Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

El mal de la guerra, de Pau Faner

5 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Com més llibres llegeixo sobre la Barcelona d’abans, aquella que encara tenia muralles enlloc de botigues amb coses modernes que poc a poc se’ns fan imprescindibles, més me n’enamoro. I es que en Pau Faner ens fa un recorregut pels petits indrets que coneixem però que no hem vist mai de la nostra estimada ciutat.

Tot i que tothom estarà d’acord que en Marc Roses és el protagonista d’El Mal de la Guerra, per mi ho són tots els personatges. Si bé és cert que la novel·la gira al voltant d’aquest hostaler de la Barcelona del segle XIII, no menys importants són les persones que l’acompanyen, com ara Ada, la noia de qui s’enamora i que festeja amb en Mau de Riera, rival  d’en Marc; el comte  Huguet i la seva dona Florina, o en Joanot Valentó, l’agutzil de la ciutat, entre d’altres. Quan en Marc és acusat per en Mau per un crim sexual, aquest decideix marxar amb les tropes del rei Jaume I que surten a conquerir Mallorca, però en tornar l’acompanya una malaltia de la guerra que el marcarà per sempre més.

A partir d’aquest moment les trobades entre Marc i Mau es veuran precipitades per aquest últim, amb l’ajuda de l’agutzil i mossèn Servats amb l’única intenció de fer-li pagar que finalment hagi aconseguit l’amor d’Ada.

L’amor, la rivalitat, la guerra i la venjança s’entrellacen en aquesta novel·la carregada d’emoció. Durant tota la història descobreixes la Barcelona més pura, amb personatges de l’època, l’heretgia i els costums populars.

Si voleu veure el vídeo presentació de la novel·la, aquí el teniu:

Títol: El mal de la guerra
Autor: Pau Faner
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 568
ISBN: 978-84-7588-358-8
Preu: 22€

Share

Diari d’Escània i Univers endins, d’Enric Casasses

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

Diari d’Escània i Univers endins és el darrer llibre que ha publicat el popular poeta català Enric Casasses (Barcelona, 1951).

Com ja deveu haver vist, no té un títol sinó dos. I és que aquest llibre no és altra cosa que un díptic, una obra literària que conté un diari i un poema llarg, en prosa i vers respectivament, que l’autor va escriure simultàniament l’any 1980, fruit d’una estada que va fer durant uns mesos a Escània, una petita regió del sud de Suècia, d’on era natural la seva parella.

Tot i que van ser escrits fa més de trenta anys, l’Enric Casasses ens explica al pròleg totes les aventures que aquests dos textos han viscut -viatges i pèrdues en pisos d’amics- durant tots aquests anys fins que els ha retrobat, i que han acabat en una revisió i posterior publicació.

Tant el diari com el poema mostren la vida diària que portava la parella al petit poble suec: una vida rural, de contacte directe amb la natura i les petites coses, compartida amb l’avi d’ella fins la sobtada mort d’aquest, un mes després de l’arribada de la parella a Escània.

Un dels fils conductors més clarament identificables que comparteixen els dos textos és l’amistat i les vivències que van compartir el poeta amb l’avi pagès, és a dir, la relació que es va crear en poc temps entre ells.

A continuació, Nosaltres, us deixo amb uns versos del poema que està concebut com un romanç clàssic amb rima assonant:

que un pensament sol
és com un moment,
sol i separat
no té moviment,
és un mal retrat
sempre somrient,
no la veritat,
que s’està movent
com el cuc que es mou
al bec de l’ocell

Títol: Diari d’Escània i Univers endins
Autor: Enric Casasses
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9787-822-7
Preu: 16 €

Share

Vull esmorzar petons, de Trinitat Gilbert

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

La Bibi, la col·laboradora del Nosaltres més jove que tenim, ha quedat encantada amb el Vull esmorzar petons, de Trinitat Gilbert. Aquí teniu la seva ressenya!

Vull esmorzar petons de la Trinitat Gilbert és un llibre que, sincerament, m’ha agradat molt! Té com a protagonistes els nens petits (i no tan petits) i les frases curioses que diuen a la gent gran.

L’autora ha recollit un munt de frases d’aquestes criatures que, amb només 4 anys!, diuen coses com ara “mare, quan tu i el pare us moriu, em quedaré sola en aquest món?”, a la qual cosa sa mare li respon que “no, perquè tens la teva germana”. La resposta? “Sort d’ella!”.

Com a mínim, el punt de partida és curiós, oi? Tots ens hem trobat amb criatures fent preguntes que ens desconcerten una mica, però que segons com cal tenir-les en compte per a no oblidar que hi ha coses prou importants com per tenir-les en un racó del nostre cap. El llibre està dividit en diversos apartats on hi ha aquestes frases de criatures. I hi ha de tot! Hi trobareu un capítol dedicat a l’amor, un altre dedicat a la mort, a la cuina, la por…

Durant tot el llibre trobareu perles d’aquelles que deixen els pares astorats com ara la de la Blanca, de 5 anys, quan diu que “Amb la pilota invisible sóc una crack; en canvi, amb la de veritat, no”, o l’Aina, que es pregunta si les olives ja tenen les anxoves posades quan són a l’arbre. Són preguntes pertinents, oi?

Diu ma mare que un dia, entrant a la dutxa, vaig preguntar una cosa que va desconcertar-la. Una pregunta que encara no ha sabut resoldre (ni ella ni ningú): “Déu és blau o rosa?”. Ja ho veieu! Tots hem passat per aquí, oi? I sort que ho hem fet! Val la pena ser petit…

Sens dubte, és una bona pregunta!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Vull esmorzar petons
Autor: Trinitat Gilbert
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció Columna
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-651-1
Preu: 18,50€

Share

Una de zombis, de Patricia Martín

6 respostes

@llibresjoves @Grup62

La Bibiana ens explica una història que ens farà morir de por… i ressuscitar en forma de ZOMBIS!

Em vaig començar a llegir aquesta novel·la ja fa molts dies però, com que hi ha hagut exàmens i molta feina, la vaig haver de deixar; ara, abans de marxar de colònies d’estiu, me l’he volguda acabar perquè la veritat és que és molt bona i no volia deixar-la a mitges.

Els protagonistes són gent com jo, una mica més grans i tot -jo faré segon d’ESO el curs vinent-, i també viuen a Barcelona, com jo (tot i que al final…). El que no és comú amb mi, el que jo no he vist mai i espero no veure-ho, francament, és un atac de zombis!! Això és el que passa en aquesta novel·la tan fantàstica com realista perquè, tot i que la història d’un atac zombi és impossible, tot és tan real i proper a la nostra vida diària que per això dic que és realista.

Si, com jo, ja esteu de vacances, us recomano que la llegiu! Té frases tan bones com aquesta:

“Zombis amunt i avall. Es mouen lents i xoquen contra les parets. Són bastant aturadets, els pobres. El tema és evitar que se t’acostin per darrere silenciosament i t’encerclin. Això és el que hem d’evitar. I què vols que et digui, millor trobar-te’n un que molts; si n’hi ha molts ja l’has cagat.”

Un bon llibre d’estiu! Gràcies per la recomanació, Bibiana!

Títol: Una de zombis
Autor: Patrícia Martín
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Infantil i juvenil
Pàgines: 140
ISBN: 978-84-9932-975-8
Preu: 12,95€

Share

25 plans romàntics a Barcelona, de Cecilia Lorenzo

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

En Robert s’ha llegit els 25 plans romàntics a Barcelona de la Cecilia Lorenzo i ens l’explica per a tots Nosaltres:

Ara fa uns mesos la meva vida va donar un inesperat gir de 180º. D’un dia per l’altre vaig deixar de ser una persona solitària i em vaig trobar compartint coses amb algú per qui sentia un irrefrenable desig de compartir-ho tot: activitats, sensacions, sentiments… I és ben cert que l’amor arriba quan menys t’ho esperes i menys el busques. I així va ser que em van proposar una lectura, a mi, que no tinc per costum llegir! Però aquest cop els del Nosaltresllegim sabien que no m’hi podria negar.

Així que vaig tenir a les mans el llibre de la Cecília Lorenzo vaig fullejar-lo amb rapidesa, buscant una primera impressió general i vaig descobrir tot de mapes, fitxes i apartats que es repetien a cada capítol. I és que 25 plans romàntics a Barcelona és precisament això: una guia d’idees. Idees per trencar amb la monotonia, la rutina i els tòpics. 25 idees per a compartir amb la parella; per descobrir ambients, espais i racons i mirar-los amb uns altres ulls: amb ulls d’enamorat.

Cada un dels 25 capítols ofereix informació molt variada i diversa, però sempre mantenint la mateixa estructura. El pla comença amb una introducció que aconsegueix posar-te el caramel a la boca, explicant els aspectes més atractius de la proposta. De cada espai, a més, hi ha una breu descripció de la seva història. I per als més curiosos, dins la secció “De pel·lícula”, ens descobreix en quina obra del setè art apareix l’espai com a escenari d’alguna història d’amor.

La secció principal dels capítols és “La ruta”, on la Cecília ens explica tots els detalls del recorregut a seguir -mapa inclòs-, en què fixar-nos i fins i tot el millor moment per anar-hi. Per si no n’hem tingut prou i encara en volem més, la secció “I desprès què?” inclou propostes a fer un cop acabada la proposta romàntica (bars, restaurants…). Cada capítol es tanca amb una completa fitxa del lloc amb informació detallada de com arribar-hi, horaris, preus (quan es tracta d’un lloc de pagament) i fins i tot la millor època de l’any, el millor moment del dia per anar-hi i el racó més romàntic.

Tot i ser un llibre en format guia, en recomano almenys una lectura completa per tal de conèixer totes les propostes, i a partir d’aquí deixar-lo ben a mà perquè quan arribi el cap de setmana puguem rescatar-lo de l’estanteria i consultar els detalls del proper pla romàntic a Barcelona.

És un bon consell, Robert! Et farem cas!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: 25 plans romàntics a Barcelona
Autor: Cecilia Lorenzo
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció Columna
Pàgines: 220
ISBN: 978-84-664-1650-4
Preu: 16,95€

Share

El parèntesi més llarg, de Tina Vallès

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

El parèntesi més llarg és el darrer llibre de relats que enguany ha publicat la jove escriptora barcelonina Tina Vallès (Barcelona, 1976) i que ha estat mereixedor del Premi Mercè Rodoreda 2012. Anteriorment havia publicat els reculls de relats L’aeroplà del Raval i Un altre got d’absenta.

Nosaltres, les meves darreres lectures em fan pensar que a la literatura catalana s’hi està produint un relleu generacional pel que fa als autors que practiquen amb èxit el gènere dels relats. Als ja reconeguts Quim Monzó, Empar Moliner i Sergi Pàmies, darrerament s’hi estan afegint noms com els de Ramon Erra i Bel Olid, entre d’altres. I en aquest darrer grup cal afegir-hi també la Tina Vallès.

Amb els contes que formen El parèntesi més llarg l’autora aconsegueix captivar el lector perquè mostra, amb una prosa sense gaire complexitats, diverses situacions que, si no ens han passat ja, és molt probable que ens puguin passar. ¿Qui no ha decidit agafar el metro per arribar abans a un lloc i resulta que la pantalla de l’andana, quan falten pocs segons per a que arribi el metro, torna a marcar el rellotge en dos minuts i mig? ¿Qui no ha estat mai amb una persona i en aquell mateix moment pensa en altres persones? ¿Qui no ha trucat mai una companyia telefònica i no se n’ha sortit amb els teleoperadors de torn?

En aquests contes veureu com la Tina Vallès juga amb les situacions creades i amb la psicologia dels personatges, i d’aquesta manera aconsegueix convertir aquest parèntesi del títol en una pausa més mental que no pas motriu.

Nosaltres, no dubteu que El parèntesi més llarg és un molt bon regal i una molt bona lectura.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Autor: Tina Vallès
Títol: El parèntesi més llarg
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
ISBN: 978-84-7588-350-2
Preu: 17.90 €

Share

Estàtues sense cap, de Manuel Forcano

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Tenia ganes de llegir en Manuel Forcano. Me n’havien parlat bé i per això quan vaig saber que havia publicat un nou poemari vaig voler llegir-lo. Bé doncs, crec que la recomanació va ser molt bona! N’he gaudit força, d’aquestes Estàtues sense cap.

El llibre està dividit en dues parts. La primera du el mateix títol que l’obra sencera i recull una sèrie de poemes amorosos entre dos homes ambientats a El Caire. La segona, El penell dels meus dies, és un recull de poemes de la mateixa temàtica en diferents ambients. Gairebé en tots hi ha la presència de l’amor passat, amb una mirada nostàlgica però positiva, amb malenconia però sense buidor existencial… Els poemes són breus, precisos, amb unes imatges clares i directes que permeten una plasticitat bellíssima. Diu el final del poema Imatges:

De tu l’únic que ara servo són imatges.
Les del goig. I tanco els ulls
per veure-les millor.
Els qui sabeu llegir
ja m’enteneu.

Ho he trobat molt bonic. Com també aquest final de Cairo revisited:

Quants quilòmetres de viatge
per no moure’t de la memòria.

Heu viscut mai l’experiència de tornar a un lloc i, en el fons, estar fent turisme més pels records que pel lloc en ell mateix? M’ha semblat que aquests versos, però potser tot el poemari, ho resumeixen molt bé amb paraules… però si hem de fer cas a en Manuel Forcano, potser aquestes paraules ens traeixen, perquè quan les unim no aconseguim acostar-nos a allò que és més autèntic…

Que inútils les llengües:
el desig sap dir-ho tot.

Títol: Estàtues sense cap
Autor: Manuel Forcano
Editorial: Proa
Col·lecció: Óssa Menor
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-7588-346-5
Preu: 16€

Share

La marinada sempre arriba, de Lluís Foix

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La marinada sempre arriba. Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb)… Quin subtítol més ben posat!

Lluís Foix, amb 34 narracions breus (de 6 a 8 pàgines cada una) ens va presentant el temps (la postguerra) i l’espai (Rocafort i la vall del Corb) que va viure durant la infantesa fins la seva marxa cap a Barcelona als 16 anys, per iniciar una aventura: una vida intensa de periodista vinculat a La Vanguardia a Barcelona i de corresponsal a diferents llocs del món.

Som davant d’un conjunt de relats ben escrits (hi ha molt d’ofici!) i dosificats on se’ns parla dels mestres, de l’estraperlo, de les feines agrícoles, de les festes i rituals, de la vida de pagès i els seus ritmes, de la natura i el paisatge, dels marges de pedra, de les cases, dels oficis i dels diferents personatges dels pobles, de l’ambient trist de la postguerra… Fruit dels records, de les moltes converses amb familiars i gent del poble i de les passejades i observacions de la terra i el paisatge.

El llibre està escrit amb una barreja de tendre homenatge (“…El pare i els dos primers mestres posaren els pilars de tot el que he anat amuntegant amb lectures, viatges i coneixença de persones.” ), de voluntat de deixar testimoni d’un món que desapareix (el de pagès a secà) i de fer una declaració d’amor profund, horacià, a una terra i uns homes que hi han viscut, treballat, sofert… mireu sinó com titula la narració que clou el llibre: “La vall del Corb, la meva pàtria”.

La  voluntat de descriure i deixar testimoni d’un món que s’ha transformat va acompanyada amb la de deixar testimoni de la riquesa dels parlars dels llocs, dels noms de les eines o altres mots que el món urbà o el català normatiu arracona . Foix fa servir paraules que s’aprenien dels llavis dels pares, en un temps en que el català era prohibit, demostrant així que “la força del català parlat des de fa molt segles a la vall del Corb no morirà mai” p.71-72.

El llibre va acompanyat d’uns dibuixos de factura senzilla, ràpida i eficaç de Xavier Cabanach per il·lustrar els relats.

Títol: La marinada sempre arriba
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1631-3
Preu: 19,90€

Share

Camps abans de tot això, de Lolita Bosch

4 respostes

@Empuries_Ed @Grup62

Camps abans de tot això, de la Lolita Bosch, no és un assaig. Si busqueu posts anteriors meus al Nosaltresllegim hi trobareu el llibre Amèxica, d’Ed Vulliamy, on sí que es parla del conflicte que hi ha a la frontera entre Mèxic i Estats Units i que sí que és un assaig. Aquest llibre, sens dubte, no ho és.

En aquest cas ens trobem davant d’una reflexió de l’autora, recolzada per un munt de dades i investigacions sobre el tema, i que intenta transportar i transmetre al lector la gravetat d’aquest conflicte i com afecta la població que el pateix a tots els nivells: econòmic, sentimental, anímic, moral… I lamentablement, molt més.

Aquest és un viatge a través de les persones que malviuen, pateixen, moren i també viuen del comerç de la droga en aquesta llarga frontera entre aquests dos països nord-americans. És un viatge més visceral que no pas una fotografia del conflicte i això ens el fa més proper. La violència a Mèxic és un fet, i el problema més punyent és que és un fet constant. A més, Lolita Bosch ens vol fer entendre que això que passa tan lluny de les nostres fronteres és un conflicte que es pot traslladar a qualsevol punt del món… i francament, això no deixa de ser preocupant.

Fent una retrospectiva des dels anys 60, Bosch mostra l’enorme complexitat del problema des dels seus orígens fins al dia d’avui. Des del conreu d’opiacis a Mèxic perquè l’exèrcit americà tingui morfina pels seus soldats durant la Segona Guerra Mundial fins ara.

Crec que és un molt bon llibre per entendre el conflicte i, sobretot, crec que és un valor afegit la forma com el plasma. Aquí ho teniu:

PER QUÈ MÈXIC
Així: com un crit.

Egoistes, espantats, farts, això és el que volem saber: Per Què Mèxic.
I pensem en llocs com Síria, en repressions brutalíssimes com la que hi va haver a Cambodja, en exterminis com Rwanda, en dictadures feixistes com l’Argentina, Com l’Uruguai, pensem en Srebrenica, en l’apartheid, en Gaza, Biafra. I tot i així volem, volem per un instant, que tot s’aturi i algú ens miri fixament als ulls i ens contesti: Per Què Mèxic.

Per Què Tots Nosaltres.
Per Què Així.
Per Què Aquí.

Com si algú ho sabés.

Em sembla que queda prou clar. Absolutament recomanable.

Títol: Camps abans de tot això
Autor: Lolita Bosch
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9787-779-4
Preu: 20€

Share

Els fantasmes de Dalí, de Xavier Gual

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Els amants i detractors de la figura de Dalí s’ho passaran pipa llegint aquest thriller psicològic de Xavier Gual.

Dalí està en hores baixes, més mort que viu, envoltat d’infermeres i de guàrdies de seguretat. Només li queden records, paranoies i el fantasma de la Gala que, de tant en tant, apareix per tornar-lo encara mes paranoic, si és que això és possible.

En un d’aquest estats de semiinconsciència rep una estranya visita. Al principi tracta l’home de mala manera i amb el mateix menyspreu i crueltat amb què tracta tothom, però mica en mica el desconegut és capaç de despertar la seva curiositat amb una notícia bomba: Dalí tenia un germà que, per mes inri, també es deia Salvador.

Segons la història oficial aquest germà va morir de molt petit per culpa d’una malaltia, però la que li explica l’home misteriós n’és una altra de ben diferent.

La història va enredant-se i aclarint-se poc a poc, passant pel paisatges mítics de l’artista. Figueres, Púbol, Cadaqués, Port-Lligat i la Gala són part fonamental d’aquesta novel·la original i sorprenent.

Títol: Els fantasmes de Dalí
Autor: Xavier Gual
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-6641-682-5
Preu: 19€

Share