Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora

Deixa un comentari

@Ed_Proa @Grup62

Fa uns quants dies vaig llegir Espriu, transparent, una magnífica i més que minuciosa biografia d’en Salvador Espriu a càrrec de l’Agustí Pons i em vaig quedar intrigada amb la relació entre Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el poeta d’Arenys. Així doncs, aquesta novel·la, Dos amics de vint anys, m’ha vingut com anell al dit per satisfer aquesta curiositat meva.

Sebastià Alzamora relata en primera persona, com si fos l’Espriu mateix, el darrer episodi de la vida d’en Rosselló-Pòrcel: la seva mort al sanatori del Brull. A partir d’aquí, fa un bon salt enrere i recorda el moment en què van conèixer-se a la Universitat de Barcelona, les jornades a bord del creuer Ciudad de Cádiz, l’amistat comuna amb l’Amàlia Tineo i la Mercè Muntanyola (especialment significativa, aquesta darrera…). Un temps, just a les darreries de la República, que van viure amb intensitat creativa per a goig de tots nosaltres.

Us el recomano de debò. He d’admetre que és el primer cop que llegeixo l’Alzamora, però ho fa tan bé que no sé si no us hauria de dir que he llegit l’Espriu. Hi ha reflexions literàries tan concretes que semblen sortir de la boca del poeta:

M’envaïa una necessitat imperiosa d’aixecar-me i sortir corrents, amb el meu vestit i la meva corbata dels diumenges, amb les meves sabates enllustrades, cap a l’habitació d’en Tomeu, per alliberar-lo com un Orlando, i de tornar a la capella per foragitar del faristol el doctor Riba i els seus fabricants de panellets i proclamar, des d’allí mateix, l’urgència d’una poesia que es fes càrrec de les fondes veritats humanes: el temps, la mort, la inveterada capacitat de la nostra espècie a l’hora de cometre els delictes més aberrants i de refugiar-se en els pretextos més miserables.

Però no només m’agrada la novel·la quan parla l’Espriu… Els comentaris de la resta quan s’expressen en primera persona també són per sucar-hi pa. Mireu què opina de la poesia en Rosselló-Pòrcel:

La poesia és per a mi el grau més alt i més net de formalització al qual pot aspirar una llengua. És l’art de la destil·lació d’un idioma, i de les seves capacitats expressives.

Bonic, oi? Doncs us esperen 214 pàgines plenes de joies com aquesta. No us el deixeu escapar en aquest #AnyEspriu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i aquí en Sebastià Alzamora explicant Dos amics de vint anys:

Títol: Dos amics de vint anys
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-7588-398-4
Preu: 17,90€

Share

Segona pell, de Flàvia Company

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Sempre s’ha dit que l’amor fa pupa, que hi ha amors que maten, que la frontera que separa l’amor de l’odi és fina com un paper de fumar.

Aquest és el cas de Segona pell de Flàvia Company, un llibre que ens parla d’una dona embogida per la passió que explica la seva història a la seva psicoanalista, sabent del cert i per endavant que el seu és un cas perdut.

Es tracta d’una història d’amor i sexe entre dues dones purament passional. Després entra una tercera en discòrdia que fa que tot allò que s’ha anat aguantant amb pinces salti definitivament pels aires.

Mentre explica la seva història, es reconeix a sí mateixa que allò que acaba passant es veia a venir de lluny…

Les mossegades massa fortes, els cops donats estratègicament perquè els blaus quedin amagats sota la roba encara que això passi amb consentiment de les parts… Arriba un moment en què la cosa s’escapa de les mans i es precipita cap a un camí sense retorn.

Llavors, quan comença el desamor, l’absència i els records, tot i que siguin tan amargs… Llavors, tot això és l’únic que li queda a aquesta dona per anar consumint-se lentament.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Segona pell
Autor: Flàvia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-7588-392-2
Preu: 17€

Share

El mal de la guerra, de Pau Faner

Deixa un comentari

@Ed_Proa @Grup62

La síndrome d’estrés postraumàtic al segle XIII

Llegint El mal de la guerra, de Pau Faner, practiquem una completa immersió en el món del segon terç del segle XIII des de la visió que ens transmet Joan Roses, jove dotat per a les lletres, que cap al 1260 es posa a descriure les aventures i no poques desventures que li ha tocat viure a son pare, Marc.

El diumenge 11 d’abril de 1227, Marc Roses s’atansa a Ada i li diu que l’estima i ella li correspon amb un cert desmenjament: “el meu pare diu que encara sóc molt jove per festejar…”. Marc treballa a l’hostal que té obert el seu pare al carrer Ample de Barcelona. Ella és filla d’un mestre arader amb obrador al carrer de Còdols. Tenim doncs el focus centrat no pas en els reis i nobles sinó en el que en el llenguatge de l’època se’n deia “el poble menut”.

Sabrem com i de què viuen, com i què mengen -Marc és cuiner- i com són els carrers de Barcelona quan Jaume I comença el seu regnat: la Rambla és un fangar fora muralles i falten cent anys encara per que s’emprengui la construcció de Santa Maria del Mar.

Però Marc es veu embolicat en uns fets terribles que el porten a mirar de fugir-ne embarcant en l’expedició que comanada el rei i que culmina amb la conquesta de Mallorca. I havent començat com a cuiner es troba vivint en primer rengle tota la terrible realitat del que eren aquelles guerres. En sortirà viu però amb un mal crònic: el que dóna nom al llibre.

I un cop retornat a Barcelona segueix empaitant-lo l’acusació falsa dels fets que el van fer fugir: crims horrorosos que es van repetint. Troba empara en una comunitat mig clandestina de càtars establerta prop de Barcelona i això fa que, sense combregar-hi, simpatitzi obertament amb ells. La Santa Inquisició, creada fa poc per tal de perseguir els càtars, anorrearà aquella comunitat fins a no deixar-ne gairebé supervivents. Aquests pocs aniran finalment a parar a Montsegur on patiran un llarg setge. Marc se sent obligat a mirar d’ajudar els que l’havien ajudat i això el fa testimoni de la fi de la resistència dels “bons homes” i de l’extermini dels heretges.

Marc, que amb penes i treballs -moltes penes i molts treballs- s’ha pogut casar i bastir amb les seves mans una caseta fora muralles, ha viscut alguns moments de felicitat: fills, amor… i moltes penúries de tota mena.

Els crims horrorosos seguiran produint-se, i els empresonaments, la bruixeria, la Inquisició de nou, amb intervenció fins i tot de Raimon de Penyafort, els clergues corruptes, els nobles que abusen del poder i l’omnipresent “mal de la guerra” segueixen puntuant de manera implacable la vida de Marc Roses… fins a l’emocionant final que no explicaré.

Joan, el narrador, ens diu per acabar el llibre que “He tergiversat algunes coses -poques-  però bàsicament aquesta és la història del meu pare, l’home que revivia sempre la mateixa guerra, així com la dels que li volien tot el seu mal”. I jo afegiria que també d’una colla de personatges que li volen bé, o ni una cosa ni l’altra, però que fan extraordinàriament viva i interessant la narració: l’agutzil Joan Valentó (un Pat Garrett del segle XIII), la beguina Rossell, Florina la bruixa, el seu home el savi comte Huguet, els amics Galcerà Oliver i Simó Robiol amb la seva inseparable Garsa. I molts més tots ben dibuixats i versemblants.

Són d’aquells que un cop acabada la lectura ens acompanyen amb vida pròpia.

Gran llibre!  No us deixeu enganyar per la il·lustració de la coberta, no és una novel·la només de guerres i cavallers, tot i que n’hi ha. És la vida de la gent de fa 750 anys… tan diferent i tan semblant a la nostra.

Títol: El mal de la guerra
Autor: Pau Faner
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 568
ISBN: 978-84-7588-358-8
Preu: 22€

Share

Quan vaig deixar de ser natura lleugera, d’Anna Altisén

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Ja sigui per defecte professional o per estar més sensibilitzada amb el tema, aquesta novel·la autobiogràfica m’ha sorprès en diversos sentits. Primer perquè Quan vaig deixar de ser natura lleugera no és d’aquells llibres autobiogràfics que expliquen la vida de l’autor des que neix fins al moment present sinó que, sense presses i des de l’experiència més sentida, l’Anna Altisén ens parla de la seva malaltia mental, aquesta que ella anomena melancolia però que en realitat va i ve entre la tristesa més profunda i l’eufòria més extravagant. I en segon lloc, perquè veure plasmat en un llibre què sent la persona que pateix una malaltia mental estant dins d’un psiquiàtric és ben diferent del que se sent treballant-hi com a professional.

L’Anna ens explica les seves anades i tornades als psiquiàtrics durant tota una dècada, l’acceptació de la malaltia com a un continu de la seva vida i la certesa de saber que la medicació serà ara i sempre la seva fidel companya de viatge. També ens parla de l’amor, de les diferències culturals i de l’acceptació a les persones per sobre de qualsevol ideologia, creença o convicció.

“Som temps perquè el nostre cos és naixement i mort contínua. Som temps perquè som memòria, encara que aquesta memòria deixi de funcionar. Som temps en relació amb nosaltres mateixos i no tant en relació amb el temps que marquen les agulles del rellotge.”

Quan vaig deixar de ser natura lleugera ha estat finalista del Premi Just M. Casero 2012 i és, en definitiva, un crit ferm a la voluntat de ser persona, per sobre de tot i de tothom, per sobre de qualsevol etiqueta i en qualsevol espai temporal.

Títol: Quan vaig deixar de ser natura lleugera
Autor: Anna Altisén
Editorial: Empúries
Col·lecció: Empúries Narrativa
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9787-872-2
Preu: 18€

Share

Vine com estàs, de Mercè Ibarz

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

El llibre que us comento avui és un llibre curiós. És el Vine com estàs, de la Mercè Ibarz.

És un llibre de relats curts, però només conté dos relats. Un, d’unes 54 pàgines, “La guerra vista des del mas” és un relat potent, situat en un mas d’un poble del Baix Cinca, i en el període que va des de dies abans de l’esclat de la guerra, la violència civil del primer moment, la mobilització dels joves per la batalla de l’Ebre fins la tornada dels vençuts i l’ambient de postguerra. L’autora ha construït el relat a partir dels testimonis recollits de membres de la seva família i ha transmès molt bé el que va significar aquest fet històric i les seves conseqüències en persones, famílies i pobles.

L’altre relat és completament diferent. “Repertori de passions” (94 pàgines) és una suite de 10 petits relats, que parteixen de la lletra de la cançó de Nirvana, Come as you are.

La “suite” té 10 moviments i cadascun  porta el títol d’un vers de la cançó

Come /As you are /As you were /As I want you to be/As a friend /As a friend/As an old enemy /Take your time/Hurry up/The choice is your/Don’t be late/Take a rest

(“Com estàs”/”Com estaves”/”Com vull que estiguis”/”Com a amistat”/”Com a vella enemiga”/”Al teu ritme”/”Afanya’t”/”Tu tries”/”Descansa” i finalment “Memòria, ah”)

i s’enllacen de manera que les últimes paraules d’un relat són pràcticament les primeres del següent.

Cadascun d’aquests “moviments” té el seu ritme i gira entorn de temes, persones i circumstàncies diferents: l’amiga, l’amic que mor, l’evocació d’un viatge, el moment transcendent de la formació de l’adolescent, de la Mercè Rodoreda (que l’autora ha estudiat i biografiat àmpliament), la mare modista, l’agonia del pare, la malaltia … I aquestes “danses” diferents que formen la suite estan unides per la veu íntima de l’escriptora que recorda i imagina amb un diàleg interior viu i amb molta llibertat expressiva:

…”ja no sé què pensar sobre si val la pena tenir memòria o no, si val la pena tenir records o no; molt sovint, bastant sovint, oblidar em sembla més important. I la imaginació. Recordar potser té més a veure amb la imaginació que no pas amb la memòria”… p. 93

És un llibre que no deixa indiferent. A mí, sens dubte, no m’ha deixat indiferent. I, naturalment per recomanació de l’autora, he estat després escoltant Caetano Veloso versionant la cançó Come as you are.

Títol: Vine com estàs
Autor: Mercè Ibarz
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-345-8
Preu: 17,90€

Share

L’estiu que comença, de Sílvia Soler

5 respostes

@Grup62 @Planetadelibros

La Marta Gil s’ha llegit un dels llibres que, sens dubte, molts de vosaltres portareu amunt i avall aquestes vacances! Aquí teniu la seva ressenya de L’estiu que comença, de la Sílvia Soler. I si no el porteu a sobre… malament!

Als que ens agrada la lectura o, més concretament els que devorem llibres, sovint ens trobem que després d’haver llegit un llibre d’aquells on als protagonistes els passa absolutament de tot (persecucions, volcans que entren en erupció, assassinats, robatoris…) busquem una obra que ens expliqui una història senzilla, normal, del dia a dia… Això sí, ben escrita.

I aquest és el cas de L’estiu que comença que, segons la Sílvia Soler, la seva autora, és “una novel·la on no passen moltes coses però al mateix temps passa tot, com la vida”.

L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies a qui acompanyarem al llarg de cinquanta anys de la seva vida. I durant aquestes cinc dècades viurem amb ells situacions que qualsevol de nosaltres podríem viure: la pèrdua d’un familiar, el primer amor, el naixement dels fills, un matrimoni fallit…

I durant tot aquest temps, hi ha un espai que apareix constantment: un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrènyer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre que, coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix com el cap d’any per donar pas als bons propòsits i fer net de tot allò que deixem enrera.

L’estiu que comença és una d’aquelles novel·les maques perquè sí que, sense grans floritures, ens commou i ens emociona mentre l’anem llegint, i que ha fet que la Sílvia Soler sigui mereixedora del Premi Ramon Llull d’enguany.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’estiu que comença
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9708-257-0
Preu: 21,50€

Share

Petjades de Nador, de Laila Korrouch

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

Venir d’un país que no té res a veure amb el teu ja és difícil per se, però fer-ho quan ets petit i et sents a gust al teu propi país és quelcom que, sens dubte, et marcarà. I això és el que li passa a la Laila Karrouch, la protagonista i autora de Petjades de Nador.

A la Laila li agradava jugar pels carrers de Nador, pujar als arbres i viure sense les preocupacions de qualsevol persona adulta, però l’any 1985 va quedar gravat en la seva memòria quan va haver d’anar a Europa, la terra promesa, aquella on ja hi feia temps que hi vivia el pare.

Quan véns d’un altre país no et sents ni d’aquí ni d’allà, però tant la Laila com la seva família sempre han tingut molt clar que mai perdrien la cultura, la religió i, sobretot, aquell lligam invisible als ulls estranys però que és tan estret entre els que són familiars. A vegades però, aquests lligams són tan forts que costa anar en contra de tot allò que t’han inculcat i que ara no et permet ser feliç.

Amb una carrera sota el braç, una feina que li permet viure tranquil·lament i una família força unida, i després de tot el que ens explicava a la seva primera novel·la, De Nador a Vic, poc s’espera el lector el gir que donarà la vida d’aquella nena marroquí que a mitjans dels vuitanta tot just arribava a Catalunya.

Carregada de cultura, d’amor i desamor, i d’arrels familiars, ens trobem amb una dona adulta, moderna i disposada a ser feliç.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Petjades de Nador
Autor: Laila Korrouch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1656-6
Preu: 18,00€

Share

El mar dels traïdors, de Jordi Tomàs

Deixa un comentari

@Ed_Proa @Grup62

La feixuga càrrega de l’home blanc català

Fa cent anys, Rudyard Kipling escrivia sobre com resultava de feixuga i admirable la càrrega que havia de suportar l’home blanc, britànic “of course”, obligat pels designis de la Història a assumir el deure de civilitzar, tot rescatant-los de l’estat salvatge, la resta de pobles de la Terra.

Els temps han canviat i el que ens toca és assumir que la civilització i l’estil de vida que hem pogut gaudir han estat el producte de l’explotació dels “salvatges”. Una de les formes, potser la mes descarnada, ha estat l’esclavitud i el mercadeig d’esclaus. D’això no se’n salva cap europeu… i els catalans tampoc.

Jordi Tomàs és antropòleg i ha viscut llargues temporades a l’Àfrica occidental, punt d’embarcament de milers d’africans que, caçats com animals, van ser transportats en condicions infrahumanes dins de vaixells mercants a ser venuts a Amèrica per treballar als camps de cotó, de cacau, de cafè, de canya de sucre…

És això el que l’ha empès a descriure, en forma de novel·la a El mar dels traïdors, com eren aquells macabres viatges. Antoni Riubò, el nostre protagonista, accepta ple d’il·lusió la feina de metge del bergantí Verge de Montserrat que, salpant des de Barcelona, fa la ruta de les Amèriques passant per Àfrica on ha de recollir mercaderia (ivori, espècies, eben) i desembarcar-la als ports de Puerto Rico, Cuba,…

Fill d’una família rural modesta de la Plana de Vic, Riubò ha pogut estudiar a la Universitat de Barcelona gràcies a la generositat del seu oncle que ha fet fortuna a Amèrica. I la feina també l’obté per les coneixences i contactes de l’oncle. L’acció transcorre entre juny de 1864 i febrer de 1865.

Estructurada com una barreja de diari personal i transcripció de cartes que va enviant el jove Antoni a la seva mare, al seu cosí, al seu professor, la novel·la ens va fent presenciar com lentament i dolorosament va obrint els ulls sobre la veritable natura del comerç que ajuda a fer el vaixell. I no tan sols això si no què i qui hi ha al darrera d’aquell terrible negoci.”

“Però els catalans… també?”, pregunta incrèdul el protagonista. La resposta afirmativa és, em sembla, el missatge que Jordi Tomàs ens està enviant a tots els lectors. No és per atzar que la fragata porti per nom Verge de Montserrat. Assumir aquesta part fosca però importantíssima del nostre passat més immediat és la feixuga càrrega que ens toca als catalans del segle XXI. I que ara això mateix ja no passi no vol dir que no segueixin produint-se arreu, i aquí també, altres situacions d’explotació terribles.

El mar del traïdors és molt bon relat i està escrit amb el tremp suficient perquè t’obligui a llegir-lo d’una tirada esperant conèixer el desenllaç. Un desenllaç que no revelaré, naturalment!

Llegiu-lo mirant el mar, ara que n’és el temps, tenint a la vista una casa modernista feta bastir per algun indiano de Lloret, de Calella, de Sitges… Preneu-vos un rom cremat apagat amb cafè i reflexioneu mentre us mengeu la xocolatina del 90% de cacau.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El mar dels traïdors
Autor: Jordi Tomàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-362-5
Preu: 17€

Share

M’agrada el sexe!, de Roser Amills

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

M’agrada el sexe! Un títol sense embuts per a un llibre que va arribar recentment al Nosaltres. A més, com que era una tramesa per a premsa, venia acompanyat d’uns brillantets adhesius per enganxar-se’ls al cos… Jo, que en alguna ocasió ja us he explicat que vaig passar tota l’EGB en una escola de monges, vaig pensar “i ara, què en fem, d’això?”. A quin dels lectors que participa al Nosaltresllegim li podia enviar el títol sense que es prestés a la brometa i al hehehe…? Els homes els vaig descartar els primers, però ara m’adono que potser era un error, perquè tot i que el llibre està orientat a la felicitat sexual (això resa el subtítol) de la dona, no és només per a ella. Tot seguit vaig remirar la llista i no em vaig acabar de decidir… per començar no sabia si enviar el llibre amb els brillants o sense!

Bé, doncs, fet i fet, vaig pensar “llegeix-te’l tu, Montse, i matem-ho!”. No sabeu quin encert va ser aquesta decisió! El llibre es llegeix bé, com una obra de no ficció (tot i que el tema requereixi la seva fantasia!) que aborda sense embuts i amb un punt de vista molt proper la vivència del sexe per part de les dones. Perquè us feu una idea del to, us cito un fragment de la introducció “fes-ho, no dubtis més ni en desconfiïs, dóna i rep sexe amb generositat i conscientment, aquesta energia intercanviada enriquirà el teu creixement personal i t’ajudarà a afrontar tot el que vingui, ja siguin problemes personals, cartutxeres o arruguetes de riure”.

Diu en un moment donat “Cadascú que s’ocupi de la seva sexualitat per poder oferir-la a l’altre en perfectes condicions, només així obtindrem alguna cosa autèntica, sòlida i enriquidora per compartir”. Per ajudar a aconseguir-ho, la Roser Amills proposa els 25 jocs que hi ha al final del llibre – Si desitges una parella motivada, dóna-li motius!,- que us convido a llegir del mateix exemplar que ho he fet jo. Perquè ara, uns quants dies després que aquest llibre arribés i em cremés a les mans, ja he decidit que us el recomano  a totes (i a tots!); el meu exemplar el teniu a la vostra disposició. Aviseu-nos aviat, que si comencem vacances no hi serem a temps!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el vídeo que n’ha fet l’autora.

Títol: M’agrada el sexe!
Autor: Roser Amills
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1657-3
Preu: 18€

Share

La química de les relacions, de Ferran Ramon-Cortés

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

En Xavi és un dels Nosaltres que més ha treballat a nivell de gestió empresarial. És per això que li hem passat La química de les relacions del Ferran Ramon-Cortés perquè ens l’expliqui. Aquí teniu la seva ressenya:

Els del Nosaltresllegim em van passar -en aquell moment vaig pensar que “col·locar”- el llibre del Ferran Ramon-Cortés per la meva experiència en diverses empreses i en la gestió de recursos humans.

La veritat és que, al principi, vaig agafar el llibre amb una mica de mandra i el vaig començar a llegir “per complir” amb l’encàrrec, però a mesura que vaig anar avançant hi vaig trobar coses que vaig trobar realment interessants.

En un entorn laboral (o no tan laboral) és bàsic saber com establir i equilibrar aquestes relacions entre les persones. Com dir les coses que cal dir per aportar-hi valor, treure ferro, crear un entorn que porti a fer la feina ben feta, i sobretot, que les persones que han de fer aquesta feina ben feta estiguin satisfetes d’haver-ho fet amb la gent que els envolta.

Aquest llibre dóna claus sobre com gestionar les relacions perquè aquestes arribin a bon port. Com bé diu l’Eli a la seva ressenya, cal equilibrar la balança entre què volem dir i com volem que l’altre ho rebi.

La química de les relacions no és la “panacea de les relacions”, però sens dubte és una lectura molt i molt útil per a totes aquelles persones que vulguin millorar aquestes relacions. Sigui en una empresa, o no.

Una bona lectura d’estiu per preparar la tornada de les vacances!

Xavi, prenem nota de la teva recomanació!

Títol: La química de les relacions
Autor: Ferran Ramon-Cortés
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9809-238-7
Preu: 15€

Share