Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

Tòquio blues, de Haruki Murakami

@labutxaca @Grup62

Crec que en Haruki Murakami té un do per relatar històries i fer que hi quedis atrapat. Tot i no ser una especial entusiasta d’aquest autor, n’he llegit algunes, però la que us porto avui m’ha sorprès gratament. Els llibres que et desperten els sentits ja ho tenen això!

Tòquio Blues narra la història d’en Toru Watanabe, un noi senzill, introvertit i solitari que acaba enamorant-se de la noia del seu millor amic mort, la Naoko. Els dos, però, s’assemblen massa i aquesta relació acaba abocant el noi a la recerca nocturna de sexe esporàdic. Un dia, però, coneix la Midori i el món sembla canviar quan està al seu costat. Ella és alegre, divertida i abocada a la recerca de qualsevol cosa excitant. Arriba un punt en què en Toru es veu empès a l’aïllament social per poder prendre una decisió sobre la seva vida. I és que arriba un punt en què tots, tard o d’hora, ens hem de fer grans.

En Murakami utilitza un llenguatge senzill i un ritme àgil que fa que no t’adonis que passes i passes pàgines i, de cop, ja has arribat al final. La tria de les paraules fa d’aquest llibre una obra plena de melancolia que farà impossible que no l’aprecieu.

Títol: Tòquio Blues
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Biblioteca Haruki Murakami
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9930-555-4
Preu: 9,99€

Share

August, de John Williams

@Ed_62 @Grup62

“August és una obra mestra”, Los Angeles Times. Ho diu la faixa. Té raó. Em pensava que després d’haver llegit Stoner ja havia conegut la gran novel·la de John Williams, però estava ben equivocat. August és, i us ho dic encara embogit pel deliri d’una lectura inoblidable, una meravella. No sabria dir-vos quina de les dues m’ha agradat més.

L’autor no ha estat fidel a la realitat al 100% -“les veritats d’aquesta obra no són tant veritats històriques com veritats de ficció”-, però Williams ha fet una novel·la històrica que ens permet veure August, tant des del seu propi punt de vista com des del dels altres a partir d’octavetes, libels, memòries, epístoles, diaris, relats,… en un ordre cronològic amb “flashbacks” curosament escampats al llarg de l’obra. Un exercici d’estil fantàstic però mai gratuït. És gràcies a tots aquests punts de vista que ens fem càrrec de com devia ser August.

Ja ho veieu: l’argument és “una de romans”. Roma i la vida de l’emperador August. Però… és això o és el món i la vida de les persones? És Roma o és l’essència de la humanitat? És August o és el lector? Williams s’amaga en un estil corprenedor i no és ell qui parla: som nosaltres qui l’escoltem. No estem davant d’un narrador que ens va explicant. Estem al costat d’August veient com decideix entre l’amor a la seva única filla o la lleialtat a Roma…

Tinc el llibre ple de notes per fer aquest comentari, que podria durar tantes pàgines com el llibre. Finalment, n’he fet la tria, però no us conformeu amb el meu criteri, que és molt pobre. Aneu a la font i gaudiu com ho he fet jo. No us en penedireu!

Abans he dit que el meu destí era canviar el món. Potser hauria d’haver dit que el món era el meu poema i que m’havia proposat l’objectiu d’ordenar-ne les parts dins d’un conjunt, subordinant una facció a una altra i guarint-ho tot amb els adorns adequats al seu mèrit. I, malgrat tot, si el que he elaborat ha estat un poema, no perdurarà gaire més enllà del seu temps. Virgili, poc abans de morir, em va suplicar amb insistència que destruís el seu gran poema; estava inacabat, va dir, li faltava polir-lo. Com el general que veu destrossada una de les seves legions i que no sap que les altres dues han triomfat, es considerava un fracassat, i, no obstant això, el seu poema sobre la fundació de Roma sens dubte sobreviurà a la mateixa Roma i, de ben segur, a aquesta pobra obra que he bastit. No vaig destruir el poema ni penso que Virgili pensés que el destruiria. El temps, però, destruirà Roma.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: August
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-2977-009-4
Preu: 21,95€

Share

La Pulp Fiction i la Beebo Brinker arriben al Nosaltres de la mà de labutxaca!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Molts vam quedar meravellats quan Quentin Tarantino va rescatar Travolta de Grease i li va posar una perruca a Samuel L. Jackson perquè anessin amunt i avall amb una maleta amb un interior brillant i unes pistoles molt lleugeres… però el director de Reservoir dogs en realitat el que volia era explicar una història homenatjant un gènere: la pulp fiction.

No hi ha una traducció directa possible d’aquest terme anglès. No aspiren a ser el que s’anomena “alta literatura” però sí que són bones històries, amb personatges potents i que, de tan ben escrits, es llegeixen massa ràpid i tot!

És aquí on entra labutxaca, que s’ha decidit a fer una edició deliciosa de la sèrie de novel·les ‘Les cròniques de Beebo Brinker’ de l’Ann Bannon. Llibres de temàtica lèsbica i amb un disseny vintage que recuperen l’estètica, l’estil i l’atmosfera de l’autèntica Pulp Fiction americana dels 50’s i 60’s. Un retrat literari d’un temps, sovint edulcorat per Hollywood, però que aquests llibres s’encarreguen de posar al seu lloc.

Només cal que doneu un cop d’ull a les cobertes d’Una noia diferent i Sóc una dona de l’Ann Bannon, les dues primeres de les cinc entregues d’aquesta col·lecció, o mirar-vos el magnífic booktràiler que ha fet labutxaca.

Oi que fa patxoca?

Des del Nosaltresllegim us volem fer una proposta que és un regal!

Ens heu de dir quin personatge, real o de ficció, podria ser protagonista d’una novel·la de pulp fiction.

Romario? Madame Curie? Charlie Brown? Catwoman? Bill Clinton? Sarah Palin? Tom Waits? Deixeu anar la vostra imaginació!

Heu de contestar en els comentaris d’aquest post, i els amics de labutxaca decidiran qui s’emporta un dels 3 lots amb aquestes dues primeres entregues de la col·lecció de ‘Les cròniques de la Beebo Brinker’ que tenim per regalar.

Teniu temps fins el 17 de febrer per contestar la nostra crida.

Esperem les vostres respostes i, contagiats de l’esperit d’aquesta sèrie de novel·les, compartim un missatge ben clar amb tots Nosaltres: a llegir, que la vida que són dos dies!

Share

El regreso de Samuel Lake, de Jenny Wingfield

@ElAlephEditores @Grup62

Arkansas. 1956. Família. Tragèdia. Personatges que viuen sobre una línia que es desdibuixa i es torça als seus peus.

Estem davant d’una novel·la coral d’un ramat a la recerca de la felicitat, però sembla que algú ha triat el camí més difícil per a tots ells. I és que, us imagineu un matrimoni que tingués dos negocis simultanis en una casa, un que no tanqués mai de dia i l’altre que no tanqués mai de nit? Doncs aquest és només un exemple… Perquè també hi ha un domador de cavalls que, per fer-los creure, arriba gairebé al límit de matar-los. O una família, diguem-ne la protagonista, els Moses, que no menteix mai passi el que passi…

Tots aquests personatges, ja us ho podeu imaginar, donen per parlar de molts temes alhora: amor, perdó, venjança, maldat i bondat… Tot plegat en un entorn cru i envoltat de creences.

A mi aquesta narrativa contemporània del sud dels Estats Units m’agrada força. Ara bé, trobo que la Jenny Wingfield, a El regreso de Samuel Lake, perd una miqueta els personatges pel camí. Portar la vida de tanta gent pel pedregal no és fàcil i de Dickens n’hi entren pocs en un quilo… però és la primera novel·la, així que és bon moment per començar a llegir-la i anar-la seguint.

Títol: El regreso de Samuel Lake
Autora: Jenny Wingfield
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7669-855-6
PVP: 20,95 €

Share

La dansa de la gavina, d’Andrea Camilleri

@Ed_62 @Grup62

Tornem a trobar l’inspector Moltalbano forçat a resoldre uns crims força tarantinescos justament quan, amb 56 anys mal païts, la seva vida personal trontolla visiblement. La relació amb Lívia, que ha volat des de Torí per passar unes vacances que potser podrien millorar la relació, fa aigües. I la trobada es veu dramàticament interrompuda per la desaparició del col·laborador més estimat: Fazio. Moltalbano es llença de cap amb desesperació a resoldre l’afer. I s’oblida que Lívia l’està esperant… fa 48 hores!

La trama és complicada però Andrea Camilleri en sap molt i ens ho explica molt bé.

No seré jo qui actuï aquí d’aixafaguitarres (ara en diuen “spoilers”) explicant-ne els detalls.

El títol, La dansa de la gavina, té i no té a veure amb el que ens explica però les imatges de l’ocell moribund amb les quals s’obre el llibre i que impressionen profundament l’inspector ens deixen també trasbalsats.

El final, amb la melancòlica constatació que l’atractiu sexual ja no és el que era, ens retorna al tema de fons dels darrers llibres: la lenta decadència del cos amb el pas dels anys.

Si hi ha un toc Lubitsch hi ha també un toc Camilleri: en la narració assistim no només a la discussió entre el Montalbano primer (“estàs fet puré!”) i el Montalbano segon (“tu calla, que ja no et queda ni un pèl al cap!”) tallada per l’inspector Montalbano (“calleu els dos! Que això no es resoldrà sol!!”), sinó que la volta per la Sicília barroca que proposa Lívia queda condicionada per la possibilitat de trobar-se amb els equips de rodatge de la sèrie televisiva sobre l’inspector i, per tant, amb l’actor que fa de Montalbano. ¡Quatre Montalbanos!

Com és habitual la traducció de Pau Vidal de l’original sicilià amb variants cattarel·lesques és tan reeixida com divertida.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La dansa de la gavina
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 270
ISBN: 978-84-2976-987-6
Preu: 14,50€

Share

Més enllà, de Jonathan Franzen

@ColumnaEdicions @Grup62

Dir que Jonathan Franzen, l’autor de Les correccions i Llibertat, escriu de meravella no és cap novetat. És per això que penso que aquest Més enllà pot tenir molts lectors potencials: tots els qui han gaudit amb alguna de les seves novel·les segur que tenen ganes de més Franzen i aquí el trobaran! No en forma de ficció (tot i que cap al final hi ha un relat molt curtet titulat Les nostres relacions: una breu història) sinó en forma de crítica literària, conferència, presentació, article….

Poques vegades estic tan d’acord amb la sinopsi de la contraportada com en aquest cas:

Ja sigui explicant la violenta topada amb els caçadors furtius d’ocells a Xipre, examinant els seus sentiments contradictoris sobre el suïcidi del seu amic i rival David Foster Wallace o oferint-nos la seva visió enginyosa de com la tecnologia ha canviat la manera que té la gent d’expressar el seu amor, aquestes peces mostren com funciona una ment única, privilegiada i madura en lluita amb si mateixa, amb la literatura i amb algunes de les qüestions més candents dels nostres dies.

Ja ho veieu, una temàtica eclèctica com n’hi ha poques! Vas de la crítica d’Els Cent Germans, de Donald Antrim, a una conferència sobre la ficció autobiogràfica on l’autor explica amb una acidesa exquisida quines són les quatre preguntes més incòmodes que li fan… Deu ser un tipus peculiar, aquest senyor! Si en sou fans us recomano que us el llegiu perquè fa reflexionar sobre el personatge a partir dels seus propis comentaris, que no et deixen gens indiferent. No em creieu? Doncs us en copio alguns i jutgeu per vosaltres mateixos, amb Llibertat!

De totes les actituds que empitjoren pel mal comportament amb els mòbils, la que m’irrita de manera més profunda és la que sembla -perquè no fa víctimes de manera ostensible- que no irriti a ningú més. Estic parlant de l’hàbit, poc comú ara fa deu anys i estès arreu avui dia, d’acabar una conversa de telèfon bramant les paraules T’ESTIMO. O, de manera encara més opressiva i crispant: JO T’ESTIMO! Fa que m’agafin ganes de viure a la Xina, on no entenc l’idioma.

Com més contingut autobiogràfic hi ha en l’obra d’un autor de ficció, més disminueixen les semblances superficials amb la vida real de l’autor. Com més avall cava l’autor a la recerca de sentit, més els detalls atzarosos de la seva vida se li converteixen en impediments per somiar de manera voluntària.

Les citacions no farien justícia al llibre, ni una sinopsi. La manera de fer-li justícia és llegir-lo.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Més enllà
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-6641-565-1
Preu: 20€

Share

Destrucción masiva. Geopolítica del hambre, de Jean Ziegler

@Ed_Peninsula @Grup62

En Pablo s’ha llegit Destrucción masiva. Geopolítica del hambre, de Jean Ziegler, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Destrucció massiva. Tot i presentar un títol una mica alarmista o catastròfic, el seu autor, en Jean Ziegler, ens comenta que es tracta d’un llibre que té com a objectiu principal obrir els ulls a milers de persones i donar esperança a molts d’altres. Ziegler, membre del Comité Consultor del Consell de Drets Humans de l’ONU, ens presenta un dels majors problemes que viu el planeta terra: la catàstrofe alimentària.

Dividit en diferents seccions o blocs, l’autor aprofundeix de forma metòdica en aquest greu problema. Presenta xifres esgarrifoses, com ara que cada cinc segons mor de fam un nen  en un país que està en vies de desenvolupament, mentre milers de persones estan en permanent sobrealimentació. Tanmateix, aporta relats i experiències en primera persona, que ens apropen les misèries de regions senceres que depenen de les fluctuacions dels preus dels aliments bàsics. O països sencers que s’enfonsen per culpa de catàstrofes naturals.

En cap moment Ziegler se n’està d’assenyalar els culpables de l’agreujament d’aquesta situació. Organitzacions com l’OMC, el FMI i el Banc Mundial reben gran part de les estocades. Es presenten arguments concrets, deixant a cada lector la tasca d’emetre judici.

Ziegler conclou el llibre amb un bloc titulat Esperança, on reflexiona i proposa solucions reals per aquesta conjuntura. Segons les seves paraules, la principal prioritat ha de ser que la gent prengui consciència de la situació i se sumi per ser part de la solució.

Destrucción masiva. Geopolítica del hambre és un llibre complex i profund. Farà les delícies de tots aquells que gaudeixen d’una anàlisi real, acurada i propera.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Destrucción masiva. Geopolítica del hambre
Autor: Jean Ziegler
Editorial: Península
Col·lecció: Atalaya
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9942-147-6
Preu: 21,90€

Share

El club dels divendres es reuneix de nou, de Kate Jacobs

@labutxaca @Grup62

Aquest és un llibre de dones. Ben bé de dones…

N’hi ha de tota mena i edats: l’Anita, de quasi 80 anys i a punt de casar-se, que fa un no-sé-què veure-la tota esvalotada, emprovant-se sabates, mocadors i barrets com una nena…

La Catherine, una dona que passa poc dels quaranta i que és carn de quiròfan: guapa, esvelta, feta a mida i més avorrida i més sola que una mona.

La Peri, que porta la botiga de llanes de la desapareguda Georgia, en canvi, és l’ànima del grup: està tot el dia barallant-se amb tot i tothom per tal de donar a la botiga un nou aire més innovador, modern i diferent.

La Dakota, de 18 anys i filla de la Georgia, no vol saber res de la botiga de llanes i del llegat de la seva mare. Ella el que vol es dedicar-se en cos i ànima a la seva gran passió: la pastisseria.

En surten molts més, de perfils de dones de diferents estils i caràcters, però totes elles tenen un denominador comú: no volen que s’esvaeixi el record de la Georgia. Volen escoltar-se les unes a les altres, fer-se costat i ajudar-se quan la situació ho requereixi.

El club dels divendres compleix a la perfecció el seu objectiu: fer tenir a les mans unes agulles i una llana de colors per anar teixint. I tot això, amb la bona companyia de les teves millors amigues.

Títol: El club dels divendres es reuneix de nou
Autor: Kate Jacobs
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9930-590-5
Preu: 10€

Share

Els fals somriure, de Mari Jundgstedt

@ColumnaEdicions @Grup62

No havia llegit mai res de Mari Jungstedt. M’havia fet desistir de fer-ho un comentari decebut del llibre Ningú no ho ha vist. Ara penso que la faixa que anunciava  “En la millor tradició de Henning Mankell i Stieg Larsson” potser no li feia cap favor. Ni justícia.

A El fals somriure, Jungstedt comparteix amb els esmentats autors un gènere i un escenari: la novel·la negra i la Suècia contemporània. Però hi ha moltes diferències: la més rellevant, a parer meu, és la mirada compassiva de l’autora sobre gairebé tots els seus personatges. I no serà que no hi hagi esdeveniments i situacions gore.

A la petita illa de Gotland hi inauguren un nou Centre de Convencions, un gran edifici que ha d’ajudar a incrementar el turisme durant tot l’any i no només a l’estiu. A la festa hi assisteixen més de cinc-centes persones. Viktor Algärd ho ha organitzat tot perfectament: corre el champagne, comença el ball i, com és preceptiu en el gènere negre, a la pàgina 30 ja tenim un mort.

La investigació va a càrrec del Comissari Knutas. Paral·lelament, el periodista Johan Berg anirà cobrint els esdeveniments pel canal de televisió on treballa.

I resulta que Algärd també està en el punt de mira de l’actualitat per la seva relació amb un local (d’existència molt controvertida) per a joves on s’han produït uns dramàtics esdeveniments que acaben amb un adolescent apallissat.

Un local amb una festa per a joves que acaba dramàticament, una operació de política-prestigi que pretén arrossegar turisme durant tot l’any, polítics fent-se autobombo, protestes per usar els diners dels ciutadans en projectes faraònics… Tot plegat sona prou conegut i actual oi?

Jungstedt fa servir una tècnica narrativa que consisteix en capitols curtets que ens descriuen o donen la paraula a diferents personatges dels quals anirem coneixent vida i miracles. Vides no gaire miraculoses, per cert. I de mica en mica arribarem a conèixer la veritat de què ha passat en els crims i en les seves vides.

Molt bona novel·la negra que es llegeix amb interès. I oblideu-vos de Mankell i Larsson, que són una altra cosa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fals somriure
Autor: Mari Jundgstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-566-8
Preu: 18,90€

Share

La vacant imprevista, de J. K. Rowling

@Ed_Empuries @Grup62

A l’Anna Garcia li han regalat aquest Nadal La vacant imprevista de la J. K. Rowling i ha decidit -amb bon criteri- enviar-nos un mail al Nosaltres amb la seva ressenya. Aquí la teniu!

Alguns anys, per Nadal, vaig regalar Rowling (algun llibre de la sèrie Harry Potter) i enguany qui ha rebut un Rowling he estat jo (La vacant imprevista, el seu primer llibre destinat al públic adult).

La novel·la es desenvolupa a Pagford, un poble anglès imaginari. Tot es desencadena amb la mort de Barry Fairwather, regidor del Consell. Això origina una vacant, la qual cosa fa disparar entre els prohoms una lluita per aconseguir la plaça que ocupava el difunt. Però no tot es limita a aquesta lluita entre ells. També hi intervenen les disputes que es mantenen amb els fills per una banda i les originades per les diferents classes socials i les controvèrsies entre veïns i barris per l’altra. No hi ha ningú que no en surti escaldat.

M’ha semblat una novel·la amb el típic humor negre anglès, en un ambient de confrontació política, on el detall adult són alguns episodis i algunes expressions, a vegades, grolleres. A més, també hi apareixen un bon nombre de personatges que permeten mostrar tot el repertori a nivell d’individu i societat.

El fet que fins ara no hagués escrit pel públic adult em va fer començar amb algun dubte i, sobretot, curiositat, però la Rowling ha aconseguit que l’aprovi amb nota. L’he llegit sense adonar-me’n.

Doncs a més del comentari de l’Anna, aquí teniu el primer capítol en pdf, i a Empúries ofereixen més informació i prometen concursos a www.larowlingimprevista.cat, a Facebook i a Twitter.

Títol: La vacant imprevista
Autor: J. K. Rowling
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 600
ISBN: 978-84-9787-817-3
Preu: 23,95€

Share