Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

After dark, de Haruki Murakami

@labutxaca @Grup62

Nosaltres, m’acabo de llegir un llibre una mica especial. Segur que tots vosaltres sabeu qui és en Haruki Murakami, oi? Doncs bé, avui us porto After dark, un llibre que tot i semblar que no diu massa per la seva senzillesa, en realitat ho diu tot. Una d’aquestes històries que potser sense voler-ho, et conviden a reflexionar.

La Mari i l’Eri són dues germanes que sembla que visquin en dos mons ben diferents. Mentre la primera és una bona estudiant que passa més aviat desapercebuda sense fer massa soroll per la vida, la segona crida l’atenció allà on va. L’Eri però, fa dos mesos que dorm. No està en coma: només dorm. En canvi, la Mari cerca en la foscor de la nit refugiar-se de la seva soledat.

En aquest context, After dark es va succeint en les històries de diversos personatges que s’entrellacen entre sí partint d’un referent comú: la Mari. Personatges que en la seva soledat lluiten per a trobar-se a ells mateixos. Curiosament, tots ells semblen partir d’un lloc físic, un “love hotelanomenat Alphaville, local que potser és utilitzat per en Murakami com una metàfora per simbolitzar la soledat en què molta gent es troba immersa. El que està clar, però, és que a vegades la soledat es pot abandonar quan un decideix obrir-se al món.

Pels amants de la senzillesa, per aquells a qui els agrada reflexionar, pels que idolatren l’autor, pels qui volen una història diferent… en resum, per a tothom! Llegiu-la, que de segur que no us deixa indiferents.

Títol: After Dark
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Pàgines: 178
ISBN: 978-84-9930-558-5
Preu: 8,95€

Share

Insurgent, de Veronica Roth

@llibresjoves @Grup62

Ja sabeu que la novel·la juvenil, és a dir, el que habitualment es considera novel·la per a adolescents granelluts, té una lectora força fidel en mi. Podria argumentar que em documento per poder ajudar la meva neboda, una preadolescent, a escollir les lectures que farà ben aviat… però no. En realitat no és això.

És senzillament que solen estar ben escrites per fer que les noies i els nois que no estan avesats a llegir s’hi enganxin. I jo, com amb les pel·lis, tot sovint em conformo amb un embolcall formal: el fons no m’és tant necessari. Si en una pel·lícula genial de trets i persecucions s’han oblidat el guió, per exemple, quin drama hi ha? Doncs amb la novel·la em passa bastant el mateix. Evidentment llegeixo coses de pes i amb intel·ligència i profunditat, però no sempre. Perquè si no em tornaria més ximple del que sóc.

Total, per dir que Insurgent, de la Veronica Roth, està bé. Per passar una bona estona i para de comptar, certament. No serà un Òscar de la literatura, però cal que tots ho siguin?

La Tris, de 16 anys, es troba immersa en un immens merder: el món que ella coneixia fins ara s’ha ensorrat, els seus pares són morts, està ferida i ha de córrer i no sap on. I comença a descobrir que cada decisió que pren és determinant per les situacions que haurà d’afrontar. Això sense tenir en compte que precisament ella és una de les persones més complexes que existeix, probablement. En un món ordenat per faccions, on tothom sap on pertany, ella pot formar part de fins a tres faccions ben dispars. I està enamorada. I el pare del seu xicot amaga un terrible secret que ella vol saber, fins i tot si això l’ha de destruir. I a partir d’aquí, a córrer, saltar, esquivar bales i intentar salvar la vida i la de la gent que estima.

Vaja, que és una pel·lícula d’acció en paper.

Està bé, ja ho he dit, per passar l’estona. No espereu que els vostres fills siguin més cultes després de llegir Insurgent, però potser s’hauran divertit i voldran agafar, més tard, alguna cosa més elaborada.

Títol: Insurgent
Autor: Veronica Roth
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9932-874-4
PVP: 18,95€

Share

Sorgo rojo, de Mo Yan

@ElAlephEditores @Grup62

Quan cau a les teves mans un Premi Nobel, el primer que penses és que gaudiràs amb una lectura única; i amb Sorgo Rojo, Premi Nobel de Literatura 2012, ho fas. Escrita per l’escriptor més famós de la Xina, Mo Yan, i adaptada al cine l’any 1988, et trasllada a una zona rural de la província de Shandog, on tot el paisatge està cobert per sorgo, una planta que serveix com a ingredient per un potent vi i que serà el protagonista de la història de tres generacions de la família del comandant Yu Zhan’ao, qui a través del seu nét -fill del fill de Yo Zhan’ao- ens explicarà els fets.

Als anys trenta, es produeix la invasió japonesa a Xina i la família de Yu Zhan’ao haurà de lluitar per sobreviure en un entorn on el vi de sorgo i la carn de gos són l’únic sustent i on les dones són obligades a casar-se a canvi d’una bona recompensa per als pares.

Commovedora i a la vegada realista, Mo Yan no estalvia en detalls al relatar-nos les sanguinàries batalles que barregen la realitat i ficció del moment, transportant el lector al camp de batalla, al vermell camp de sorgo i a la vida d’aquelles persones capaces de prendre’s la venjança pel seu compte per unes quantes monedes.

“(…) Se sentía libre: el miedo es lo único que borra la idea de libertad.”

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Sorgo Rojo
Autora: Mo Yan
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7669-855-6
PVP: 20,95 €

Share

Reflectida en tu, de Sylvia Day

@ColumnaEdicions @Grup62

Reconec que quan era (més) jove vaig tastar el plaer de la novel·la romàntica que com a únic fil conductor tenia dos personatges, un amor impossible i molt de sexe a les seves pàgines. Ara però, feia molt que no llegia quelcom semblant i quan em va caure a les mans Reflectida en tu, la continuació del bestseller No t’amago res,  de Sylvia Day, vaig pensar que seria una lectura entretinguda. I tant que ho ha estat! És un llibre que es llegeix en un tres i no res per la quantitat de diàleg que conté, per la tòrrida història que t’explica i per la quantitat d’escenes pujades de to que hi descriu l’autora.

Per aquells que no vau llegir el primer llibre, podeu llegir la ressenya que en va fer la Montserrat. La història, com us explicava la Montse, se centra en els dos protagonistes: l’Eva i el seu xicot multimilionari, Gideon Cross, que posseeix la meitat de Nova York. L’obsessió que senten l’un per l’altre us faran pujar els colors a les galtes cada cop que llegiu les tòrrides escenes de sexe. Aquest cop però, hi ha alguna cosa que no va del tot bé: en Gideon sembla amagar més secrets dels que l’Eva pot suportar i de mica en mica es van allunyant sense voler. Per acabar de fer trontollar l’estabilitat psicològica de l’Eva, en Cary, el guapo company de pis i millor amic de l’Eva, rep una pallissa de no se sap qui. Tot plegat constitueix una història trepidant que no et permet parar de llegir per saber com s’acabarà tot.

Segur que molts de nosaltres ja heu tingut el privilegi de llegir-la i en teniu una opinió. Que me’n dieu? És “més sexy, seductora i addictiva que mai”, tal i com s’afirma a la contraportada del llibre?

Títol: Reflectida en tu
Autor: Sylvia Day
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-6641-591-0
Preu: 17,90€

Share

L’alcohol i la nostàlgia, de Mathias Enard

@ColumnaEdicions @Grup62

Mejor, cuanto más cerca. Això deia un anunci que quan jo era petita feien cada any per aquestes dates.  No sé si aquesta afirmació era (o és) aplicable a les colònies d’home, però des del meu punt de vista sí que ho és si parlem de “la veu del narrador”.

Sovint és el punt de vista del narrador allò que ens fa estimar o avorrir una novel·la i només els grans autors són capaços de jugar amb ell i anar-nos-el mostrant o amagant perquè siguem a la fi nosaltres, els lectors, els qui arrodonim el relat amb la nostra pròpia veu. En aquest ordre de coses, crec que entre totes les possibles veus narratives, la primera és la més compromesa, la més propera a l’autor (i per això moltes vegades quan presenten un llibre els escriptors s’esforcen a distanciar-se dels personatges) i la que porta el lector més a prop de l’abisme, perquè es troba immers en les mateixes situacions que el protagonista i, quan el relat és Literatura, s’esquitxa tant com ell.

Mathias Enard és un dels grans de la literatura contemporània en aquesta primera persona. Ja a Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants, quan apareixia ens corprenia. A L’alcohol i la nostàlgia ho fa amb molta més força.

Pràcticament tot el text recau en el jo d’en Mathias (és una coincidència que el protagonista tingui el nom de l’autor?), que acompanya el cadàver del seu amic Vladimir en el Transsiberià des de Moscou fins a Novosibirsk perquè hi descansi tota l’eternitat (“La gent no va mai fins al final dels viatges, sempre s’atura abans, l’estació de Novosibirsk és a mig cami, me n’adono ara, entre Moscou i el Pacífic, a mig camí entre nosaltres, en un buit, al bell mig d’un triangle”).

I al final, la carta de la Jeanne, demoledora: “El teu cor em batega dins la mà, els nostres cors ens bateguen a les mans, tots els cors bateguen a totes les mans. Bé que acabarà sortint, el sol.”

Entrar en tots aquests jos devastats ha estat plaent, no fàcil. Sortir-ne serà impossible.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’alcohol i la nostàlgia
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-6641-552-1
Preu: 12,90€

Share

El dimoni a cada pas, de Donald Ray Pollock

@Ed_Empuries @Grup62

El dimoni a cada pas i a cada pàgina, gosaria dir! En Donald Ray Pollock ha fet una novel·la plena de dimonis i d’inferns, tots al voltant de Knockemstiff, un poble del sud dels Estats Units.

En un estil que m’ha recordat Conrad McCarthy, però més explícit (podríem dir-ne pornogràfic, gairebé, si tenim en compte el volum de detalls escadussers per retratar els moments més àlgids de l’acció), l’autor planteja un relat coral on els protagonistes -la vida dels quals acaba confluint en un final operístic- viuen al límit. D’una banda, l’Arvin i el seu pare, en Willard, estan patint el final de la mare, la Charlotte; de l’altra, en Roy i en Theodore, dos “homes de Déu” que mereixerien un pavelló psiquiàtric per a ells sols;  en Carl i la Sandy, una parella de “fotògrafs” que el que mereixerien per a ells sols és una presó; en Preston Teagardin, un pastor que desencadena cap al final una ona de destrucció i violència encara superior a la que s’havia anat vivint al llarg de la novel·la, i molts altres personatges que aniran entrant i sortint de la narració i portaran el lector endavant i endarrera en el temps. Això sí, amb una escriptura tan brillant que en cap cas tens la sensació d’haver-te perdut res o de no poder connectar el raonament causa-efecte que presideix El dimoni a cada pas.

“El secret és trobar el moment just”, diu en Willard al seu fill per ensenyar-li que val la pena no precipitar-se per dur a terme la venjança, per actuar conforme a la llei dels homes més que no pas a la dels diferents déus que cadascú construeix en aquest poble. Trobeu el vostre moment per fer aquest viatge literari a l’infern. Us agradarà.

Va serrar les dents i va fer un esforç per sortir del forat abans de caure massa endins (…). Llavors, una cosa amb unes immenses ales negres se li va posar al damunt i el va enfonsar cap avall, tot i que la seva mà esquerra s’aferrava amb desesperació a l’herba i la terra per a no relliscar, aquest cop no ho va poder evitar.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El dimoni a cada pas
Autor: Donald Ray Pollock
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-812-8
Preu: 22€

Share

El manuscrit trobat a Accra, de Paulo Coelho

@Ed_Proa @Grup62

Un any més, Coelho. Enguany, potser més necessari que mai. Perquè tenim moltes incògnites per endavant (moltes, moltes, moltes) i cerquem respostes. Hi ha qui les troba en les obres de no ficció. Altres, les troben en Coelho, un autor -el guerrer de la llum- que en El manuscrit troba a Accra hi vessa les respostes a les grans preguntes de l’existència humana.

Però deixeu-me que us expliqui una mica de què va, tot això.

El “prefaci i salutació” és un apartat deliciós. En sap tant, en Coelho, de sumar miracle-misteri-ficció-vivència-literatura, que en tot just tres pàgines ja enganxa el lector a la narració. Deixo en mans de nosaltres que tragueu les vostres pròpies conclusions sobre els límits de la ficció en aquesta obra, que s’articula al voltant de les preguntes que el Copte respon als seus conciutadans durant la nit del setge de Jerusalem, el 14 de juliol de 1099. Cada capítol, una pregunta, un tema etern: amor, sexe, canvi, dubte, por…

Aquests dies que estem demanant les cites preferides del Coelho de tots nosaltres, jo no sé ben bé quina dir-vos. En aquesta obra, certament, n’hi ha un bé de Déu! Us en deixo una que m’ha agradat i que potser aquesta setmana fa al cas…

Arriba el dia en què un combat nou truca a la seva porta [dels derrotats]. Encara tenen por, però han de reaccionar -o es quedaran per sempre a terra-. S’aixequen i s’enfronten a l’adversari recordant el sofriment que han viscut i que no volen reviure. (…) I si aquesta vegada no obtenen la victòria, l’obtindran la pròxima. I si no és la propera, serà més endavant. El pitjor de tot no és caure, és quedar-se empresonat a terra.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el vídeo de l’autor parlant d’El manuscrit trobat a Accra.

Títol: El manuscrit trobat a Accra
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-7588-342-7
Preu: 16,50€

Share

Fans de Coelho, preparats per a un bon concurs? No és derrotat qui perd, sinó qui desisteix!

@Ed_Proa @Grup62 @PauloCoelho

Hola a tots Nosaltres,

Per celebrar la publicació d’El manuscrit trobat a Accra de Paulo Coelho, al Nosaltresllegim posem en marxa un concurs que deixarà garratibats tots els fans d’aquest escriptor carioca!

El fet és que tenim tres lots de llibres -tres!- de sis llibres -sis!- de Paulo Coelho per regalar. I un dels títols que trobareu al lot és el que acaba de publicar i que podeu veure a la foto: El manuscrit trobat a Accra.

Però, com bé sabeu, tot concurs té una mecànica i unes normes. I tenint en compte de què i com escriu Paulo Coelho, creiem que el més adequat per aquesta ocasió és preguntar-vos el següent:

Quina és la vostra cita preferida de Paulo Coelho?

N’hi ha una que al Nosaltres ens fem molt nostra perquè no parem de llegir novetats, i és la que diu que “Si creus que l’aventura és perillosa, prova la rutina. És letal”.

Esperem les vostres cites de Paulo Coelho i només teniu una setmana per compartir-les amb Nosaltres!

Tenim tres lots de sis llibres per regalar! I Proa serà qui decidirà qui se’ls emporta!

PRORROGAT! Teniu fins al dia 10 per dir-nos la vostra cita preferida!

Share

Diari del Greg 6. SOS Atrapat en família!, de Jeff Kinney

@Llibresjoves @Grup62

Potser els adults no coneixen aquesta saga, però si coneixeu nens que tinguin uns 11 anys segurament estaran familiaritzats amb les peripècies d’en Greg, un personatge creat per l’escriptor i dibuixant nord-americà Jeff Kinney, que gràcies a aquesta col·lecció ha tingut un gran èxit.

Si no el coneixeu, us en faig cinc cèntims. El Greg és el fill mitjà de la família Heffley. El germà gran, en Rodrick, tortura en Greg, i el germà petit, en Manny, és el nen mimat de la mare. En un aniversari, la mare li regala un diari i en Greg posa per escrit les seves idees i també les seves aventures per molt divertides i exagerades que us semblin.

A Diari del Greg 6. SOS Atrapat en família!, en Greg intenta portar-se bé perquè les festes de Nadal ja arriben i vol que el Pare Noel li porti tots els regals que ha demanat. Tot es complica, però, quan a les parets de l’escola hi apareixen unes pintades i en Greg sembla ser el principal sospitós. Però, realment, en Greg és més o menys innocent. Gràcies a una nevada inesperada s’anul·len les classes i en Greg s’escapa del càstig. O no del tot! Perquè s’ha quedat atrapat a casa amb la família durant les vacances!

L’estil del llibre és el mateix que el dels anteriors volums: amb molt d’humor i adreçat als nens que riuen amb totes les aventures que viu el nostre protagonista. Justament, dels llibres anteriors del diari del Greg, se n’han realitzat tres pel·lícules que s’han estrenat a les pantalles de cinema de Catalunya. Espero que gaudiu d’un llibre molt divertit!

Títol: Diari del Greg 6. SOS Atrapat en família
Autor: Jeff Kinney
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Diari del Greg
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9932-730-3
Preu: 15 €

Share

Al infierno en un caballo veloz, de Mark Lee Gardner

@Ed_Peninsula @Grup62

Pat Garrett i Billy the Kid, El zurdo, Arma joven, Chisum… Són molts els westerns que he vist que prenen com a protagonista algun dels noms que apareixen en aquest llibre de Mark Lee Gardner, Al infierno en un caballo veloz. Tot i que el gènere m’agrada molt, mai no havia tingut curiositat per accedir a la història real dels personatges. Mai fins que vaig saber que existia aquest llibre!

Aquesta narració explica les vides de Pat F. Garrett i William H. Bonney (Billy el Nen) per separat, com acaben creuant-se en més d’una ocasió, com el sheriff (després d’una detenció fracassada) el mata i, finalment, els tortuosos darrers anys de la vida de l’home de la llei.

El relat és minuciós. Presenta testimonis, opinions i aclariments de fonts el més fidedignes possible, amb una profusió fantàstica de notes, bibliografia de referència (de les 345 pàgines, 68 ho són) i fotografies.

L’he llegit amb moltes ganes (les mateixes amb les quals he tornat a veure la pel·lícula de Sam Peckinpah) però ara que escric el comentari penso que hauria de subratllar que no es tracta d’un llibre només per a amants del Far West, sinó també per a lectors curiosos que vulguin fer una mirada, farcida d’anècdotes i curiositats, a la fundació dels Estats Units.

Si us agraden les biografies o la Història, aquest exemplar us sorprendrà gratament i us farà veure que a vegades les pel·lícules no estan tan allunyades de la realitat com ens pensem…

Títol: Al infierno en un caballo
Autor: Mark Lee Gardner
Editorial: Península
Col·lecció: Atalaya
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9942-149-0
Preu: 23,50€

Share