Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

Caigut fora del temps, de David Grossman

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Quan la petita ressenya que sol aparèixer a la contracoberta o a la solapa dels llibres diu allò que un voldria haver escrit, costa -i sap greu i tot- prescindir-ne a l’hora de comentar una lectura:

“Un home i una dona han perdut el seu fill. Ara cinc anys després, ell emprèn un viatge més enllà del temps per intentar connectar amb aquest noi que ja no parla, que ja no somriu… que ja no és.”

I el retall d’una crítica del Die Zeit que apareix a la mateixa contracoberta també és extraordinàriament encertat:

“David Grossman escriu des d’una extrema vulnerabilitat totalment lliure de por (…). Escriu no només per la pròpia supervivència sinó també per la nostra.”

Si a l’impressionant epíleg de Tota una vida Grossman ens confessa que tenia la secreta esperança que mentre durés l’elaboració del llibre no li passaria res al seu fill mobilitzat, i que ja a punt d’acabar-lo el noi va caure, ara, cinc anys després, ens deixa participar del seu dolor, de la seva perplexitat, de la negativa a acabar de creure que el fill no és, que no hi ha un allà on tornar a sentir la seva veu, a sentir-ne l’olor.

Tenia una olor per cada temporada. Olors de terra de les excursions tardorenques, olor de pluja evaporant-se d’armilles de llana, (…). Però la que més m’agradava era la de l’estiu, amb les aromes dels sucs de préssecs i prunes lliscant-li per les galtes.

Caigut fora del temps està escrit en forma de diàlegs –molt sovint monòlegs curts- entre diferents personatges que, a més de l’HOME i la DONA, tenen noms com EL CRONISTA DE LA CIUTAT, LLEVADORA, SABATER, L’HOME QUE CAMINA, VELL MESTRE DE MATEMÀTIQUES,… De tots ells sabrem que tenen en comú haver quedat “orfes de fill o filla”.

És teatre? És poesia? Novel·la no, per descomptat. Ni narració curta.

En mans d’un bon dramaturg com va ser Ricard Salvat amb els textos d’Espriu podria ser un impressionant muntatge escènic. O una peça radiofònica com va ser Under Milkwood de Dylan Thomas (portada al cinema amb gran fortuna i amb la veu de Richard Burton).

El to desolat i disconforme del  Llibre de Job de la Bíblia també hi ressona llunyanament.

El que no és, és un exercici d’estil. Un malabarisme literari. Una exhibició de recursos.

Llegint-lo es té la certesa que l’autor l’ha escrit amb la seva sang, deixant-hi la pell, i com diu el crític que hem citat, des d’una extrema vulnerabilitat.

Tal i com vaig fer en comentar Tota una vida, em plau moltíssim destacar la tasca de Roser Lluch com a traductora. Que bé que ens transmet un text tan difícil de transvasar sense que s’evapori!

Si ja teniu durícies a l’ànima o nafres a mig tancar, llegiu aquest llibre i rellegiu-lo de tant en tant.

Títol: Caigut fora del temps
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-2976-927-2
PVP: 16,90 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Culpa, de Ferdinand von Schirach

3 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La cruesa de la Sèrie Millennium amb el neguit afegit de qui sap que allò que està llegint no és fruit de la imaginació. L’aparent simplicitat narrativa, sense artificis ni trucs de creador gasiu que amagui fins al final el desenllaç més inesperat. Des del meu punt de vista, el més frapant de Culpa és, precisament, la combinació d’aquests dos aspectes, que propicien un resultat tan descarnat en la temàtica com en la forma.

Són 15 històries, entre breus i molt breus, que ens plantegen situacions que podrien donar per una novel·la negra cadascuna d’elles. Ferdinand von Schirach és advocat i els casos que ha anat veient al llarg dels seus anys de carrera es recullen ja en dos títols a Empúries: primer Crims i ara, Culpa. Ambdós han estat molt ben rebuts per la crítica, i amb franquesa, no em sorprèn, perquè passa allò que un dia deia en Jordi Príncep a propòsit de Cartes des de Barcelona però que aquí també ve a tomb: “Aquesta, que hauria d’haver estat la darrera carta llegida del dia, normalment es veia seguida per alguna o algunes més”. On diu “carta” poseu-hi “cas” i ja ho teniu!

I és que, a veure qui es pot resistir a deixar de llegir una obra on se’t planteja què faria una dona si un bon dia (bon és un dir) el seu marit, un home ideal, fos acusat de pederàstia… i condemnat?! Doncs el plantejament ja és colpidor, però el desenllaç -que no us explico per no aixafar-vos la guitarra- crec que encara ho és més. Diria que és un llibre que entusiasmarà els fans de la novel·la negra, però també els qui busquen entre els prestatges de no ficció, per corroborar que el tòpic que la realitat… que la realitat és l’hòstia!

Títol: Culpa
Autor: Ferdinand von Schirach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-795-4
Preu: 18 €

Share

No saldré vivo de este mundo, de Steave Earle

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

La Mireia s’ha llegit el No saldré vivo de este mundo de l’Steave Earle i no només ha quedat corpresa, esblaïmada i esmaperduda amb aquest llibre. Li ha agradat… molt! Llegiu, llegiu!

Llegir aquest llibre de Steave Earle ha estat un regal per als meus sentits.

Aquesta novel·la s’emmarca en l’època dels setanta a l’estat de San Antonio, en un dels seus barris més baixos, i tracta la història d’un metge i de com l’abús de les drogues el porten a la perdició.

Doc, que és com es fa dir el metge actualment, era un doctor d’èxit que ho tenia tot. Aquesta és la seva història: la novel·la comença amb una situació en la qual en Doc ja ha perdut la llicència per a poder exercir la medicina, i amb ell viurem i veurem com es guanya la vida d’una forma poc lícita i del tot il·legal per tal de poder mantenir el seu vici.

Però com diuen, encara que això no sempre es compleixi, a les bones persones la vida els dóna la seva recompensa, ja que el nostre Doc coneixerà la Graciela, una immigrant mexicana que li canviarà la vida. I no només la seva, sinó també la de moltes altres persones que necessiten un canvi, reinventar-se i poder començar de zero per poder ser feliços.

És una novel·la en la qual la immersió és molt fàcil, les descripcions de l’autor són detallades i et transporten a les mateixes sensacions que estan vivint els nostres protagonistes. L’empatia i les connexions amb ells han estat brutals, encara que mai he compartit ni compartiré els jocs d’en Doc amb les drogues i el modus vivendi que adopta.

En aquesta història hi tenim un personatge que vull remarcar que és en Hank, un pacient d’en Doc que és mort, però que el protagonista pot veure i amb qui pot interaccionar cada vegada que es “xuta”. Els diàlegs són interessants i suscitaran molts dubtes, tant al personatge com al lector.

Aquesta novel·la reflecteix que hi ha aspectes i estrats de la societat que segueixen vivint de la mateixa manera que en aquella època. Sense deixar al marge la corrupció que existia, existeix i persistirà.

Prostitutes, ionquis, lladres, jovenetes que avorten de forma clandestina… tots ells ens acompanyaran en el transcurs d’aquesta intensa història.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: No saldré vivo de este mundo
Autor: Steave Earle
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-1532-543-7
Preu: 18€

Share

Deixa en pau el dimoni, de John Verdon

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Molt bé. No cal que la tercera sigui la bona. Jo amb la segona ja n’he tingut prou.

Deixa en pau el dimoni és el meu segon John Verdon. El primer va ser Sé el que estàs pensant. Recordeu la promoció tan bèstia que va tenir? Doncs bé, en el seu moment ja en vaig fer un comentari en aquest espai, i hi deia que no m’havia fet ni fred ni calor. Després de tanta traca i mocador, me n’esperava molt més… En canvi, aquest cop no m’esperava res de l’altre món i resulta que he quedat gratament sorpresa! Visca!

És un llibre ambiciós, amb una intriga tan ben dosificada que et fa robar temps al temps per seguir llegint i veure què dimonis passarà.

El detectiu Gurney prova d’adaptar-se com bonament pot a la jubilació després d’haver patit l’impacte de tres bales que per poc no l’envien a l’altre barri. Però el seu repòs es veu alterat per una sèrie de circumstàncies que li donaran de tot excepte pau i tranquil·litat.

Tant si vol com si no vol, ha de posar-s’hi i tornar a l’acció. Hi ha massa en joc. Fins i tot la seva vida i la de la gent que més s’estima.

Una de les coses que més m’ha agradat és que en aquest cas, en Gurney, tot i el munt de problemes que té, està dotat d’una humanitat i uns sentiments que abans no li vèiem enlloc.

Ara tremola, riu, plora, es mira la dona i el fill amb tendresa, es rumia les coses a fons,… i fins i tot té por!

Títol: Deixa en pau el dimoni
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-318-2
Preu: 19,95€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Una família feliç, de David Safier

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

La Bàrbara ens ha fet la ressenya d’Una família feliç, l’últim llibre de David Safier, autor dels divertits i celebrats Maleït Karma, Jesús m’estima i Jo, jo, jo… i Shakespeare. Aquí la teniu:

Una manera original d’explicar una història divertida. M’ha sorprès molt positivament com l’autor decideix narrar l’aventura de la família Wünschmann: cada capítol fa avançar la història però cada cop és un personatge diferent qui la narra, aportant-hi el seu punt de vista i les seves reflexions, pròpies de la seva trista vida: l’Emma es veu com una dona desgraciada que es va veure obligada a sacrificar la carrera quan es va quedar embarassada de la seva primera filla, la Fee. El seu marit, en Frank, és un home estressat i cansat per culpa de la feina al banc. La Fee no para d’enfadar-se amb sa mare, està farta de l’escola i només pensa en nois, tal i com li toca perquè està en plena pubertat. I finalment trobem el petitó de la família, en Max, que és un marginat a l’escola que es refugia en els llibres.

Tot canvia una nit quan van a una festa disfressats de monstres i, de tornada a casa, una vella bruixa els maleeix convertint-los en veritables monstres. Ara, en Frankenstein, la Vampiressa, la Mòmia i l’Home Llop hauran de trobar la vella bruixa de nou perquè els reconverteixi en les persones que eren. Aquesta aventura els farà viatjar per mig món per tal de salvar la seva família i tornar a ser feliços.

El llibre m’ha semblat molt divertit i entretingut, ple de referències a la vida actual i als llibres i les pel·lícules d’aventures. De ben segur que els membres d’aquesta família feliç us faran somriure mentre llegiu les seves aventures!

Títol: Una família feliç
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-796-1
Preu: 22 €

Share

L’art francès de la guerra, d’Alexis Jenni

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Molta guerra, molt francès i força art.

Jenni ha escrit un llibre –en direm novel·la per trobar un prestatge on classificar-lo– que revela molta reflexió lúcida i dolorosa sobre els darrers setanta anys del seu país: França.

Un home jove i desmotivat coneix casualment un vell militar retirat que li ensenyarà a pintar amb pinzell i tinta xinesa. El diàleg entre els dos homes servirà a Jenni per anar desgranant el fris de quin ha estat el paper de les guerres i els guerrers en la història recent de França.

En L’art francès de la guerra, Alexis Jenni es mou sempre en el terreny de l’ambivalència, que no de l’ambigüitat. Es mou i ens fa moure entre l’admiració i l’horror. Se’l veu obsessionat a fer-nos arribar cruament què va significar, per uns i altres, l’acció a la reraguarda contra els alemanys, la primera pacificació d’Algèria, la guerra d’Indoxina, la guerra definitiva d’Algèria i els conflictes de les banlieues de les grans ciutats que ell veu com una continuació del passat colonial.

Hi ha dues idees-força que repeteix una i una altra vegada: en dir “nosaltres” i “ells” apareix el conflicte i la violència, tot i la dificultat de saber què defineix cada grup. L’altra és la llengua, que és, o hauria de ser, l’únic senyal d’identitat francesa.

Diu moltes més coses i les diu i les matisa moltes vegades, sempre posant-les en boca dels seus personatges: sobre De Gaulle, sobre els piednoirs, sobre els grups parafeixistes actuals,…

Jo crec que, malgrat el prestigiosíssim premi Goncourt que li han atorgat, es nota que és una primera novel·la. Té un afany de dir-ho tot i que quedi ben clar que em fa pensar en l’expressió que fem servir a casa: “quan agafa el micro no el deixa”.

La pintura juga en aquesta obra un paper que fa pensar en el significat de la música i el violí en el Jo confesso de Jaume Cabré. Però tot i que en aquest llibre l’artista pinta amb la tècnica suggerent i minimalista de la tinta xinesa, Jenni utilitza més aviat la manera pictòrica de Cézanne, que passa una i cent vegades per sobre de la mateixa poma per donar-la per llesta. I crea una obra d’art genial.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’art francès de la guerra
Autor: Alexis Jenni
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-2976-971-5
Preu: 23€

Share

El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma

1 resposta

@Labutxaca @Grup62

En Jordi s’ha llegit El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma, i ens el ressenya pel Nosaltres:

Onze pàgines són suficients perquè un dels advocats més famosos i agressius de l’estat pateixi un infart que el fa canviar de vida. Com a conseqüència, ho deixa tot, es ven el Ferrari (tant metafòricament com literalment parlant) i se’n va a l’India on aprèn a millorar la seva manera de viure gràcies a la seva convivència amb uns monjos que es troben en un lloc recòndit en unes muntanyes d’aquest país.

Però, evidentment, el llibre no només té onze pàgines sinó que en té 186. Què passa en les 175 pàgines restants? Doncs la resta del llibre és una conversa entre l’exadvocat que ha tornat de l’Índia (Julian Mantle) i el seu antic ajudant i successor. El seu reflex, però en més jove (John).

Durant aquesta conversa de tantes pàgines, en Julian li transmet a en John tot el que ha après amb els monjos de Sivana, amb la finalitat de què l’aprenent millori la seva qualitat de vida i es replantegi una mica la seva escala de valors.

Què és important realment a la vida? Com aconseguir el que desitjes? Són algunes de les preguntes que et pot plantejar aquest llibre.

Si el que busqueu és un llibre d’acció, aquesta no seria la millor lectura. Ja que dos homes asseguts en un sofa prenent te, no seria l’argument d’un llibre trepidant. Però si busqueu un llibre que us doni peu a la reflexió i us pugui atrapar amb frases com les que escric a continuació, potser sí que l’és:

“Si et manca alguna cosa a la vida, és perquè et manca alguna cosa a la ment.”

“Quan vences les teves pors, conquereixes la teva vida.”

“Qui planta un pensament, recull una acció. Qui recull una acció, planta un hàbit. Qui planta un hàbit, recull el seu caràcter. Qui recull el seu caràcter, planta el seu destí.”

Com a conclusió, es podria parlar d’un gran llibre com a guia per la vida, si donem per fet que la vida és justa. Però com que el món en el qual vivim no és idíl·lic, ho deixariem en un bon llibre de ficció.

Títol: El monjo que es va vendre el Ferrari
Autor: Robin Sharma
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Creixement personal
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9254-971-9
Preu: 7,95€

Share

No t’amago res, de Sylvia Day

15 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Si ets un lector (una lectora, més aviat) trendy, et proposo un joc: llegeix aquest diàleg i separa la part del segle XX de la del XXI

– En vull més.
– Ja sé què és voler-ne més. Jo vaig inventar aquest concepte. La qüestió és quant més.
– Vull el conte de fades.
Va somriure.
– Ah, ja veig com anirà la cosa. Em faràs perdre el cap fent-me escórrer a tot arreu on pugui del teu cos.
– Que potser et queixes?
– Angelet, em fas venir salivera.

Si ho has pogut fer sense problemes, és que ja estàs al cas que les dones no només busquem en les històries romàntiques amor… també sexe! I sense embuts! Si més no això és el que em sembla que es desprèn de revisar les llistes de grans èxits dels darrers mesos. Els títols amb sexe explícit estan venent-se d’allò més.

Admeto que la novel·la romàntica no ha estat mai el meu fort, com tampoc l’eròtica; tots dos gèneres els vaig llegir fa temps quan va ser necessari per qüestions de feina i em van semblar molt menors (no parlo de la Novel·la romàntica del XVIII i XIX, eh?) però ara, en vista de l’èxit, m’ha vingut de gust revisar com està el panorama. No t’amago res, de Sylvia Day, és una novel·la que es llegeix ràpid, ràpid, ràpid i engresca a seguir! Es tracta de la història d’una noia de bona família però amb un passat turmentós que arriba a NYC per treballar en una agència de publicitat d’un noi ric, ric, ric i guapo, guapo, guapo del qual ben aviat sabrem que, com deia La Trinca, és un fusell de repetició! A més, hi ha la família d’ell, la d’ella, i el company de pis, un noi també molt guapo i molt gai. Si en voleu saber més, prepareu les crispetes i aquesta novel·la que resa en el subtítol Si en vols més, aquest és el teu llibre.

Però avui no voldria acabar aquest comentari sense fer un “acte de contrició” públic. Fa uns quants dies una amiga MOLT lectora em va dir “M’he comprat novel·la eròtica per veure què tal i tot plegat no és gran cosa, però m’està enganxant cosa sèria”. Jo li vaig dir amb un to burleta de descreguda allò de “Vols dir? No serà que t’enganxes amb qualsevol cosa? Que ja tenim una edat…”. Bé, doncs, avui li dono la raó! 442 pàgines van caure dissabte entre les 10:00 i les 17:45! Deu ser que sí, que tenim una edat i ens hem cansat que la ventafocs no portés mai condons a la carrossa!

Títol: No t’amago res
Autor: Sylvia Day
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-6641-580-4
Preu: 17,90€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

*    *    *

I ara, un joc amb premi: si creus saber on s’acaba el diàleg de Pretty Woman i on comença el de No t’amago res a l’inici d’aquest post, digue’ns-ho perquè Columna vol enviar 2 exemplars del pròxim títol de la Sylvia Day, Reflectida en tu, a dos Nosaltres abans que el llibre no surti a la venda.

Va, que només per intentar-ho ja participes!

Share

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La profunda veracitat de la prosa de Haruki Murakami s’acosta a l’escenari d’un hotel, ara luxós, ara decrèpit, que esdevé l’eix vertebrador de Balla, balla, balla, una novel·la escrita l’any 1988 després de l’èxit de Tòquio Blues, on l’autor barreja trames de novel·la negra amb reflexions metafísiques.

Un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes, es veu obligat a tornar a l’hotel on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental.

De nou, el fantàstic contrasta amb les angoixes modernes encarnades en personatges tan peculiars com una recepcionista que viu experiències estranyes, una nena vident, un adolescent hipersensible, un actor d’èxit o el tenebrós Home Xai. Personatges que conflueixen en la història d’aquest jove escriptor que s’allotja al nou Hotel Dolphin buscant retrobar-se amb el passat, i que descobreix que hi ha fronteres on les agulles del rellotge s’aturen, l’espai es desdibuixa i els somnis prenen formes reals.

Balla, balla, balla és una lectura entretinguda que no decep. Una novel·la que parla amb passió de cotxes, viatges, intrigues i elements sobrenaturals. Un refugi on trobarem tots els ingredients que ens agraden de Murakami a ritme del Rock and roll. Perquè a l’Hotel Dolphin els límits que separen móns paral·lels són tan fins i constants com una pluja suau que cala fins als ossos.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9787-797-8
Preu: 22 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Gataca, de Franck Thilliez

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

En Franck Sharko i la Lucie Henebelle es tornen a creuar en una gran novel·la sobre assassinats, desaparicions i misteris de l’evolució. Si en l’anterior novel·la, La Síndrome E, volaven al Canada seguint el fil d’uns assassinats arrel d’una cinta de vídeo, aquest cop veuran com la investigació es diversifica per varis indrets del món que es relacionen amb els nostres avantpassats més llunyans. Tot comença amb l’assassinat d’una jove biòloga que escriu una tesis sobre l’evolució de les espècies. Ben aviat però, se n’adonen que els descobriments de la noia estan encaminats a la lateralitat i la violència ja que, seguint el seu recorregut, veurem que acaba entrevistant-se amb 11 assassins amb un tret en comú: són esquerrans. Potser la jove científica s’estava apropant massa a alguna cosa gran?

GATACA són les lletres que amaguen la relació entre els assassins i els crims comesos pels nostres avantpassats. És la culminació sobre el fascinant origen de la violència i el fil conductor de la trama d’aquest llibre.

Després de la turmentosa investigació que es va dur a terme a La Síndrome E, en Franck Thilliez ens torna a sorprendre amb aquest misteri que amaga l’evolució i que farà que el destí de dues persones es torni a unir en la desgràcia. Dues persones que ara tenen un passat massa semblant…

Ara que comença la tardor, què millor que fer-la una mica més entretinguda amb una novel·la que ho té tot? Misteri, assassinats, amor, ciència, història i cultura. Atractiu o no? I el millor de tot és que no cal que us hagueu llegit l’anterior novel·la de l’autor, ja que tot i que els protagonistes són els mateixos, la història que ens ocupa no és una continuació de l’anterior. Ara bé, si en voleu gaudir el doble, comenceu per La Síndrome E i acabeu amb Gataca, segur que no us decebrà.

En voleu un tast doncs? Llegiu-ne el primer capítol aquí.

Títol: Gataca
Autor: Frank Thilliez
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-6641-473-9
Preu: 21,00€

Share