador literari. Donarà més voltes però on s’establirà definitivament és a Australia, sense desvincular-se mai de les seves arrels sud-africanes.

És una història narrada de forma planera que té un recorregut clar i on a vegades costa distingir la veritat de la ficció, fet que la fa esdevenir una novel·la encisadora. A mesura que la vagis llegint t’aniràs contagiant de la desolació de no trobar el camí que un desitja però també de la felicitat dels petits èxits que et brinda la vida.

Si en voleu fer un tast, aquí us deixo el primer capítol en pdf.

Títol: Escenes de la vida a províncies
Autor: J. M. Coetzee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 685]
Pàgines: 528
Preu: 35,99€

Share