Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

El petit lladre d’ombres, de Marc Levy

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

L’escriptor francès Marc Levy va saltar a la fama a casa nostra gràcies a la  novel·la I si fos veritat…, un llibre que va donar vida a la pel·lícula Ojalá fuera cierto. Temps després, l’autor es va consolidar amb les novel·les El primer dia i La primera nit que van superar, i molt, l’èxit obtingut anteriorment.

El petit lladre d’ombres comença en la infància d’un dels protagonistes: un noi estudiós, aplicat en els estudis però alhora molt tímid, que s’enamora d’una de les seves companyes de classe. Però casualment, el noi més ganàpia i busca-raons de l’escola també s’enamora de la mateixa noia i amb aquesta confrontació neixen els problemes, tant a l’escola com a casa, ja que el seu pare l’ha abandonat. La seva única via de fugida és la seva amistat amb el jardiner de l’escola que li ensenya algunes lliçons de vida.

Aquesta novel·la d’iniciació té l’estil de l’escriptor: de molt fàcil lectura i, sobretot, de descobriment de les coses i les segones oportunitats. Si us han agradat les anteriors novel·les d’en Levy, aquesta us encantarà. Ah! I si voleu trobar sentit al títol, haureu de llegir la novel·la…

Títol: El petit lladre d’ombres
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6641-630-6
Preu: 18,90€

Share

De sobte, truquen a la porta, d’Etgar Keret

3 respostes

@Ed_Proa @Grup62

En Martí s’ha llegit De sobte, truquen a la porta, d’Etgar Keret, i encara no sabem si ens l’ha ressenyat. Aquí teniu el seu escrit.

He decidit que me’l llegiré. L’he vist quan ha arribat i me l’he fet meu. De fet, només veient la faixa que porta el llibre ja em convenç. El recomana el Quim Monzó i tampoc és un autor d’aquells que fa escarafalls positius. Normalment va al revés. Els escarafalls els fa negatius. Doncs res, tu. Ja el tinc. I m’he posat a llegir-lo… i mira que em costa llegir, però aquest me l’estic ventilant molt ràpid. He de fer-ho més sovint això de llegir llibres de relats curts. No pel tema del metro, sinó perquè segueixo millor el fil argumental de les coses. O no… vés a saber.

Com deu ser aquest Etgar Keret per aconseguir trobar aquests punts de partida dels contes a De sobte truquen a la porta? Me l’estic imaginant a casa, davant de l’ordinador, repassant papers que ha anat escrivint mentre anava viatjant en autobús per Tel Aviv, desgranant petites idees i qüestions surrealistes tot convertint-les en conte com a De fet, últimament tinc unes ereccions tremendes, amb en Ronel, el gos terrier d’en Darko “llepant-li la trempera matinera” mentre “un pensament fulgurant li va travessar l’ensopit i relativament desocupat cervell: «Això és sexe?»”. En Keret deu tenir un gos que llepa? Ai. No ho sé. Vés a saber…

I aquest conte de l’Ella i en Tsiki? Aquesta història que parteix d’un petó apassionat que acaba amb una ferida amb sang, i ella descobrint que el seu xicot té una cremallera sota la llengua i, després de descordar-la, trobant-hi algú altre? Com se t’acut això, Keret? Diria que d’això en diuen… talent! Això! Talent! Doncs res tu, que me l’estic llegint i no paro de pensar que això ha de sortir d’experiències pròpies o pensaments viatgers: “no hi ha res més estrany que sentir xinès parlant hebreu”. Segur que aquesta frase final de conte ha sortit d’una sessió d’acupuntura. No ho sé. Vés a saber…

L’únic problema és que m’estic acabant massa ràpid el llibre. M’encanten aquestes situacions com les d’en Joseph, o la d’en Celles, en Tireta, en Bigotis,… Per fer l’escrit del Nosaltres hauria de seguir els consells de la reportera del conte Quin animal ets quan li diu allò de “Escriu alguna cosa de veritat: una història, no només un grapat de paraules. Escriu amb naturalitat, com fas sempre”. Sí. El millor serà seguir els consells de la reportera que filma l’Etgar Keret mentre escriu. Si, oi? No ho sé. Vés a saber…

M’he acabat el llibre en un tres i no res, m’ha encantat, no deixo de recomanar-lo a tothom i, francament, el pitjor és que no sé com faré l’escrit pel Nosaltresllegim. Espero que em surti bé. Li hauré de preguntar a en Keret com s’ho fa per escriure així de bé. A saber com s’ho fa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: De sobte, truquen a la porta
Autor: Etgar Keret
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-348-9
Preu: 18,90€

Share

Indecències, d’Alan Bennett

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Dues històries en un llibre que un bon amic lector em va recomanar.  “Riuràs molt”, em va dir. Doncs sí, no es va equivocar. M’ho he passat molt bé llegint El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes, les dues històries indecoroses que donen cos a aquestes Indecències d’Alan Bennett.

Curiosament, no he assenyalat cap pàgina per seleccionar-ne una cita. Per què? Doncs perquè trobo que tot plegat és digne de ser destacat. Imagineu-vos, per exemple, la situació d’una vídua que es dedica a fer d’actriu per als estudiants de medicina. Sí, sí, ella fa veure que està malalta i va explicant els símptomes perquè els metges puguin avaluar-la i fer diagnòstics… arriba a un grau de perfeccionament increïble, la veritat! I aquesta senyora (que es defineix a sí mateixa com una mica tímida), per guanyar-se uns calers, no té una altra idea que posar hostes a casa seva… Resulta que hi apareix una parella que converteix casa seva -en paraules del narrador- si no del tot en un bordell, sí en un indret de comerç, permuta i intercanvi eròtic.

El segon conte encara em va agradar més. Ens presenta un assessor bancari, en Graham, que és gai i que es casa per interès amb una senyora rica i llesta… Però he dit per interès i hauria d’haver dit per interessos, perquè els hipotètics guanys que ha d’obtenir són diversos! Llegiu-lo i ho veureu!

En Martí va comentar Amb una mà al davant i l’altra al darrere i va dir que “tot el que llegeixes és imaginable”. Comparteixo aquesta opinió: és un humor britànic molt gràfic, com si veiessis una bona pel·lícula de dissabte a la tarda.

Títol: Indecències
Autor: Alan Bennett
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 196
ISBN: 978-84-9787-846-3
Preu: 11,99€

Share

L’art de la defensa, de Chad Harbach

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots, Nosaltres.

Si us agrada el beisbol, aquest és el vostre llibre.

En Henry Skrimshander, l’Skrim pels amics, acaba d’ingressar al Westish College, una universitat de “gamma baixa”, per dir-ho d’alguna manera.

L’Skrim no abandona mai dues coses: una és el “Zero”, el seu guant de la bona sort, i l’altra és el llibre L’art de la defensa, escrit pel seu idolatrat Aparicio Rodríguez, exjugador de beisbol i que ara es dedica a fer de cercador de promeses d’aquest esport.

Es veu que l’Skrim és bo. Molt i molt bo. Hi ha diversos ulls que l’observen, i és per això que entra en una dinàmica d’entrenament i de disciplina que… que va de la llàgrima al vòmit de forma aleatòria.

És inhumà veure les pallisses que es fot aquest pobre nano, els horaris irreflexius, la dieta més que severa i la bogeria que comporta voler formar part de l’elit del món de l’esport. Quina animalada, déu meu!

Però no tot és beisbol. En aquesta petita universitat hi ha un marro… Començant pel senyor rector, passant per la seva estimada filla acabada de separar, pel xicot entrenador de la noia, i acabant pel pobre Skrim.

Si voleu saber què passa de debò al Westish College, ja ho sabeu: toca llegir L’art de la defensa de Chad Harbach.

Títol: L’art de la defensa
Autor: Chad Harbach
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-6641-616-0
Preu: 22€

Share

Himno, de Lydie Salvayre

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

En Martí s’ha llegit el llibre Himno, de Lydie Salvayre, i ens el ressenya per tots Nosaltres.

Fa temps, quan rumiava entre seguir estudiant i fer una tesi doctoral o buscar feina per no dependre de beques molt limitades, vaig llegir un llibre que parlava sobre la música, la seva textualitat, hipertextualitat i… coses més complicades. Recordo llegir que Espanya, fa molts anys, li va pagar un munt de diners a un senyor per una tonada. I aquesta tonada és l’himne d’Espanya. Els himnes no són cançons ni tonades. Són un col·lectiu fet música amb tot el que això representa.

Quan Lydie Salvayre escriu Himno parla d’això. Però sobretot parla de què va suposar que Jimi Hendrix “perpetrés” l’himne dels Estats Units davant de milers de persones, el 18 d’agost de 1969, a Woodstock. El guitarrista esquerrà va brodar, rebuscar, retrobar, retre homenatge, i molt més… quan va agafar una Stratocaster girada i va reproduir i reinterpretar aquella melodia, distorsionant-la i estimant-la fins a límits insospitats.

El llibre parla de què va suposar aquell dia i aquell himne, però també explica com Jimi Hendrix es va convertir en l’intèrpret. La vida, les circumstàncies, la guerra del Vietnam, etc. Pareu atenció, també, a com ho explica formalment:

Porque Hendrix hizo esto: se apoderó del himno americano le arrancó su vieja vestimenta y las medalles que tintineaban en su pecho militar e introdujo en él su rechazo violento de un mundo violento, un rechazo de una violencia loca, de una violencia cien veces más violenta que todas las violencias que explotaban aquí y allá.
Hendrix se apropió de una violencia que la juventud de su época no había hecho, hasta ese momento, más que padecer.
Se la apropió como una parte reivindicada de sí mismo,
como una fuerza de combate,
una fuerza de vida,
desmesurada.
una Furia en él se levantó contra la afectación,
contra la mentira,
contra la guerra que es la más fea de las fealdades,
contra los crímenes organizados por el gobierno a los que una parte de América, hipócritamente se acomodaba, contra las arrebatadas pasiones por la muerte de aquellos que no corrían ningún peligro de morir, y me estoy refiriendo a esos poderosos que se obstinaban, unos por interés y otros por orgullo imbécil, en una guerra desastrosa.
A golpe de descargas eléctricas, estremeció el espacio y las mentes.

I tant que ho va fer. Aquest llibre n’és una bona mostra. Sovint em pregunto d’on surten els llibres. I en aquest cas no he parat d’imaginar-me Lydie Salvayre escoltant, meravellada, una i una altra vegada, la gravació de Hendrix tornant a crear The star spangled banner un 18 d’agost de 1969.

Títol: Himno
Autor: Lydie Salvayre
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-1532-549-9
Preu: 18€

Share

La llista dels meus desitjos, de Grégoire Delacourt

4 respostes

@Ed_62 @Grup62

La Mariela s’ha llegit La llista dels meus desitjos, de Grégoire Delacourt, i ens el ressenya per a tots Nosaltres.

D’una tacada! El comences a llegir i no t’adones que ja s’ha acabat.

La llista dels meus desitjos de Grégoire Delacourt és una novel·la curta, moooolt curta de pàgines, molt profunda de contingut i plena d’humanitat.

“Només als llibres es pot canviar de vida. Es pot esborrar tot amb una paraula.”

La protagonista d’aquesta història és Jocelyne, la Jo, que té una merceria a Arràs i escriu un blog sobre costura que es diu Deuditsdor. Les seves millors amigues són dues bessones que regenten el saló de perruqueria i estètica que hi ha al costat de la merceria. El seu marit, que també es diu Jo, Jocelyn, és un home força normalet, i els seus dos fills ja s’han independitzat.

De cop, li toca la loteria -divuit milions d’euros-  i pot tenir tot allò que desitja. És en aquest moment quan comença a escriure la llista dels seus desitjos…

Confesso que no coneixia l’autor i, de fet, per com tracta el tema i es posa en la pell de la protagonista, amb un punt de vista molt femení, creia que era una dona. Però no, Grégoire Delacourt és un home, i com a autor cal tenir-ho en compte.

En definitiva, una “petita” però gran novel·la, plena de sensibilitat i que et fa reflexionar sobre la felicitat de les coses quotidianes, sobre els valors materials i la seva potencialitat per canviar-te la vida. Una petjada d’optimisme en temps de crisi.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Aquí teniu el booktràiler del llibre:

Títol: La llista dels meus desitjos
Autor: Grégoire Delacourt
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-2977-096-4
Preu: 14,90€

Share

Sóc una dona, d’Ann Bannon

1 resposta

@labutxaca @Grup62

En acabar la primera novel·la de la sèrie “Les cròniques de la Beebo Brinker”, Una noia diferent, i després d’haver seguit la trajectòria de la Laura Landom fins al Village de Nova York, em vaig quedar intrigada per saber com s’ho faria en aquesta nova vida. Ara però, ja ho sé! He llegit Sóc una dona, de l’Ann Bannon, i no m’ha decebut. Al contrari: m’ha semblat millor que el primer llibre.

En una època en la qual expressar lliurement la tendència sexual d’una persona era delicte, el Village es converteix en refugi de molts gais i lesbianes. És aquí on la Laura descobreix que no és l’única dona a qui li agraden les dones i que un home també pot arribar a ser el seu millor amic. Amb una nova companya de pis i un nou embolic amorós, la Laura sobreviu a una feina que l’absorbeix, a les mentides que l’envolten i a la visita del seu estricte pare a la ciutat. Però sobretot, sobreviu a la tòrrida relació que estableix amb la, per fi, Beboo Brinker.

Ann Bannon descriu perfectament un moment de la història de l’homosexualitat amb aquesta novel·la carregada de romanticisme, patiment i superació on la protagonista aprèn lliçons molt valuoses que la portaran a madurar. Situacions en les quals moltes lectores de l’època i de l’actualitat s’hi veuran reflectides.

Us deixo amb una afirmació/advertència totalment certa del Village Voice que apareix a la contraportada:

“Els llibres de l’Ann Bannon et captiven. Un cop comencis en voldràs més… i més”.

Si en voleu fer un tast, aquí podeu llegir el primer capítol en pdf.

Títol: Sóc una dona
Autor: Ann Bannon
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Sèrie Pulp Fiction
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9930-599-8
Preu: 14,96€

Share

La trama matrimonial, de Jeffrey Eugenides

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La Mariela se’ns estrena al Nosaltresllegim amb La trama matrimonial, de Jeffrey Eugenides. Benvinguda!

Confesso que La trama matrimonial és la primera obra de Jeffrey Eugenides que llegeixo. En el seu moment no vaig llegir ni Les verges suïcides (1993) ni Middelsex (2003), però crec que no trigaré a fer-ho. És el que em passa quan un autor m’apassiona i Eugenides ho ha aconseguit. Reconec que no és una novel·la per llegir al metro (508 pàgines), però no tant pel pes físic sinó pel pes intel·lectual que suposa llegir-la. Encara que, en els meus trajectes de bus, moltes vegades he estat a punt de saltar-me la parada! La trama matrimonial enganxa des del principi.

És la història de tres personatges: Madeleine, Leonard i Mitchell, i de les matèries que estudien a la Universitat de Brown (literatura, biologia i teologia) a principis dels anys 80. La novel·la comença el matí en què es llicencien, i Eugenides ens parla ja de llibres:

PER COMENÇAR , FIXEU-VOS en els llibres (…) un munt de Dickens, una miqueta de Trollope, al costat de bones racions d’Austen, George Eliot i les imponents germanes Brontë.

Les tribulacions amoroses, el matrimoni i les relacions entre els personatges són l’eix central de la història.  Madeleine, una estudiant de literatura especialista en novel·la romàntica, es veu enganxada en un triangle amorós i dividida entre els seus dos companys d’universitat.  El cor la porta cap a Leonard (la major part de la novel·la), i el seu cap i els seus pares cap a Mitchell. En Leonard, és un estudiant de biologia, carismàtic i depressiu; i en Mitchell, d’altra banda, és estudiós i espiritual, i és el gran amic de la Madeleine, de qui està obsessionat.

Els problemes d’amor de la Madeleine i la recerca de la felicitat són la trama principal de la novel·la: el seu cor està trencat, tant a les classes de semiòtica com quan fa la declaració d’amor a Leonard amb les paraules del Discurs Amorós de J. Derrida: “Una vegada feta la primera confessió, (t’estimo) ja no té cap mena de sentit…”.

Però hi ha una trama paral·lela que ens submergeix en la literatura, en la semiòtica; en els coneixements de biologia i en un recorregut a través de la filosofia, la psicologia i la religió. Menció especial per la descripció de les fases per les quals passa un maníac depressiu, a través de la mirada d’en Leonard quan intenta prendre el control de la seva malaltia, dels seus pensaments i reduint la dosi de liti.

Segurament hi ha molts records autobiogràfics i universitaris de l’autor a través del recorregut per Europa i de la recerca espiritual d’en Mitchell a Calcuta, quan fa de voluntari d’una de les cases de la Mare Teresa de Calcuta. Personalment, perquè la meva formació és de ciències, crec que al llibre hi ha una mica massa de teoria de la literatura i semiòtica, però a la novel·la hi ha moments realment brillants, i la recessió econòmica que van patir els Estats Units durant la dècada dels 80 ens és molt actual i ens submergeix en la nostàlgia de les cartes per correu postal, ara que tots anem plens de telèfon mòbil, WhatsApp i correu electrònic.

Sincerament, val molt la pena llegir aquest llibre. Fins i tot al metro.

Al metro i a tot arreu!

Títol: La trama matrimonial
Autor: Jeffrey Eugenides
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-9787-835-7
Preu: 22,90€

Share

En una sola persona, de John Irving

3 respostes

@Ed_62 @Grup62

Diu Shakespeare a Ricard II que “així sóc, en una sola persona, molts personatges, i cap no és feliç”. Billy (de William, curiosament) és l’escriptor protagonista de la darrera novel·la de John Irving, que també juga a ser molts personatges al llarg de la seva vida, i tampoc no sembla ser massa feliç…

Però deixeu-me que us expliqui una mica l’argument abans que no m’empatolli! En una sola persona és la narració autobiogràfica d’un escriptor anomenat Billy Abbott que va des de la seva adolescència fins al moment actual, quan ja té uns 70 anys. La vida sentimental d’aquest home i com descobreix la seva condició de bisexual és un dels pilars sobre els quals gira la trama, que sovint voreja el documental, perquè ens submergeix en l’agonia de l’època Reagan i els morts per la SIDA. La podem catalogar com a drama, però els episodis amb una càrrega irònica o sarcàstica sovintegen.

Conec un bon grapat de fans incondicionals de John Irving i entenc perfectament per què ho són. Jo no tinc el carnet d’aquest club però hi simpatitzo, entre d’altres coses, per textos com aquest (tingueu en compte que el noi, el “jo”, s’enamora d’un lluitador -un esport lligat a Irving- i sap que li caldrà defensar-se):

Era prou romàntic per creure’m que la senyoreta Frost ho sabia, això, de mi? Creia que ella era la primera persona que entenia que una sola persona no m’ho podria donar mai tot?
Sí, probablement. Al capdavall, jo només tenia dinou anys. Era un noi bisexual amb una passada enrere contundent. Només era una clau, i jo no era lluitador, però se n’aprèn molt dels bons mestres.

Confio que, com va passar amb L’última nit a Twisted River, siguem molts nosaltres llegint Irving i comentant-lo aquí. Compartir grans llibres sempre és un plaer quan ens enamorem dels autors…

– (…) No hi ha persones inadequades; som lliures per enamorar-nos de qui vulguem.
– Que no hi ha gent “inadequada” per enamorar-se’n? Ho diu de debò? (…) Ja ho crec que n’hi ha, William, i hi ha bona literatura sobre el tema de l’enamorament de persones inadequades.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En una sola persona
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-2977-004-9
Preu: 22,50€

Share

Una noia diferent, d’Ann Bannon

2 respostes

@labutxaca @Grup62

Quan et cau a les mans una novel·la com Una noia diferent no t’esperes que es tracti de literatura lèsbica dels anys 50-60. I quan la llegeixes, el que penses és que, realment, l’Ann Bannon, l’autora de la sèrie Les cròniques de Beebo Brinker, va ser una capdavantera en aquest tipus de literatura. Potser per això les seves novel·les es van publicar amb pseudònim.

A Una noia diferent, l’autora ens explica la innocència de la Laura, una jove tímida i insegura que comença la universitat. Allà hi troba la Beth, que li farà de guia i mentora, introduint-la en la germandat. La Beth, en canvi, és serena, decidida i molt segura de sí mateixa, trets que faran que la Laura l’admiri fins a fer-li sentir quelcom més enllà d’una simple amistat. La relació que s’estableix entre elles les permet créixer, madurar i saber realment qui són.

Se’ns presenta, doncs, una història on les protagonistes es veuran immerses en secrets, amor, complicitat i molts embolics emocionals… perquè si hi ha quelcom que destaqui en aquesta novel·la és precisament això: el dubte.

Aquesta edició que ha fet labutxaca, a més, inclou un pròleg magnífic de l’autora on no només explica què va significar per a ella escriure aquesta sèrie de novel·les, sinó que també narra quin va ser l’impacte que van tenir en la societat.

Si alguna vegada heu llegit novel·les roses, segur que aquesta us encantarà. I si no ho heu fet mai, també us agradarà, perquè el que s’amaga dins les pàgines d’aquest llibre és el retrat de què va ser la dècada dels 50 per a un col·lectiu determinat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una noia diferent
Autor: Ann Bannon
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Sèrie Pulp Fiction
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-9930-598-1
Preu: 14,96€

Share