Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

Tres nits, d’Austin Wright

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Sentiments tan bàsics com ara la venjança els hem sentit tots, però de ben segur que aquest sentiment és inimaginable per algú com en Tony. Ell i la seva família són els protagonistes del manuscrit que l’Edward envia a la seva exdona, la Susan Morrow, una dona que actualment té tres fills i està feliçment casada amb un important cirurgià.

Austin Wright ens presenta doncs, un llibre dins d’un llibre. Tres nits amaga Bèsties nocturnes, la història d’en Tony, un professor de matemàtiques que veurà com la seva vida fa un gir de 180º en ser assaltat de nit en una carretera mentre viatja amb la seva dona i la seva filla. La seva rutina però, segueix inalterable fins que el sentiment de venjança es fa massa gran al seu interior com per no fer-li més cas.

La Susan llegirà el manuscrit amb por. Una por injustificada que només farà que tornin els records d’una vida al costat de l’Edward. Aquest sentiment traspassa les pàgines del llibre i arriba al lector. És per això que estic segura que aquest llibre us despertarà sentiments diferents a mesura que l’aneu llegint… perquè és inevitable posar-se a la pell dels protagonistes!

Ja ho sabeu nosaltres, si el que voleu és una lectura trepidant que us emocioni, no ho dubteu: llegiu Tres nits!

Títol: Tres nits
Autor: Austin Wright
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-7588-301-4
Preu: 18,00€

Share

Flores de ruina / Perro de primavera, de Patrick Modiano

2 respostes

@ElAlephEditores @Grup62

En Patrick Modiano ha escrit dos relats molt curts i, com diria jo, tristos, extraviats, dispersos i melancòlics.

No són de lectura fàcil. Suposo que un escriptor tan premiat com en Modiano es pot prendre certes llicències a l’hora d’escriure. I a qui li agradi bé. I si no, mala sort!

Costa una mica no perdre el fil de l’argument als dos relats, especialment al primer: Flores de Ruina. És com si l’autor tingués ganes de posar per escrit els seus records, els seus pensaments, sense gaire ordre ni concert.

El que destaca per damunt de tot, però, és que són textos molt i molt francesos. Crec que qualsevol ciutadà de París és qui millor entendria l’escriptura de Modiano.

El que no se li pot negar és un cert caire poètic que aconsegueix embellir els paisatges més tristos…

Títol: Flores de ruina / Perro de primavera
Autor: Patrick Modiano
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-1532-545-1
Preu: 16,95€

Share

Escenes de la vida a províncies, de J. M. Coetzee

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

El premi Nobel de Literatura 2003, J. M. Coetzee, ens porta en un sol volum el recull dels seus llibres Infantesa, Joventut i Temps d’estiu.

Escenes de la vida a províncies és una obra autobiogràfica on hi barreja ficció i amb el qual ens delecta amb el retrat de la seva, a vegades difícil, trajectòria a la vida.

La història s’inicia en un petit indret de la Sud-àfrica dels anys quaranta amb un nen que se sent estrany amb tot el que l’envolta i que no acaba d’encaixar ben bé enlloc; ni tan sols en la seva família.  És per això que de mica en mica se’n separa per marxar a estudiar Matemàtiques a Ciutat del Cap i després a Londres, on va canviant de feina fins que s’estableix com a programador informàtic i somiador literari. Donarà més voltes però on s’establirà definitivament és a Australia, sense desvincular-se mai de les seves arrels sud-africanes.

És una història narrada de forma planera que té un recorregut clar i on a vegades costa distingir la veritat de la ficció, fet que la fa esdevenir una novel·la encisadora. A mesura que la vagis llegint t’aniràs contagiant de la desolació de no trobar el camí que un desitja però també de la felicitat dels petits èxits que et brinda la vida.

Si en voleu fer un tast, aquí us deixo el primer capítol en pdf.

Títol: Escenes de la vida a províncies
Autor: J. M. Coetzee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 685]
Pàgines: 528
Preu: 35,99€

Share

El moment de la meva vida, de Cecilia Ahern

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La Mireia s’ha llegit El moment de la meva vida, de la Cecilia Ahern, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Aquesta novel·la em va costar de començar, la veritat, però a mesura que anava avançant, la història s’anava fent més interessant. I ja va arribar un moment en què no me’n podia desenganxar!

La història tracta de com les mentides et poden passar factura a la vida; més val que visquis una realitat crua, que segur que més endavant millorarà, que no pas viure immersa en la teva pròpia mentida.

La nostra protagonista, la Lucy, rep una carta on la seva pròpia vida la cita, i no hi podrà fer res per no assistir a aquesta trobada que provocarà un gir de 180º de la seva vida.

Els canvis sempre són durs i difícils d’afrontar però la Lucy, amb l’ajuda de la seva vida, els seus amics i part de la seva família, podrà retrobar-se i tornar a ser franca amb sí mateixa, i així poder-ho ser amb tot el que hi ha al seu voltant.

A la Lucy, per posar-vos una mica el caramelet a la boca, li passa una cosa que la traumatitza, i aquest és l’inici de què basi la seva vida en una mentida darrere l’altra.

A més de la seva vida, l’ajudarà una conquesta que començarà com un joc i acabarà sent la seva ànima bessona o el seu complement: allò que necessitava per ser feliç novament.

És un llibre interessant. L’escriptora detalla les descripcions i et transporta al costat de la protagonista i sents les seves vivències des de molt a prop. Li ha atorgat un punt de bogeria quan s’anima a pujar als núvols de les mentides i explica la versió no real d’alguns dels fets viscuts.

Llegiu-lo, no us decebrà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El moment de la meva vida
Autor: Cecilia Ahern
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-6641-533-0
Preu: 18,90€

Share

L’estralaga, de Roberto Piumini

1 resposta

@llibresjoves @Grup62

L’escriptor Roberto Piumini és un dels referents contemporanis de la literatura infantil i juvenil italiana. L’any 1983 va guanyar el Premi Andersen, considerat el Premi Nobel del camp de la literatura infantil i juvenil, per l’obra Storie dell’orizzonte.

L’any 2004 va publicar a Itàlia L’estralaga, que narra la història de Sakumat, un pintor amb molta fama a la contrada. Un dia és cridat per un sultà per un encàrrec especial, ja que ha de pintar l’habitació dels seu fill, en Madurer.

El Madurer és un noi que està afectat per una estranya malaltia que no li permet estar a l’exterior del castell i està confinat en una habitació que no té cap finestra. En Sakumat ha de proporcionar al noi un univers particular perquè esdevingui el refugi del seu fill.

El llibre és un cant a l’amistat, amb un estil precís i concís. I sobretot és una història molt tendra i amb un final commovedor.

Particularment, he trobat una certa relació amb la novel·la Cavall de guerra de Michael Morpurgo, ja que totes dues coincideixen en una vessant de dramatisme i innocència.

Nosaltres, aquesta L’estralaga és un molt bon llibre. I tant que ho és…

Títol: L’estralaga
Autor: Roberto Piumini
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Via làctia
Pàgines: 124
ISBN: 9788499328935
Preu: 12,95€

Share

Carrers dels oblidats, de Stefanie Kremser

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Caram, sembla que segueixo amb la vena germànica. Serà cosa de la senyora Merkel? Alerta, que aquesta dona és capaç de tot, eh?

Noooo, que és conya! Només es tracta de l’autora, que és nascuda a Alemanya i res més.

Aquesta novel·la parla, i molt, de Barcelona, fet que m’apassiona especialment.

A més, toca el tema de moda: el turisme que envaeix els carrers, les places, els nostres racons més emblemàtics i, fins i tot, els nostres vàters. Jo que tinc un negoci d’hostaleria a tocar de la Sagrada Família conec molt bé el que diu l’autora. Cada dia veig com la basílica engoleix tripes milers i milers de turistes que abans han fet una cua quilomètrica per entrar després d’haver passat per caixa. Això és sagrat. Només faltaria!

Jo, que amb prou feines puc travessar el carrer sense que m’atropelli un cotxe, tot i que han eixamplat les voreres, jo que cada dia al·lucino amb “la millor botiga del món”, m’ho he passat bomba llegint aquesta novel·la tan xula.

L’Anna Silber, periodista, arriba a la nostra ciutat per editar una guia turística “alternativa”. Diferent de les que es poden trobar a qualsevol lloc. Es tracta de fer quelcom diferent, menys comercial, menys “trillat”. Ha de ser La Guia.

El que passa és que només arribar al seu destí a Ciutat Vella, es troba amb un assassinat. I ja hi som!

Per tant, enlloc de fer de periodista, que és la tasca que ha vingut a desenvolupar, es troba fent de detectiu perquè després d’aquest primer assassinat n’hi a un altre, i un altre, i un altre, i… tots ells amb l’ombra de Santa Eulàlia, la santa patrona, de rerefons.

Es tracta d’un sonat en tota regla, i convé atrapar-lo al més aviat possible, no sigui que els “guiris” s’espantin.

No és només una novel·la negra. Toca diferents melodies i no desafina gens ni mica.

Bona música per a tothom.

Títol: Carrers dels oblidats
Autor: Stefanie Kremser
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9787-798-5
Preu: 18,99€

Share

L’home del salt, de Don DeLillo

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

En Martí s’ha llegit L’home del salt, de Don DeLillo, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Un escriptor de Nobel i la gestió de la desgràcia

L’11-S va deixar de ser una mica més català, a nivell mundial, quan a Xile hi va haver un cop d’estat horrorós, però sobretot quan per primer cop, des de Pearl Harbour, els Estats Units van rebre un atac al seu sòl. En un munt de guerres els han atacat, però mai de forma tan clara i evident com aquell matí en què tres avions es van estavellar contra objectius concrets que estaven en territori nord-americà. I per primer cop, els Estats Units van haver de començar a “gestionar” aquell tipus de desgràcia. No s’hi havien trobat mai fins aquest extrem.

Ho han intentat abans però els resultats sempre han estat bastant fallits… Aquí, en canvi, tenim bastanta més experiència a l’hora de parlar de temes com ara la Guerra Civil en totes les seves facetes possibles. Però encara ha d’arribar algú que vulgui i pugui parlar de l’11-M, oi?

Quan Don DeLillo, un dels escriptors que aquest any sonava més pel Nobel de Literatura, va escriure L’home del salt potser devia voler, entre moltes altres coses, mostrar com la societat nordamericana s’ha anat degradant i desgastant mica en mica al sentir-se tan vulnerable. En aquest magnífic llibre hi trobem un individu, en Keith, que surt com un fantasma d’un núvol de pols, cendra i merda que sobrevola Manhattan just després de la caiguda de les torres bessones.

Fent continus petits salts al passat i tornades al present, DeLillo ens presenta un retrat del recorregut que viuen, no només en Keith sinó també altres personatges “caiguts” com la Lianne, en Martin, etc., i que va des del “ho érem tot” i el “ens crèiem déus” fins a un desconeixement i una pèrdua d’identitat que en mostra, sobretot, una esma perduda i desgraciada, i un sentiment de càstig merescut.

-Viatjar, sí, és una cosa que hauries de plantejar-te -va dir-. Quan tornis a tenir el genoll bé, ens n’anirem, ho dic de debò.
-Lluny
-Lluny
-Ruïnes -va dir la Nina.
-Ruïnes.
-Ja tenim les nostres ruïnes. Però m’estimo més no veure-les.
En Martin va avançar al llarg de la paret en direcció cap a la porta.
-Però és per això que vau construir les torres, no? No es van alçar les torres com un símbol fantàstic de la riquesa i del poder perquè un dia es convertissin en un símbol fantàstic de la destrucció? Una cosa així es construeix per poder-la veure caure. La provocació és òbvia. Quin altre motiu hi podria haver per pujar tan amunt i després duplicar-ho, fer-ho dues vegades? És una fantasia, per què no, doncs, fer-ho dues vegades? És com dir: aquí la teniu, esfondreu-la.
Aleshores va obrir la porta i se’n va anar.

I tant que es va esfondrar. Tot. Els edificis i l’ànim, però no l’ànima. I Don DeLillo ho narra a la perfecció. Ens narra la gestió de la desgràcia més enllà dels morts d’aquell 11-S.

Un detall brillant: dels tres capítols del llibre, n’hi ha un que s’anomena “Bill Lawton”, que és un home de qui el fill d’en Keith només parla amb els seus amics de l’escola i de qui els seus pares no en poden saber res.

Us convido a descobrir qui és aquest home misteriós llegint aquest llibre, que val molt la pena. Una pista: no és L’home del salt…

Títol: L’home del salt
Autor: Don DeLillo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-2976-342-3
Preu: 20€

Share

Setè viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

Deixa un comentari

@llibresjoves @Grup62

Avui, que encara estem en prèvia de Reis, deixem tot el protagonisme a un dels valors segurs de la literatura infantil. I per trobar qui ens ressenyi el llibre, hem buscat un especialista!

L’Àlex, que d’aquí poc farà 10 anys, s’ha llegit el Setè viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton i ens el ressenya, amb les seves paraules, pel Nosaltresllegim:

El llibre va de què la Reina de les Fades demana ajuda a Geronimo Stilton perquè un mag s’ha escapat i vol tenir els poders dels talismans.

Geronimo, que es converteix en el cavaller dels set mars, ha de trobar els set talismans que hi ha abans de que ho faci el mag que s’ha escapat.

El llibre és molt xulo perquè té olors i molts dibuixos. M’agrada molt llegir Geronimo Stilton perquè és un llibre molt gruixut, duren molt les seves històries i te’l pots emportar on vulguis.

M’agrada molt també perquè Geronimo té un gos blanc i m’agraden molt els gossos.

També m’ha agradat molt la maripovaca. Encara que no existeix de veritat és molt divertit quan ajuda a Geronimo i també el pop gegant i la lluita que té amb Geronimo.

És un llibre molt entretingut i, amb aquest, ja me’ls he llegit tots.

Què millor que una ressenya d’algú que coneix tota la bibliografía de l’autor? Que tingueu una molt bona nit de Reis, nosaltres!!

Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9932-885-0
PVP: 19,95€

Share

Els pitjors anys de la meva vida, de James Patterson

Deixa un comentari

@llibresjoves @Grup62

Al Nosaltres estem fent un petit especial pels lectors més joves! Queda poc per l’arribada dels Reis…

L’escriptor nord-americà James Patterson, ben conegut pel públic gràcies a les seves novel·les policíaques, des de 2011 està donant-se a conèixer a un públic diferent gràcies a la publicació a l’editorial Estrella Polar de la novel·la juvenil Condemnats, a la col·lecció Witch & Wizard.

Ara, s’introdueix al món infantil, adreçant-se a nens que tenen entre 11 i 13 anys amb la publicació d’Els pitjors anys de la meva vida, que narra la història d’en Rafe Khatchadorian, un noi que fa l’ESO i que és considerat, per alguns companys, un perdedor. El protagonista vol fer el contrari de les normes de l’escola i en funció de la norma que trenqui rebrà uns punts però si, a més, aconsegueix salvar-se del càstig o el veu la noia que li agrada rebrà uns punts extres.

James Patterson ha escrit el llibre a quatre mans amb Chris Tebbetts i compta amb les il·lustracions de Laura Park. Es pot afirmar que aquest llibre rep la influència de la saga del Diari de Greg d’en Jeff Kinney, ja que els protagonistes són semblants en el caràcter.

Els pitjors anys de la meva vida és un llibre molt divertit i amè, i segur que agradarà a tots els lectors entusiasmats amb els Diaris de Greg i amb els Diaris d’una penjada.

Títol: Els pitjors anys de la meva vida
Autor: James Patterson
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 284
ISBN: 978-84-9932-901-7
Preu: 14,90€

Share

Canvis, de Mo Yan

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

S’acaba el 2012 i per retre-li un petit homenatge, al més pur estil Nosaltresllegim, l’últim post va dedicat al Premi Nobel de Literatura d’enguany. Som-hi?

Som-hi: aquí teniu una altra història de Mo Yan. Canvis és un llibre fàcil de llegir, breu, concret i ple de moments interessants. Això i molt més és aquesta novel·la de poc més de cent pàgines que us cruspireu en un moment.

Mo Yan disfressa una autobiografia mig fictícia i mig real on ens explica els canvis que pateix la Xina de l’última època a través de la vida de la gent i sobretot a través de la seva pròpia vida. Des de l’escola primària fins la seva vida adulta de militar, l’autor es centra en dos companys de l’antiga escola: una noia que semblava predestinada a tenir-ho tot i un noi predestinat a tot el contrari. Però les coses a vegades no són com semblen i durant tota una vida es van succeint els canvis.

Aquesta novel·la ens demostra que a vegades els canvis els podem provocar nosaltres i, d’aquesta manera, anar construint una vida. Senzilla, directa i plena de matisos.

Es tractava, però, d’un fet realment increïble. I que demostra que, al món, tot són canvis: el cop de destí que uneix uns enamorats, l’error que es produeix per una inexplicable combinació de circumstàncies, la bogeria de tot el que és estrany i extravagant. El món és, realment, la cosa més imprevisible.

No us explico res més perquè realment crec que heu de llegir-la. I després d’aquesta cita segur que teniu curiositat per saber-ne més. És per això que us deixo aquí el primer capítol en pdf.

Títol: Canvis
Autor: Mo Yan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-2977-092-6
Preu: 16,50€

Share