Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

Vidre, de Sam Savage

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Nosaltres, ja començo dient-vos que aquest llibre val la pena.

L’Edna és una dona gran bastant singular. En Clarens, el seu marit, l’ha deixat vídua i l’editorial on treballava li pregunta si vol fer un petit pròleg per a un llibre del seu marit.

Al principi li fa més ràbia que una altra cosa, però després s’ho repensa i comença a escriure a màquina com una boja.

I no escriu un pròleg. Escriu els pensaments que li vénen al cap després d’una vida en comú que li ha deixat un regust agredolç a la boca. Més agre que dolç, la veritat.

La seva relació amb la veïna, la Sra. Potts, no té preu. I no us diré res més…

A estones tràgic i a estones còmic, és un llibre per llegir amb calma. No és de pim-pam-pum-i-fora, no… És dels de rumiar una bona estona.

Diu tantes coses en tan poques pàgines, que ni falta ni sobra res.

Bo de debò.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Vidre
Autor: Sam Savage
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-381-7
Preu: 18€

Share

Després del terratrèmol, d’Haruki Murakami

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Després del terratrèmol ha estat el meu primer Murakami, però no crec que sigui l’últim. Tenia moltes ganes de valorar per mi mateixa aquest autor, que sempre veig a les travesses per al Nobel. És evident, tot just encetar el llibre, que té un estil propi, depurat, poètic, blanc, que ens permet entrar en el relat des de molt a prop i amb la mateixa cadència que viuen els personatges. Un ritme lent que es veu sacsejat per l’arribada del terratrèmol de Kobe. Recordo bé les imatges de la desgràcia, tot i que ja fa gairebé vint anys que va passar. Tanmateix, us dic amb franquesa que no tinc clar si les recordo perquè les vaig enregistrar a la memòria visual o bé perquè en Murakami me les hi acaba de posar. I no és que en parli massa directament, del terratrèmol. No ens l’explica… senzillament hi és.

En aquests sis relats –alguns més estrafolaris que altres- hi ha alguna cosa que es trenca. No només ho fa la terra sota els peus, sinó també les parelles (us recomano el darrer conte i el primer), les rutines, les relacions de cadascú amb les seves misèries més íntimes… Si voleu que us digui, mentre el llegia –intercalat amb una altra obra de no ficció- pensava “vols dir que anem bé?”, perquè hi ha moments que és molt… no sé com dir-vos-ho… rar. Ara bé, vist amb perspectiva, trobo que les imatges que troba l’autor són bones, memorables. Estic recordant ara mateix un fragment on es descriu com es construeix una foguera a la platja i és una filigrana, plena de bellesa plàstica i ordre narratiu: l’acció transcorre en primer pla però pel fons va passant el foc, la calor, la creació i la destrucció… bellíssim!

Us he triat una cita del relat que es titula Tailàndia. Li diu un xofer tailandès a una doctora japonesa que du un pes enorme a dins, “una pedra”:

És una cosa ben curiosa, això dels terratrèmols. Ens pensem que el terra que trepitgem és dur i inamovible. Fins i tot hi ha l’expressió “tocar de peus a terra”. Però un dia, de sobte, ens adonem que no és així. El terra i les roques, que ens pensàvem que eren ben sòlids, es desfan com si fossin líquids.

La literatura, per sort, roman.

Títol: Després del terratrèmol
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9787-834-0
Preu: 17€

Share

Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, de Katherine Pancol

1 resposta

@labutxaca @Grup62

Hola Nosaltres! Oi que algú de vosaltres ha llegit la trilogia de la Katherine Pancol? Ja sé que vaig una mica tard… però quan no es pot, no es pot!

És el segon llibre que llegeixo d’aquesta bona dona. El primer va ser Jo, per damunt de tot, i em va agradar moltíssim.

En aquest cas, la cosa ha anat d’una manera diferent. I crec que és perquè he començat la casa per la teulada.

Constantment, durant aquest Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, es fan referències a El vals lent de les tortugues i a Els ulls grocs dels cocodrils… i servidora no ha llegit cap d’aquests dos llibres.

Vulguis o no, i encara que el llibre es pugui llegir independentment dels altres dos, no deixa de ser un obstacle trobar-te amb coses que et deixen una mica a la deriva, sense una bona ubicació.

Aquest és, bàsicament, un llibre de dones. I més concretament, un llibre de dones histèriques. Practiquen diferents tipus d’histerisme però al cap i a la fi, des de la portera que es tenyeix els cabells de colors variats fins a la gran dama amb estudis superiors, estan totes com unes cabres.

Hi surten dones amb perfils ben diferents: joves, no tan joves i definitivament velles. Dones bones, tendres, generoses, gairebé innocents, i d’altres que són orgulloses, atrevides, romàntiques, conspiradores, maquiavèl·liques i horribles!!

De senyors, també en surten, però en qualsevol cas, en aquesta novel·la, el paper estel·lar és per a les dames.

Sembla que el nus que es crea de bon principi sigui impossible de desfer, però al final la Pancol ho soluciona tot amb solvència.

En fi. Veurem si passat un temps prudencial, m’animo i faig la trilogia completa. Tindria el seu què, oi?

Títol: Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns
Autor: Katherine Pancol
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 792
ISBN: 978-84-9930-586-8
Preu: 12,95€

Share

Terra, de David Vann

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La història d’una família… si és que això que ens presenta l’autor en podem dir així. N’havia sentit a parlar, a casa, d’en David Vann, i per això quan vaig veure el darrer títol, Terra, vaig córrer a buscar-lo. I no em puc queixar del consell, la veritat. Ara, això sí, no ha estat una lectura plàcida. Us puc garantir que quan el tens a les mans la casa se t’omple de gent boja que surt del llibre i ve a neguitejar-te sense compassió.

El Galen és el protagonista. Viu amb la seva mare en una casa on van rebent visites de la tieta, una senyora que busca desesperadament els diners de l’àvia (una dona amb Alzheimer), i la cosina, que és una malalta sexual. Segons la mare, tot hauria de ser perfecte (te a mitja tarda, convencionalismes socials,…) però a l’hora de la veritat hi ha una mar de fons “made in Vann” terrible.

I per què Terra? Doncs perquè el noi vol convertir-se en terra, quan medita. Vol sortir del seu cos perquè ell està cridat a ser alguna cosa més important… I a fe de Déu que ho aconsegueix, això de fer una cosa sonada. Us haureu de llegir la novel·la per saber què és, perquè dir-vos-ho seria tan salvatge com aquest relat. Com aquesta novel·la d’un autor inquietant que ens angoixa en una Alaska freda i plujosa o en una Califòrnia on el sol crema fins i tot les ànimes. Com a l’infern…

Títol: Terra
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-824-1
Preu: 21,90€

Share

L’arròs de la tieta Palma, de Francisco Azevedo

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Diuen d’aquest llibre que va d’una nissaga familiar que està triomfant al Brasil a base de bé. Si la cosa continua i en surten noves entregues, no me les penso perdre perquè això ha estat una troballa deliciosa.

El José Custódio i la María Romana es casen a Viana do Castelo, Portugal, l’onze de Juliol de 1808. Aquesta és una data molt important perquè el regal de casament que els fa la tieta Palma és un sac amb 12 quilos d’arròs.

És l’arròs que han rebut els nuvis al sortir de l’església com una pluja blanca i inacabable i que la Palma va recollint de terra amb una paciència infinita i amb tot el “carinyo” del món perquè, segons ella, aquest arròs està beneït. No és un arròs qualsevol.

Quan el seu germà descobreix què ha fet la Palma, es posa com un animal i li diu de tot: que n’ets de poc generosa, estàs sonada, això és una porqueria, això és una autèntica indecència, els ompliràs la casa d’animalons…

La María Romana, en canvi, rep el regal amb il·lusió i afecte i fa que aquest arròs formi part del seu escàs equipatge quan tots tres han de deixar la seva estimada Viana de Castelo per marxar cap a Brasil cercant una vida millor.

L’arròs de la tieta Palma és un personatge més del llibre i potser un dels més importants, a banda de la Palma, és clar, que és una dona que val el seu pes en or. És fabulosa!

És una delícia de novel·la des del començament fins al final. Una novel·la que et fa venir unes ganes boges de trucar a tota la família, reunir-los a taula, dir que te’ls estimes i fer un bon arrosset amb ells. I si pot sortir com el de la Palma, encara millor.

El recomano de tot cor.

Títol: L’arròs de la tieta Palma
Autor: Francisco Azevedo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-6641-573-6
Preu: 19,90€

Share

L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3, de Suzanne Collins

1 resposta

@Llibresjoves @Grup62

I acabem amb la nissaga els Jocs de la Fam amb el darrer llibre. Potser és el més fosc de tots, tot i que els dos anteriors, deixa’ls córrer! Però segur que és el que més farà reflexionar els nois i les noies que el llegeixin. I potser també caldria que els pares i les mares sabessin què llegeixen els seus fills per poder comentar-ho, discutir-ho i entendre-ho conjuntament. Així, la lectura passaria a ser, a més d’un acte íntim i personal, un espai comunicatiu entre les famílies.

Ara m’he passat en les meves reflexions… D’acord, a la feina:

Finalment ha esclatat. La revolta als Districtes ja és un fet i la Katniss ha de prendre partit, malgrat les seves pors. Però en Peeta ha quedat enrere! I ara què? Què es pot fer per a salvar tothom? De fet, tampoc no queda tothom: queda la gent que el Capitoli no ha arrasat per a intentar mantenir el poder centralitzat.

Potser un canvi en l’ordre establert no portarà un canvi de sistema, sinó, senzillament, un canvi de persones per mantenir un altre ordre establert que segueixi sotmetent a part de la població. I la Katniss es pregunta si realment això és el que vol. I a més, ha de triar. No es pot tenir tot, i triar implica renuncies. Però amb 17 anys és difícil triar. I encara més saber si has triat bé.

Ho veieu? Potser val la pena que els pares també el llegiu!

Títol: L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-052-6
Preu: 16€

Share

En flames. Els jocs de la fam 2, de Suzanne Collins

1 resposta

@Llibresjoves @Grup62

Tornem als móns fantàstics de l’adolescència.

La segona part d’Els jocs de la fam donen joc. I no només perquè tornen la Katniss, en Peeta, en Gale i la resta, sinó perquè, sobretot, incorpora nous personatges, noves visions de què signifiquen i què han significat al llarg dels anys els Jocs de la Fam entre els districtes i els tributs.

La Katniss del Districte 2 ha aconseguit tornar a casa, viva. I a més no ha tornat sola. Això des del Capitoli ho veuen com un desafiament i tenen perquè els Districtes -les rodalies-, segueixin l’exemple de la Katniss i desafiïn el poder establert. Per això, el Capitoli, en la seva infinita sapiència i crueltat aprofita la celebració dels 75 anys per fer una edició especial dels Jocs de la Fam i reunir-hi antics vencedors. D’aquesta manera, no només demostra que té poder sobre els tributs adolescents dels Districtes, sinó sobre tota la seva vida, les dels seus familiars i les de tothom que els envolta.

Amb el que no compta el Districte és que potser no li sembla bé a tothom, això de ser enviat a l’arena quan ja han passat uns quants anys des de la supervivència.

Sobretot és interessant veure com la subversió i la insurgència poden ser a tot arreu, encara que no siguin evidents, encara que no siguin, ni tan sols, deliberades. Un sistema opressiu sempre té alguna escletxa per on rebentar… encara que aquesta escletxa no sàpiga ni que existeix.

Títol: En flames. Els jocs de la fam 2
Autor: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-052-6
Preu: 16€

Share

Ghostopolis, de Doug TenNapel

1 resposta

@llibresjoves @Grup62

Doug TenNapel és un reconegut autor de còmic als Estats Units que, a més, a la dècada dels 90 va crear una sèrie de televisió anomenada Earthworm Jim. Ara, però, ha arribat a les llibreries catalanes -finalment!- l’obra que l’ha fet més popular: Ghostopolis.

Frank Gallows és un funcionari de la Brigada d’Immigració Sobrenatural que porta vint anys treballant perquè els fantasmes no fugin de l’Altravida, i Garth Hale és un nen de set anys que es passeja de metge en metge buscant una solució a la seva malaltia incurable. Per error, Frank envia a Garth a l’Altravida. Aquest fet fa que el Frank vulgui rescatar el Garth, i el Garth hagi de sobreviure a l’Atravida. Tot es complicarà quan el governador de Ghostopolis vulgui atrapar en Garth.

La història és molt original i divertida. Encara que el tema pot ser atípic en el món infantil/juvenil, sorprèn la creativitat de l’autor i les vinyetes són molt espectaculars. Destaca, sobretot, que malgrat l’argument no hi ha cap escena escabrosa i que és un còmic totalment apte per als joves d’entre 13 i 14 anys.

Justament el Consell català del llibre infantil i juvenil ha triat aquest còmic a que opti al Premi Protagonista jove 2012/2013 en la categoria de 13 i 14 anys. Aquest premi el concedeixen els vots dels joves que s’hagin llegit els quatre llibres seleccionats en aquesta categoria.

Títol: Ghostopolis
Autor: Doug TenNapel
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Comic books
Pàgines: 267
ISBN: 978-84-9932-791-4
Preu: 19,50 €

Share

Els anys perduts, de Mary Higgins Clark

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Una de les primeres espases de la novel·la negra ens brinda una nova intriga d’aquelles que al començament sembla que no n’hi ha per tant, després, mica en mica, es va embolicant, i que acaba fent-te sospitar de tothom.

En Jonathan Lyons és un acadèmic de reconegut prestigi que fa una troballa insòlita: un antic pergamí escrit per Jesús a Josep d’Arimatea.

Veient la importància d’aquesta troballa, ho comenta amb alguns dels seus col·legues mes íntims per estar-ne ben segur i verificar-ne l’autenticitat. Fet això, i al cap de pocs dies, el troben mort d’un tret al despatx de casa seva.

Qui ha pogut assassinar-lo? La dona amb Alzheimer, l’amant o algun dels amics a qui havia confiat el secret?

La seva filla, amb l’ajuda dels bons amics de la família, remourà cel i terra per tal d’esbrinar qui ha segat la vida del seu pare.

És un clàssic del gènere. No té sorpreses ni innovacions, però distreu i et fa passar una bona estona.

Títol: Els anys perduts
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2977-001-8
Preu: 21,90€

Share

El zoo de Jamrach, de Carol Birch

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

El senyor Jamrach va existir de veritat. Sembla ser que era un bon home que es dedicava a buscar animals exòtics i que després atenia comandes especials de gent capritxosa i amb diners que de tant en tant li feien encàrrecs concrets de determinades bestioles.

Al Londres de mitjans del XIX, en Jaffy Brown corre pels carrers com el nen malgirbat i pobre de solemnitat que és. En una d’aquestes corredisses topa amb un tigre de Bengala que s’ha escapat de la gàbia. Si no arriba a ser per l’aparició providencial del Sr. Jamrach i el seu coratge, en Jaffy seria història.

Aquesta sobtada coneixença fa que aflori una amistat que acabarà consolidant-se amb un feina per a en Jaffy al zoo d’en Jamrach. Allà, el noi s’ocupa de raspallar, donar menjar, netejar i cuidar els animals que el Sr. Jamrach ha anat afegint al seu zoo particular.

Fins aquí tot va bé. Però un dia un dels clients d’en Jamrach diu que està molt interessat en caçar un drac. Òbviament està disposat a ser generós i afluixar el que faci falta per tal que l’expedició tingui èxit.

Aquesta surt a l’aventura formada per una vintena d’homes. Bé, d’homes potser ni ha 5 o 6… la resta són nanos com en Jaffy, que sembla encantat amb l’aventura i amb la possibilitat de poder veure món.

Ni tan sols saben ben bé si arribaran a trobar aquest mític animal, ni quin serà el lloc adient on cercar-lo. Només tenen una vaga idea de tot plegat.

Només us puc avançar que sí que troben el drac, i fins i tot us puc dir que el pugen a bord amb tantes dificultats… que ja són una mica l’avís de què ha de venir. El que ja no us puc dir és què passa amb la tripulació.

Oi que vist així sembla un relat d’aventures? Doncs us ben asseguro que tira més cap a una historia terrorífica per tal de sobreviure a qualsevol preu. La lluita per la vida, com sigui.

És un senyor llibre amb una manera d’anar avançant que et deixa fora de combat.

Brutal!

Títol: El zoo de Jamrach
Autor: Carol Birch
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-1532-544-4
Preu: 20,95€

Share