Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

El club de les pel·lícules de Meryl Streep, de Mia March

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La Mireia s’ha llegit El club de les pel·lícules de la Meryl Streep, de Mia March, i ens el ressenya per tots Nosaltres:

El club de les pel·lícules de la Meryl Streep, de Mia March, és una novel·la que aborda la vida d’una família desestructurada per una tragèdia que va succeir durant un cap d’any terrible… Al cap de bastant temps, els membres de la família aconsegueixen unir-se de nou -ho direm així per no explicar gaire cosa- gràcies a la Meryl Streep. Sona estrany, però sí: els personatges que ha anat encarnant aquesta estrella de Hollywood (des de Memòries d’Àfrica fins a El diable vesteix de Prada, passant per Kramer contra Kramer i Els ponts de Madison) aconsegueixen crear un vincle entre els membres d’aquesta família, que a més, tenen un nou objectiu comú: fer que el poc temps de vida que li queda a la Lolly, la matriarca de la família, sigui al més feliç possible.

És un llibre molt fàcil de llegir. M’ha agradat molt que cada capítol estigui centrat en cada personatge. Tots són dones i durant la novel·la podem viure amb elles els seus records, desitjos, il·lusions, noves experiències… i no us en dic res més per no aixafar-vos el llibre! També m’ha agradat molt que totes les dones que envolten la Lolly acabin trobant un nexe d’unió amb ella, sigui quina sigui la circumstància (un marit posant banyes, un fill que busca un pare perdut en el temps,…).

Segurament el que he agraït més del llibre és la fàcil identificació amb absolutament tots els personatges: dones que ronden la trentena i que no disten gaire de mi pel que fa a edat i inquietuds.

Si sou de les meves (o meus), no us perdeu aquest llibre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El club de les pel·lícules de la Meryl Streep
Autor: Mia March
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-6641-564-4
Preu: 18,90€

Share

La deriva, d’Osvaldo Aguirre

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

L’Adrià s’ha llegit La deriva, d’Osvaldo Aguirre, i ens l’ha ressenyat. Aquí el teniu:

La deriva és un terme apropiat per explicar com afecten les drogues el cos humà i la seva interacció amb l’entorn. La sensació d’anar sense rumb persegueix el nostre protagonista durant tota la història, visualitzant el final com una cosa llòbrega i fosca, sense felicitat, però tot i així, sense poder sortir del camí que no es vol seguir.

El llibre ens situa a l’Argentina contemporània, un món molt proper temporalment però allunyat socialment, i està escrit en argentí, fet que ens permet capbussar-nos millor en una dura i fosca realitat que molts cops intentem ignorar.

La història s’esdevé en una ciutat de Sudamèrica que l’autor no vol anomenar. El protagonista, anomenat Daniel Arnaut o Sanata, és un periodista d’un diari de dretes en una ciutat on un cos de policia corrupte, agressiu, opressiu i quasi nazi intenta controlar la zona baixa de la ciutat on les drogues, la ludopatia i la prostitució hi regnen sense compassió arrossegant-hi, en una espiral d’autodestrucció, tots aquells que acaben caient en les seves xarxes.

El pobre Sanata, nascut en aquest barri pobre, té la fidelitat dividida entre els orígens, l’ancoratge en el món de les drogues -cada cop més intens-, l’amistat que té amb els seus veïns -tots ells dedicats al món de les drogues-, la feina i l’estatus social.

El llibre aporta unes descripcions esgarrifoses sobre els efectes de tots els tòxics, situant-nos amb una precisió alarmant en aquest context social, segurament a partir d’experiències viscudes.

Amb una crítica madura i concisa, La deriva fa una paròdia de la societat actual, extremant tots els defectes de la cultura occidental, creant una ciutat sense llei amb un protagonista, un personatge dividit, que amb precisió quirúrgica relata les condicions quotidianes de la societat occidental.

Amb una conclusió inesperada, La deriva, amb la seva proximitat mitjançant un argot apropiat, et captiva fins al final, forçant-te a descobrir els significats ocults que hi ha darrere de les evidències que l’autor et mostra.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La deriva
Autor: Osvaldo Aguirre
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1532-522-2
Preu: 18€

Share

L’africà, de J.M.G. Le Clezió

Deixa un comentari

@Ed_62 @Grup62

En Pablo -una garantia!- s’ha llegit L’africà, de J. M. G. Le Clézio, i ens l’explica al Nosaltresllegim.

No hi ha res millor que les memòries del Premi Nobel de Literatura de 2008, Jean-Marie Gustave Le Clézio, per endinsar-nos en el misteriós i alhora perillós continent Africà. Aquesta novel·la autobiogràfica ens explica les seves peripècies, i les de la seva família, quan deixà França, posant rumb cap a Nigèria. Era el 1940, en plena Segona Guerra Mundial i ell només tenia 8 anys.

Le Clézio experimenta un canvi profund en la seva vida. Abandonant la tranquil·litat de la gran ciutat i viatjant cap a una terra verge i inhòspita, es retroba amb el seu pare, metge pioner de l’exèrcit britànic i gran influència per Le Clezió, però que fins llavors era una persona completament desconeguda. L’autor del llibre, a més, ens explica com haurà d’haver-se-les amb la filosofia africana sobre la vida, la limitació dels luxes, i una dura disciplina.

L’africà és un llibre de contrastos marcats. Ens endinsa en atractius paisatges que ens ajuden a imaginar-nos-hi. Gràcies a una lectura senzilla i ràpida, ens oblidem que es tracta d’un llibre de memòries. És més, hi ha moments en els quals sembla un novel·la didàctica, i en d’altres, d’aventures. En ocasions la lectura s’interromp amb fotografies que el seu pare va fer a l’Àfrica, donant més valor al text. Tot forma un gran collage que finalitza de forma realista.

Títol: L’africà
Autor: J. M. G. Le Clézio
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-2976-214-3
Preu: 19,75€

Share

Els fals somriure, de Mari Jundgstedt

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

L’illa de Gotland té quelcom que m’atreu, i no precisament pels assassinats que s’hi cometen de la mà de Mari Jungstedt, la cèlebre escriptora de novel·la negra escandinava. Potser són els racons que descriu en les seves novel·les o l’ambient de tranquil·litat que sembla estar present entre els paisatges que esmenta. El cas és que, de sobte, t’hi trobes immers i acompanyes els protagonistes. I és que, Nosaltres, el detectiu Knutas torna amb el sisè misteri de l’Illa de Gotland amb El fals somriure, i ho fa amb els protagonistes de sempre.

Aquest cop, però, s’ha produït un assassinat que ha tingut molt de ressò, ja que la víctima és en Viktor Algård, un organitzador de festes famós que, a més, té un local nocturn per a joves; local que no agrada gaire als habitants de l’illa i on fa només una setmana un jove va ser brutalment apallissat. Tindrà aquest esdeveniment quelcom a veure amb la mort del famós organitzador?

Aquest cop, el comissari Knutas haurà de decidir quina línia d’investigació ha de seguir ja que s’obren diversos camins. Les pistes que va trobant el conduiran cap a una història poc imaginable on els abusos són els protagonistes i on el sofriment humà li farà repassar la seva pròpia vida.

El fals somriure és, com els anteriors llibres de la sèrie escrits per aquesta dama de la novel·la negra, una lectura fàcil i amena. A diferència de moltes altres novel·les d’aquest gènere on els autors descobreixen l’assassí massa aviat, la Mari Jungstedt es guarda el secret fins a les últimes pàgines, cosa que fa molt més interessants els seus llibres.

No us el perdeu, Nosaltres. I atents, que a cada pàgina s’hi amaga un secret!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fals somriure
Autor: Mari Jundgstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-566-8
Preu: 18,90€

Share

Culpa, de Ferdinand von Schirach

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

És 1/4 d’1 de la nit quan començo aquest comentari de Culpa. Quan l’acabi, em prendré un got de llet calenta, em rentaré les dents, baixaré el correu i jugaré a l’Apalabrados un parell de tirades, a veure si entre tot plegat me’ls trec del cap. I qui són “els”? Doncs els miserables, els infeliços, els perdedors, les víctimes, els assassins, els qui tenen mala sort i els que tenen la pitjor de les sorts… Tots són al llibre i ara, per obra i gràcia d’aquest magnífic autor que és  Ferdinand von Schirach, també en els meus ulls.

He observat que s’ha posat de moda en determinats cercles fer servir brutal, com si es tractés gairebé d’un adverbi que equivadria a immillorablement *-Com t’ho vas passar? – Brutal. A mi em fa una mica de ràbia, aquest ús. Jo m’estimo més la segona accepció que registra el DIEC “Semblant a una bèstia, d’una violència salvatge”. Una realitat brutal.

Dit això, doncs, miraré de ser sintètica com l’autor: brutal.

Per cert, si no heu llegit el comentari anterior de l’Albert, us el recomano.

Títol: Culpa
Autor: Ferdinand von Schirach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-795-4
Preu: 18 €

Share

Jo, per damunt de tot, de Katherine Pancol

1 resposta

@labutxaca @Grup62

La Sophie és molt jove i bonica. Té tota una vida per davant, i moltes, moltes ganes de viure-la.

Té una germà més petit i una mare bastant jove i separada que estima els seus fills per damunt de tot.

La novel·la va, bàsicament, del moviment hormonal de la Sophie. La noia es deixa estimar i gaudeix del sexe a base de bé, però no acaba de trobar el seu nord, i molt menys el seu príncep blau.

Quan el noviet de torn li diu vine, ella hi va. Si li diuen que s’aixequi, s’aixeca. Si li diuen que s’arrossegui, s’arrossega. No sap dir que no, no sap ben bé què vol, i això li crea un malestar permanent quan ella mateixa veu que una relació que comença sent gairebé perfecta, al cap d’uns mesos es transforma primer en un calvari i després en una porqueria.

El que més m’ha agradat de tot és la manera com la Sra. Pancol tracta el tema del sexe. Sent com és tremendament explícita, en cap moment cau en la grolleria o la vulgaritat. És didàctica, atrevida, moderna i respectuosa, i netejadora de ments caduques i embrutides. En aquest sentit, la confiança absoluta del fills en sa mare és per treure’s el barret, i és cent per cent creïble.

Es tracta, simplement, de “la joie de vivre” sense complexos: gaudir i mirar de ser ben feliç.

Aquí transcric una petita frase que il·lustra bastant bé l’essència de tota la novel·la:

Per què quan som petits no ens ensenyen que tot és possible, en comptes de tancar-nos en un univers de prohibicions i complexos?

Aquesta dona té més raó que un sant…

Llegiu-la. De veritat que no perdreu el temps.

Títol: Jo, per damunt de tot
Autor: Katherine Pancol
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9930-568-4
Preu: 12,95€

Share

L’amant perillosa, de Haruki Murakami

1 resposta

@labutxaca @Grup62

A Japó ser fill únic és quelcom extrany, però en Hajime i la Shimamoto ho són i potser és això el que els acosta tant. Passen les seves tardes després de l’escola escoltant música o parlant dels seus plans de futur fins que els pares d’en Hajime decideixen canviar de domicili. La vida del noi es converteix, llavors, en un espai buit durant deu anys fins que troba una bona dona amb qui casar-se, tenir dues filles i establir dos clubs de jazz d’èxit.

Als trenta-set anys podria dir-se que és feliç, però és conscient que li manca quelcom… fins que apareix de nou a la seva vida la Shimamoto per omplir aquest buit. Ara s’ha convertit en una dona misteriosa que apareix i desapareix de la seva vida traient-li el son i sumint-lo en un estat letàrgic que farà perillar el seu món.

Feia temps que volia llegir una novel·la d’en Haruki Murakami, i en L’amant perillosa l’autor ens sorprèn amb un ritme senzill i fluït que ens transporta al Japó de postguerra i ens endinsa al perillós i alhora excitant món de l’amor i la passió.  És una novel·la amb molt d’estil, que et fa contenir la respiració cada cop que passes una pàgina.

A més, el nou format de l’editorial farà que el pugueu portar allà on aneu! Sense cap mena de dubte, nosaltres, llegiu-la!

Títol: L’amant perillosa
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9930-063-4
Preu: 8,95€

Share

Les joies del paradís, de Donna Leon

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Música. Intriga. Venècia

Donna Leon ens ha portat una nova novel·la: Les joies del Paradís. Però enguany no ha vingut de bracet del comissari Brunetti i els seus col·laboradors, sinó que aquesta vegada l’acompanya Caterina Pellegrini, una musicòloga que investigarà a la seva ciutat natal, Venècia, la vida d’un oblidat compositor d’òperes barroc, Agostino Steffani, a partir de dos misteriosos baguls de contingut incert que han de servir per dirimir quin dels dos cosins, parents llunyans, tenen dret a rebre l’herència de qui en vida va arribar a ser bisbe, va viure entre nobles i va dur a terme les relacions diplomàtiques del Vaticà per tal de retornar al catolicisme les zones del nord d’Alemanya que s’havien passat al protestantisme.

L’escenari és com sempre, Venècia i en aquest cas, sovint, la Biblioteca Marciana (el magnífic edifici que tanca la piazza de San Marco per l’esquerra) a més de la sempre omnipresent poètica barreja de decadència i bellesa absoluta de la ciutat.

El llibre és una novel·la senzilla d’intriga. Farà descobrir als lectors algunes característiques de la música del barroc, com els cantants castrati, o constatar com els vells papers ens poden explicar històries d’amor i mort del passat i on l’avarícia és el pecat capital que hi predomina.

La novel·la també és una declaració d’amor a la música:

-Què és el que t’atrau tant de la música?
-És tan bella. És la cosa més bella que haguem fet mai  -va contestar sense pensar-s’ho gaire.
-Nosaltres, vols dir els humans?
-Sí -va fer ella-. Ho crec de debò. –Estava sorpresa de parlar amb aquella contundència tan poc habitual en ella. -O potser és tan sols que la música és l’art que més aconsegueix emocionar-me. Més que la poesia o la pintura.”
p. 149

És tal l’amor de Donna Leon per la música (especialment la barroca) que la novel·la s’ha publicat conjuntament amb un CD (Mission) de l’extraordinària mezzosoprano Cecília Bartoli, amiga de l’autora. En aquest CD s’han tret de l’oblit fragments d’òperes de Steffani. Sembla que la cantant ha estat, precisament, qui va animar la seva amiga a construir la ficció sobre aquest compositor.

Si voleu passar una bona estona, escolteu la Bartoli i les seves piruetes vocals mentre llegiu la novel·la.

Títol: Les joies del Paradís
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-993-7
Preu: 13,99€

Share

Los inquilinos, de Bernard Malamud

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

En un edifici decrèpit a més no poder, del qual han fugit tots els veïns, hi resisteix de forma gairebé obsessiva un escriptor que va conèixer l’èxit fa anys amb la publicació de la seva primera novel·la.

Però això va passar fa molt de temps. Ara està bloquejat i creu fervorosament que l’obra que ara està escrivint ha d’acabar-la allà on l’ha començada, és a dir, en aquest edifici ruïnós, insà, perillós, on les rates i els escarabats i algun captaire campen al seu aire.

L’amo de l’edifici va boig per fotre’l fora d’una vegada per totes. L’home ho ha provat tot: de bones maneres, amb amenaces, suborns, intimidacions,… i res. No hi ha manera.

I per acabar-ho d’arrodonir, no només no aconsegueix fer-lo marxar, sinó que de cop, el clic-clac repetitiu d’una màquina d’escriure delata que allí s’hi ha instal·lat un altre escriptor.

A partir d’aquí, la cosa se centra entre la relació que es crea entre l’un i l’altre un cop s’han conegut. És la guerra!

Té moments molt bons i deliciosament descrits, aquest home. En Bernard Malamud en sap molt, d’escriure, però també té un no sé què d’inquietant, de sòrdid, de mal rotllo que et posa el cos de mala manera.

Algú més l’ha llegit? Que me’n faci cinc cèntims, si us plau!

Títol: Los inquilinos
Autor: Bernard Malamud
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 286
ISBN: 978-84-1532-518-5
Preu: 20,50€

Share

Diari d’una penjada 4, de Rachel Renée Russell

3 respostes

@llibresjoves @Grup62

Una de les nosaltres més joves ens explica les noves aventures de la Nikki…

Hola a tots i a totes (perquè m’imagino que moltes de les qui teniu ganes de llegir Diari d’una penjada 4 sou noies)!

Us vull dir que el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta novel·la va ser la contraportada, que escric aquí mateix:

“Els consells de la Nikki per fer un numeret perfecte de patinatge sobre gel
#1: Troba una bona causa per la qual patinar (guanyaràs punts si al Brandon també li agrada!)
#2: Fes equip amb les teves millors amigues, la Cloe i la Zoey.
#3: Digues a la Mackenzie que es retiri!!!!!
#4: Assegura’t que saps patinar…

Aquest quart punt és el que ja d’entrada em va fer riure, perquè només a la Nikki se li pot ocórrer això de fer un numeret de patinatge sense saber-ne, de patinar!

Precisament d’això va el llibre, perquè en aquesta ocasió la Nikki, per una causa benèfica, s’apunta  a patinar, tot i que no en té ni idea… però si us llegiu aquest Diari ja veureu que això no és un impediment per a la noia més penjada del món! Després d’haver-me llegit els tres anteriors, penso que aquest és el millor! He rigut moltíssim, sobretot amb els dibuixos de la Mackenzie, tan glamurosa, ella! Us el recomano de tot cor.

Per cert, crec que la Nikki no seria una gran comentarista per al Nosaltresllegim, perquè mireu què diu sobre què preferiria fer en comptes de llegir Moby Dick:

“Netejar tots els vàters de casa amb un raspall de dents i, després, rentar-me les dents amb el raspall que he fet servir per netejar els vàters de casa”. En fi, sense comentaris, amb la Nikki!!!!!

Títol: Diari d’una penjada 4
Autor: Rachel Renée Russell
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9932-898-0
Preu: 15€

Share